26/1/19

BWV 156

El Tercer diumenge d'Epifania ha estat afortunat pel que fa a les cantates que hi són destinades, ja que se'n conserven fins a quatre, que són les BWV 72, 73, 111 i 156, que serà la que ara mirarem de conèixer una mica millor.
La cantata BWV 156 ICH STEH MIT EINEM FUSS IM GRABE és una cantata de les darreries de la dècada de 1720, quan Bach sembla que es dedicà a completar els forats que havien quedat als cicles de cantates dels seus primers anys a Leipzig. La investigació situa la seva estrena en aquesta ciutat el 23 de gener de 1729. Com les quatre cantates d'aquest diumenge, el text s'inspira en l'Evangeli del dia (Mateu 8, 1-13) per a exaltar la submissió del creient a la voluntat divina. Com en moltes obres tardanes de Bach, el text és del recaptador fiscal i poeta amateur Christian Friedrich Henrici, més conegut pel pseudònim Picander, que el publicà tres anys més tard. Hi utilitzarà dues corals luteranes, als moviments inicial i final.
S'inicia la cantata amb una dolça simfonia per a oboè solista que no és res més que una reutilització del moviment central del Concert per a Clavecí en Fa menor BWV 1056 el qual, al seu torn, sembla derivar d'un concert per a violí anterior. Aquí la part solista serà, lògicament, molt menys ornamentada que a  la versió per a teclat. A mode de curiositat convé esmentar que la partitura del concert fou tan detallada per Bach que el seu ex-alumne Johann Adolph Scheibe en féu crítica en un document de 1737 que encetà certa polèmica sobre si les ornamentacions han de ser establertes pel compositor o deixades a voluntat de l'intèrpret.
La part vocal arrencarà amb l'ària i coral de tenor i soprano que intitula la cantata: Ich steh mit einem Fuβ im Grabe (Ja tinc un peu dins de la fossa). El tema descendent de violins i violes vol suggerir el davallament a la tomba. Sobre ell, el tenor sosté el terme stehe (ja tinc) amb una llarga nota que és abandonada en el moment en que el soprano comença a entonar la coral Mach's mit mir Gott, nach deiner Güt de Bartholomäus Gesius. Ambdós textos acabaran establint una molt efectiva  juxtaposició conceptual.
Seguirà el recitatiu de baix Mein Angst und Not (Les meves pors i misèries), que acabarà en arioso per a cantar l'ànsia, tan habitual en Bach, de deixar ja el món dels vius per a passar al reialme de Déu.
L'esperit de la simfonia inicial reapareixerà en la deliciosa ària Herr, was du willt, soll mir gefallen (Senyor, el que tu vols, ja em plau), un magnífic concertant de contralt, oboè i violins a l'uníson que, al meu modest parer, s'ens mostra en tot el seu esplendor a les versions que l'interpreten a un ritme viu més que no pas a les que pequen de certa lentitud. Les 9 notes del tema de capçalera esdevenen omnipresents al llarg de tota la peça i en tots els seus  nivells, mentre que a la part vocal es destaquen convenientment termes com Sterben (morir), Freude (joia) i Leiden (sofriment).
Aquesta fantàstica ària condueix al penúltim moviment: Und willst du, dass ich nicht soll kranken (I si tu vols, que no em posi malalt), de nou un recitatiu encomanat al baix que prepara conceptualment l'arribada de la coral final, reexposició del concepte bàsic de la cantata: Herr, wie du willt, so schicks mit mir (Fes de mi, el què en vulguis, Senyor), una coral de Kaspar Bienemann de 1582 cantada senzillament a capella amb una melodia que apareix a Estrasburg l'any 1525
J.M.S.



 Cantata BWV 156
ICH STEH MIT EINEM FUSS IM GRABE
Dominica III Post Epiphanias
Estrenada: Molt probablement el 23 de gener de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, "Picander"

1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Tenor) i CORAL (Soprano)
Ja tinc un peu dins la fossa,
Déu, fes de mi el què et sembli bé ,
El meu cos hi caurà aviat,
Ajuda’m en el meu sofriment,
Vine, si tu ho vols, Déu estimat,
El què t’imploro no m’ho pots negar
Ja he agençat la meva llar.
Quan la meva ànima li calgui partir
Pren-la, Senyor, amb les teves mans.
Fes, només, que tingui un joiós final!
Tota cosa és bona, si és bona la seva fi.
***
3. RECITATIU (Baix)
Les meves pors i misèries,
La meva vida i la meva mort
Són, Déu estimat, a les teves mans;
Gira vers mi també, doncs,
Els teus ulls compassius.
Si m’ajeus al llit de dolor
Per culpa dels meus pecats
Déu meu et prego, per favor,
Que sigui més gran la teva pietat
Que el teu braç inquisidor;
Altrament, si per a mi tens decidit
Que em cal abaltir-me d’aflicció,
Ja hi estic disposat,
Que es faci en mi el què tu vols;
No em deixis en pau, tira endavant,
Fes que no duri gaire la meva amargor;
Com més romangui ací, iré cap allí més tard.
***
4. ÀRIA (Alt)
Senyor, el què tu vols, ja em plau
Car, el teu consell molt val.
En la joia,
En el sofrir,
En la mort, els precs i els plors
Que tothora es faci en mi,
El què tu vols, Senyor.
***
5. RECITATIU (Baix)
I si tu vols, que no em posi malalt,
Te’n donaré mercès de tot cor!
Fes-me també, de més a més,
Que en el meu cos sanitós
Hi romangui sempre una ànima
Amb cap malura pitjor.
Dóna-li cura amb esperit i paraula,
Ja que això és ma salvació,
I si el meu cos i la meva ànima s’afebleixen,
Sigues tu, oh Déu, el meu conhort
i un bocí del meu cor!
***
6. CORAL
Fes de mi, el què en vulguis, Senyor,
En la vida i en la mort;
Només tu ets el meu anhel,
Senyor, fes que no sigui condemnat!
Que em sostingui en el teu favor,
Si et plau, dóna’m també fermetat,
Puix, el què tu vols sempre és millor.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


19/1/19

BWV 13

Per al Segon diumenge després d'Epifania  es conserven, per ordre de composició, les cantates BWV 155, 3 i la que tot seguit analitzarem, la Cantata BWV 13 MEINE SEUFZER, MEINE TRÄNEN, que fou estrenada a Leipzig el 20 de gener de 1726, una setmana després que la BWV 32 amb la qual comparteix autor. Efectivament, ambdues foren publicades l'any 1711 dins un cicle de cantates de Georg Christian Lehms, bibliotecari i poeta de la cort de Darmstadt que va morir als 33 anys. Es conserven deu de les seves cantates musicades per Bach, a més d'una que s'ha perdut.
Lehms s'inspira en l'Evangeli del dia, que narrava l'episodi de les noces de Canà, i en concret en la sentència de Jesús La meva hora encara no ha arribat. A partir d'ella elabora una cantata amb dues parts ben diferenciades conceptualment, però d'estructura similar: Una ària, un recitatiu i una coral cadascuna, tot i que col·locats en ordre divergent. La primera part estarà impregnada d'un ambient depressiu per la manca de Jesús, però a la segona s'obrirà el cel per a deixar entreveure la llum de l'esperança.
Arrenca la cantata amb l'ària de tenor que la intitula, Meine Seufzer, meine Träne (Els meus sospirs i les meves llàgrimes), un feixuc moviment replet d'efectes emotius on podem sentir els sospirs, plors, patiment i mort de què parla el text. Sobre el baix continu evolucionen dues flautes dolces, instrument que Bach generalment associa al més enllà, i un oboè da caccia que amb les seves cadències vol il·lustrar el davallar de les llàgrimes.
Seguirà el recitatiu de contralt Mein liebster Gott lässt mich (Jo et crido i ploro en va), en el qual Bach es reserva els quatre darrers compassos per a destacar el terme flehen (implorar) amb una corprenedora vocalització.
La primera part de la cantata conclou amb la coral, també entonada pel contralt, Der Gott, der mir hat versprochen (El Déu que m'havia promès). En ella, les cordes acompanyen el cantant amb un ritme puntejat i en mode major que comença a esvair l'ambient depressiu imperant des de l'inici.
El segon tram de la cantata arrenca amb el recitatiu de soprano Mein Kummer nimmet zu (Els meus turments s'agreugen), que donarà pas a l'ària del baix Ächzen und erbärmlich Weinen (Per què serveixen els laments i els plors pietosos), la qual arrenca en un clima obscur per mitjà del creuament dels intervals del violí i les flautes a l'uníson amb els cromatismes descendents del cantant. Amb el pas dels compassos, però, el clima s'aclarirà lleugerament fins arribar al terme Freudenlicht (raig de bondat), que serà degudament vocalitzat.
I la cantata conclourà amb la coral So sei nun, Seele, deine (Retroba, ànima meva, qui t'ha creat), que canta a capella la darrera estrofa de l'himne In allen meinem Taten de Paul Fleming (1642), el qual serà musicat íntegrament l'any 1734 a la cantata BWV 97.
J.M.S.




Cantata BWV 13
MEINE SEUFZER, MEINE TRÄNEN
Dominica 2 Post Epiphanias
Estrenada: 20 de gener de 1726
Text: Georg Christian Lehms

1. ÀRIA (Tenor)
Els meus sospirs i les meves llàgrimes
No es poden comptar.
I si tots els dies són tristos per mi,
I la desesperació no se'n va,
Ai las! Tots aquests turments
Em portaran a la mort.
***
2. RECITATIU (Alt)
Jo et crido i ploro en va:
El meu estimat Déu m'ha abandonat en la desesperació
I no em vol consolar.
I malgrat això, veig lluny l'hora del reconfort,
Però encara em cal
Implorar en va.
***
3. CORAL (Alt)
El Déu que m'havia promès
La seva assistència en tot moment
Es fa buscar en va
Entre la tristesa.
Ai las! I no serà que sent
Una cruel còlera contra mi?
O és que no pot, no vol
Com abans tenir pietat dels pobres?
***
4. RECITATIU (Soprano)
Els meus turments s'agreugen,
I no em deixen en pau,
El meu descoratjament culmina,
I res minva la meva misèria,
De manera que esdevindré impassible.
Les nits d'insomni
Afeixuguen el meu cor,
I es per això que canto desesperadament.
I tot i això, ànima meva, no et rendeixis,
Tingues ànim en la teva desgràcia:
Perquè aviat Déu transformarà
La copa de l'amargura en vi de festa,
I llavors et sadollarà d'infinits plaers.
***
5. ÀRIA (Baix)
Per què serveixen els laments i els plors pietosos
Quan s'és malalt de sofriment?
Però qui mira cap al cel
I hi busca consol
Veurà aviat un raig de bondat
Que travessarà el seu cor ple de tristesa.
***
6. CORAL
Retroba, ànima meva, qui t'ha creat,
I tingues-li confiança;
Estiguis com estiguis,
El teu Pare al lloc més alt dels Cels
Sempre t'auxiliarà.

Traduïda per Rosa Fàbregas





12/1/19

BWV 32

Els diumenges entre l'Epifania i la Septuagèsima constituïen, al calendari litúrgic de temps de Bach, un cicle que depenent de la data de la Pasqua podia contenir fins a 6 diumenges. Per al primer d'ells es conserven, per ordre cronològic, les cantates BWV 154, 124 i la que ara tractarem, la cantata BWV 32 LIEBSTER JESU, MEIN VERLANGEN que s'estrenà a Leipzig el 13 de gener de 1726.
El seu llibret és obra de Georg Christian Lehms, bibliotecari i poeta de la cort de Darmstadt que va morir als 33 anys. Lehms publicà l'any 1711 un cicle complet de cantates de les quals se'n conserven deu musicades per Bach, a més d'una que s'ha perdut. Entre elles estan la BWV 32 i la BWV 13, estrenada el diumenge següent.
Lehms estructura el text d'aquesta cantata a mode d'un diàleg entre l'ànima (soprano) i Jesús (baix), partint de l'Evangeli del dia (Lluc 2, 40-52) que narrava la distracció del petit Jesús, a qui llurs pares trobaren finalment al Temple de Jerusalem discutint amb els sacerdots. L'anhel per trobar Jesús esdevindrà doncs el missatge principal de la cantata, que musicalment podria derivar, almenys en part, d'una obra profana de l'època de Köthen.
Aquesta s'inicia amb l'ària de soprano que li dóna nom:  Liebster Jesu, mein Verlangen (Estimat Jesús, desig meu), reposat moviment encapçalat per l'oboè, que dialogarà amb el cantant  sobre un fons de cordes que cerca suggerir els sospirs d'aquell qui anhela quelcom. El clima només s'alterarà sobre els termes erfreue mich (fer content) i umfange mich (abraçar).
El següent moviment serà el recitatiu del baix Was ists, dass du mich gesuchet? (Per què em busques?), la resposta evangèlica que Jesús donà als seus pares quan el trobaren al Temple. La Vox Christi seguirà transitant la cantata amb l'ària Hier, in meines Vaters Stätte (Aquí, a la Llar de mon Pare), alegre moviment protagonitzat pel violí solista i amb un cert ritme de giga.
El diàleg entre Jesús i l'ànima s'intensifica als següents moviments: Primer, al recitatiu Ach! heiliger und großer Gott (Ah, Sant i Gran Déu!) sustentat per les cordes i, després, al duet Nun verschwinden alle Plagen (Ja se'n van tots els dolors), un dels més bonics i joiosos de Bach, amb els cantants arrossegats pels vius passatges del violí i els salts melòdics de l'oboè a una proclamació de felicitat plena.
La coral final, Mein Gott, öffne mir die Pforten (Déu meu, obre'm les portes), és obra de Paul Gerhardt i ha hagut de ser afegida per Bach, ja que el llibret original de Lehms acabava amb el duet abans esmentat. La seva melodia apareix al segle XV als Salms Francesos i devia agradar especialment a Bach, que l'utilitza en sis cantates més.
J.M.S.




Cantata BWV 32
LIEBSTER JESU, MEIN VERLANGEN
Dominica 1 Post Epiphanias
Estrenada: 13 de gener de 1726
Text: G. Christian Lehms, coral final de P. Gerhard
Soprano = Ànima
Baix = Jesús


1. COR
Estimat Jesús, desig meu,
Digues on puc trobar-te!
Tan aviat et perdré
I ja no et sentiré al meu costat?
Ah, protector meu! fes-me content,
Deixa que t'abraci ple de felicitat.
***
2. RECITATIU (Baix)
Per que em busques?
No saps que haig d'ocupar-me
De les coses del meu Pare?
***
3. ÀRIA (Baix)
Aquí, a la Llar de mon Pare
Una ànima afligida m'ha trobat.
Aquí, segur que tu em trobaràs,
Per unir ton cor al meu,
Per que aquesta és la meva Llar.
4. RECITATIU (Soprano, Baix)
***
S: Ah, Sant i Gran Déu!
Al teu costat desitjo
Cercar consol i ajuda.
B: Si repudies les futileses terrenals
I segueixes només aquest camí
Podràs viure allà baix i aquí dalt.
S: Acollidora és la teva Llar
Senyor, Déu dels Exèrcits!
La meva ànima desitja ardentment
Allò que només brilla a casa teva.
El meu cos i ànima s'exalten
En el Déu vivent:
Jesús, el meu cor serà eternament teu!
B: Així doncs seràs feliç,
Car el teu cor i la teva ànima
Són inflamats d'amor per Mi.
S: Ah! Aquestes paraules
Que m'han transportat
Lluny de la confusa Babel,
Les guardaré dins el cor amb devoció.
***
5. DUETTO (Soprano, Baix)
Ja se'n van tots els dolors,
Ja se'n van totes les penes.
Ara ja no et vull deixar,
Ara vull abraçar-te.
Ara el cor se m'exalta
I proclama, ple de joia:
Ja se'n van van tots els dolors,
Ja se'n van totes les penes.
***
6. CORAL
Déu meu, obre'm les portes
D'aquesta Gràcia i aquesta Bondat.
Fes-me, en tot moment i en qualsevol lloc
Tastar la teva dolçor.
Estima'm i encoratja'm
Per tal que novament
Et pugui abraçar i estimar
Tan fort com em sigui possible,
I que mai et pugui decebre.

Traduïda per Josep-Miquel Serra




5/1/19

BWV 123

Al calendari litúrgic de temps de Bach la festa de l'Epifania, la Diada de Reis, tancava el cicle nadalenc. Tot i la seva importància, només resten dues cantates que hi siguin destinades, deixant de banda la sisena i última de l'Oratori de Nadal: Són les BWV 65 i 123. Avui ens centrarem en la segona d'elles, la cantata BWV 123 LIEBSTER IMMANUEL, HERZOG DER FROMMEN, obra estrenada a Leipzig el 6 de gener de 1725.
Forma part del cicle, tantes vegades esmentat, de les cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs. En aquest cas, fou una coral d'Ahasverus Fritsch de 1679 la que inspirà l'anònim llibretista, que en el seu estil habitual conservà la literalitat de les estrofes inicial i final i reelaborà lliurement les intermèdies. El resultat és un text que no té res a veure amb l'Epifania del Senyor (ni, de fet, amb el Nadal pròpiament dit), centrant-se en una exaltació genèrica de la figura de Jesús enfrontada a la corruptibilitat del món material.
S'inicia la cantata amb l'habitual fantasia sobre la coral que la inspira i la intitula: Liebster Immanuel, Herzog der Frommen (Estimadíssim Emmanuel, príncep dels creients). La seva melodia és original de Johann Rudolf Ahle, un dels antecessors de Bach com a organista a Mühlhausen. El tema de la capçalera esdevé omnipresent tant a l'orquestra com al cor, tot i que en molts moments no resulti evident. A mode d'exemple, dels vint compassos d'introducció orquestral, només en dos no hi apareix. Sobre el dens teixit orquestral, el cor entonarà les frases de manera generalment homòfona excepte en alguns passatges, on despuntarà certa polifonia.
Un breu recitatiu de contralt donarà pas a l'ària Auch die harte Kreuzesreiser (Ni el dur camí de la Creu), un feixuc concertant del tenor amb dos oboès d'amore sustentats pel continu on destaca la tremolor amb què es canta el terme schreckt (espantar). La secció central s'accelera fugaçment per tal d'il·lustrar l'esclat de les tempestes present al text amb una llarguíssima vocalització sobre toben (tempestes).
Del recitatiu del baix Kein Höllenfeind kann mich verschlingen (Cap enemic infernal podrà devorar-me) resulta remarcable el tractament que dóna Bach a la paraula Tod (Mort). El baix s'encarregarà també de  l'ària Laß, o Welt, mich aus Verachtung (O món si vols em pots humiliar), deliciosa peça capitanejada per la flauta travessera. La seva virtuositat recorda la d'aquelles àries de flauta que Bach introduí a les cantates de l'estiu-tardor de 1724 (veure BWV 9). Diversos termes seran destacats amb llargues notes sostingudes en el temps: Betrübter Einsamkeit (solitud desolada), bleibet (restar) i alle Zeit (en tot moment).
Aquesta bella ària conduirà a la coral final, Drum fahrt nur immer hin, ihr Eitelkeiten (Doncs fugiu per sempre, fatues buidors), on la melodia d'Ahle es canta a capella, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura. Destaca, però, la indicació present al manuscrit de cantar en piano la repetició del darrer vers, Bis man mich einsten legt ins Grab hinein (Fins al dia que davalli a la tomba).
J.M.S. 



Cantata BWV 123
LIEBSTER IMMANUEL, HERZOG DER FROMMEN
Festo Epiphanias
Estrenada: 6 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne d'Ahasverus Fritsch (1679)

1.COR
Estimat Immanuel, Príncep dels creients,
Tu, Salvació de la meva Ànima, vine, afanya't!
Tu, Tresor suprem, m'has pres el Cor
Que es consumeix d'amor i sospira ardentment per Tu.
Res pot en aquest món
Ser-me més preuat
Que retenir Jesús, per sempre, al meu costat.
***
2. RECITATIU (Alt)
La dolçor celestial, la joia dels escollits
M'omplen ja en aquest món el cor i el pit
Quan pronuncio el nom de Jesús
I reconec les obres del seu sibil·lí Manà.
Així com la rosada esponja la terra àrida
El meu cor és també,
En el perill i el dolor,
Menat cap al consol pel poder de Jesús.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Ni el dur camí de la Creu
Ni l'amarg aliment de les llàgrimes
Aconseguiran espantar-me.
Quan esclatin les tempestes
Jesús em cobrirà
De Salvació i Llum.
***
4. RECITATIU (Baix)
Cap enemic infernal podrà devorar-me,
La consciència acusadora restarà muda.
Per què m'hauria d'encerclar la multitud enemiga?
La Mort resta impotent,
La victòria m'és destinada
Car ha aparegut Jesús, el meu Salvador.
***
5. ÀRIA (Baix)
Deixa'm, Món, per despit
En una solitud desolada.
Jesús, encarnat,
Accepta el meu sacrifici
I resta amb mi en tot moment.
***
6.CORAL
Passeu doncs de llarg, vanitats.
Tu, Jesús, Tu ets Meu i Jo sóc Teu.
Vull apartar-me del Món i establir-me en Tu,
Que ets al meu Cor i als meus Llavis.
Que la meva Vida sencera
Et sigui consagrada
Fins al dia que davalli a la tomba.

Traduïda per Josep-Miquel Serra





1/1/19

BWV 41

La Festa de la Circumcisió de Crist era com s'anomenava oficialment al dia de Cap d'Any en la litúrgia luterana de temps de Bach. Ha volgut el destí que aquesta festivitat sigui especialment afortunada en quant a la preservació de les cantates que hi són destinades, ja que se n'han conservar cinc a més de la quarta de l'Oratori de Nadal: Són les BWV 16, 41, 143 (obra dubtosa), 171 i 190, de les quals serà la BWV 41 JESU, NUN SEI GEPREISET la que avui analitzarem.
Es tracta de la cantata del segon Any Nou de Bach a Leipzig, ciutat on fou estrenada el primer dia de 1725, en ple cicle de les cantates corals, obres totes elles inspirades en les corals tradicionals de l'església luterana. La cantata BWV 41 es basa en una coral de Johannes Herman de 1593, la qual ja havia estat utilitzada un any abans a la cantata BWV 190. Les estrofes extremes són musicades literalment als moviments 1 i 6, mentre que la resta són lliurement elaborades. Al cinquè moviment l'anònim llibretista inclou també una lletania de Luter.
Arrenca la música, d'acord a l'ambient de pompositat festiva que la jornada requereix, amb el gran cor que dóna nom a la cantata: Jesu, nun sei gepreseit (Jesús, sigues glorificat). Estructurat en tres seccions, a les extremes el cor anirà entonant les frases de la coral sobre el brillant concertant orquestral, mentre que a la central l'ambient festiu quedarà suspès en fer referència a l'any que es deixa enrere. La fanfàrria inicial de trompetes i timbales esdevindrà una espècie de leimotiv d'any nou, ja que com veurem reapareix a la coral final d'aquesta cantata i a la de la cantata BWV 171, escrita cap a l'any 1729.
El segon moviment serà l'ària Lass uns, o höchster Gott, das Jahr vollbringen (Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui), on fins a tres oboès acompanyaran el soprano en una peça amb estructura da capo i un afable ritme pastoral. 
El recitatiu de contralt Ach! deine Hand, dein Segen muss allein (Senyor, solament la teva mà) presenta certes subtileses musicals ocultes, com el fet que els termes Alpha i Omega es reciten amb la cadència descendent Do-Sol-Do, principi i final de l'escala musical.
Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de tenor Woferne du den edlen Frieden (Així com atorgues la noble pau), en la qual destaca la sonoritat del violoncello píccolo, instrument ja en desús en època de Bach però que semblava agradar al gran músic. De nou serà una ària de tarannà dòcil, que recorda a la corprenedora Geduld! de la Passió Segons Sant Mateu. El fet que en aquesta cantata la placidesa de les àries es contraposi a la rauxa dels cors reflexa el gust barroc pel contrast.
El penúltim moviment serà un recitatiu, ara amb baix i cor, en el qual destaca la violència amb què el cor entona el fragment de les lletanies de Luter Den Satan unter unsre Füße treten (Que Satanàs sigui esclafat als nostres peus!). Amb ell arribarà la coral final, Dein ist allein die Ehre (Només a Tu és l'Honor), en la qual reapareixen tant la coral que inspira la cantata com la fanfàrria orquestral de l'inici, que n'enllaçarà els versos. Potser per alleugerir la densitat del text, el ritme s'accelera al final, en cantar Solchs singet heut ohn Scherzen / Die christgläubige Schar / Und wünscht mit Mund und Herzen / Ein seligs neues Jahr.
Aquesta melodia apareguda a Wittenberg l'any 1591 és poc coneguda a l'actualitat, però devia ser-ho molt a l'època de Bach, almenys a Leipzig: Com hem comentat abans, ja havia tancat l'any anterior de manera molt similar la cantata BWV 190 i tancarà també uns anys després la cantata BWV 171, tot i que en aquest cas se'n desconeix el text.
J.M.S.



Cantata BWV 41
JESU, NUN SEI GEPREISET
Festo Circumcisionis Christi (Any Nou)
Estrenada: 1 de gener de 1725
Text: Anònim, amb fragments de Johannes Herman i Martí Luter

1. COR
Jesús, sigues Glorificat
En aquest Nou Any
Per la bondat que ens has dispensat
En l'aflicció i en el perill,
Per haver-nos permès ser testimonis
D'aquest nou temps de joia,
Enterament amarat de gràcia
I d'eterna felicitat,
I haver conclòs en dolça serenitat
L'any que s'ha acabat.
Volem reunir-nos en Tu
Ara i per sempre.
Segueix vetllant durant tot l'any
Pels nostres cossos, ànimes i vides.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui
De tal manera que el final sigui com l'inici.
Que la teva mà ens ajudi
I que al final de l'any
Amarats de la benedicció que ens dispenses
Podem cantar, com ara, un Aleluia!
***
3. RECITATIU (Alt)
Senyor, solament la teva mà
I la teva benedicció
Han de ser l'Alpha i l'Omega,
El principi i el final.
A la teva mà tens la vida
I tens també el compte dels nostres dies.
La teva mirada abasta viles i camps,
Tu coneixes els nostres béns i els nostres patiments.
Ah! Concedeix-nos dels uns i del altres
Talment decideixi la teva saviesa
I segons t'inclini la teva misericòrdia.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Així com atorgues la noble pau
En base al nostre cos i circumstàncies,
Atorga doncs a la nostra Ànima
La paraula dispensadora de beatitud.
Si aquesta salvació ens és donada
Serem beneïts aquí baix
I escollits al més enllà.
***
5. RECITATIU (Baix & Cor)
Baix:
Ja que l'enemic, en contra nostra
Vigila nit i dia
Per destruir la nostra pau,
Escolta si et plau, Oh Senyor Déu
La pregària que elevem en Santa Assemblea:
Cor:
Que Satanàs sigui esclafat als nostres peus!
Així, quedarem per a Glòria teva
Com els teus escollits,
I podrem igualment,
Desprès de la Creu i els turments,
Deixar aquest món per accedir
A l'eterna fastuositat.
***
6. CORAL
Només a Tu és l'Honor,
Només a Tu és la Glòria!
Ensenya'ns la paciència a la Creu,
Regeix els nostres actes
Fins que canviem joiosos aquest Món
Pel Reialme del Cel Etern,
Per la pau i la joia veritables,
Similars als Sants de Déu.
Mentrestant obra en nosaltres
Segons ta voluntat!
Així canta avui amb devoció
La Legió dels fidels cristians
Que desitgen, parlant amb el cor
Un beneït Any Nou.

Traduïda per Josep-Miquel Serra