BWV 62

Tant en l'església luterana com en la romana, el Primer Diumenge d'Advent és el dia en que comença l'any litúrgic i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36, ordenades per ordre cronològic. L'Advent s'inicia quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys que, segons les Escriptures, transcorreran entre la creació del món i l'adveniment de Jesús. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetia interpretar música vocal de petit format.
La cantata que avui tractarem serà la BWV 62 NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND, cantata que comparteix títol amb la seva antecessora al catàleg tot i haver estat escrita deu anys més tard.

Efectivament, la cantata BWV 62 fou estrenada a Leipzig el 3 de desembre de 1724 en ple cicle de les cantates corals del segon any de Bach en aquella ciutat, cantates totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana. La d'avui prové de la versió alemanya realitzada l'any 1524 pel propi Martí Luter de l'antic himne llatí Veni, redemptor gentium, atribuït a St. Ambrosi de Milà. L'anònim llibretista, com és habitual a les cantates d'aquell cicle, conserva les estrofes inicial i final mentre reelabora les intermèdies.

Arrenca la cantata amb un dels cors més meravellosos de Bach, que li dóna nom: Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels pagans). Sobre la melodia del coral, presentada pel continu al tercer compàs, construeix Bach una fantasia conduïda en tot moment pel deliciós ritornello d'oboès i violí de l'inici, que esdevindrà omnipresent a l'hora d'introduir les frases del coral i tancar el moviment. El cantus firmus va encomanat als sopranos ajudats de la trompa, mentre que la resta de veus introdueixen les frases o les comenten. Tot i la tonalitat de Si menor, l'ambient és d'una joia continguda que anticipa clarament el Nadal.

El segon moviment serà l'ària Bewundert, o Menschen, dies grosse Geheimnis (Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri), elegant i ampli moviment per a tenor amb les cordes doblades pels oboès que conceptualment profunditza en el misteri de la Nativitat.

El dos següents moviments aniran a càrrec del baix, expressió del poder i la majestat de Crist, que entonarà primer el recitatiu So geht aus Gottes Herrlichkeit und Thron (Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu) i després l'ària Streite, siege, starker Held! (Escomet, venç, Heroi poderós!). Aquesta darrera, força singular, presenta un uníson de violins, violes i continu que transmet una idea de força invencible subratllada per les extenses vocalitzacions sobre termes tals com streite (escometre) o kräftig (reforç). A la secció central, tot i rebaixar-ne la intensitat, seguirà prevalent aquest uníson orquestral.

El cinquè moviment serà un inhabitual (però no únic) recitatiu en duet, per a soprano i contralt sustentats per les cordes, amb el qual potser Bach vol suggerir les passes vacil·lants d'aquells que caminen agafats l'un de l'altre enmig de la foscor de la nit de Nadal, suggerida al vers Und nahen nun zu deiner Krippen (I ens apropem vora el pessebre).

I la cantata conclourà amb la breu coral Lob sei Gott, dem Vater, ton (Lloat sia Déu Pare, el Verb), entonació de la darrera estrofa de l'himne luterà que ha inspirat la cantata, interpretat a quatre veus doblades per l'orquestra segons la tessitura

J.M.S.

Cantata BWV 62
NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND (II)
Dominica I Adventus
Estrenada: 3 de desembre de 1724
Text: Anònim, basat en la versió alemanya de Martí Luter 

de l'himne Veni Redemptor gentium

1. COR
Vine ja, Salvador dels pagans,
Proclamat Fill d’una Verge
El món sencer es meravella
Que Déu fes cosa tan gran.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri:
El Suprem Creador compareix a la terra.
Heus ací, que poden escatir els tresors del cel.
Heus ací, que se’ns ha donat un Mannà diví.
Oh meravella! la innocència no ha estat pas maculada.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu
El seu Fill unigènit.
S’ha fet visible el Fill de Judà,
Per fer camí, exultant de joia,
I pagar car les nostres flaqueses.
Oh esclat lluminós, oh prodigiosa benaurança!
***
4. ÀRIA (Baix)
Escomet, venç, Heroi poderós!
Sigues per nosaltres el reforç de la carn!
Sigues generós,
Per enfortir la nostra bona voluntat
Per vèncer les temptacions.
***
5. RECITATIU (Soprano, Alt)
Honorem aquesta Meravella
I ens apropem vora el pessebre
Tot lloant-te, exultants, a boca plena,
Per tot el que ens has atorgat;
La foscor ja no ens atemoreix
Car contemplem la teva llum infinita.
***
6. CORAL
Lloat sia Déu Pare, el Verb,
Lloat sia Déu, son únic Fill,
Lloat sia Déu, l’Esperit Sant,
Ara i per sempre!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 61

El Primer Diumenge d'Advent és, tant en l'església luterana com en la romana, el dia en que comença l'any litúrgic i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36. L'Advent s'inicia quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys bíblics que separen la creació del món de l'adveniment de Jesús, i estan dedicats a la reflexió en l'esperança de l'arribada del Messies. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetia el cant de simples corals.
La cantata que avui tractarem serà la BWV 61 NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND, cantata que comparteix títol amb la seva successora al catàleg tot i haver estat escrita molts anys abans. La cantata BWV 61 pertany al primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 2 de desembre de 1714. També sabem del cert que va ser reinterpretada a Leipzig per l'Advent de l'any 1723, el primer de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El text és obra d'Erdmann Neumeister, ideòleg de la cantata religiosa alemanya, els textos del qual foren utilitzats en vàries altres cantates. Es basa en l'antic himne llatí Veni, redemptor gentium, atribuït a St. Ambrosi de Milà, al qual afegeix dues corals a mode d'inici i conclusió.
Amb la primera d'elles confecciona Bach el cor inicial, que dóna títol a la cantata: Vine ja, Salvador dels pagans. Es tracta d'una tradicional coral d'Advent present en vàries cantates i que és la versió alemanya, realitzada pel propi Martí Luter, de l'himne de Sant Ambrosi abans esmentat.
En aquest cor, segurament per tractar-se de l'inici de l'any litúrgic, sembla que Bach va posar en pràctica per primera vegada la idea d'iniciar la cantata amb un cor en forma d'obertura francesa, un recurs innovador present en altres obres, com les cantates BWV 20, 97, 110, 119 o 194.
El segon moviment serà un recitatiu del tenor,  Der Heiland ist gekommen (Ha vingut el Salvador), on destaca la manera amb què el baix continu dibuixa les passes del Salvador que ja s'acosta.
Seguirà el tenor, amb l'ària Komm, Jesu, komm zu deiner Kirche (Vine, Jesús, vine a la teva Església), un dinàmic moviment a càrrec de tota la corda a l'uníson. L'ampla línia ondulant amb les notes agrupades de tres en tres (compàs ternari) és un recurs amb el qual Bach acostuma a  suggerir l'alegria continguda davant el nou any (litúrgic) que comença.
El quart moviment (Mira que ja estic a la porta i truco) el constitueix un pintoresc recitatiu del baix, encarnació de Jesús, en el qual Bach ens regala una divertida il·lustració musical dels conceptes presents al text, com els cops a la porta o l'entonació familiar amb la qual cridem l'atenció als de dins per a que ens obrin.
La petició de Jesús serà resposta per l'ànima, encarnada per la veu de soprano, a l'ària Öffne dich, mein ganzes Herze (Obre’t, cor, de bat a bat), delicat moviment en forma da capo orquestrat només amb baix continu per tal de suggerir la puresa i humilitat del cor creient que obre les portes a Jesús.
I la cantata conclourà amb el breu i magnífic cor Amen, amen!, basat en el vers final de la coral de Philipp Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern, cèlebre himne que apareix en altres cantates com les BWV 1 o 172. Els sopranos entonaran el cantus firmus envoltats d'una esplèndida polifonia de veus i orquestra, en la qual els violins acabaran per esvair-se en les altures de la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 61
NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND (I)
Dominica I Adventus
Estrenada: 2 de desembre de 1714
Text: Erdmann Neumeister

1. OBERTURA / COR
Vine ja, Salvador dels pagans,
Proclamat Fill d’una Verge
El món sencer es meravella
Que Déu fes cosa tan gran.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Ha vingut el Salvador,
Ell com nosaltres,
S’ha fet mísera carn i sang
I ens acull com a germans.
Oh Tu, suprema bonesa!
Hi ha res més que hagis deixat de fer per nosaltres?
Et falta fer res més del què ja fas
Cada dia pels teus?
Tu has vingut i deixes que la teva llum
Resplendeixi plena de benaurança.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Vine, Jesús, vine a la teva Església
Dóna’ns un venturós Any Nou!
Difon la glòria del teu Nom,
Les creences pietoses conserva
I protegeix l’altar i l’ambó.
***
4. RECITATIU (Baix)
Mira que ja estic a la porta i truco.
Si hi ha algú, sent la meva veu i em ve a obrir,
entraré a casa seva a sopar i ell soparà amb mi.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Obre’t, cor, de bat a bat,
Que Jesús hi pugui entrar.
Mal que, sols sóc pols i terra,
Això, a Ell, tant li fa,
Que fins i tot es deleja
Per ser-ne jo la seva llar;
Si és així, quin goig tan gran!
***
6. CORAL
Amen, amen!
Vine, bonica corona de la joia, 

no et facis esperar!
No saps com et trobo a faltar.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera 

BWV 36

Per al Primer Diumenge d'Advent conserva el catàleg les cantates BWV 61, 62 i 36 SCHWINGT FREUDIG EUCH EMPOR, que tot seguit analitzarem.

Estem a la festivitat amb la qual comença l'Any Litúrgic a les esglésies llatines, talment passava a l'església luterana de temps de Bach. L'Advent arrenca quatre diumenges abans de Nadal, simbolisme dels 4000 anys bíblics que separen la creació del món de l'arribada de Jesús, i estan dedicats a la reflexió en l'esperança de l'arribada del Messies. Era costum a Leipzig que només s'interpretessin cantates el primer dels quatre diumenges. Els altres tres, com els diumenges de quaresma, eren tempus clausum, dies de recolliment i penitència on a les esglésies només es permetia cantar corals.

Ens trobem davant una de les obres de Bach amb una història més atzarosa, potser a causa de l'especial estima en que la tenia el propi compositor. Només cal dir que apareix al catàleg en quatre versions diferents:

Segons Alfred Dürr, la primera composició data de 1725 i es tractava d'una obra profana amb el mateix títol que la religiosa, destinada a celebrar l'aniversari d'un professor de la universitat de Leipzig que podria haver estat J. B. Mencke. Tot i això, sabem del cert que també es va reinterpretar més tard (entre 1730 i 1734) en honor de Johann Matthias Gesner. Aquesta primera versió profana està catalogada amb el BWV 36c.

L'any 1726 torna Bach a utilitzar la cantata per l'aniversari de la princesa Charlotte Friederinke Wilhermine, segona esposa del seu antic patró el príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Es va adaptar un nou text a la música existent i es va originar la paròdia STEIGT FREUDIG IN DIE LUFT BWV 36a.

L'any 1731 és de nou parodiada, ara amb text religiós i executada solemnement a l'església el 2 de desembre, Primer Diumenge d'Advent. Aquesta és la versió més coneguda de la cantata, la BWV 36.

Finalment, l'any 1735 torna a ser reelaborada com a obra profana en homenatge a un membre de la família Rivinius, i aquesta darrera versió porta el número BWV 36b del catàleg de Schmieder.

Per acabar-ho d'arreglar, la versió religiosa d'aquesta cantata ens ha arribat per dues fonts notablement diferents: La primera data de 1726-30, consta de 5 moviments i va ser copiada per l'alumne de Bach J. P. Kirnberger. La segona, considerada canònica per l'Edició Bach, afegeix dos moviments (les variacions de coral núms. 2 i 6) a la versió de Kirnberger i canvia les corals finals de les dues parts de la cantata.

El material comú a totes les versions és el cor inicial (amb modificacions) i les tres àries. Curiosament, a la versió religiosa canònica no hi ha recitatius, que són substituïts per les variacions de coral abans esmentades.

El cor inicial conjuga força bé el caràcter festiu de la versió profana amb el sentit litúrgic de Primer Diumenge d'Advent, en el qual es llegia l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem tal com l'explica  l'Evangeli de Mateu. Aquesta harmonia avalaria l'autoria del llibret per part de Christian Heinrici Picander, col·laborador habitual de Bach a Leipzig. L'estreta col·laboració entre ells provoca que els nous textos de les cantates parodiades encaixin tan bé que sovint és gairebé impossible detectar si es tracta o no de música escrita amb anterioritat.

El segon moviment és un gran duet per a soprano i tenor, cadascun d'ells acompanyat d'un oboè d'amore. Es desenvolupa una gran variació del coral d'Advent per excel·lència Nun komm der Heiden Heiland, la primera frase del qual apareix obsessivament al baix continu. Ja hem dit que aquest és un dels dos moviments propis de la versió religiosa d'aquesta obra.

Seguirà l'ària per a tenor Die Liebe zieht mit sanften Schritten (L'Amor guia amb dolces i suaus passes), de nou amenitzada per la suavitat de l'oboè d'amore i on es recrea el paral·lelisme de Jesús com a espòs de l'ànima, imatge que apareix en altres cantates com les BWV 49 o 140.

La sisena estrofa de l'himne de Philliph Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern (en el qual es basa la cantata BWV 1) tancarà la primera part de la cantata.

La segona part arrenca amb una alegre ària del baix i les cordes que a la versió religiosa és aprofitada pel llibretista per a donar la benvinguda al Messies: Willkommen, werter Schatz! (Benvingut, preuat Tresor!).

Segueix una coral per a tenor, el segon fragment que només apareix a la versió religiosa. En ella es canta de nou la melodia del coral Nun komm der Heiden Heiland, ara per sobre d'un intricat concertant dels dos oboès i el baix continu.

Auch mit gedämpften, schwachen Stimmen (Fins i tot amb veu suau i feble) és el títol del penúltim moviment de la cantata, una deliciosa ària per a soprano i violí solista que podria tenir quelcom de cançó de bressol.

I com no podia ser de cap altra manera, la setena estrofa de la coral Nun komm der Heiden Heiland conclourà aquesta magnífica cantata, de vida tan atzarosa.

J.M.S.

Cantata BWV 36
SCHWINGT FREUDIG EUCH EMPOR
Dominica I Adventus
Estrenada:
1725 (Primera versió profana, BWV 36c)
1726 (Segona versió profana, BWV 36a)
1731 (Com a Cantata Religiosa per al Primer diumenge d'Advent, BWV 36)
1735 (Darrera versió profana, BWV 36b).
Text: Possiblement de Picander (pseudònim de Christian Heinrici)

Prima Parte

1. COR
Eleveu-vos amb joia fins als estels
Aclamacions que ara sou felices a Sió!
Però conteniu-vos, el clam no ha d'arribar gaire lluny:
El Senyor en Majestat se us aproxima.
***
2. CORAL (Soprano, Alt)
Vine ja, Salvador dels Gentils,
Reconegut com a Fill de la Verge,
Tot l'Univers es meravella
Del teu naixement ordenat per Déu.
***
3. ÀRIA (Tenor)
L'Amor guia amb dolces i suaus passes
Allò que estima per sobre de tot:
Talment l'esposa queda encantada
Quan contempla al seu espòs,
Així el Cor segueix a Jesús.
***
4. CORAL
Feu sonar les cordes de la Cítara
I deixeu que la dolça música
Ressoni amb accents de joia
Per tal que jo pugui
Caminar junt a Jesús,
El meu meravellós promès,
Amb un Amor incansable!
Canteu, Danseu,
Exulteu triomfants,
Doneu gràcies al Senyor!
Gran és el Rei de la Glòria.

Seconda Parte

5. ÀRIA (Baix)
Benvingut, preuat Tresor!
L'Amor i la Fe han fet un espai
Per a tu dins el meu Cor:
Vine a ocupar-lo!
***
6. CORAL (Tenor)
Tu, que ets igual al Pare,
Fes que vencem la carn,
Que la teva sempre divina Força
Ens guardi de la debilitat carnal.
***
7. ÀRIA (Soprano)
Fins i tot amb veu suau i feble
Es pot honorar la Majestat de Déu:
Canteu doncs també amb l'Ànima,
Ja que això esdevindrà un clam
Que Ell al Cel mateix escoltarà.
***
8. CORAL
Lloat sia Déu, el Pare,
Lloat sia Déu, el seu Fill Unigènit,
Lloat sia Déu, l'Esperit Sant,
Pels segles dels segles!

Traduïda per Josep-Miquel Serra