BWV 21

El Tercer Diumenge després de la Trinitat és una festivitat per a la qual s'han conservat les cantates BWV 21, 135 i 177, destinada tant a aquest diumenge com al següent. De la primera de les tres avui en farem cinc cèntims.

Es tracta d'una cantata del Cicle de Weimar força important, ja que és la primera cantata de Bach de grans dimensions i la primera estructurada en dues parts. A més, com veurem tot seguit, és potser l'obra de Bach amb més connexions, ni que sigui força tangencials, amb Georg Friedrich Händel, l'altre colós de la música barroca. La primera d'elles és la seva estructura, la qual sembla seguir el model d'Almira,  la primera òpera del saxó. El llibret, desconegut, segurament sigui obra de Salomo Franck, com gairebé totes les cantates de l'època de Weimar.

Aquesta cantata presenta una vida ben atzarosa, amb nombroses revisions i reciclatges. Per començar, es pensa que podria haver estat escrita l'any 1713, quan Bach aspirà al càrrec d'organista de la Liebfrauenkirche de Halle, la ciutat natal del propi Händel. Les autoritats locals li haurien demanat una mostra del seu talent en matèria de música d'església, cosa habitual a l'època. De fet deu anys més tard, a Leipzig, Bach interpretà les dues cantates següents al catàleg, les BWV 22 i 23, com a prova del seu talent abans de ser escollit Kantor de St. Tomàs. En tot cas, les negociacions entre Bach i Halle es van trencar al darrer moment, quan Bach es negà a signar el contracte en considerar que les condicions (sobretot econòmiques) que hi constaven no eren les que havien acordat de paraula.

En tot cas, el 17 de juny de 1714 Bach interpreta a Weimar aquesta cantata pel Tercer Diumenge després de la Trinitat, i ho sabem del cert per que així consta al manuscrit.

Podria haver-se produït una nova interpretació durant un viatge a Hamburg l'any 1720, estant ja Bach a Köthen. La sospita prové del fet que el hamburgués Johann Mattheson, musicòleg i compositor contemporani de Bach i primer amic i després enemic de Händel (amb qui va tenir fins i tot un duel a espasa), conegué l'obra i en va fer una agra crítica. 

Més tard, acabat d'aterrar a Leipzig, interpreta Bach la cantata el 13 de juny de 1723, Tercer Diumenge després de Trinitat, seguint les cantates BWV 75 i 76 que havien sonat els diumenges anteriors.

Una hipòtesi torna a fer sonar la cantata com a comiat del príncep Johann Ernst de Weimar, alumne destacat de Bach el qual, molt malalt, marxà a Frankfurt on morí al cap de poc temps.

Al llarg de totes aquestes reposicions la cantata va anar patint modificacions i afegits que la devien acabar convertint en una obra tan variada que quedà deslligada del Tercer Diumenge després de la Trinitat, ja que al manuscrit de les particel·les hi acaba constant la indicació per ogni tempore, és a dir, per a qualsevol època o festivitat.
S'inicia la cantata amb una simfonia de gran intensitat emocional on l'oboè solista s'imposa al fons de les cordes i que podria derivar d'una obra instrumental avui en dia perduda a la qual segueix el cor que intitula la cantata i que va despertar les crítiques de Mattheson, qui trobà ridícules algunes repeticions del text, començant pel triple Ich (Jo) inicial. L'estructura musical segueix la dels dos versos del llibret, generant dues fugues unides per la conjunció adversativa aber (però), que s'erigeix en el nucli del moviment.
El segon moviment, l'ària Seufzer, Tränen, Kummer, Not (Sospirs, llàgrimes, tristesa, misèria) també destacarà pel paper de l'oboè, en diàleg amb el soprano i que pretén suggerir els sospirs de què parla el text.
Els dos següents moviments canten l'abandó de l'ànima per part de Déu i s'encomanen al tenor, que debuta amb el recitatiu Wie hast du dich, mein Gott (Com has pogut, Déu meu), acompanyat de tota la corda, i continua amb l'ària Bäche von gesalznen Zähren (Dolls de llàgrimes salades), on el ritornello presentarà un tema de semicorxeres que cerca dibuixar el davallar de les llàgrimes present al vers inicial. El terme stets (sempre) s'entonarà en una llarga nota sostinguda en el temps, mentre que la tempesta interior esclatarà breument a la secció central.
La primera part de la cantata conclourà amb el cor Was betrübst du dich, meine Seele (Què t'afligeix, ànima meva), un gran motet desgranat en diverses seccions segons el text ho requereixi, cadascuna amb matisos propis però que conclouen en una magnífica fuga permutativa sobre el vers dass er meines Angesichts Hülfe que demostra la genialitat de Bach ja des dels seus primers temps.
La segona part arrenca amb un recitatiu de soprano i baix titulat Ach Jesu, meine Ruh (Oh Jesús, la meva pau) i que estableix un autèntic diàleg entre ambdues veus, encarnant l'ànima i Jesús respectivament. Aquest diàleg assoleix la màxima expressió lírica al duet Komm, mein Jesu, und erquicke (Vine, Jesús meu, reconforta), on el ritme marcat del continu representa les passes fermes d'aquell qui s'acosta cap a nosaltres, per acabar en un clima de joiosa benaurança.
El següent moviment representarà una nova demostració de tècnica contrapuntística del jove Bach. Es tracta del cor Sei nun wieder zufrieden, meine Seele (Alegra't, ànima meva), en el qual els solistes comencen treballant un versicle del Salm 116, al qual es sumarà la coral Wer nur den lieben Gott lässt walten de Georg Neumark entonada pel cor, tot això sustentat pel baix continu mentre la resta d'instruments reforçarà les diverses veus.
El penúltim moviment de la cantata serà l'ària Erfreue dich, Seele, erfreue dich, Herze (Alegra't ànima, alegra't cor), un alegre moviment on solament el continu acompanyarà el tenor i que esvaeix el clima d'aflicció present a la cantata per tal de preparar l'esclatant cor final, Das Lamm, das erwürget ist, ist würdig zu nehmen (L'anyell degollat és digne de rebre el poder). Els potents acords inicials són seguits d'una nova i majestuosa fuga permutativa que tancarà la cantata en un clima d'eufòria. És molt destacable la similitud entre  aquest cor i el Worthy is the Lamb del Messies de Händel, escrit unes tres dècades més tard sobre la versió anglesa del mateix text. I fins aquí les connexions, que sapiguem, d'aquesta obra amb els dos genis nascuts a Alemanya l'any 1685.

J.M.S.

Cantata BWV 21
ICH HATTE VIEL BEKÜMMERNIS
Dominica 3 Post Trinitatis et In Ogni Tempo
Estrenada: 17 de juny de 1714
Text: Probablement de Salomo Franck, basat en textos bíblics.

Prima Parte

1. SIMFONIA
***
2. COR
El meu cor estava ple d'aflicció
Però el teu consol reconforta la meva ànima.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Sospirs, llàgrimes, tristesa, misèria,
Espera angoixant, temença i mort
Corroeixen el meu cor oprimit,
Estic desolat, afligit.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Com has pogut, Déu meu,
Abandonar-me
En la meva misèria,
En el meu temor i la meva por
Ah! Ja no coneixes el teu fill?
Ah! Ja no sents el plany
D'aquells que
Et són fortament fidels?
Tu eres la meva alegria
I has esdevingut cruel;
Et busco arreu,
Et clamo i et demano a crits.
Així abandonat a la pena i al dolor!
Sembla que no vols saber res de mi.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Dolls de llàgrimes salades,
Devessalls que sempre s'arruen.
Tempestes i ones em fereixen,
I aquesta mar plena de tribulacions
Vol afeblir el meu esperit i la meva vida.
Arbre i ancora volen rompre's,
Aquí m'enfonso en la terra,
Allà veig les profunditats de l'infern.
***
6. COR
Què t'afligeix, ànima meva,
I et desassossega dins meu?
Confia en Déu; que jo li'n daré gràcies
Car és Ell qui m'ajuda i és el meu déu.

Seconda Parte

7. RECITATIU (Soprano i baix)
Soprano (Ànima)
Oh Jesús, la meva pau,
La meva llum, on ets?
Baix (Jesús)
Oh ànima, mira! Sóc aquí, al teu costat.
Soprano (Ànima)
Al meu costat?
Aquí només hi ha negra nit.
Baix (Jesús)
Sóc el teu amic fidel,
Que també vigila les tenebres,
Que habita la traïdoria.
Soprano (Ànima)
Apareix doncs amb el resplendor i la llum del teu consol.
Baix ( Jesús)
Arriba l'hora
En què la corona de la teva lluita
Serà per a tu un dolç conhort.
***
8. DUETTO (Soprano, Baix)
Soprano (Ànima)
Vine, Jesús meu, reconforta
I alegra amb la teva llum
Aquesta ànima,
Que ha de morir
I no pas viure.
I en la seva desgràcia
Acabar-se completament.
He d'errar sempre en l'aflicció.
Sí, oh sí, estic perdut!
No, oh no, Tu m'odies!
Oh, Jesús, endolceix la meva ànima i el meu cor!
Vine, Jesús meu, i consola'm
Amb la teva llum protectora!
***
Baix (Jesús)
Sí, ja vinc i et consolo
Amb la meva llum protectora!
La teva ànima
Que ha de viure, i no morir
Aquí, fora d'aquest món de dolor.
Has d'assolir la salvació
Mitjançant el fruit de la vinya!
No, oh no, ets un dels escollits!
Sí, oh, sí, jo t'estimo!
Fugiu angunies, desapareixeu dolors!
Sí, ja vinc i et consolo
Amb la meva llum protectora
***
9. COR
Alegra't, ànima meva,
Que el Senyor et vol bé.
Tenor
Per què serveixen les ànsies,
Per què l'aflicció i els planys?
Per què serveix que tots els matins
Ens angoixem per la nostra pena?
Sols augmentem la nostra creu i el nostre sofriment
Tot lliurant-nos a la tristesa.
Soprano
No pensis en el profund turment que sentiries
Si fossis abandonat per Déu.
Que aquell a qui Déu seu amb Ell
Viurà en la felicitat eterna.
El temps passa i canvia els coses
I disposa per a cadascú la seva fi.
***
10. ÀRIA(Tenor)
Alegra't ànima, alegra't cor,
Fuig ara, aflicció, desapareix, dolor!
Planys, transformeu-vos en vi pur!
El meu lament esdevé ara un crit d'alegria
La flama més pura de l'amor i el consol
Crema dins el meu pit, dins la meva ànima
Car Jesús em reconforta amb joia celestial.
***
11. COR
L'anyell degollat és digne de rebre el poder,
La riquesa, la saviesa, la força,
L'honor, la glòria i la lloança.
Lloança, honor, glòria i sobirania
Siguin per Nostre Senyor pels segles dels segles.
Amen, Al·leluia!

Traduïda per Rosa Fàbregas