3/8/07

Stellarium

Avui no parlarem de música sinó d'estels:
Ahir a la nit vaig fer amb la meva senyora la primera sessió "d'astronomia musical", gràcies a un programet que es descarrega gratuïtament i que s'anomena Stellarium. Aquest programa és una mapa estelar, que et mostra el cel de qualsevol indret i a qualsevol hora, amb multitud de funcions per tal d'identificar les constel·lacions, els estels, les nebuloses i tot el que hi ha al firmament. I, a més, és molt fàcil d'utilitzar i es pot configurar en català. Així doncs, ahir a la nit vam carregar l'ordinador portàtil i, amparats en la foscor, vam fer una estona d'astrónoms aficionats, acompanyats per la música de Bach. Resultà molt divertit, i aviat hi tornarem! Us recomano una sessió astronómica d'aquestes de tant en tant.
Soli Bachio Gloria

2/8/07

Helmuth Rilling

He aconseguit per fi la mítica integral de la obra de Bach que realitzà l'insigne pioner Helmuth Rilling. Rilling va ser el primer que s'embarcà en l'esbojarrat projecte d'interpretar i enregistrar totes i cada una de les mil i escaig obres de Bach que han arribat fins als nostres dies. Va començar el 1969 i acabà el 1985, abarcant actualment més de 170 Cd's (la primera edició, en vinil, encara era més extensa). A primera vista, he comprovat que la integral de Rilling és enregistrada amb instruments actuals i seguint patrons d'execució moderns, tal com passava amb la música antiga fins als anys 70 del segle XX.
La integral de Rilling és anterior a l'aparició de la corrent dita historicista entre els especialistes en música antiga. Aquesta corrent va aparèixer a principis dels 70, encapçalada per eminències com Harnoncourt o Leonhardt, els quals van creure que la música barroca havia de ser executada de la manera més semblant a l'época en que va ser escrita, tant en les formes com en la instrumentació. Així, es van llençar a l'estudi sistemàtic de les formes i tècniques musicals de tres segles enrere, a vegades rescatant documents aparentment banals, com cartes o diaris personals en les quals algú feia referència, sovint de passada, a algun detall interpretatiu que ha estat útil per a saber com sonava la música fa tant de temps. Van ser rescatats dels museus instruments contemporanis de Bach i Haendel (fins i tot alguns instruments van ser reconstruïts basant-se en quadres del segle XVIII on apareixien), i oboistes, violinistes, flautistes o trompetistes, van assajar incansablement amb aquests vells instruments fins aconseguir adaptar-s'hi.
Fruit d'aquesta corrent historicista són les integrals de les cantates de Harnoncourt i Leonhardt (1970-1988) o la més recent de Toon Koopman (1995-2006).
Però Rilling va ser el primer: Moltes de les obres que enregistrà en la seva integral... ERA LA PRIMERA VEGADA QUE S'INTERPRETAVEN DES QUE HO FÉU EL MATEIX BACH!!!
I, vulguis que no, els altres ja devien tenir davant la versió de Rilling quan preparaven la seva... En fi, un altre dia tornarem a parlar d'aquestes qüestions, ara vaig a deleitar-me una estona amb la mítica integral del suprem Helmuth Rilling... Començarem per les cantates? No, potser per la Missa en Si Menor... O potser per escoltar com sonen les Goldberg... O les corals Schübler... O els concerts reconstruïts per a oboè... o... Quin meravellós dilema!

Soli Bachio Gloria.