26/12/19

BWV 151

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres festivitats principals del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. El Tercer Dia de Nadal, doncs, s'esdevenia el 27 de desembre, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 64, 133 i la que tot seguit repassarem, la cantata BWV 151 SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT, la qual fou estrenada a Leipzig el 27 de desembre de 1725 sota un text de Georg Christian Lehms.
Tot i ser el 27 de desembre el dia de St. Joan Evangelista, el llibret de la cantata deixa de banda la lectura del dia i es centra en la bonhomia nadalenca pel fet de tenir ja entre nosaltres el Redemptor.
Es tracta d'una d'aquelles obres de petit format amb les quals Bach segurament intentava minimitzar els esforços dels seus intèrprets en unes dates on anaven força exigits: Sense anar més lluny, aquell Nadal de 1725 hagueren d'assajar i interpretar fins a cinc cantates en una setmana, amb execucions al matí a l'església de Sant Tomàs i a la tarda a la de Sant Nicolau o a la inversa. A títol de curiositat esmentarem que foren les BWV 110, 57, 151, 28 i 16.
La seva instrumentació és netament cambrística, i el cor només apareix a la breu coral final. Malgrat això, el geni de Bach engendrarà una partitura d'una densitat i bellesa extraordinàries que queden explícites a la grandiosa ària de soprano que obre la cantata i li dóna títol: Süßer Trost, mein Jesus kömmt (Dolç consol, mon Jesús ha arribat) la qual Alfred Dürr qualificà com una de les més joioses inspiracions de Bach. Els conceptes clau presents al llibret són el consol i l'alegria. El primer inspira en Bach la secció primera, que després repetirà per a conformar una ària da capo, i el segon inspirarà la secció central. La primera secció, indicada com a molto adagio, ens trasllada a aquell ambient pastoral i beatífic que tant agradava al barroc i a Bach, que recorre en nombroses ocasions a la imatge del cristià com a integrant d'un ramat pasturat i protegit per Jesús. La flauta travessera capitalitza la peça, tot i que no amb aquell virtuosisme desfermat de les cantates de 1724 sinó amb el seu caràcter més líric, sobretot a l'hora entaular diàleg amb el cantant, mentre que l'oboè d'amore fou introduït en una versió posterior d'aquesta cantata. A la secció central, l'alegria es desfermarà mitjançant un compàs viu i les àmplies vocalitzacions en tresets sobre termes com freuet sich (se n'alegren) o zum Himmel (al Cel).
Després d'aquesta ària, de llarg el moviment més destacat de la cantata, arribarà el recitatiu del baix Erfreue dich, mein Herz (Alegra't, cor meu), que arrenca amb una destacable vocalització sobre Erfreue dich (alegra't) i dona pas a l'ària In Jesu Demut kann ich Trost (En l'humiliat de Jesús hi trobo consol). Es tracta d'un sobri concertant per a contralt, cordes a l'uníson i baix continu centrat en un únic tema que es desenvoluparà al llarg de les dues seccions de la peça, que presenta cert aire dansaire. Destaca la manera en què Bach il·lustra el terme winden (trenar).
El recitatiu de tenor Du teurer Gottessohn (Tu, preat Fill de Déu) conduïrà a la coral final,
Heut schleußt er wieder auf die Tür (Avui, altra vegada, les portes s'han obert), interpretació a capella de la vuitena estrofa d'un himne de Nikolaus Herman de 1560 amb una melodia que el propi Herman havia compost setze anys abans i que apareixerà doblada per flauta, oboè i violí primer, mentre que la resta de l'orquestra es reparteix per les restants veus segons la seva tessitura.
J.M.S.



Cantata BWV 151
SÜSSER TROST, MEIN JESUS KÖMMT
Feria III Nativitatis Christi
Estrenada: 27 de desembre de 1725
Text: Georg Christian Lehms, amb coral final de Nikolaus Herman (1560)

1. ÀRIA (Soprano)
Dolç consol, mon Jesús ha arribat,
Jesús per nosaltres és nat.
El cor i l’ànima se n’alegren,
Perquè el meu estimat Déu
M’ha triat per anar al Cel.
***
2. RECITATIU (Baix)
Alegra't, cor meu,
Que ja se’n va la sofrença
Que tant de temps t’ha blegat.
Déu, el seu Fill benamat,
Que ell tan prea i estima,
L’ha lliurat a aquesta terra.
Ell ha deixat el celestial estatge
Per alliberar-la sencera
Dels lligams de l’esclavatge
I de la seva servitud.
O fet meravellós!
Déu esdevé home i a la terra ha vingut
Més humil que nosaltres i més pobre, fins i tot.
***
3. ÀRIA (Alt)
En l’humiliat de Jesús hi trobo consol,
En la seva pobresa, tresors.
Àdhuc en el meu miserable estat
Ell m’ofereix de cor salut i bona sort,
Sí, la seva miraculosa mà
Va trenant per a mi, corones de felicitat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Tu, preat Fill de Déu,
D’ençà avui mateix
M’has obert les portes del Cel
I amb la teva descensió
Has fet brillar la llum de la salvació.
Perquè només per nosaltres
Per dar-nos amor
Has deixat el tron i la casa del Pare,
I per això també nosaltres des d’ara
Et portem dins del nostre cor.
***
5. CORAL
Avui, altra vegada, les portes s’han obert
Del Paradís prodigiós;
Ja no hi cal, doncs, cap querubí porter,
Déu sigui lloat, a Ell glòria i honor!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera




Cap comentari: