BWV 123

Al calendari litúrgic de temps de Bach la festa de l'Epifania, la Diada de Reis, tancava el cicle nadalenc. Tot i la seva importància, només resten dues cantates que hi siguin destinades, deixant de banda la sisena i última de l'Oratori de Nadal: Són les BWV 65 i 123. Avui ens centrarem en la segona d'elles, la cantata BWV 123 LIEBSTER IMMANUEL, HERZOG DER FROMMEN, obra estrenada a Leipzig el 6 de gener de 1725.

Forma part del cicle, tantes vegades esmentat, de les cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs. En aquest cas, fou una coral d'Ahasverus Fritsch de 1679 la que inspirà l'anònim llibretista, que en el seu estil habitual conservà la literalitat de les estrofes inicial i final i reelaborà lliurement les intermèdies. El resultat és un text que no té res a veure amb l'Epifania del Senyor (ni, de fet, amb el Nadal pròpiament dit), centrant-se en una exaltació genèrica de la figura de Jesús enfrontada a la corruptibilitat del món material.

S'inicia la cantata amb l'habitual fantasia sobre la coral que la inspira i la intitula: Liebster Immanuel, Herzog der Frommen (Estimadíssim Emmanuel, príncep dels creients). La seva melodia és original de Johann Rudolf Ahle, un dels antecessors de Bach com a organista a Mühlhausen. El tema de la capçalera esdevé omnipresent tant a l'orquestra com al cor, tot i que en molts moments no resulti evident. A mode d'exemple, dels vint compassos d'introducció orquestral, només en dos no hi apareix. Sobre el dens teixit orquestral, el cor entonarà les frases de manera generalment homòfona excepte en alguns passatges, on despuntarà certa polifonia.

Un breu recitatiu de contralt donarà pas a l'ària Auch die harte Kreuzesreiser (Ni el dur camí de la Creu), un feixuc concertant del tenor amb dos oboès d'amore sustentats pel continu on destaca la tremolor amb què es canta el terme schreckt (espantar). La secció central s'accelera fugaçment per tal d'il·lustrar l'esclat de les tempestes present al text amb una llarguíssima vocalització sobre toben (tempestes).

Del recitatiu del baix Kein Höllenfeind kann mich verschlingen (Cap enemic infernal podrà devorar-me) resulta remarcable el tractament que dóna Bach a la paraula Tod (Mort). El baix s'encarregarà també de  l'ària Laß, o Welt, mich aus Verachtung (O món si vols em pots humiliar), deliciosa peça capitanejada per la flauta travessera. La seva virtuositat recorda la d'aquelles àries de flauta que Bach introduí a les cantates de l'estiu-tardor de 1724 (veure BWV 9). Diversos termes seran destacats amb llargues notes sostingudes en el temps: Betrübter Einsamkeit (solitud desolada), bleibet (restar) i alle Zeit (en tot moment).

Aquesta bella ària conduirà a la coral final, Drum fahrt nur immer hin, ihr Eitelkeiten (Doncs fugiu per sempre, fatues buidors), on la melodia d'Ahle es canta a capella, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura. Destaca, però, la indicació present al manuscrit de cantar en piano la repetició del darrer vers, Bis man mich einsten legt ins Grab hinein (Fins al dia que davalli a la tomba).

J.M.S. 

Cantata BWV 123
LIEBSTER IMMANUEL, HERZOG DER FROMMEN
Festo Epiphanias
Estrenada: 6 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne d'Ahasverus Fritsch (1679)
1.COR
Estimat Immanuel, Príncep dels creients,
Tu, Salvació de la meva Ànima, vine, afanya't!
Tu, Tresor suprem, m'has pres el Cor
Que es consumeix d'amor i sospira ardentment per Tu.
Res pot en aquest món
Ser-me més preuat
Que retenir Jesús, per sempre, al meu costat.
***
2. RECITATIU (Alt)
La dolçor celestial, la joia dels escollits
M'omplen ja en aquest món el cor i el pit
Quan pronuncio el nom de Jesús
I reconec les obres del seu sibil·lí Manà.
Així com la rosada esponja la terra àrida
El meu cor és també,
En el perill i el dolor,
Menat cap al consol pel poder de Jesús.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Ni el dur camí de la Creu
Ni l'amarg aliment de les llàgrimes
Aconseguiran espantar-me.
Quan esclatin les tempestes
Jesús em cobrirà
De Salvació i Llum.
***
4. RECITATIU (Baix)
Cap enemic infernal podrà devorar-me,
La consciència acusadora restarà muda.
Per què m'hauria d'encerclar la multitud enemiga?
La Mort resta impotent,
La victòria m'és destinada
Car ha aparegut Jesús, el meu Salvador.
***
5. ÀRIA (Baix)
Deixa'm, Món, per despit
En una solitud desolada.
Jesús, encarnat,
Accepta el meu sacrifici
I resta amb mi en tot moment.
***
6.CORAL
Passeu doncs de llarg, vanitats.
Tu, Jesús, Tu ets Meu i Jo sóc Teu.
Vull apartar-me del Món i establir-me en Tu,
Que ets al meu Cor i als meus Llavis.
Que la meva Vida sencera
Et sigui consagrada
Fins al dia que davalli a la tomba.

Traduïda per Josep-Miquel Serra