Avui, a La Cantata del Diumenge hem celebrat el 3er. Diumenge després d'Epifania amb dues de les cantates que hi són destinades: Les BWV 72 i 73. Feia temps que esperava el torn de la BWV 72, per a mí una de les millors cantates de Bach des que la vaig sentir en la versió Koopman, on tant el cor inicial com les dues àries són una passada. El que em va passar amb aquesta cantata m'ha passat també amb d'altres: Les he descobert en la versió de Koopman, per que en la versió de Harnoncourt, que és la primera que vaig sentir, la seva grandesa gairebé em passava desapercebuda. Quin gran pecat! També hi ha situacions a la inversa, és clar: Per exemple, l'aria Warlich, warlich... de la cantata BWV 86 em va decepcionar en la versió de Koopman per la seva exasperant lentitud... Què hi farem! Així de gran és la música i així de rendible per a les productores (sort de l'e-burro!). Vés a saber com sonaven aquestes peces quan les dirigia el mateix Bach...
Soli Bachii Gloria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada