19/1/19

BWV 13

Per al Segon diumenge després d'Epifania  es conserven, per ordre de composició, les cantates BWV 155, 3 i la que tot seguit analitzarem, la Cantata BWV 13 MEINE SEUFZER, MEINE TRÄNEN, que fou estrenada a Leipzig el 20 de gener de 1726, una setmana després que la BWV 32 amb la qual comparteix autor. Efectivament, ambdues foren publicades l'any 1711 dins un cicle de cantates de Georg Christian Lehms, bibliotecari i poeta de la cort de Darmstadt que va morir als 33 anys. Es conserven deu de les seves cantates musicades per Bach, a més d'una que s'ha perdut.
Lehms s'inspira en l'Evangeli del dia, que narrava l'episodi de les noces de Canà, i en concret en la sentència de Jesús La meva hora encara no ha arribat. A partir d'ella elabora una cantata amb dues parts ben diferenciades conceptualment, però d'estructura similar: Una ària, un recitatiu i una coral cadascuna, tot i que col·locats en ordre divergent. La primera part estarà impregnada d'un ambient depressiu per la manca de Jesús, però a la segona s'obrirà el cel per a deixar entreveure la llum de l'esperança.
Arrenca la cantata amb l'ària de tenor que la intitula, Meine Seufzer, meine Träne (Els meus sospirs i les meves llàgrimes), un feixuc moviment replet d'efectes emotius on podem sentir els sospirs, plors, patiment i mort de què parla el text. Sobre el baix continu evolucionen dues flautes dolces, instrument que Bach generalment associa al més enllà, i un oboè da caccia que amb les seves cadències vol il·lustrar el davallar de les llàgrimes.
Seguirà el recitatiu de contralt Mein liebster Gott lässt mich (Jo et crido i ploro en va), en el qual Bach es reserva els quatre darrers compassos per a destacar el terme flehen (implorar) amb una corprenedora vocalització.
La primera part de la cantata conclou amb la coral, també entonada pel contralt, Der Gott, der mir hat versprochen (El Déu que m'havia promès). En ella, les cordes acompanyen el cantant amb un ritme puntejat i en mode major que comença a esvair l'ambient depressiu imperant des de l'inici.
El segon tram de la cantata arrenca amb el recitatiu de soprano Mein Kummer nimmet zu (Els meus turments s'agreugen), que donarà pas a l'ària del baix Ächzen und erbärmlich Weinen (Per què serveixen els laments i els plors pietosos), la qual arrenca en un clima obscur per mitjà del creuament dels intervals del violí i les flautes a l'uníson amb els cromatismes descendents del cantant. Amb el pas dels compassos, però, el clima s'aclarirà lleugerament fins arribar al terme Freudenlicht (raig de bondat), que serà degudament vocalitzat.
I la cantata conclourà amb la coral So sei nun, Seele, deine (Retroba, ànima meva, qui t'ha creat), que canta a capella la darrera estrofa de l'himne In allen meinem Taten de Paul Fleming (1642), el qual serà musicat íntegrament l'any 1734 a la cantata BWV 97.
J.M.S.




Cantata BWV 13
MEINE SEUFZER, MEINE TRÄNEN
Dominica 2 Post Epiphanias
Estrenada: 20 de gener de 1726
Text: Georg Christian Lehms

1. ÀRIA (Tenor)
Els meus sospirs i les meves llàgrimes
No es poden comptar.
I si tots els dies són tristos per mi,
I la desesperació no se'n va,
Ai las! Tots aquests turments
Em portaran a la mort.
***
2. RECITATIU (Alt)
Jo et crido i ploro en va:
El meu estimat Déu m'ha abandonat en la desesperació
I no em vol consolar.
I malgrat això, veig lluny l'hora del reconfort,
Però encara em cal
Implorar en va.
***
3. CORAL (Alt)
El Déu que m'havia promès
La seva assistència en tot moment
Es fa buscar en va
Entre la tristesa.
Ai las! I no serà que sent
Una cruel còlera contra mi?
O és que no pot, no vol
Com abans tenir pietat dels pobres?
***
4. RECITATIU (Soprano)
Els meus turments s'agreugen,
I no em deixen en pau,
El meu descoratjament culmina,
I res minva la meva misèria,
De manera que esdevindré impassible.
Les nits d'insomni
Afeixuguen el meu cor,
I es per això que canto desesperadament.
I tot i això, ànima meva, no et rendeixis,
Tingues ànim en la teva desgràcia:
Perquè aviat Déu transformarà
La copa de l'amargura en vi de festa,
I llavors et sadollarà d'infinits plaers.
***
5. ÀRIA (Baix)
Per què serveixen els laments i els plors pietosos
Quan s'és malalt de sofriment?
Però qui mira cap al cel
I hi busca consol
Veurà aviat un raig de bondat
Que travessarà el seu cor ple de tristesa.
***
6. CORAL
Retroba, ànima meva, qui t'ha creat,
I tingues-li confiança;
Estiguis com estiguis,
El teu Pare al lloc més alt dels Cels
Sempre t'auxiliarà.

Traduïda per Rosa Fàbregas