31/8/18

BWV 17

Són tres les cantates per al Catorzè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 17, 25 i 78, la primera de les quals tractarem tot seguit.
La cantata BWV 17 WER DANK OPFERT, DER PREISET MICH forma part d'un grup d'obres de les quals es va trigar molt a establir la datació correcta. D'aquí que alguns autors antics la creguessin escrita a la dècada de 1730, quan la investigació actual dóna per segura la seva estrena a Leipzig el diumenge 22 de setembre de 1726.
També el llibretista restà anònim fins que l'any 1977 Walter Blankeburg descobrí que, molt probablement, el pastor Christoph Helm havia estat l'autor tant d'aquesta cantata com de les 17 cantates que Bach interpretà a Leipzig aquell any escrites pel seu cosí Johann Ludwig Bach, músic de la cort de Meiningen. De Helm podrien ser també un grup de cantates del propi Bach d'aquell any 1726 que comparteixen cers trets amb les del seu cosí, com  per exemple la disposició de 7 moviments dividits en dues parts, amb la següent estructura:

Cita de l'Antic Testament - recitatiu - ària - cita del Nou Testament - ària - recitatiu - coral

Tot i estar dividida en dues parts, destinades a emmarcar el sermó dominical, la cantata BWV 17 és una obra sorprenentment breu però que arrenca amb un dels cors més elegants i majestuosos de Bach, extret del Salm 50, i que li dóna nom: Wer Dank opfert, der preiest mich (Aquell que m'ofereix accions de gràcies em glorifica).
La introducció instrumental de 28 compassos es fusiona amb l'habitual motet coral de forma fugada que posa especial interès en la frase der preiset mich (em glorifica), la qual és tractada amb una magistral i densa polifonia de totes les veus que segurament vol simbolitzar la munió enfervorida de creients. Al meu modest parer, la magnificència d'aquesta peça es mostra en tot el seu esplendor a les versions que l'interpreten amb un ritme àgil més que no pas a les lentes. És, de llarg, el moviment més destacat de la cantata.
A continuació, entonarà el contralt el recitatiu Es muss die ganze Welt ein stummer Zeuge werden (Que el Món sencer esdevingui el testimoni mut), al qual seguirà l'ària de soprano Herr, deine Güte reicht, so weit der Himmel ist (Senyor, la teva bondat, és tan extensa com el Cel). En ella, els dos violins estableixen un elaborat concertant amb el cantant de deliciós resultat. El text es divideix en tres seccions unides pel ritornello, que transita per les tonalitats relatives de Mi major, Si major, Do sostingut major i Mi Major, esdevenint el principi unitari de  tot el conjunt. Destaca la vocalització sobre el terme preisen (glorificar).
La segona part de la cantata s'inicia amb el recitatiu de tenor Einer aber unter ihnen, da er sahe, dass er gesund worden war (Un d'entre ells, veient que estava guarit). El tenor està aquí encarnant l'evangelista, car recita un versicle de l'Evangeli de Lluc. I seguirà el tenor cantant la següent ària, Welch Übermaß der Güte (Com n'és d'exuberant la bondat), en la qual de nou les cordes seran les protagonistes, ara amb tot l'efectiu instrumental i un ritme dansaire de gran elegància. Les paraules Dank (gràcies) i Lob (lloança) seran degudament emfatitzades amb les corresponents vocalitzacions.
Un nou recitatiu, ara del baix, constituirà el penúltim moviment de la cantata, que conclourà amb la tercera estrofa de la coral Nun lob, mein Seel, den Herren de Johann Grasmann cantada amb una melodia del segle XV adaptada a l'església luterana per Hans Kugelmann l'any 1540.
J. M. S.




Cantata BWV 17
WER DANK OPFERT, DER PREISET MICH
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 22 de setembre de 1726
Text: Christoph Helm (1726)


Prima Parte
1. COR
Aquell qui m'ofereix accions de gràcies em glorifica,
A l'home recte li mostraré la salvació del Senyor.
***
2. RECITATIU (Alt)
Que el Món sencer esdevingui el testimoni mut
De la suprema majestat de Déu.
Tant l'Aire com l'Aigua,
El Firmament i la Terra,
On l'harmonia és disposada amb tot detall.
La natura el glorifica
Ornada dels innombrables dons
Amb els que Ell l'ha dotada,
I tot allò que respira
Vol encara més unir-se a Ell
Mentre les llengües s'esvaloten
I les ales s'agiten
Per celebrar la seva Glòria.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Senyor, la teva bondat
És tan extensa com el Cel
I la teva Veritat abasta fins els núvols.
Si no sabes de la grandesa
De la teva Majestat
Aquesta esclataria als meus ulls
A la vista de les teves obres.
Com puc passar cada dia
Sense glorificar-te ni agrair-te?
Per que tu desitges mostrar-nos
El camí de la Salvació.
***
Seconda Parte
4. RECITATIU (Tenor)
Un d'entre ells, veient que estava guarit,
Retornà sobre els seus passos
Lloant el Senyor en veu alta.
Es prostrà als peus de Jesús i,
Tocant la cara al terra
Li'n donà les gràcies.
I era aquest un Samarità.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Com n'és d'exuberant la bondat
De la qual em fas present!
I, mentrestant, que t'ofereix
El meu Cor a canvi?
Senyor, no sé pas que et puc oferir
Que no sigui donar-te'n gràcies
Amb un càntic de lloança.
***
6. RECITATIU (Baix)
Mira la meva voluntat,
Sé el que sóc:
El Cos, la Vida, la Raó,
La Salut, la Força i els Sentits
Dels quals tu em permets gaudir
I expressar-los amb els llavis.
Són els raigs de la teva gràcia
Que Tu has vessat sobre mi.
Amor, Pau, Justícia i Joia
En el teu Sant Esperit
Són tresors que em mostren aquí
Aquells béns que allà
Em donaràs amb abundància
Per guarir-me el Cos i l'Ànima.
***
7. CORAL
Talment el Pare que s'apiada
Dels seus fillets petits,
Així fa el Senyor
Amb nosaltres, desgraciats,
Que el seguim amb infantil innocència.
Ell coneix les pobres criatures,
Déu sap que només som pols,
Semblants a l'herba segada,
A una flor, a unes fulles que cauen:
El vent només ha de bufar
Per a fer-les dispersar:
Així passa l'home
I el seu final és pròxim.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


26/8/18

BWV 77

Tres cantates conserva el catàleg per al Tretzè Diumenge després de la Trinitat: La BWV 33, la BWV 164 i la que avui analitzarem, la cantata BWV 77 DU SOLLT GOTT, DEINEN HERREN LIEBEN, obra estrenada a Leipzig el 22 d'agost de 1723. Fou un agost, aquell del seu primer estiu a la Cantoria de St. Tomàs, en el qual Bach va haver d'escriure, assajar i interpretar fins a set cantates. Potser per tal acumulació de feina sigui aquesta una de les cantates més breus de Bach, tot i la densitat de la partitura.
L'anònim llibretista de la cantata s'inspirà en l'Evangeli del dia (Lluc 10, 27), que narrava la paràbola del bon samarità, i d'aquí les nombroses referències a l'amor a Déu i al proïsme que apareixen al text.
Aquest s'inicia amb el cor que intitula la cantata, extret de l'Evangeli abans esmentat:  Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor. És aquest potser un dels cors més originals de Bach, en el qual la música arrenca de manera gairebé subliminal, introduïda per violins sense baix continu sobre els quals, majestuosa, la trompeta entonarà en 10 trams la coral Dies sind die heiligen zehn Gebot (Aquest són els deu Sants Manaments). Aquestes 10 intervencions de la trompeta seran separades per intervencions del cor en bloc, al qual sí sustentarà el baix continu en solemnes notes sostingudes que estableixen un ocult cànon amb les notes de la trompeta, cosa amb la qual Bach vol sens dubte simbolitzar la submissió del creient a la llei divina, car cànon és sinònim de norma o llei. Segons Alfred Dürr, l'ascensió progressiva de les notes del baix continu podria simbolitzar la prioritat sobre els altres del manament de l'amor. I encara hi ha molts altres simbolismes ocults en aquest extraordinari cor, més perceptibles en l'estudi de la partitura que no pas en la seva audició.
Deixa realment esmaperdut comprovar com Bach va ser capaç d'engendrar tals creacions enmig de la voràgine compositiva setmanal dels seus primers anys a Leipzig.
El segon moviment serà un breu recitatiu secco del baix que donarà pas a l'ària de soprano Mein Gott, ich liebe dich von Herzen (Déu meu, t’estimo amb tot el cor). En ella, dos oboès més el baix continu acompanyen el cant, tots en un estret paral·lelisme que podria ser una representació de la dualitat de l'amor teològic, vers Déu i l'Home. Destaquen les vocalitzacions sobre termes com Mein ganzes (tota la meva vida), Herzen (cors) o ewig (eternament), cantada amb una extensa vocalització de fins a 40 semicorxeres.
La cantata seguirà amb un nou recitatiu, ara del tenor acompanyat de tota la corda: Gib mir dabei, mein Gott! ein Samariterherz (Dóna’m, endemés, Deu meu! un cor samarità), en el qual destaca l'acord de setena disminuïda sobre el mot betrüben (sofriments).
Aquest recitatiu donarà pas a l'ària Ach, es bleibt in meiner Liebe (Per dissort, hi ha tant de xacres), destinada a contralt amb trompeta obligada. Una nova pàgina de magistral originalitat bachiana, car la trompeta habitualment va associada a la veu del baix. I més encara quan només veu humana i trompeta (amb el baix continu, naturalment) conformen el dispositiu instrumental, cosa que només es repeteix a l'ària Er ists, der ganz allein de la cantata BWV 43. De nou citant al gran Alfred Dürr, que no veia cap relació entre la sorprenent instrumentació i el text, podríem estar davant una reutilització de música anterior. En tot cas, l'ària té estructura da capo i exigeix de la trompeta una certa dosi de virtuosisme.
La coral final ha arribat sense text fins a nosaltres, la melodia és la de Ach Gott, vom Himmel sieh darein, coral que dóna títol a la cantata BWV 2, de 1724. Hi ha diversos textos adaptables, i habitualment s'utilitza la vuitena estrofa de O Gottes Sohn, Herr Jesu Christ, coral publicada l'any 1657 per David Denicke.
J.M.S.



Cantata BWV 77
DU SOLLT GOTT, DEINEN HERREN LIEBEN
Dominica 13 Post Trinitatis
Estrenada: 22 d'agost de 1723
Text: Anònim, amb fragments de l'Evangeli de St. Lluc 
i probablement també d'un himne de David Denicke

1. COR
Estimaràs el Senyor, el teu Déu,
amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima,
amb totes les forces i amb tot el teu esperit,
i al teu pròxim com a tu mateix.
***
2. RECITATIU (Baix)
Que sigui així!
Déu vol per ell sol els nostres cors.
Cal elegir el Senyor amb tota l’ànima
Com és la seva voluntat
No delir-se per cap altra cosa
Que no ens hagi inspirat
el seu Sant Esperit,
Dons, sols així, podrem aconseguir
La seva bonesa i generositat.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Déu meu, t’estimo amb tot el cor,
Tota la meva vida, és a les teves mans.
Fes, doncs, que observi els teus manaments
I fes que s’ablami el meu amor
Perquè pugui estimar-te eternament!
***
4. RECITATIU (Tenor)
Dóna’m, endemés, Deu meu! un cor samarità
Perquè, d’ensems, estimi el pròxim
Que en veure els seus sofriments,
en senti compassió
I no passi de llarg
Deixant-lo abandonat en la seva dissort.
Fes que detesti el meu egoisme,
A fi que un dia em puguis donar felicitat
Com espero rebre de la teva misericòrdia.
 ***
5. ÀRIA (Alt)
Per dissort, hi ha tant de xacres
Encara, en el meu amor!
Ben cert que sovint tinc ganes
De fer tot el què Déu em mana
Però a la llarga, no m’hi veig amb cor.
***
6. CORAL
Senyor, resta amb mi per la fe
Deixa’m que l’afermi cada dia més,
Que sigui a desdir profitosa
I de bones obres ufanosa;
Tostemps per l’amor, amatent,
Obrant amb alegria i pacient
Sempre en bé dels meus germans.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



18/8/18

BWV 35

Per ordre cronològic, són tres les cantates destinades al Dotzè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 69a, 137 i la que avui tractarem, la cantata BWV 35 GEIST UND SEELE WIRD VERWIRRET, una fantàstica obra que, com veurem, resulta singular en diversos aspectes.
Estrenada a Leipzig el 8 de setembre de 1726, es tracta d'una de les poques cantates per a contralt sol, que s'entronca amb les cantates del segon semestre d'aquell any en el qual Bach creà una sèrie de cantates similars, totes elles concebudes per a un sol cantant: Per a contralt les BWV 35, 169 i 170, per a soprano les BWV 52 i 84, per a baix les BWV 56 i 82  i per a tenor (cas únic) la BWV 55. La cantata BWV 35 esdevé així una de les escasses cantates que no conclouen amb un cor o una coral. 
I, com veurem, encara no han acabat les singularitats d'aquesta cantata.
El llibretista Georg Christian Lehms concep una obra en dues parts, que Bach preludiarà amb les seves corresponents simfonies instrumentals. Moltes cantates estan dividides en dues parts, destinades a ser cantades abans i després del sermó. Tampoc estem davant l'única cantata que presenta una simfonia instrumental a cada una de les seves dues parts. Però sí que estem davant la única cantata on les dues simfonies són destinades a l'orgue solista (organo obligato, indica Bach). 
I és que estem davant d'una d'aquelles cantates aparegudes a partir de 1726 (BWV 49, 146, 169, 188) en que Bach adapta a l'orgue els concerts per a clavecí escrits anteriorment que, a la vegada, derivaven de concerts encara més antics. Potser la raó d'aquestes adaptacions sigui que en aquells dies Wilhelm Friedemann, el fill gran de Bach, havia arribat ja a una edat suficient per a interpretar aquestes partitures a l'orgue, mentre son pare es dedicava a dirigir els cantants i l'orquestra. En tot cas, trobareu més informació sobre aquesta qüestió aquí
Del concert per a clavecí del qual deriven les simfonies de la cantata  BWV 35 es conserven només 9 compassos, catalogats amb el BWV 1059. De fet el concert, originalment destinat a l'oboè, ha pogut ser reconstruït gràcies a la seva reutilització en la present cantata, car és ben clar que els moviments primer i tercer conformen les dues simfonies. La primera d'elles, denominada concerto al manuscrit, és una extensa peça en Re menor carregada d'energia i fins i tot podríem dir que certa violència, que segurament esdevé una de les pàgines més potents de Bach. 
El moviment central d'aquest concert perdut té tota la pinta d'haver estat convertit en l'ària que dóna títol a la cantata i segueix al concerto inicial: Geist und Seele wird verwirret (Esperit i Ànima són torbats). En ella, sobre el lent  ritme de siciliana dibuixarà l'orgue àmplies ornamentacions, mentre que la contralt serà acompanyada d'un concertant de cordes i oboès en forma da capo.
El breu recitatiu Ich wundre mich (Estic meravellat) dóna pas a l'ària  Gott hat alles wohlgemacht (Déu ho ha fet tot bé), fantàstic moviment en el qual la mà dreta de l'orgue desenvolupa una àmplia melodia  de semicorxeres que bé podria voler il·lustrar la totalitat (alles) de què parla el tex. Amb aquest ambient de joia conclou la primera part de la cantata.
La segona part arrenca, com ja hem dit, amb una nova simfonia per a orgue solista que clarament seria el tercer moviment del desaparegut concert, sobretot en vista del seu caràcter desenfadat i ritme dansaire, dividit en dues seccions que es repeteixen seguint l'esquena tonal típic de les danses barroques (Re menor - La menor / La menor - Re menor).
El recitatiu Ach, starker Gott, lass mich (Ah, poderós Déu, permet-me) condueix a l'ària final, Ich wünsche nur bei Gott zu leben (Vull viure al costat de Déu). De nou serà un moviment amb un marcat aire de dansa que, sorprenentment, no acaba en Re menor com la simfonia inicial sinó en Do major. Cal destacar el tema de tresets que presenta l'orgue a partir del cinquè compas i esdevé omnipresent al llarg de tota la peça, a més de les vocalitzacions sobre els termes fröhlich (feliç) i Händen (mans).
Com hem comentat al principi, aquesta és una de les 11 úniques cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les  BWV 49, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 152, 170 i 199.
J.M.S.



Cantata BWV 35
GEIST UND SEELE WIRD VERWIRRET
Dominica 12 Post Trinitatis
Estrenada: 8 de setembre de 1726
Text: Georg Christian Lehms (1711)

Prima Parte

1. CONCERTO
***
2. ÀRIA (Alt)
Esperit i Ànima són torbats
Quan et contemplen, Déu meu,
Car els Miracles que han conegut,
Proclamats amb eufòria pel Poble,
Els han deixat sords i muts.
***
3. RECITATIU (Alt)
Estic meravellat,
Car tot allò que es veu
Ens deixa embadalits.
Quan et contemplo,
Preciós Fill del meu Déu,
M'abandonen la Raó
I l'Enteniment.
Sembla talment que els Miracles
Siguin per a Tu
Uns successos intranscendents.
En Nom, Obres i Missió
Ets excelsament Meravellós,
Incomparable a cap
Meravella d'aquest Món.
Als sords retornes l'oïda,
Als muts repares la parla,
I, el que és més:
Obres, amb una sola paraula,
Les parpelles als cecs.
Aquests, aquests són els Miracles,
I son Poder no podria ser proclamat
Ni per un cor d'àngels.
***
4. ÀRIA (Alt)
Déu ho ha fet tot bé.
El seu Amor i Fidelitat
Ens renova cada dia.
Quan l'angoixa i el dolor ens punyen,
Ens consola tant com cal
Car tothora vetlla per nosaltres.
Déu ho ha fet tot bé.

Seconda Parte

5. SIMFONIA
***
6. RECITATIU (Alt)
Ah, poderós Déu, permet-me
Pensar sempre en tot això
Per tal que pugui, feliç,
Allotjar-te al fons de l'Ànima.
Permet que el teu dolç Éfeta*
Estovi el meu rígid cor.
Ah! Posa el teu dit miraculós
A la meva orella
O seré perdut al moment.
Toca també la meva llengua
Amb la teva Mà poderosa
I Jo, de tals Miracles,
Glorificant-los amb pregàries,
Me'n sentiré Fill i Hereu
*En Arameu, "Obre´t", paraula amb la qual Jesús guarí un sord-mut.
***
7. ÀRIA (Alt)
Vull viure al costat de Déu.
Ah, podria arribar ja mateix l'hora feliç
D'entonar amb tots els Àngels
Un joiós Aleluia!
Amadíssim Jesús, deslliga'm ja
Aquest punyent jou d'angoixa
I deixa'm lliurar a les teves mans
La meva turmentada vida.

Traduïda per Josep-Miquel Serra