BWV 158

Per al tercer dia de Pasqua ens han arribat les cantates BWV 134, 145 i 158, una obra amb molts interrogants que serà la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

En realitat, el que conservem sembla ser només un fragment de la cantata original. Al manuscrit més antic que conservem (que no és l'original) hi consten dues festivitats a les quals l'obra aniria destinada: El Dimarts de Pasqua i la Festa de la Purificació de Maria (la Candelera). Sembla evident que la cantata fou escrita en origen per a una de les dues festivitats i, posteriorment, utilitzada també en l'altra, essent impossible a dia d'avui establir quina fou la destinació inicial.

Alguns investigadors però, s'atreveixen proposar alguna hipòtesi: Alfred Dürr, per exemple, considera que dels quatre moviments de la cantata, els dos centrals correspondrien a una primera versió, que pel seu text hauria anat destinada al dia de la Candelera. Segons aquesta mateixa hipòtesi, els moviments extrems, juntament amb d'altres avui perduts, haurien estat inclosos quan la cantata s'utilitzà per al Dimarts de Pasqua. Tret d'aquestes especulacions, no sabem res més ni de l'autor del llibret ni de la cronologia, que Spitta situa a l'època de Weimar -un fet rebutjat per Werner Neumann- mentre que Dürr, analitzant una còpia de la coral final, situaria la versió pasqual de l'obra entorn a 1735.

Entrant a la qüestió musical, la partitura és de reduïdes dimensions i, excepte a la coral final, solament requereix les veus del baix i el  soprano. S'inicia amb el recitatiu del baix Der Friede sei mit dir (Sia la pau amb tu), el qual acaba en arioso i dóna nom a la cantata.

El segon moviment és una magistral ària amb coral titulada Welt, ade, ich bin dein müde (Món, adéu, n'estic cansat de tu). És protagonitzada per l'elegant partitura d'un instrument que sembla ser un violí (o també una flauta) al qual primer es sumarà el cant del baix i al cap de pocs compassos el soprano doblat per l'oboè, entonant la coral Welt, ade, ich bin dein müde de Johann Georg Albinus, composant un moviment de gran densitat temàtica i conceptual. També podria ser que en una primera versió la coral l'hagués entonat l'oboè sol. Sigui com sigui, apareixen els recursos típics de Bach per a dibuixar musicalment els conceptes presents al text, tals com les passes transportant una feixuga càrrega sobre el vers ich bin dein müde (n'estic cansat de tu) o la invitació a la beatitud en cantar els versos Wo ich Gott in Ruh und Friede Ewig selig schauen kann  (Allà de romandre-hi, de viure-hi em fa goig; allà resplendiré abillat amb corones celestes).

El recitatiu del baix que segueix, Nun, Herr, regiere meinen Sinn (Ara, Senyor, regiu el meu esperit), és clarament un text del dia de la Candelera, car fa expressa menció de l'ancià Simeó, al qual l'Evangeli de Lluc ens presenta entonant l'himne Nunc Dimittis, un passatge propi de totes les cantates de Purificació. De nou Alfred Dürr demostra la seva perspicàcia quan ens fa notar que les al·lusions d'aquest recitatiu al duet anterior són pròpies de les cantates dels voltants de l'any 1726, com per exemple la BWV 56, la qual cosa seria un interessant indici cronològic. Els darrers 10 compassos en arioso conclouen amb l'ornamentació profusa del terme Kronen (Corones).

I la cantata conclou amb la senzilla coral Hier ist das rechte Osterlamm (Vet aquí el veritable Anyell pasqual), cinquena estrofa de Christ lag in Todes Banden de Martí Luter, un himne de pasqua que Bach havia musicat  íntegrament a la cantata BWV 4, una de les seves primeres cantates, si no la primera.

J.M.S.

Cantata BWV 158
DER FRIEDE SEI MIT DIR
Festo Purificationis Mariae (La Candelera) / Feria III Paschatos (Dimarts de Pasqua)
Estrenada: Lloc i data desconeguts.
Sembla ser només un fragment de la cantata original, actualment perduda.
Text: Poeta anònim(1, 2/ària i 3); 

Johann Georg Albinus (2/coral: primera estrofa del coral «Welt, ade, ich bin dein müde»); Martí Luter (4: cinquena estrofa de l'himne «Christ lag in Todesbanden»).

1. RECITATIU (Baix)
Sia la pau amb tu,
neguitosa consciència.
El teu Mitjancer és aquí,
que el teu llibre de deutes
i la maledicció de la Llei
ha saldat i esquinçat.
Sia la pau amb tu!
El Príncep d'aquest món,
que ha parat llaços a la teva ànima
per la sang de l'Anyell ha estat vençut i enderrocat.
Cor meu, de què estàs tan afligit,
atès que Déu per Crist t'estima?
Ell mateix em diu:
Sia la pau amb tu!
***
2. ÀRIA (Baix) i CORAL (Soprano)
[Ària]
Món, adéu, n'estic cansat de tu,
els tabernacles de Salem em convenen,
on jo a Déu, amb repòs i pau,
eternament benaurat, podré contemplar.
Allà de romandre-hi, de viure-hi em fa goig;
allà resplendiré abillat amb corones celestes.
[Coral]
Món, adéu, n'estic cansat de tu,
vull anar-me'n al cel;
allà hi ha la vertadera joia
i l'etern i magnífic repòs.
Món, en tu hi ha guerra i lluita,
res més que pura vanitat;
en el cel sempre
pau, joia i benaurança.
***
3. RECITATIU i ARIOSO (Baix)
Ara, Senyor, regiu el meu esperit,
per tal que jo en el món,
mentre us plagui deixar-m'hi encara,
sigui un fill de la pau.
I permeteu-me vers Vós, de les meves afliccions,
com Simeó, en pau partir!
Allà de romandre-hi, de viure-hi em fa goig;
allà resplendiré abillat amb corones celestes.
***
4. CORAL
Vet aquí el veritable Anyell pasqual,
que Déu ens ha enviat,
que dalt l'arbre de la creu,
ha cremat d'amor ardent,
del qual la sang marca la nostra porta,
que la fe ostenta davant la mort;
el botxí no pot tocar-nos.
Al·leluia!

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol

BWV 145

Conserva el catàleg les cantates BWV 134, 145 i 158 per al tercer dia de Pasqua, és a dir, el dimarts després del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, festivitat que com el Nadal i la Pentecosta l'església luterana de temps de Bach celebrava en tres dies successius. Avui ens dedicarem a conèixer una mica millor la segona d'elles, la cantata BWV 145 ICH LIEBE, MEIN HERZE, ZU DEINEM ERGÖTZEN, brevíssima obra estrenada a Leipzig molt probablement el 19 d'abril de 1729.

Aquesta indefinició cronològica es deu a la desaparició de les partitures originals, conservant-se únicament una còpia del segle XIX, més d'un segle posterior a la seva composició. En la nostra ajuda arriba Christian Friedrich Henrici, més conegut com Picander, qui publica el text de la cantata l'any 1728 i d'aquí que aquesta segurament fos musicada per Bach l'any següent. Picander concep l'obra com un diàleg entre Jesús i l'Ànima, encarnats respectivament pel tenor (no pel baix com és habitual) i el soprano.

Estem davant una obra molt breu que potser anava precedida d'alguna simfonia instrumental que desaparegué en el transcurs dels anys. També sembla probable que en origen fos una cantata profana de l'època de Köthen parodiada per Picander per a ús religiós. Sigui com sigui, les dues àries que capitalitzen musicalment la cantata són d'una bellesa i alegria desbordants.

La cantata arrenca amb el duet de soprano i tenor que li dóna nom: Ich lebe mein Herze zu deinem Ergötzen (Cor meu, jo visc per tu, amb deliri), un deliciós moviment protagonitzat pel violí solista on es recrea l'aparició de Jesús als Apòstols narrada al final de l'Evangeli de Lluc. Tant el seu caràcter dansaire com l'adaptació del text a les veus apunten a l'origen profà de la cantata abans esmentat.

El segon moviment, Nun fordre, Moses, wie du willt (Ara, si tu ho vols, Moisès), és un recitatiu de tenor que acaba en arioso per a recalcar el vers Tingues, sols això, en compte, cor meu!

Seguirà una nova ària, ara per a baix, que manté l'aire dansaire del duet inicial: Merke, mein Herze, beständig nur dies (Tingues, sols això, en compte, cor meu). Desplega aquí Bach tota l'orquestra, encapçalada per la trompeta aguda i la flauta travessera, a més d'oboès d'amore i cordes, això sí, sense les violes. La paraula besteht (perpetuar, romandre) és cantada amb l'habitual nota llarga. Com hem esmentat anteriorment, es tracta d'una peça d'extrema bellesa i joia plena.

Un breu recitatiu de soprano (El meu Jesús viu) condueix a la també breu coral final, Drum wir auch billig fröhlich sein (És per això que també estem contents), catorzena estrofa d'un himne de Nikolaus Herman de 1560 cantada senzillament a capella, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 145
ICH LIEBE, MEIN HERZE, ZU DEINEM ERGÖTZEN
Feria III Paschatos (Dimarts de Pasqua de Resurrecció)
Estrenada: probablement el 19 d'abril de 1729
Text: Chriatian Friedrich Henrici, Picander. Coral final extreta d'un himne de N. Herman.

1. ÀRIA - DUET (Tenor - Soprano)
Tenor (Jesús)
Cor meu, jo visc per tu, amb deliri.
Soprano (Ànima)
Jesús meu, tu vius per mi, amb deliri.
Tenor
La meva vida exalça la teva vida.
Soprano
La teva vida exalça la meva vida.
Ambdós
El nostre plet ha estat esquinçat del tot,
La pau dóna serenor a l’ànima
I obre les portes del cel als pecadors.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ara, si tu ho vols, Moisès,
Ja pots seguir exercint la llei implacable,
Ací tens el meu rebut.
Signat amb la sang i les nafres de Jesús,
Ja en deus tenir prou;
Estic salvat, sóc lliure,
Ara visc amb Déu en pau i concòrdia;
El qui m’acusa, al meu davant, serà humiliat
Perquè Déu ha ressuscitat.
Cor meu, tingues-ho ben present!
***
3. ÀRIA (Baix)
Tingues, sols això, en compte, cor meu,
Encara que t’oblidis de tot el demés,
Que el teu Salvador viu!
Fes que això sigui el fonament
I la força de la teva fe,
Ultra que la perpetuï.
Tingues, sols això, en compte, cor meu!
***
4. RECITATIU (Soprano)
El meu Jesús viu,
Això ningú m’ho podrà prendre
Per això moriré sense queixar-me.
Estic ben segur
I tinc la confiança
Que la foscor de la fossa
Em remuntarà fins la glòria celestial;
El meu Jesús viu!
Ja en tinc prou.
El meu cor i el meu esperit
Volen avui mateix anar cap al cel
Per a contemplar el Redemptor.
***
5. CORAL
És per això que també estem contents,
Cantant l’Al·leluia, a bon dret,
I et lloem, Jesucrist Senyor;
Que has ressuscitat pel nostre conhort.
Al·leluia!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 134

Tres dies dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pasqua, és a dir, el dimarts després del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, conserva el catàleg les cantates BWV 134, 145 i 158. De la primera de les tres en parlarem tot seguit.

La gènesi de la cantata BWV 134 EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS ha estat ben documentada per la investigació, que en coneix una primera versió profana, estrenada pel Cap d'Any de 1719 a la cort d'Anhalt-Köthen amb el títol Die Zeit, die Tag und Jahre macht, essent aquesta festivitat i l'aniversari del príncep Leopold les úniques ocasions en què s'interpretaven cantates en aquella cort calvinista. Durant la primera Pasqua com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig, Bach recupera aquesta obra dotant-la d'un nou text i executant-la  l'11 d'abril de 1724. Per aquesta versió religiosa suprimirà els moviments 5 i 6. En una nova interpretació de 1731 es modificaren els recitatius, i encara hi hagué modificacions als moviments inicial i final en una reposició de l'any 1735. Com veiem, estem davant d'una obra que devia ser especialment valorada pel seu creador.

Es desconeixen els autors dels llibrets, tant de la versió profana com de les seves adaptacions religioses. En el cas de la versió d'església l'autor deixa de banda les lectures del dia i realitza un cant genèric a la celebració principal de la Pasqua, la Resurrecció de Jesús. La seva estructura consecutiva de recitatius i àries, sense cor inicial ni coral final, denota el seu origen profà. Segons Gerhard Schumacher, l'elecció de les veus dels dos únics solistes, contralt i tenor, és ben intencionada, ja que a les Passions barroques aquests solistes encarnaven l'ànima del creient. Segurament també devien influir les condicions dels cantants de Bach, extremadament exigits en aquells dies de celebracions consecutives

La cantata arrenca amb un breu recitatiu del tenor al qual respon el contralt en airoso i que li donarà títol: Ein Herz, das seinen Jesum lebend weiss (Un cor que sap que el seu Jesús és viu). El tenor entonarà seguidament l'ària Auf, Gläubige, singet die lieblichen Lieder (Amunt, creients, canteu belles cançons), bellíssima peça en forma da capo i ritme dansaire a càrrec de cordes i oboès, basada en una seqüència de vuit compassos que es repeteix incessantment i on destaca la cadència ascendent amb què es canten els versos Auf, Gläubige (Amunt, creients!) i Auf, Seelen (Amunt, Ànimes).

A aquesta magnífica ària seguirà el recitatiu Wohl dir, Gott hat an dich gedacht (Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu), de nou entonat pels dos solistes, que s'enfonsen al capdavall dels seus registres en referir-se a la sepultura i la fi de tota necessitat.

Arribarà a continuació el duet Wir danken und preisen dein brünstiges Lieben (Agraïm i lloem el teu fervent Amor), que amb els seus aproximadament 10 minuts de durada esdevé una de les pàgines més extenses de Bach. Estem davant d'una autèntica apoteosi de les cordes, que en tot moment formen un dens i agitat  fons sobre el qual evolucionen els dos solistes a voltes en paral·lel, a voltes en imitació. Tot i que la música no ha estat concebuda en origen per a aquest text (recordem que estem davant d'una paròdia) Bach ajuda al seu encaix situant algunes vocalitzacions adients, per exemple sobre el terme freudige (joia).

El penúltim moviment serà de nou un extens recitatiu dialogat: Doch würke selbst den Dank in unserm Munde (Així, modela Tu la gratitud en nostres boques) i que conclourà amb una invitació al cant de Glòria i Gratitud (Preis und Dank) que arribarà tot seguit, al cor final: Erschallet, ihr Himmel, erfreue dich, Erde (Ressoneu, Cels, alegra't, Terra). Es tracta bàsicament d'un gran motet amb estructura da capo, on el cor serà acompanyat de manera brillant per l'orquestra. Tot en ell respira l'ambient de les obres profanes, de la qual aquesta, com ja ha quedat dit, n'és una reutilització.

J.M.S.

Cantata BWV 134
EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS
Feria III Paschatos
Estrenada: 11 d'abril de 1724, a Leipzig. Versió d'església
Primera versió, profana, estrenada el dia de Cap d'Any de 1719, a Köthen (BWV 134a)
Text: Anònim

1. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Un cor, que sap que el seu Jesús és viu,
Sent la bondat renovada de Jesús
I no diu més que lloances del seu Salvador.
Alt:
Com se n'alegra, una ànima creient!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Amunt, creients, canteu belles cançons,
Una Llum renovada i gloriosa us il·lumina!
El Salvador vivent anuncia èpoques benèfiques.
Amunt, ànimes! Heu de preparar una Ofrena
Per a pagar a l'Altíssim amb agraïment el deute.

***
3. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu,
Oh propietat consagrada a Déu.
El Salvador viu, i venç amb força
Per la teva Salvació.
Per a Glòria seva
Aquí Satanàs tremola aterrit
I l'Infern mateix es sacseja.
El Salvador morí pel teu bé
I per Tu baixà als Inferns,
Fins i tot vessà la seva preciosa sang
Per a que Tu guanyis a través d'ella,
Car això pot derrotar els enemics
I evitar que caiguis vençut
Quan el combat t'amenaci l'ànima.
Alt:
El poder de l'Amor és per a mi
Un Estendard d'heroisme, de força en el combat:
Per a preparar-me una corona triomfal
Et cenyires tu la d'espines,
Mon Senyor, mon Déu, mon Salvador ressuscitat,
Per a que així cap enemic pugui ferir-me.
Tenor:
Certament, els enemics són innombrables!
Alt:
Déu protegeix les ànimes que hi creuen.
Tenor:
Els darrers enemics són la Tomba i la Mort.
Alt:
Déu també les féu per a finir el nostre patiment.
***
4. DUETTO (Tenor, Alt)
Agraïm i lloem el teu fervent Amor
I una Ofrena surt dels nostres llavis.
El Vencedor desperta els càntics de joia,
El Salvador apareix i ens consola de nou
Rearmant així el fervor de l'Església.
***
5. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Així, modela Tu la gratitud en nostres boques,
On tot és summament terrenal.
Sí, fes-ho per tal que en cap moment
El Cor humà t'oblidi a Tu ni als teus Fets.
Sí, fes que l'orgull que omple els pits,
El consol i l'alegria dels cors
Que confien en el teu favor
Siguin perfectes i eterns.
Que la teva mà ens aculli
Per a poder contemplar el poder
Que ens ha donat la teva mort victoriosa,
Pel qual ara, després de la teva Resurrecció,
Ningú mor realment, encara que mori al món terrenal
Accedint, d'aquesta manera, a la teva Glòria.
Alt:
Allò que és en nosaltres t'aclama, Gran Déu,
I glorifica la teva pietat i fidelitat.
La teva Resurrecció les renova,
La teva gran victòria ens deslliura d'enemics
I ens atorga la vida:
Glòria i Gratitud et siguin donades!
***
6. COR
Ressoneu, Cels, alegra't, Terra,
Canta lloances a l'Altíssim, Legió dels Creients!
Que totes i cadascuna de les ànimes vegin i sentin
La infinita bondat del Salvador vivent
Que ens consola i esdevé el Vencedor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra