BWV 1

El 25 de març, l'església luterana de temps de Bach celebrava l'Anunciació de Maria, una de les tres grans festivitats marianes del calendari juntament amb la Purificació (2 de febrer) i la Visitació (2 de juliol). Per a la festa de l'Anunciació conserva el catàleg les cantates BWV 1 i, de manera secundària, la BWV 182, que tot i ser per al Diumenge de Rams, va ser interpretada en alguna ocasió el dia de l'Anunciació. Una altra cantata per aquesta festivitat escrita l'any 1724 s'ha perdut i només en coneixem el títol: Siehe, eine Jungfrau ist Schwanger.
Avui ens entretindrem en l'anàlisi de la primera de les obres esmentades, la cantata BWV 1 WIE SCHÖN LEUCHTET DER MORGENSTERN.

El fet que aquesta cantata obri el Bach Werke Verzeichnis es deu únicament al fet que va ser, de manera totalment arbitrària, la primera d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el BWV, decidí començar per les cantates i per això la situà al capdavant de les més de 1100 obres catalogades al seu magne compendi.
Estem davant la darrera de les cantates corals d'aquell cicle que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig, on la cantata fou estrenada el 25 de març de 1725. La bella coral en que s'inspirà l'anònim llibretista havia estat escrita l'any 1599 per Pilliph Nicolai, la segona estrofa del qual donava títol a la cantata desapareguda de 1724. Com és norma a les cantates corals d'aquell cicle, les estrofes 1 i 7 de la coral conformen els moviments inicial i final de la cantata, mentre que la resta és reelaborada lliurement pel llibretista. La melodia del coral però, és anterior, ja que apareix a Estrasburg l'any 1538.

La cantata s'inicia amb un dels cors més bonics i extensos de Bach: Formós brilla l'Estel de Matinada que, com acabem de dir, posa en música literalment la primera estrofa de la coral de Nicolai. Destaca la seva acolorida orquestració, amb trompes, oboès da caccia, dos violins solistes, cordes i baix continu. Tot el moviment s'estructura al voltant de la melodia de la coral, que serà entonada, com és habitual, per les veus més altes, mentre que les altres construiran sota seu una magnífica polifonia.
El segon moviment és un recitatiu del tenor, Du wahrer Gottes und Marien Sohn (Tu Déu veritable i fill de Maria), que anticipa l'esperit de la següent ària, cantada pel soprano: Erfüllet, ihr himmlischen göttlichen Flammen (Insufleu, celestes flames divines). Es tracta d'una meravellosa ària d'aquelles en les que el temps sembla aturar-se, orquestrada solament per a oboè da caccia (instrument més parell al registre de contralt) sobre el baix continu en pizzicato. Res més necessitava el geni de Bach per a engendrar moments transcendents com aquest.
Seguirà el baix amb el seu recitatiu: Ein irdscher Glanz, ein leiblich Licht (Ni un esclat terrenal), un recitatiu secco que recalca les paraules Freudenschein (llum joiosa) i Erquickung (reconfortar) i dóna pas a l'ària de tenor Unser Mund und Ton der Saiten (La nostra boca i els nostres instruments), magnífic moviment concertant a càrrec de les cordes amb dos violins solistes que crearan certs efectes d'eco, tan característics del barroc.
La cantata conclourà amb el cant a capella de la darrera estrofa del coral de Philliph Nicolai que ha inspirat tota la cantata, amenitzat per la part independent de la trompa II, que impregnarà l'ambient d'un aire de bonhomia addicional.

J.M.S.

 Cantata BWV 1
WIE SCHÖN LEUCHTET DER MORGENSTERN
Festo Annuntiationis Mariae (25 de Març)
Estrenada: 25 de març de 1725
Text: Philipp Nicolai (1599) i fragments anònims.

1. COR
Com brilla l'estel del matí,
Ple de la gràcia i de la veritat del Senyor,
La dolçor de la font de Jessé!
Oh tu, fill de David de la tribu de Jacob,
El meu rei i el meu promès,
Tu has posseït el meu cor,
Amablement,
Cordialment,
Amb la bellesa i la magnificència,
La grandesa i l'honestedat, rica de dons,
En l'esplendor de la teva elevació suprema.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Tu Déu veritable i fill de Maria,
Tu rei dels escollits,
Com ens n'és dolça la paraula de vida.
Després de la qual els primers pares
Ja comptaren els anys i els dies.
I de la qual Gabriel, amb alegria,
En féu promesa a Betlem!
Oh dolçor, Oh manà celestial
Que ni la tomba, ni el perill, ni la mort
Podran arrabassar dels nostres cors.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Insufleu, celestes flames divines,
El pit creient que respira per tu!
Les ànimes senten els més forts desitjos
Del més fervent dels amors
I tasten, de la terra estant, la joia celestial.
***
4. RECITATIU (Baix)
Ni un esclat terrenal,
Ni una llum d'aquest món
Podran immutar la meva ànima;
Una llum joiosa de Déu m'ha corprès,
Perquè el bé suprem
Del cos i de la sang del Salvador
És aquí per reconfortar-me.
I així cal que la benedicció atorgada
Que ens és destinada per a tota l'eternitat
I que recull la nostra fe
Ens inspiri pregària i gratitud.
***
5. ÀRIA (Tenor)
La nostra boca i els nostres instruments
No pararan
Mai de la vida
D'oferir-te la nostra gratitud
I el nostre sacrifici.
Els nostres cors i les nostres esperits S'elevaran
Per a que els nostres cants
Al llarg de la nostra vida
Et celebrin, gran Rei.
***
6. CORAL
Què feliç sóc al més fons del meu cor,
Que el meu tresor sigui l'alfa i l'omega,
El començament i la fi;
I per això ell, per la seva glòria,
M'acceptarà al paradís
I jo aplaudeixo amb les dues mans
Amén!
Amén!
Vine, magnífica corona de joies, no triguis,
Que jo t'espero amb tot el meu desig.

Traduïda per Rosa Fàbregas