Avui, quart diumenge després d'Epifanía, a La Cantata del Diumenge han sonat les cantates BWV 81 i 167. La primera, destinada a aquest diumenge, conté una de les àries més espectaculars de Bach: Die schäumenden Wellen von Belials Bächen (Les escumoses onades dels torrents de Baal). Trobo aquesta ària excel·lent tant en la versió de Harnoncourt com en la de Koopman, però jo em quedaria amb la primera (desgraciadament no n'he pogut sentir altres versions).
Amb una audàcia sonora equiparable als millors moments descriptius de la història de la música (Les 4 estacions de Vivaldi, per exemple), Bach ens presenta una impressionant imitació de les aigües turbulentes mitjançant unes rapidíssimes escales de les cordes. Heus ací una petita mostra de la grandesa de les cantates de Bach: no només són "música religiosa", són un compendi de tot allò que hom pot abastar en l'univers infinit de la música.
Soli Bachii Gloria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada