Degut a un canvi de domicili i a tota la immensa feinada que això comporta, hem hagut de deixar temporalment abandonada aquesta secció de CataBach.com. Ara, però, instal·lats a la nova residència i coincidint amb unes curtes (però merescudes) vacances, reprenem el blog que dediquem al nostre estimat J.S. Bach.
I començarem aquesta nova etapa del blog fent acte de contricció per haver deixat passar el dia 28 de juliol sense fer esment del 257 aniversari de la seva mort, a Leipzig, l'any 1750, a l'edat de 65 anys. La glòria sigui amb aquell qui ara és etern...
La data del 28 de juliol resulta realment funesta per a la música barroca, car 9 anys abans, un 28 de juliol de 1741, moria a Viena (on no se sap encara avui del cert què hi havia anat a fer) ni més ni menys que el gran Antonio Vivaldi, la música del qual tantes vegades havia estat estudiada, copiada i versionada per Bach. Casualitats funestes de la història de la música!
Avui celebrem el quart diumenge del cicle de pasqua, l'anomenat Dominica Jubilate segons el calendari litúrgic luterà. Malgrat la denominació d'aquest diumenge, les cantates que hi són destinades estan marcades per un missatge pessimista i amarat de dolor. Avui, a La Cantata del Diumenge, n'hem sentit una de les 3 que hi són destinades, la BWV 146. La Cantata arrenca amb una d'aquelles simfonies per a orgue solista que deriva dels concerts per a clavecí, en aquest cas, del gran Concert en Re menor BWV 1052. La tonalitat del concert, misteriosa, sobrenatural, és ideal per a preludiar una cantata que comença amb un cor, també extret del mateix concert, titulat Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen: Entrarem al reialme celestial a través del sofriment. L'únic moment optimista de la cantata és un alegre duetto que ens parla de la mort de manera positiva, contemplada com un alliberament, visió habitual en Bach: Com me n'alegraré, quan desapareixin tots els dolors materials!
Diumenge vinent seguirem transitant pel cicle pasqual arribant a l'anomenat Dominica Cantate.
Es tracta de l'AGENDA BACH, on volem anunciar els esdeveniments, concerts, conferències i notícies relacionats amb la figura de Bach a casa nostra. Per tal de mantenir actualitzada la pàgina, seria una gran ajuda que tots aquells que ho desitgin ens facin arribar els actes que vulgin anunciar, les opinions sobre concerts als quals hàgin assistit i notícies similars. Des de la pàgina de l'AGENDA BACH tothom qui ho desitgi pot fer-nos arribar les seves aportacions. Esperem que aquesta nova secció esdevingui un servei útil a la comunitat Bachiana de parla catalana.
El 25 de març, l'església luterana de temps de Bach celebrava l'Anunciació de Maria, una de les tres grans festivitats marianes del calendari juntament amb la Purificació (2 de febrer) i la Visitació (2 de
juliol). Per a la festa de l'Anunciació conserva el catàleg les cantates BWV 1 i, de manera secundària, la BWV 182, que tot i ser per al Diumenge de Rams, va ser interpretada en alguna ocasió el dia de l'Anunciació. Una altra cantata per aquesta festivitat escrita l'any 1724 s'ha perdut i només en coneixem el títol: Siehe, eine Jungfrau ist Schwanger.
Avui ens entretindrem en l'anàlisi de la primera de les obres esmentades, la cantata BWV 1 WIE SCHÖN LEUCHTET DER MORGENSTERN.
El fet que aquesta cantata obri el Bach Werke Verzeichnis es deu únicament al fet que va ser, de manera totalment arbitrària, la primera d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el BWV, decidí començar per les cantates i per això la situà al capdavant de les més de 1100 obres catalogades al seu magne compendi.
Estem davant la darrera de les cantates corals d'aquell cicle que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig, on la cantata fou estrenada el 25 de març de 1725. La bella coral en que s'inspirà l'anònim llibretista havia estat escrita l'any 1599 per Pilliph Nicolai, la segona estrofa del qual donava títol a la cantata desapareguda de 1724. Com és norma a les cantates corals d'aquell cicle, les estrofes 1 i 7 de la coral conformen els moviments inicial i final de la cantata, mentre que la resta és reelaborada lliurement pel llibretista. La melodia del coral però, és anterior, ja que apareix a Estrasburg l'any 1538.
La cantata s'inicia amb un dels cors més bonics i extensos de Bach: Formós brilla l'Estel de Matinada que, com acabem de dir, posa en música literalment la primera estrofa de la coral de Nicolai. Destaca la seva acolorida orquestració, amb trompes, oboès da caccia, dos violins solistes, cordes i baix continu. Tot el moviment s'estructura al voltant de la melodia de la coral, que serà entonada, com és habitual, per les veus més altes, mentre que les altres construiran sota seu una magnífica polifonia.
El segon moviment és un recitatiu del tenor, Du wahrer Gottes und Marien Sohn (Tu Déu veritable i fill de Maria), que anticipa l'esperit de la següent ària, cantada pel soprano: Erfüllet, ihr himmlischen göttlichen Flammen (Insufleu, celestes flames divines). Es tracta d'una meravellosa ària d'aquelles en les que el temps sembla aturar-se, orquestrada solament per a oboè da caccia (instrument més parell al registre de contralt) sobre el baix continu en pizzicato. Res més necessitava el geni de Bach per a engendrar moments transcendents com aquest.
Seguirà el baix amb el seu recitatiu: Ein irdscher Glanz, ein leiblich Licht (Ni un esclat terrenal), un recitatiu secco que recalca les paraules Freudenschein (llum joiosa) i Erquickung (reconfortar) i dóna pas a l'ària de tenor Unser Mund und Ton der Saiten (La nostra boca i els nostres instruments), magnífic moviment concertant a càrrec de les cordes amb dos violins solistes que crearan certs efectes d'eco, tan característics del barroc.
La cantata conclourà amb el cant a capella de la darrera estrofa del coral de Philliph Nicolai que ha inspirat tota la cantata, amenitzat per la part independent de la trompa II, que impregnarà l'ambient d'un aire de bonhomia addicional.
J.M.S.
Cantata BWV 1 WIE SCHÖN LEUCHTET DER MORGENSTERN Festo Annuntiationis Mariae (25 de Març) Estrenada: 25 de març de 1725 Text: Philipp Nicolai (1599) i fragments anònims.
1. COR
Com brilla l'estel del matí,
Ple de la gràcia i de la veritat del Senyor,
La dolçor de la font de Jessé!
Oh tu, fill de David de la tribu de Jacob,
El meu rei i el meu promès,
Tu has posseït el meu cor,
Amablement,
Cordialment,
Amb la bellesa i la magnificència,
La grandesa i l'honestedat, rica de dons,
En l'esplendor de la teva elevació suprema.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Tu Déu veritable i fill de Maria,
Tu rei dels escollits,
Com ens n'és dolça la paraula de vida.
Després de la qual els primers pares
Ja comptaren els anys i els dies.
I de la qual Gabriel, amb alegria,
En féu promesa a Betlem!
Oh dolçor, Oh manà celestial
Que ni la tomba, ni el perill, ni la mort
Podran arrabassar dels nostres cors.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Insufleu, celestes flames divines,
El pit creient que respira per tu!
Les ànimes senten els més forts desitjos
Del més fervent dels amors
I tasten, de la terra estant, la joia celestial.
***
4. RECITATIU (Baix)
Ni un esclat terrenal,
Ni una llum d'aquest món
Podran immutar la meva ànima;
Una llum joiosa de Déu m'ha corprès,
Perquè el bé suprem
Del cos i de la sang del Salvador
És aquí per reconfortar-me.
I així cal que la benedicció atorgada
Que ens és destinada per a tota l'eternitat
I que recull la nostra fe
Ens inspiri pregària i gratitud.
***
5. ÀRIA (Tenor)
La nostra boca i els nostres instruments
No pararan
Mai de la vida
D'oferir-te la nostra gratitud
I el nostre sacrifici.
Els nostres cors i les nostres esperits S'elevaran
Per a que els nostres cants
Al llarg de la nostra vida
Et celebrin, gran Rei.
***
6. CORAL
Què feliç sóc al més fons del meu cor,
Que el meu tresor sigui l'alfa i l'omega,
El començament i la fi;
I per això ell, per la seva glòria,
M'acceptarà al paradís
I jo aplaudeixo amb les dues mans
Amén!
Amén!
Vine, magnífica corona de joies, no triguis,
Que jo t'espero amb tot el meu desig.
D'aqui una hora arribarà la primavera. Però també arribarà, com cada 21 de Març, l'aniversari del naixement de l'insigne Johann Sebastian Bach el 21 de Març de 1685. Celebrarem, doncs, el seu 322è any d'existència.
Coincidint amb l'esdeveniment, hem obert la votació per a escollir la millor ària i el millor cor de les seves cantates d'esglèsia, completant així la Mega Enquesta de CataBach.comon, a més, podeu escollir també la millor cantata i la millor simfonia instrumental. Esperem les vostres votacions!
Que per molts anys continuem celebrant el natalici de Bach cada 21 de Març! Que la seva figura es projecti a través dels segles i de les generacions fins al final dels temps!
Avui és el tercer Diumenge de Quaresma. El de Quaresma era un cicle sense cantates a les esglésies de Leipzig, que celebraven així els oficis d'una manera més austera, d'acord amb els preceptes penitencials d'aquestes set setmanes que preludien la Pasqua de Resurrecció. Per tant, a Leipzig, Bach no va escriure cap cantata destinada als diumenges de Quaresma. Tot i així, existeix una cantata destinada al Tercer Diumenge de Quaresma, també enomenat Dominica Oculi: La cantata BWV 54. Això és per que aquesta cantata va ser escrita a Weimar, on les cantates quaresmals eren permeses, cap a l'any 1714, molts anys abans de l'època de Leipzig.
Aquesta cantata és molt curta, només té 3 moviments. Va ser reutilitzada per Bach en diferents festivitats, generalment acompanyant alguna altra cantata de majors dimensions. L'extensa ària inicial (Resisteix la temptació del pecat, car en cas contrari t'injectarà el seu verí) fa posar els péls de punta per la seva excelsa bellesa però també per la tremenda tensió que contè. El moviment final és una fantàstica fuga a 4 veus amb unes atrevides i tremoloses cadències sobre la paraula Teufel (Satanàs) que il·lustren la por que aquest ésser malèfic ens genera.
No deixeu d'escoltar aquesta breu però magnífica cantata BWV 54!
Avui a La Cantata del diumenge hem celebrat l'anomenat Dominica Estomihi en el calendari luterà. El seu nom provè de les primeres paraules de la missa llatina Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima, per que és situat aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. El mateix succeeix amb els diumenges de Sexagèsima (60 dies abans de Pasqua) i Septuagèsima (70 dies), immediatament anteriors al Dominica Estomihi. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, periode de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
Quatre cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i 159. Avui hem sentit la cantata BWV 22 que, juntament amb la BWV 23, van servir de prova quan Bach optava a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Ambdúes foren interpretades a Leipzig el 7 de febrer de 1723 i reinterpretades en anys successius. La BWV 22 és una cantata magnífica, que comença amb un dels fragments més deliciosos i aconseguits de Bach, el qual retrata de manera sublim l'escena que ens narra el text: Jesús, reunint els dotze apóstols al seu voltant els diu que marxaràn a Jerusalem, on ell serà crucificat. I els dotze deixebles, és clar, no entenen res de res!
Trobareu la traducció d'aquesta cantata a CataBach.com. No deixeu d'escoltar-la! És una excelsa cantata que normalment passa desapercebuda enmig de cantates molt més conegudes.
Ahir vam rebre la primera col·laboració en el gran projecte que tenim en marxa a CataBach.com: la traducció al català de totes les cantates de Bach. Un bon amic ens va enviar la traducció de la famosa cantata BWV 106, l'Actus Tragicus. La seva traducció ja està publicada i enceta el bloc de traduccions de les cantates BWV 101 a 150.
El nostre projecte no pretén ser una rigorosa i acadèmica traducció canónica de les cantates. Volem posar a disposició de tots els catalanoparlants una versió accessible dels textos que inspiraren la sublim música de Bach, i que aquesta feina la facin els mateixos amants catalans de Bach. És per això que el nostre projecte és obert a tothom, no solament als traductors professionals. Amb un diccionari i comparant les versions en francès, anglès i castellà es pot aconseguir una traducció acceptable de qualsevol cantata. A CataBach.com-Traduccions al català de les cantates us expliquem com podeu col·laborar en aquesta immensa feinada.
La Mega Enquesta, per a que tots els bachians de parla catalana escullin la millor cantata de Bach. Periòdicament actualitzarem el rànquing de les cantates més votades.
Hi podeu accedir a travès de la nostra Pàgina Principal.
Ja hem publicat l'assaig sobre les cantates religioses de Bach! Es tracta d'un breu article que esperem serveixi a aquells que desitgin iniciar-se en l'univers de les cantates. El trobareu a l'apartat cantates religioses de la pàgina principal de CataBach.com. Espero que em feu saber qualsevol apreciació o dubte que tingueu i qualsevol errada que hi trobeu.
Avui també hem celebrat a La Cantata del Diumenge el Diumenge de Septuagèsima amb l'audició de la cantata BWV 92, una cantata on destaquen tres de les millors àries descriptives de Bach. La primera, Das Brausen von den rauhen Winden (El bram dels vents impetuosos), és una genial simulació del vent. A la segona, Seht, seht! wie reißt, wie bricht, wie fällt (Mireu com tot s'esquerda, s'enfonsa i cau) Bach ens presenta una singular recreació d'un terratrèmol. I a la darrera ària de la cantata, Meinem Hirten bleib ich treu (Seguiré fidelment el meu pastor), que és una de les més belles àries de Bach, els passos darrere el pastor són dibuixats mitjançant les cordes en pizzicatto.
Aquest diumenge i els dos que vénen constitueixen l'anomenat Temps de Septuagèsima, un curt cicle de tres setmanes immediatament anterior al cicle de Quaresma. Actualment aquest Temps de Septuagèsima és una festivitat extingida del calendari litúrgic.
Avui, quart diumenge després d'Epifanía, a La Cantata del Diumenge han sonat les cantates BWV 81 i 167. La primera, destinada a aquest diumenge, conté una de les àries més espectaculars de Bach: Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les escumoses onades dels torrents de Baal). Trobo aquesta ària excel·lent tant en la versió de Harnoncourt com en la de Koopman, però jo em quedaria amb la primera (desgraciadament no n'he pogut sentir altres versions).
Amb una audàcia sonora equiparable als millors moments descriptius de la història de la música (Les 4 estacions de Vivaldi, per exemple), Bach ens presenta una impressionant imitació de les aigües turbulentes mitjançant unes rapidíssimes escales de les cordes. Heus ací una petita mostra de la grandesa de les cantates de Bach: no només són "música religiosa", són un compendi de tot allò que hom pot abastar en l'univers infinit de la música.
Avui he aconseguit el volum Nº 21 de la integral de les cantates de Toon Koopman. Per fi aconsegueixo la cantata BWV 191, una cantata realment difícil de trobar, ja que es tracta d'una versió de tres fragments de la Missa en Si Menor que no apareix a la integral de Teldec. La cantata BWV 195, molt bona. També molt bones les BWV 100 i 197. En canvi, la meravellosa ària LaB mich kein Lust de la cantata BWV 177 m'agrada més en la versió de Harnoncourt per que el fagotto obbligato sona molt més clar que en la versió de Koopman, on queda força apagat. Aquesta ària m'entusiasma per que és una de les escasses ocasions en què Bach treu tot el suc a un instrument deliciós com el fagot, habitualment relegat al baix continu. Un cas semblant passa amb les operes de Haendel, d'aquí que una de les meves peces favorites de l'antagonista de Bach sigui l'espectacular ària Venti turbini, prestate del Rinaldo, sobretot per l'excepcional protagonisme del fagot. Una ària que, per cert, és una reutilització molt més elaborada d'una altra ària que apareix en una anterior cantata italiana del caro sassone.
Reivindiquem el fagot, amics! Fundem la societat catalana filofagotista! Algú s'hi apunta...?
Avui, a La Cantata del Diumenge hem celebrat el 3er. Diumenge després d'Epifania amb dues de les cantates que hi són destinades: Les BWV 72 i 73. Feia temps que esperava el torn de la BWV 72, per a mí una de les millors cantates de Bach des que la vaig sentir en la versió Koopman, on tant el cor inicial com les dues àries són una passada. El que em va passar amb aquesta cantata m'ha passat també amb d'altres: Les he descobert en la versió de Koopman, per que en la versió de Harnoncourt, que és la primera que vaig sentir, la seva grandesa gairebé em passava desapercebuda. Quin gran pecat! També hi ha situacions a la inversa, és clar: Per exemple, l'aria Warlich, warlich... de la cantata BWV 86 em va decepcionar en la versió de Koopman per la seva exasperant lentitud... Què hi farem! Així de gran és la música i així de rendible per a les productores (sort de l'e-burro!). Vés a saber com sonaven aquestes peces quan les dirigia el mateix Bach...
L'any 2000 es va celebrar el 250 aniversari de la mort de Bach. Per a commemoraraquest "AnyBach" es van preparar algunesimportantsnovetatsdiscogràfiques, com la famosa integral "Bach 2000". Algunesaltresiniciciatives, però, van ser un autèntic fiasco, com la integral de les cantates del gran JohnElliotGardiner: Gardiner tenia previst interpretar durant l'any 2000 tot el corpus de cantates en cinquantaesglésiesrepartidesper diversos països del nord d'Europa i seguintescrupolosament les dates per a les qualshavienestatescrites. Les interpretacions en directehavien de ser enregistradespelsegellgroc (DeutscheGrammophon) i publicadessetmanarerasetmana. Ja que el costhauriaestatelevadíssim, des d'un principi es va acordar que Gardinercorreriaamb les despesesartístiques (cor, solistes i músics) i DG es fariacàrrec de les despeses de producció. Estemparlant, pertant, d'enregistraments que el propi artista ha de pagar si volfer-los o, dit d'una altra manera, nomésaquellquielspugui pagar elspodràfer. Això convida a la reflexió, peròseguimamb la història...
El casés que dos mesosabans de començar el pelegrinatge, DG es desvincula del projecteadduintraons de mercat. Gardiner, atònit, demanda a la discogràficaperincompliment de contracte. Efectivament, el contracte de GardinerambDGcontemplava un total de 59 discos de cantates de Bach. Però la sang no arriba al riu, carabans d'arribar alstribunals, DG fa una oferta al director britànic: DGtraurà un total de 12 discos al mercat, un cada mes. Gardineréslliure de trucar a altres portes amb el seuprojecte, cosa que no fa (probablement la resposta no hauriaestatmoltdiferent). El projecte va seguir endavantambelsconcerts en viupermitja Europa peròelsnousenregistramentspublicatsperDG van ser escassos. Comméstard es va poder saber, es van reciclar els tres discos de cantates que Gardinerhaviagravatdeuanysabansper a Archiv/DG i també es van desenterrar algunescantates que el segell no haviapublicat en el seumoment. Cal pensar que totes aquestes decisions van tenir l'aprovació de Gardiner. En resum: Un projectepioner i original que se'n va en orris que desprésésmaquillatamb una solució que representa un escàs 20% del projecte inicial. AL final, l'edició s'ha quedatméspetita que l'antiga incompleta que ja tenia Archiv a càrrec de KarlRichter, de 26 discos. En fi, tot un éxit en l'anyBachperpart d'un delssegellshistòricamentmésvinculats a l'obra del gran mestre.
Fa uns minuts he acabat la primera part de l'assaig sobre les cantates d'església que aviat publicarem a CataBach/Cantates Religioses. Espero que serà una bona ajuda per aquells que desitgin iniciar-se en aquest meravellós apartat de la creació de Bach. Encara hem de redactar la segona part, així que trigarem un temps a publicar-lo. Ja ho veieu, a poc a poc anem ampliant els continguts d'aquesta web... No dubteu a fer-nos saber les vostres opinions, i recordeu que aquesta pàgina és oberta a la participació de tots els bachians de parla catalana!
Avui encetem una nova secció de CataBach.com: el nostre blog personal. Aqui un servidor anirà exposant les seves opinions i vivències relacionades amb la figura de Bach. Tots hi sou convidats a participar. Fem entre tots encara més gran la figura del nostre admirat Johann Sebastian!
