6/12/15

Segon Diumenge d'Advent. Cantata BWV 198

Arribem al Segon Diumenge d'Advent, una festivitat per a la qual no s'ha conservat cap cantata.  Això es deu al fet que, a Leipzig, els diumenges segon, tercer i quart d'Advent  eren considerats diumenges de recolliment i penitència, estant vetada la música litúrgica (com també passava en els diumenges de Quaresma). En aquestes ocasions, a La Cantata del Diumenge aprofitem per a sentir cantates que d'altra manera no sentiríem, com per exemple la d'avui: Una cantata funeral sense destinació específica dins el calendari litúrgic, que per a alguns és la millor cantata de Bach.

Aquesta obra fou escrita per a homenatjar Cristina Everarda, esposa de Frederic August, príncep alemany que el 1697 esdevingué Rei de Polònia. Per a accedir al tron però, va haver de convertir-se al catolicisme, renegant de la fe luterana (Varsòvia bé valia una missa). La seva esposa, en canvi, no ho va fer, i això la va convertir en un ídol als bastions del luteranisme més ortodox, com ara la ciutat de Leipzig, on la mort de la reina l'any 1727 va ser especialment sentida. Entre moltes altres mostres de condol, s'organitzà un multitudinari funeral i s'encarregà una oda en honor de la difunta. La lletra fou de J. Ch. Gottsched, professor de la universitat. La música era en principi competència de Bach, Director Musices de la ciutat de Leipzig. Però Johann Gottlieb Görner, el director musical de la Universitat, va veure en aquest fet una invasió de competències i un atac de les autoritats municipals a l'autonomia del centre. Proposà a Bach signar un document on afirmés que la seva intromissió a la Universitat era un fet extraordinari, a la qual cosa Bach es negà, car creia que el seu càrrec de Director Musices li atorgava autoritat musical sobre totes les institucions de Leipzig, inclosa la Universitat (com havia succeït en temps de seu antecessor, Johann Kuhnau). Al final l'organitzador de l'event, Hans Carl von Kirchbach, aconseguí fer cedir  Görner mitjançant promeses de no intervenció adobades amb una subvenció econòmica. Així que la  reina fou acomiadada amb la música de Bach i és només gràcies a això que avui en dia ens en recordem d'ella, cosa que no hauria passat si Görner s'hagués acabat imposant...

Sobre la música direm que és d'una emotivitat poques vegades assolida en Bach, amb alguns passatges realment corprenedors. Ara bé, l'aventura d'aquesta obra no va acabar amb el funeral de la reina, ja que dos anys més tard (el 24 de març de 1729) els moviments inicial i final foren degudament reintroduïts en una altra cantata funeral, en aquest cas dedicada al príncep Leopold d'Anhalt-Köthen, al servei del qual Bach havia treballat uns quants anys, abans del seu trasllat a Leipzig l'any 1723. I encara, l'any 1731, gairebé tota la música de la cantata va ser reutilitzada a la Passió Segons Sant Marc de la qual n'hem perdut la partitura però no pas el text. És gràcies a això que aquesta passió ha pogut ser raonablement reconstruïda, entre d'altres per Ton Koopman.


Cantata BWV 198
LASS, FÜRSTIN, LASS NOCH EINEN STRAHL (TRAUER-ODE)
(En memòria de Cristina Everarda, reina de Polònia i princesa electriu de Saxònia)
Estrenada: Leipzig, 17 d'octubre del 1727
Text: Johann Christoph Gottschedd

Prima Parte

1. COR

Fes, Princesa, fes que un altre raig de llum
es projecti des de la volta estelada de Salem
i mira amb quin doll de llàgrimes
envoltam el teu monument.

2. RECITATIU (Soprano)
La teva Saxònia, la teva consternada Meissen
estan aclaparades davant el teu sepulcre reial;
l'ull plora, la boca exclama:
El meu dolor es pot dir indescriptible!
Aquí ploren August i el príncep hereu i el país,
el noble gemega i el ciutadà du dol;
quina pena que ha sentit el poble per tu
així que ha sabut del teu decés!

3. ÀRIA (Soprano)
Calleu, calleu, dolços instruments!
No hi ha cap so que, de la fretura de les províncies,
amb la seva estimada mare morta
–oh mot dolorós!–,
pugui donar-ne compte correctament

4. RECITATIU (Contralt)
Que el toc tremolós de les campanes
el terror de les nostres ànimes afligides
amb el seu vibrant bronze desperti
i ens penetri fins a la sang i el moll dels ossos.
Oh, que pugui aquesta inquietant dringadissa,
que ressona cada dia dins la nostra orella,
a tot Europa
fornir un testimoni de la nostra aflicció!

5. ÀRIA (Contralt)
Amb quina placidesa és morta l'Heroïna!
Amb quin coratge el seu esperit ha lluitat:
ha dominat el braç de la Mort
abans que ella li conquerís el pit.

6. RECITATIU (Tenor)
La seva vida mostra l'art de morir
amb una actuació ferma;
no podia ser de cap manera
que ella empal·lidís davant la Mort.
Ah, benaurat aquell qui té un esperit tan gran
que s'eleva per damunt la Natura,
que no tremola davant el sepulcre i els taüts
quan el seu Creador el crida per partir.

7. COR
En tu, model de gran dona,
en tu, excelsa reina,
en tu, custòdia de la fe,
es pot veure la imatge d'aquesta magnanimitat.

Seconda Parte

8. ÀRIA (Tenor)

La casa de safir de l'eternitat,
t'aparta, Princesa, la mirada serena
de la nostra baixesa
i esborra la immunda imatge de la terra.
Una potent claror de cent sols,
que fa el nostre dia mitjanit
i el nostre sol fosc,
ha revestit la teva pell transfigurada.

9. RECITATIU i ARIOSO (Baix)
És d'espantar, això? Prou que n'ets digna,
oh tu, model de totes les reines!
Tu hagueres de guanyar-te tots els ornaments
amb què resplendeix el teu cap.
Ara portes davant el tron de l'Anyell,
en lloc de la vanitat de la porpra,
un vestit d'innocència clar com la perla
i menystens de la corona que has deixat.
Al llarg de la riba del Vístula,
del curs el Dnièster i el Varta,
fins on desemboquen l'Elba i el Mulde,
t'axalça la ciutat i el camp.
La teva Torgau vesteix de dol:
la teva Pretzsch és sense força, atònita i esllanguida,
perquè, havent-te perduda,
perd el delit dels seus ulls.

10. COR
Així doncs, oh Reina, tu no mors;
hom sap allò que en tu posseïa;
la posteritat no t'oblidarà
mentre no passi per ull l'edifici d'aquest món.
Vosaltres poetes, escriviu; volem llegir:
Ella va ser el patrimoni de la virtut,
la joia i la glòria dels súbdits,
l'honor de les reines.

       Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol.