1/1/19

BWV 41

La Festa de la Circumcisió de Crist era com s'anomenava oficialment al dia de Cap d'Any en la litúrgia luterana de temps de Bach. Ha volgut el destí que aquesta festivitat sigui especialment afortunada en quant a la preservació de les cantates que hi són destinades, ja que se n'han conservar cinc a més de la quarta de l'Oratori de Nadal: Són les BWV 16, 41, 143 (obra dubtosa), 171 i 190, de les quals serà la BWV 41 JESU, NUN SEI GEPREISET la que avui analitzarem.
Es tracta de la cantata del segon Any Nou de Bach a Leipzig, ciutat on fou estrenada el primer dia de 1725, en ple cicle de les cantates corals, obres totes elles inspirades en les corals tradicionals de l'església luterana. La cantata BWV 41 es basa en una coral de Johannes Herman de 1593, la qual ja havia estat utilitzada un any abans a la cantata BWV 190. Les estrofes extremes són musicades literalment als moviments 1 i 6, mentre que la resta són lliurement elaborades. Al cinquè moviment l'anònim llibretista inclou també una lletania de Luter.
Arrenca la música, d'acord a l'ambient de pompositat festiva que la jornada requereix, amb el gran cor que dóna nom a la cantata: Jesu, nun sei gepreseit (Jesús, sigues glorificat). Estructurat en tres seccions, a les extremes el cor anirà entonant les frases de la coral sobre el brillant concertant orquestral, mentre que a la central l'ambient festiu quedarà suspès en fer referència a l'any que es deixa enrere. La fanfàrria inicial de trompetes i timbales esdevindrà una espècie de leimotiv d'any nou, ja que com veurem reapareix a la coral final d'aquesta cantata i a la de la cantata BWV 171, escrita cap a l'any 1729.
El segon moviment serà l'ària Lass uns, o höchster Gott, das Jahr vollbringen (Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui), on fins a tres oboès acompanyaran el soprano en una peça amb estructura da capo i un afable ritme pastoral. 
El recitatiu de contralt Ach! deine Hand, dein Segen muss allein (Senyor, solament la teva mà) presenta certes subtileses musicals ocultes, com el fet que els termes Alpha i Omega es reciten amb la cadència descendent Do-Sol-Do, principi i final de l'escala musical.
Aquest recitatiu donarà pas a l'ària de tenor Woferne du den edlen Frieden (Així com atorgues la noble pau), en la qual destaca la sonoritat del violoncello píccolo, instrument ja en desús en època de Bach però que semblava agradar al gran músic. De nou serà una ària de tarannà dòcil, que recorda a la corprenedora Geduld! de la Passió Segons Sant Mateu. El fet que en aquesta cantata la placidesa de les àries es contraposi a la rauxa dels cors reflexa el gust barroc pel contrast.
El penúltim moviment serà un recitatiu, ara amb baix i cor, en el qual destaca la violència amb què el cor entona el fragment de les lletanies de Luter Den Satan unter unsre Füße treten (Que Satanàs sigui esclafat als nostres peus!). Amb ell arribarà la coral final, Dein ist allein die Ehre (Només a Tu és l'Honor), en la qual reapareixen tant la coral que inspira la cantata com la fanfàrria orquestral de l'inici, que n'enllaçarà els versos. Potser per alleugerir la densitat del text, el ritme s'accelera al final, en cantar Solchs singet heut ohn Scherzen / Die christgläubige Schar / Und wünscht mit Mund und Herzen / Ein seligs neues Jahr.
Aquesta melodia apareguda a Wittenberg l'any 1591 és poc coneguda a l'actualitat, però devia ser-ho molt a l'època de Bach, almenys a Leipzig: Com hem comentat abans, ja havia tancat l'any anterior de manera molt similar la cantata BWV 190 i tancarà també uns anys després la cantata BWV 171, tot i que en aquest cas se'n desconeix el text.
J.M.S.



Cantata BWV 41
JESU, NUN SEI GEPREISET
Festo Circumcisionis Christi (Any Nou)
Estrenada: 1 de gener de 1725
Text: Anònim, amb fragments de Johannes Herman i Martí Luter

1. COR
Jesús, sigues Glorificat
En aquest Nou Any
Per la bondat que ens has dispensat
En l'aflicció i en el perill,
Per haver-nos permès ser testimonis
D'aquest nou temps de joia,
Enterament amarat de gràcia
I d'eterna felicitat,
I haver conclòs en dolça serenitat
L'any que s'ha acabat.
Volem reunir-nos en Tu
Ara i per sempre.
Segueix vetllant durant tot l'any
Pels nostres cossos, ànimes i vides.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui
De tal manera que el final sigui com l'inici.
Que la teva mà ens ajudi
I que al final de l'any
Amarats de la benedicció que ens dispenses
Podem cantar, com ara, un Aleluia!
***
3. RECITATIU (Alt)
Senyor, solament la teva mà
I la teva benedicció
Han de ser l'Alpha i l'Omega,
El principi i el final.
A la teva mà tens la vida
I tens també el compte dels nostres dies.
La teva mirada abasta viles i camps,
Tu coneixes els nostres béns i els nostres patiments.
Ah! Concedeix-nos dels uns i del altres
Talment decideixi la teva saviesa
I segons t'inclini la teva misericòrdia.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Així com atorgues la noble pau
En base al nostre cos i circumstàncies,
Atorga doncs a la nostra Ànima
La paraula dispensadora de beatitud.
Si aquesta salvació ens és donada
Serem beneïts aquí baix
I escollits al més enllà.
***
5. RECITATIU (Baix & Cor)
Baix:
Ja que l'enemic, en contra nostra
Vigila nit i dia
Per destruir la nostra pau,
Escolta si et plau, Oh Senyor Déu
La pregària que elevem en Santa Assemblea:
Cor:
Que Satanàs sigui esclafat als nostres peus!
Així, quedarem per a Glòria teva
Com els teus escollits,
I podrem igualment,
Desprès de la Creu i els turments,
Deixar aquest món per accedir
A l'eterna fastuositat.
***
6. CORAL
Només a Tu és l'Honor,
Només a Tu és la Glòria!
Ensenya'ns la paciència a la Creu,
Regeix els nostres actes
Fins que canviem joiosos aquest Món
Pel Reialme del Cel Etern,
Per la pau i la joia veritables,
Similars als Sants de Déu.
Mentrestant obra en nosaltres
Segons ta voluntat!
Així canta avui amb devoció
La Legió dels fidels cristians
Que desitgen, parlant amb el cor
Un beneït Any Nou.

Traduïda per Josep-Miquel Serra