BWV 175

L'església luterana de temps de Bach dedicava tres dies consecutius a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 184 i 175 ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN, que serà la que avui us convidem a analitzar.

La cantata fou estrenada a Leipzig el 22 de maig de 1725, formant part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera d'aquell any. Malgrat la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, tot i que Ziegler publicà quatre anys més tard un cicle anual de llibrets que mai es convertiren en cantates.

El text es basa en l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-4) en el qual Jesús afirma ser com un pastor que coneix totes i cada una de les ovelles del seu ramat. Com és habitual en els llibrets de Ziegler, el primer moviment el constitueix un versicle literal de l'Evangeli o dictum, que en aquest cas serà declamat pel tenor en forma de recitatiu acompanyat de tres flautes dolces, creant una breu però deliciosa escena pastoral que intitula la cantata: Er rufet seinen Schafen mit Namen (Ell crida les seves ovelles pel seu nom i les emmena a fora).

Les tres flautes segueixen protagonitzant el segon moviment, l'ària de contralt Komm, leite mich (Vine, emmena'm), reposada peça a ritme de siciliana i compàs 12/8 on encara no es renuncia del tot a l'ambient pastoral.

Els moviments 3 i 4 van a càrrec del tenor, primer amb el recitatiu Wo find ich dich? (On ets que no et veig?) i a continuació amb l'ària Es dünket mich, ich seh dich kommen (Em sembla que ja et veig venir), paròdia extreta d'una cantata profana de l'època de Köthen que en la seva major part havia estat reutilitzada l'any abans a la cantata BWV 173. Es tracta d'un moment d'enèrgic dinamisme a ritme de bourée conduïda per la fluïda partitura del  violoncello píccolo, que substitueix al violoncel de la versió original.

Una nova cita de l'Evangeli obrirà el segon tram de la cantata: Sie vernahmen aber nicht, was es war, das er zu ihnen gesaget hatte (Però ells no van entendre res del que ell els havia dit), un recitatiu per a contralt i baix que acaba aquest darrer en arioso per tal d'enllaçar amb la magnífica ària Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles), majestuosa plasmació de Jesús victoriós gràcies a les dues poderoses trompetes, que callaran a la secció central, on els conceptes expressats al text són més eteris.

La cantata conclourà amb una harmonització de la novena estrofa de la coral O Gottes Geist, mein Trost und Rat de Johann Rist (1651) amb una bella melodia de 1524 obra de Johann Walter, la mateixa que tanca la cantata BWV 59, que aquí apareixerà més ricament orquestrada.

J.M.S.

Cantata BWV 175
ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN
Feria III Pentecostes
Estrenada: 22 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. RECITATIU (Tenor)
Ell crida les seves ovelles pel seu nom
i les emmena a fora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Vine, emmena’m,
El meu esperit deleja
La verdal devesa!
El meu cor marrit
Es plany de dia i de nit,
Pastor meu, joia meva.
***
3. RECITATIU (Tenor)
On ets que no et veig?
Ai las, on t’has amagat?
Oh, surt, no tardis més!
Que estic inquiet.
Trenca ja, matí esperat!
***
4. ÀRIA (Tenor)
Em sembla que ja et veig venir
Entres per l’escaient portaló.
Ets benvingut, em refio de tu
Deus ser el veritable pastor.
Ja conec la teva veu falaguera
Plena de dolcesa i amor,
Per això, em treu de polleguera
Qui no es creu que tu ets el Salvador.
***
5. RECITATIU (Alt, Baix)
Alt
Però ells no van entendre res
del què ell els havia dit.
Baix
És cert! Els homes, a vegades,
sembla que estiguem sords:
Quan amb la nostra raó encegada
No sabem el què ens vol dir,
Ai beneit! Quan et parla Jesús, escolta’l,
Que ho fa per a la teva salvació.
***
6. ÀRIA (Baix)
Obriu bé ambdues orelles,
Que Jesús ha fet promesa
De blegar dimoni i mort.
La Gràcia, el goig, vida plena
Vol donar a tots els cristians
Que el segueixen, llur creu tot portant.
***
7. COR
Des d’ara et seguiré, Esperit plaent
Ajuda’m a viure, a peu i a cavall,
Una vida com tu vols, diferent,
Que amb la Gràcia teva em vols donar.
La teva Paraula, és l’estel matiner
Que brilla sempre, llunyà o proper.
Doncs, els qui em volen ensarronar, 
Jamai en la vida, Déu meu, creuré.
Al·leluia, al·leluia!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 174

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres grans festivitats del calendari: Nadal, Pasqua de Resurrecció i la Pentecosta o Segona Pasqua. Per al segon dia de Pentecosta es conserven tres cantates: Les BWV 68, 173 i 174. De la darrera d'elles en farem avui cinc cèntims.

La cantata BWV 174 ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE fou estrenada a Leipzig el dilluns 6 de juny de 1729, essent la única de les cantates d'aquell any que ha pogut ser datada amb certesa. Havia passat ja el frenesí creador dels primers anys a la Cantoria de St. Tomàs, i en aquell 1729 la investigació només documenta la composició de vuit cantates, dues de les quals, a més, s'han perdut.

El llibret és de Christian F. Henrici, millor conegut amb el pseudònim de Picander. Recaptador d'impostos i poeta aficionat, es va convertir en el col·laborador habitual de Bach a Leipzig i sembla ser l'autor, entre moltes altres obres, de la Passió Segons Sant Mateu BWV 244 i de l'Oratori de Nadal BWV 248. A la cantata BWV 174 ens presenta una paràfrasi de l'Evangeli del dia (Jn. 3, 16-21) en el qual Jesús diu a Nicodem "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic", idea que inspira les tres cantates destinades a aquesta festivitat.

Fou a partir de 1726 que Bach començà a reutilitzar a les cantates fragments de les seves obres orquestrals anteriors, sobretot a mode de simfonies introductòries. Aquí en tenim una de ben famosa: El primer moviment del tercer Concert de Brandenburg en Sol Major BWV 1048, al qual afegeix dues trompes i tres oboès (un d'ells el taille o oboè tenor) amb una nova partitura pròpia. Al baix continu apareixerà un fagot i la indicació expressa d'utilitzar el clavecí en contres de l'orgue. Tots aquests afegits confereixen a l'antiga música una nova aparença fastuosa. I no serà la única vegada que Bach recicli els seus Concerts de Brandenburg: El moviment inicial del primer concert obrirà la cantata BWV 52, i també algunes parts d'aquest concert apareixeran a la cantata profana BWV 207.

Després d'aquesta gran introducció orquestral, arribarà l'ària de contralt que dóna nom a la cantata: Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte (Estimo l’Altíssim amb tota la meva ànima), deliciosa peça melòdica en forma da capo, protagonitzada per dos oboès en plantejaments imitatius i compàs 6/8.

El tercer moviment es constitueix el l'únic recitatiu de la cantata: O Liebe, welcher keine gleich! (O! Amor sense parió!). Encomanat al tenor sustentat per les cordes, conclourà destacant el terme zittern (tremolar).

Seguirà l'ària del baix Greifet zu (Aferreu-vos-hi), dinàmic moviment amb violins i violes a l'uníson que, al meu parer, en molts enregistraments s'interpreta sense el vigor necessari. La paraula Heil (Salvació) s'entona amb un salt cap amunt, mentre que a la secció central el mode canvia a menor i el terme Ende (final) es canta amb una llarga nota que acaba caient una octava.

La coral final canta a capella la primera estrofa de la coral Herlizch lieb hab ich dich, o Herr, obra de Martin Schalling (1571) amb una melodia de Bernhard Schmid el Vell adaptada per Paschal Reinigius que és la mateixa que tanca la Passió Segons Sant Joan BWV 245.

J.M.S.

Cantata BWV 174
ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE
Feria II Pentecostes
Estrenada: 6 de juny de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, "Picander". Coral final de Martin Schalling (1571)

1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Alt)
Estimo l'Altíssim amb tot la meva ànima,
Ell també em té en gran estima.
Només Déu
Ha de ser el Tresor de les ànimes:
D'ell em raja la font de l'eterna benaurança.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Oh, amor sense igual!
Oh, incalculable Redempció!
El Pare ha entregat la vida del Fill
Pels pecadors mortals
I ha escollit per a la benaurança
Tots aquells que havien repudiat i perdut
El Regne Celestial.
Tant estimà Déu el Món!
Cor meu, sigues conscient d'això
I reconforta't amb tals paraules,
Davant aquesta poderosa Senyera
Fins i tot les portes de l'Infern tremolen.
***
4. ÀRIA (Baix)
Agafeu,
Preneu la Salvació, mans creients!
Jesús us entrega el seu Regne Celestial
I només us demana una cosa:
Que tingueu Fe fins al final!
***
5. CORAL
De tot cor t'estimo, oh Senyor!
Prego, per a que no t'allunyis de mi
Amb la teva Ajuda i la teva Gràcia.
El Món sencer no m'alegra,
No desitjo Cel ni Terra
Quan puc tenir-te amb mi.
I encara que el meu cor s'esquerdi
Seguiràs sent Tu la meva Confiança,
El meu Salvador i Consol del meu Cor,
Aquell qui amb la seva sang em redimí.
Senyor Jesucrist,
Déu i Senyor meu, Déu i Senyor meu,
No m'abandonis mai a l'escarni.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 172

La Pentecosta (a casa nostra Pasqua Granada o Segona Pasqua) és una festivitat que s'escau uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, als quals atorgà el do de llengües per tal d'iniciar la seva missió evangelitzadora arreu del món. A l'església luterana de temps de Bach era, juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, una de les tres grans festivitats que es celebraven en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg les cantates BWV 172, 59, 74 i 34 per ordre cronològic, i serà la primera de les quatre la que avui analitzarem, la cantata BWV 172 ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!

Aquesta seria la tercera o quarta cantata del Cicle de Weimar, ciutat on hauria estat estrenada el 20 de maig de 1714. Dietrich Kilian, que en fou l'editor per a la NBA, constata la seva reutilització a Leipzig els anys 1724 i 1731, a més d'una altra possible data posterior. Aquestes versions de Leipzig comportaren una revisió completa de l'obra, d'aquí que, certament, aquesta no acabi d'encaixar amb molts aspectes de les cantates d'aquell cicle primigeni. Se la veu musicalment més madura, per  dir-ho així.

El text, d'autor anònim, té totes les característiques de les obres de Salomo Franck, poeta de la cort ducal i autor de gairebé totes les cantates de lèpoca de Weimar. Conté un versicle de l'Evangeli de Sant Joan i una coral de Philliph Nicolai.

Arrenca la cantata amb l'imponent cor Erschallet, ihr Lieder, ihr Saiten (Retroneu, cants! Ressoneu, cordes!), un dels meus preferits, al qual tinc una especial reverència ja que em retrau als primers contactes que vaig tenir amb el món de les cantates. Efectivament, aquest cor servia de capçalera a una integral de les cantates de Bach que va emetre Catalunya Música a principis dels 90, gràcies a la qual em vaig començar a endinsar en seva immensitat.

Estructurat en forma da capo, les seccions extremes destaquen pel seu compàs a base d'imponents batzegades, mentre que a la part central callen els instruments festius i el cor entona una fuga en mode menor que conclou amb una gran vocalització sobre el terme bereiten que no sembla gaire justificada, la qual cosa podria denotar un origen profà.

Pel que sabem, aquesta és la segona o tercera obra en la qual el jove Bach posà en escena el dispositiu instrumental de les grans ocasions, amb tres trompetes i timbales. La primera havia estat a la cantata BWV 71, estrenada a Mühlhausen l'any 1708. Segurament el mateix patró devia seguir la cantata que estrenà en aquella ciutat l'any següent la qual, desgraciadament, s'ha perdut.

El segon moviment posa en música el versicle evangèlic abans citat en forma de recitatiu-airoso per a baix: Wer mich liebet, der wird mein Wort halten (Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula), en el qual alguns girs que no acaben de concordar amb el text podrien, de nou, fer sospitar en un origen profà de la cantata.

Segueixen tres àries consecutives. La primera, de nou a càrrec del baix, és la titulada Heiligste Dreieinigkeit (Santíssima Trinitat). Es tracta d'un dels moments més pomposos de Bach, on fins a tres trompetes (símbol de la Trinitat) i timbales acompanyaran el cantant sobre el ritme festiu del continu. Tota una representació musical de la majestat divina.

El tenor entonarà la segona ària: O Seelenparadies (Oh, Paradís de l'Ànima), que presenta un gran contrast amb l'anterior. A ritme pausat, tota la corda a l'uníson dibuixa una fluïda línia harmònica amb la qual es representa l'alè vital de què parla el text. destaquen les vocalitzacions sobre durchwehet (transitar), vergeht (repòs) i nahet sich (apropar-se).

La tercera ària és un duet per a soprano i contralt personificant l'ànima i l'Esperit Sant, que estableixen un diàleg segons l'arquetip de duet amatori: Komm, lass mich nicht länger warten (Vine, no em facis esperar més!). Sota seu, Bach introdueix una paràfrasi de la melodia de la coral Komm, Heiliger Geist, Herre Gott. Aquesta era entonada per l'oboè o la flauta a les versions de 1714 i 1731, per l'oboè d'amore a la de 1724 i per l'orgue en una versió posterior. En totes les versions però, es predisposa el violoncel obbligato.

La coral següent canta la quarta estrofa de Wie schön leuchtet der Morgenstern, adaptació que féu l'any 1599  Philliph Nicolai d'una melodia coneguda a Estrasburg al segle XV i que també protagonitza la cantata BWV 1. I aquí acabaria la cantata, si no fos que Bach disposà en alguna de les versions repetir el cor inicial per tal d'acabar la interpretació d'una manera més brillant. Aquesta repetició literal del cor inicial es dóna molt poques vegades, la cantata BWV 193 potser és l'única altra ocasió en què Bach en fa una indicació expressa. En aquest cas, la cantata resultarà més simètrica i majestuosa, d'acord amb la importància de la festivitat a la que va destinada.

J.M.S.

Cantata BWV 172
ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Festo Pentecostes
Estrenada: Weimar, 20 de maig de 1714
Text: Molt possiblement de Salomo Franck

1. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.
***
2. RECITATIU (Baix)
Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula i mon Pare l'estimarà,
I vindrem a ell i en ell establirem la nostra Llar.
***
3. ÀRIA (Baix)
Santíssima Trinitat,
Gran Déu de la Glòria,
Vine en aquest temps de Gràcia
I penetra en nosaltres,
Vine a aquests cors convertits en tendes
Tan humils i tan modestes.
Vine i permet-nos suplicar-te,
Vine i construeix en nosaltres.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Oh, Paradís de l'Ànima
Transitat per l'Esperit de Déu,
Aquell que bufà durant la Creació,
Aquell Esperit que mai reposa!
Au, va, preparem-nos:
La Consolació és a prop.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Soprano = Ànima / Alt = Esperit Sant
Soprano
Vine, no em facis esperar més!
Vine, suau brisa celestial
I bufa a través del jardí del meu cor!
Alt
Jo et reforçaré, Fill meu.
Soprano
Amadíssim Amor, tan dolç,
Abundància de tots els plaers,
M'enfonsaré si et trobo a faltar.
Alt
Rebràs de mi el petó de la Gràcia.
Soprano
Sigues benvingut en la Fe!
Acosta't, Amor suprem,
T'has apropiat del meu Cor.
Alt
Jo sóc teu i tu ets meu!
***
6. CORAL
De Déu ve cap a mi
Un raig de llum alegre
Quan Tu, amb els teus ullets
Amistosament em contemples.
Oh, Senyor Jesucrist, mon preuat bé!
La teva Paraula, el teu Esperit,
La teva Carn i la teva Sang
Em reforcen fins al fons.
Pren-me amorosament als teus braços,
Deixa'm sentir el calor de la Gràcia:
Vinc convidat per la teva paraula.
***

En algunes reposicions d'aquesta cantata, 
Bach disposà la repetició del cor inicial a mode de conclusió.

7. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 44

El setè Diumenge de Pasqua, que venia després de la Festa de l'Ascensió, era denominat Dominica Exaudi per l'església luterana, degut a l'introitus de la missa llatina. Per a ell conserva el catàleg solament dues cantates, de les menys conegudes del repertori i que comparteixen el mateix títol: SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN. Escrites en anys successius, la cantata BWV 44 veié la llum l'any 1724 i la BWV 183, l'any següent. Serà la primera de les dues la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

Estrenada a Leipzig el 21 de maig de 1724, la cantata BWV 44 és una de les darreres del primer any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El llibretista, anònim, es basa en les lectures del dia i utilitza dos versicles de l'Evangeli de St. Joan (Jn. 16,2) per a confeccionar els dos primers moviments de la cantata en forma de dictum o cita bíblica. Habitualment, tals versicles evangèlics són entonats pel baix en solitari, encarnació de la Vox Christi. En aquesta ocasió però, el primer serà convertit en un duet per a baix i tenor i el segon, en un cor. És aquest un esquema molt freqüent en les cantates de Telemann, l'altra gran figura musical d'Alemanya en temps de Bach, un cop establert Händel a Anglaterra.

El duet inicial intitula la cantata: Sie werden euch in den Bann tun (Us expulsaran de les Sinagogues).

Es tracta d'un feixuc concertant d'oboès i baix continu amb fagot, de gran  tècnica contrapuntística, que ens introdueix en un ambient de patiment i desconsol. Aquest moviment enllaça amb el segon, el cor Es kömmt aber die Zeit, dass, wer euch tötet, wird meinen (I arribarà el dia en què aquell qui us mati), una construcció de gran expressivitat, estructurada en blocs independents d'homofonia i contrapunt sumats a contrastos de fortes i pianos que en realcen extraordinàriament el dramatisme, com quan s'entona la paraula töten (matar).

Seguirà l'ària de contralt Christen müssen auf der Erden (El cristians han de ser a la Terra), deliciosa peça protagonitzada per l'oboè i estructurada en les tres seccions habituals de les àries  da capo. A continuació serà el tenor qui entonarà la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor! quantes inquietuds), acompanyat solament del continu, en el qual apareixerà fins a set vegades un tema derivat del de la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid, obra de Martin Moller, la qual també apareix a les cantates BWV 3 i 58.

El cinquè moviment és l'únic recitatiu de la cantata i va encomanat al baix. Aquest recitatiu juraria que l'he sentit, nota per nota, en alguna altra obra de Bach, segurament amb una lletra diferent. Però, de moment, encara no l'he pogut identificar.

Seguirà una nova ària, ara per a soprano: Es ist und bleibt der Christen Trost (Als cristians queda sempre el consol). Es tracta d'un elegant moviment a ritme de dansa, amb les cordes doblades pels vents, amb el qual s'esvairà el clima funest que havia impregnat la cantata des de l'inici. Destacarà la vocalització d'actives semicorxeres sobre el terme wacht (vetllar) i la subtil al·lusió musical de la tempesta en cantar Wetter türmen.

I la cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral In Allen meinem Taten, de Paul Fleming (1642), una coral que l'any 1734 serà musicada íntegrament a la cantata BWV 97.  Aquí es canta amb la melodia de la popular cançó profana Innsbruck, ich muss dich lassen (Innsbruck, haig de deixar-te), anterior a 1500 però adaptada des de 1505 a l'ús religiós.

J.M.S.

Cantata BWV 44
SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN
Dominica Exaudi
Estrenada: 21 de maig de 1724
Text: Anònim, basat en l'Ev. de St. Joan i poemes de Teòlegs alemanys.

1. DUETTO (Tenor, Baix)
Us expulsaran de les Sinagogues.
***
2. COR
I arribarà el dia en que aquell qui us mati
Creurà estar servint al Senyor.
***
3. ÀRIA (Alt)
El cristians han de ser a la Terra
Els veritables deixebles de Crist.
A tothora els esperen
Martiris, persecucions i turments
Fins al dia que feliçment s'acabin.
***
4. CORAL
Ah, Senyor! quantes inquietuds
M'assalten en aquest moment.
Ple de sofriments és l'angost camí
Que em menarà cap al Cel!
***
5. RECITATIU (Baix)
L'Anticrist, la Gran Bèstia,
Pretén, a Sang i Foc,
Perseguir els seguidors de Crist
Per que el que creuen li és contrari.
I ell se'n sent cofoi
Pensant que així agradarà al Senyor.
Però els cristians són com les palmes
Que com més pesen, més s'enlairen.
***
6. ÀRIA (Soprano)
Als cristians queda sempre el consol
Que Déu vetlla sobre la seva Església.
Rere la tempesta, rere els negres núvols,
Rere el turment i rere l'angoixa
Arribarà l'alegria del Sol radiant.
***
7. CORAL
Sigues seva, doncs, Ànima meva.
Confia només en aquell qui t'ha creat.
En qualsevol circumstància
Ton Pare, dalt del cel
Sabrà sempre ajudar-te.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 87

Només dues cantates, situades correlativament, conserva el catàleg per al cinquè diumenge després de Pasqua, l'anomenat Dominica Rogate en la litúrgia luterana de temps de Bach: Són la BWV 86 de l'any 1724 i la BWV 87 BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN, que és la que avui comentarem, obra que fou estrenada a Leipzig el 6 de maig de 1725.

Forma part d'un grup de 9 cantates escrites la primavera de 1725 sobre llibrets de Christiane Marianne von Ziegler, poetessa nascuda a Leipzig l'any 1695. Tot i la relació que Bach i ella devien tenir en els ambients intel·lectuals de la ciutat, mai més posà Bach en música un text de Ziegler, malgrat que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725.

En els textos de les dues cantates per al Dominica Rogate Ziegler reflexa els aspectes més pessimistes de l'Evangeli del dia, d'aquí que la majoria de la música d'aquestes cantates sigui en mode menor. A la cantata BWV 87, només un dels seus set moviments serà escrit en una tonalitat major.

Habitualment, els llibrets de Ziegler comencen amb una versicle de l'Evangeli, que en la cantata que avui tractem és un dictum, una frase literal de Jesús, que conforma el primer moviment de la cantata i li dóna títol: Bisher habt ihr nichts gebeten in meinen Namen (Fins ara no heu demanat res en el meu nom), sentència extreta de l'Evangeli de Joan (16,24). Amb ella construeix Bach un airoso fuguístic a càrrec del baix, la veu que sempre encarna la figura de Jesús. Hi destacarà la llarga vocalització trencada sobre el terme gebeten (demanar). Es tracta d'una música dolorosa, on abunden els gemecs de les dues parelles d'oboès i oboès da caccia que, juntament amb les cordes i el baix continu, conformen la instrumentació de la cantata. Música de diumenge a la tarda, com jo la qualifico.

El segon i tercer moviments van a càrrec del contralt: Primer el recitatiu O Wort, das Geist und Seel erschreckt! (Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!), en el qual s'exhorta el pecador a pregar pel seu perdó amb hàbils recursos expressius, tals com la utilització d'algunes dissonàncies singulars (entre elles el tríton conegut com a diabolus in musica). Aquest perdó s'implora de la manera més dramàtica a l'ària següent, Vergib, o Vater, unsre Schuld (Perdona, oh Pare, la nostra culpa). Concebuda per a contralt i dos oboès da caccia sobre el baix continu, és aquesta una disposició única entre les cantates de Bach. Els seus set minuts de durada són també un compendi de recursos expressius, alguns de molt subtils.

El quart moviment és el recitatiu accompagnato de tenor Wenn unsre Schuld bis an den Himmel steigt (Quan les nostres culpes arriben fins al Cel), el qual no apareix al text original de Ziegler i que devia ser introduït per Bach per tal de separar les àries intermèdies de la cantata. El cantant assolirà la nota més alta en entonar el terme Himmel (cel). 

A aquest recitatiu segueix l'airoso del baix In der Welt habt ihr Angst; aber seid getrost (Al Món tindreu por, però confieu), de nou un dictum evangèlic encomanat a la Vox Christi, ara acompanyada solament pel baix continu, que donarà pas al penúltim moviment de la cantata, l'ària de tenor  Ich will leiden, ich will schweigen (Patiré, callaré), deliciosa partitura a càrrec de tota la corda i ritme de siciliana (o potser cançó de bressol?) que és l'únic moviment de la cantata en mode major, car es canta la confiança en el consol de Jesús, tot i que mai acabarà de dissipar-se aquell ambient depressiu que ha impregnat tota l'obra.

Aquesta conclourà amb l'entonació a capella de la novena estrofa de la coral Selig ist die Seele de Heinrich Müller, cantada amb la melodia de Jesu meine Freude de Johann Crüger.

J.M.S.

 Cantata BWV 87
BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN
Dominica Rogate
Estrenada: 6 de maig de 1725
Text: Christiane Mariane von Ziegler

1. AIROSO (Baix)
Fins ara no heu demanat res en el meu nom.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!
Homes, escolteu la crida que hi ha al darrera!
Deliberadament heu incomplert l'Evangeli i els Manaments
I per això haureu de pregar sense retard
Amb Devoció i Penediment.
***
3. ÀRIA (Alt)
Perdona, oh Pare, la nostra culpa
I tingues paciència amb nosaltres
Quan resem amb devoció
i diem: Senyor, per la teva voluntat
Deixa de parlar-nos amb paràboles,
Ans reemplaça-les per ajuda.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Quan les nostres culpes arriben fins al Cel
Tu veus i coneixes el meu Cor
Que res pot ocultar-te:
Mira doncs de consolar-me!
***
5. AIROSO (Baix)
Al Món tindreu por, però confieu:
Jo he vençut al Món!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Patiré, callaré,
Jesús obrarà en mi el consol,
Car Ell em reconforta en el Dolor.
Aparteu-vos, Laments, Tristors i Penes!
Per què hauria de desesperar?
Reanima't, cor afligit!
***
7. CORAL
Haig d'estar preocupat?
Si Jesús m'estima
Tota pena és per a mi
Més dolça que la Mel,
Milers de petons ensucrats
Dedica Ell al meu cor.
Quan el dolor es presenta,
El seu Amor converteix en Joia
Fins i tot el patiment més amarg.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 11

L'església celebra l'ascensió de Jesús al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. En l'església luterana de temps de Bach això era el dijous després del Dominica Rogate (el cinquè després de Pasqua), una festivitat per a la qual es conserven quatre grans cantates. Per ordre cronològic són les BWV 37, 128, 43 i la que avui analitzarem, la cantata BWV 11 LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN, coneguda també com a Oratori de l'Ascensió i que fou estrenada a Leipzig el 19 de maig de 1735.
Juntament amb l’Oratori de Nadal BWV 248 i l’Oratori de Pasqua BWV 249, és aquesta una de les tres obres estrenades l'any 1735 que Bach anomenà oratoris. Estrictament parlant, cap d’elles és un oratori: Formalment són idèntiques a les cantates i totes tres van ser construïdes a partir d'obres profanes anteriors. Probablement recorre Bach a aquesta denominació per la participació en elles d'un personatge narrador, l'Evangelista, encarnat pel tenor. La consideració de l'Oratori de l'Ascensió com a cantata i la seva catalogació entre elles no ha estat exempta de polèmica: Molts especialistes preferirien veure'l molt més amunt del BWV, al costat dels altres oratoris. El propi Schmieder, a la segona edició del seu catàleg, el situà en un estrany BWV 11/249b.
El llibret és anònim, però gairebé amb tota seguretat és obra de Christian Friedrich Henrici, recaptador de taxes postals o quelcom semblant i poeta aficionat, més conegut pel pseudònim de Picander. Col·laborador habitual de Bach en la seva etapa a Leipzig, va ser el llibretista de diverses de les seves obres vocals, com la Passió Segons Sant Mateu. Tots els indicis apunten a que de la seva ploma sortiren també els oratoris de 1735, sobretot si tenim en compte que tots tres incorporen música profana escrita amb anterioritat, a la qual s'adaptà un nou text de caire religiós, procediment conegut com a paròdia i del qual Picander era un autèntic mestre: Les seves paròdies resulten tan ben aconseguides que gairebé seria impossible saber que ho són si no posseíssim les versions profanes originals. Això es deu al fet que, òbviament, treballava sota les indicacions del propi Bach, la qual cosa facilitava l’encaix del nou text a la música ja escrita. De fet, de l'Oratori de l'Ascensió només els recitatius foren escrits ex profeso, la resta, com veurem, són peces reciclades.
Les fonts principals del llibret són els Fets dels Apòstols, l'Evangeli de Lluc i dues corals luteranes que especificarem més endavant. Entre elles, el llibretista intercala passatges de lliure inspiració.
L'estructura intenta ser simètrica, amb dos cors extrems i una coral central, la qual indica que l'obra es cantava en dues parts, una abans i una altra després del sermó. La numeració de les primeres edicions fou refeta l'any 1883 arran de la publicació de la Nova Edició Bach, d'aquí que en alguns enregistraments antics encara hi consti la numeració anterior.
Arrenca l'oratori amb un del millors cors de Bach, enlluernador i magnífic, provinent de la cantata profana avui perduda Froher tag, verlangte Stunde (Benaurat dia, desitjada hora) BWV Anh. I, 18, la qual havia estat executada el 5 de juny de 1732 en motiu de la inauguració d'unes noves dependències de l'Escola de St. Tomàs.
Sí, estimats amics: Aquesta celestial música que ens fa veure Jesús ascendint als cels envoltat de glòria i majestat era en origen una lloança als manobres i la seva traça aixecant parets. És una llàstima no conservar la cantata original que, només veient el títol, hauria estat un fantàstic càntic de joia per a tots aquells que s'han embarcat a fer obres a casa.
La fanfàrria de les grans ocasions apareix en plenitud: Trompetes, timbales, flautes, oboès, cordes i baix continu entonen una festiva introducció de 32 compassos, rere els quals el cor en ple entona l'Himne Gloriós de què parla el text i dóna títol a l'obra: Lloeu el Senyor en son Reialme.
Els moviments segon i tercer són dos recitatius. El primer a càrrec del tenor, és a dir, l'Evangelista (en aquest cas Lluc), amb certes ornamentacions del baix continu que busquen simbolitzar la benedicció de Jesús que s'esmenta. Seguirà el recitatiu del baix, ara acompanyat de les flautes, que li confereixen cert to d'amargor.
Arribarà ara la primera ària, Ach, bleibe doch, mein liebstes Leben (Ah, queda´t, vida meva!), famosa per aparèixer també transformada en l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor. Friedrich Smend descobrí que la versió original d'aquesta música es trobava en una cantata nupcial de 1725 avui perduda, Auf süß entzückende gewalt BWV Anh. 196. Segons sembla, la versió aquí presentada seria més fidel a l'original que la de la missa, força més transformada. En tot cas, es tracta d'una ària d'extraordinària expressivitat i desconsol, concebuda per a contralt acompanyada dels violins a l'uníson, sobre un feixuc i marcat ritme del baix continu.
De nou apareixerà l'Evangelista al recitatiu de tenor Und ward aufgehoben zusehends und fuhr auf gen Himmel (I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel), al qual seguirà la coral Nun lieget alles unter dir (Tot, excepte tu mateix), obra de Johann Rist cantada amb una melodia de Johann Schopp que tancaria la primera part de l'oratori.
El que seria la segona part arrenca amb tres recitatius que es solen incloure en un sol moviment subdividit:
La primera subdivisió (7a) conté el recitat del tenor sol, encarnant l'Evangelista, i en duet amb el baix, encarnant dos àngels amb una  gran riquesa plàstica i tècnica.
La segona subdivisió (7b) inclou el recitat de contralt acompanyat de flautes Ach ja! so komme bald zurück (Ah! Torna aviat, doncs!) que rememora el clima de desconsol del recitatiu del baix del tercer moviment.
I la tercera subdivisió (7c) és de nou una intervenció seca de l'Evangelista: Sie aber beteten ihn an, wandten um gen Jerusalem von dem Berge (Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem).
La segona ària de la cantata arribarà al vuitè moviment. Es tracta de l'ària de soprano Jesu, deine Gnadenblicke (Jesús, la teva mirada sagrada), també una paròdia provinent de la cantata nupcial abans esmentada. El dispositiu és insòlit: Les dues flautes, l'oboè I i les cordes a l'uníson com a fals baix continu dibuixen una espècie de matalàs musical sobre el qual sembla fluctuar, ingràvida, la veu del cantant. Tota una magistral suggestió de l'ascensió de Jesús.
La cantata conclourà amb una de les més sublims creacions vocals de tots els temps: Wenn soll es doch geschehen (Quan s'esdevindrà, doncs? Quan arribarà el desitjat moment en què el podré contemplar en la seva excelsa beatitud?).
Partirà Bach d'un imparable concertant de ritme ternari i brillantor absoluta, al qual superposarà una coral de Gottfried Wilhelm Sacer de 1697 cantada amb una melodia de Joachim Magdeburg de 1571. El resultat són dues estructures gairebé independents l'una de l'altra que, en ser superposades, engendren una manifestació musical immensament gloriosa, que tancarà de manera adient una de les més grans creacions de la història de la música.

J.M.S.

Cantata BWV 11
LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN
(Oratori de l´Ascensió)
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: 19 de maig de 1735
Text: Anònim. Fonts bíbliques i de teòlegs alemanys.

1. COR
Lloeu el Senyor en son Reialme,
Exalteu-lo en la seva gloria,
Glorifiqueu-lo en la seva magnificència!
Entoneu com cal la seva lloança
Quan amb totes les veus unides
Li canteu un Himne Gloriós!
***
2. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
El Senyor Jesús, alçant les mans,
Va beneir els seus deixebles,
I mentre els beneïa,
Es va allunyar d'ells.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ah, Jesús! Tan imminent és la teva marxa?
L´hora en què ens separarem de tu,
És ja propera?
Ah! Mira com ardents llàgrimes
Llisquen per les nostres galtes pàl·lides,
Com sospirem per tu,
Com s'esvaeix quasi tot consol!
No te'n vagis encara!
***
4. ÀRIA (Alt)
Ah, queda´t, vida meva!
Ah, no fugis de mi tan aviat!
La teva marxa i comiat prematur
Em causen el major del sofriments!
Ah, roman encara aquí
O em veuré sumit en el dolor!
***
5. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel.
Un núvol el féu desaparèixer de la vista de tots
I ara s'asseu a la Dreta de Déu.
***
6. CORAL
Tot, excepte tu mateix,
Jeu ara als teus peus,
Els àngels, per sempre,
Correran a servir-te.
També els prínceps hi són presents
Tots disposats a sotmetre's a tu.
Aire, Aigua, Foc i Terra
Es postraran al teu servei!
***
7a. RECITATIU (Tenor, Baix)
T.= Ev: I mentre el veien pujar cap al Cel
Aparegueren dos homes vestits de blanc
I els van dir:
T. & B: Vosaltres, Homes de Galilea!
Per què mireu al cel? Aquest Jesús,
Que el Cel s'ha endut d'entre vosaltres,
Tornarà d'allà tal com l'heu vist marxar!
7b. RECITATIU (Alt)
Ah! Torna aviat, doncs!
Acaba amb la meva tristor
Car si no, tots els instants
Esdevenen eterns, com si fossin anys!
7c. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem
Deixant el Mont de les Oliveres
Que dista de Jerusalem
El que es pot recórrer en un Sabbath.
I, a Jerusalem, arribaren plens de joia.
***
8. ÀRIA (Soprano)
Jesús, la teva mirada sagrada
Puc veure constantment.
El teu amor perdura
Per tal que jo, a la Terra
Pugui sentir per avançat
La futura glòria que em daràs
Quan comparegui davant teu.
***
9. CORAL
Quan s'esdevindrà, doncs?
Quan arribarà el desitjat moment
En què el podré contemplar
En la seva excelsa beatitud?
Quan arribaràs, Oh dia
En què saludarem el salvador,
En què abraçarem el Salvador?
Vine, fes-te ja present!

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 108

Tan sols dues cantates es conserven per al quart diumenge després de Pasqua que, a causa de l'introitus de la missa llatina, rebia el nom de Dominica Cantate a la litúrgia luterana. Són les BWV 166, de 1724 i la BWV 108, de l'any següent, i que serà la que tot seguit abordarem.

Estrenada a Leipzig el 29 d'abril de 1725, la cantata BWV 108 ES IST EUCH GUT, DASS ICH HINGEHE forma part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera de 1725. Tot i la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, i això que Ziegler publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de llibrets que mai es convertiren en cantates.

Com és habitual als llibrets de Ziegler, la cantata comença amb un dictum o cita textual de l'Evangeli del dia, en aquest cas de Joan 16,7, que Bach converteix en l'ària inicial, encomanada al baix, personificació de la Vox Christi: Es ist euch gut, dass ich hingehe (És bo per vosaltres que jo me’n vagi). Acompanyen el cantant les cordes i l'oboè d'amore en rol solista, que desenvoluparà una elaboradíssima partitura i es convertirà en l'autèntic protagonista del moviment, que recorda moltíssim al cor inicial de la cantata BWV 124, estrenada 3 mesos abans. Destaquen les vocalitzacions (la darrera de fins a 86 notes!) sobre el terme hingehe (me’n vagi).

El segon moviment serà una nova ària, ara a càrrec del tenor: Mich kann kein Zweifel stören (Cap recel em trasbalsa, Senyor), on un sol violí en ornamentada melodia acompanyarà el cantant sobre la línia del baix continu. Estructurada en dues seccions, remarca amb els girs apropiats una sèrie de conceptes tals com kein Zweifel (cap recel) o stören (trasbals).

Seguirà el tenor amb un senzill recitatiu que prepararà l'entrada del cor Wenn aber jener, der Geist der Wahrheit (Però, quan arribi l'Esperit veritable), un nou dictum textual de l'Evangeli que constitueix l'eix central de la cantata, tant en la vessant musical com teològica. La seva estructura és tan elaborada que F. Smend fa notar com aquests versicles dels Evangelis eren tractats per Bach amb una especial reverència. Es tracta d'una peça d'extraordinària complexitat polifònica en la qual conviuen les dues formes vocals per excel·lència de l'obra de Bach: El motet i la fuga. Amb les tres seccions del text construirà Bach les seves corresponents fugues.

El penúltim moviment de la cantata el conformarà l'ària de contralt Was mein Herz von dir begehrt (Ah! fes que em sigui concedit), elegant peça a càrrec de les cordes, capitanejades pel violí primer. Hi trobarem alguns d'aquelles efectes d'eco que tant agradaven a l'oïda barroca. Destaca la llarga nota amb què es canta la darrera aparició del terme Ewigkeit (eternitat).

C. Marianne von Ziegler conclou el seu llibret amb la coral Dein Geist, den Gott vom Himmel gibt (Tu, l’Esperit, que Déu des del cel ens ha donat), desena estrofa d'un himne de Paul Gerhrardt de 1653 que serà aquí ricament harmonitzat per Bach i revestit amb una certa dosi de contrapunt.

J.M.S.

Cantata BWV 108
ES IST EUCH GUT, DASS ICH HINGEHE
Dominica Cantate
Estrenada: 29 d'abril de 1725
Text: Mariane von Ziegler

1. ÀRIA (Baix)
És bo per vosaltres que jo me’n vagi;
perquè si no me n’anés,
Aquell que us ha de consolar, tampoc no vindria.
Mes, si jo marxo, us l’enviaré.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Cap recel em trasbalsa, Senyor,
Quan sento la teva Paraula.
Penso que si te’n vas,
També em pot confortar
Saber-me entre els elegits
Que recalaran al port que tan desitjo.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Així, l'Esperit teu em dreçarà
Per tal d'enfilar el camí dret;
Si Tu te'n vas, segur que Ell vindrà,
I em pregunto capficat:
Ah! qui sap si ja el tinc aquí?
***
4. COR
Però, quan arribi l'Esperit veritable
Ens guiarà vers la plena Veritat.
Si bé ell no parlarà per ell mateix,
Més aviat de tot el que hem entès
D’allò què tu ens has dit;
i ens revelarà l'esdevenidor
***
5. ÀRIA (Alt)
Ah! fes que em sigui concedit
tot allò que el meu cor de tu deleja.
Dóna'm a vessar la teva benedicció,
Porta'm de la mà pels teus viaranys,
Perquè, en l’Eternitat,
arribi a veure la teva glòria.
***
6. CORAL
Tu, l’Esperit, que Déu des del cel ens ha donat,
Mena tots aquells que l’estimem,
Per senders ben assenyalats.
Ell dreça i comanda els nostres peus,
Per tal que no marrin el camí
Vers on haurem de trobar la Salvació.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 146

En el calendari litúrgic luterà, el tercer diumenge després de Pasqua era l'anomenat Dominica Jubilate, degut a l'introitus de la missa llatina: Jubilate Deo omnis terra, alleluiua. Malgrat la seva denominació, les tres cantates que hi són destinades (BWV 12, 103 i 146) destaquen pel seu caire pessimista, car l'Evangeli del dia (Joan, 16) imposava el trànsit necessari pel dolor i el patiment a fi d'arribar al reialme de Déu. Avui ens centrarem en la darrera de les tres, la cantata BWV 146 WIR MÜSSEN DURCH VIEL TRÜBSAL IN DAS REICH GOTTES EINGEHEN, que ja només pel títol posa els pèls de punta: Cal que passem molt sofriment per a entrar al Regne de Déu.

La cronologia d'aquesta obra ha estat molt discutida, i encara avui les proves no són concloents. La gran autoritat en la matèria, Alfred Dürr, la situa després de 1725, ja que estan documentades les cantates interpretades en els Dominica Jubilate anteriors a aquesta data. En concret proposa l'any 1728, doncs d'aquell mateix any data la cantata BWV 188, com veurem tot seguit molt relacionada amb la BWV 146. Tot i això, Christoph Wolff la creu estrenada a Leipzig el 12 de maig de 1726, any en el qual apareixen una sèrie de cantates (BWV 35, 49, 169) amb simfonies per a orgue com la de la BWV 146, provinents totes elles de concerts per a clavecí escrits segurament a Köthen entre 1717 i 1723 els quals, al seu temps, semblen derivar de concerts anteriors per a violí i oboè. Trobareu més informació sobre aquesta qüestió aquí.

En quant al text, l'autor és anònim, tot i que podria haver estat confeccionat per Christian F. Henrici (Picander), el col·laborador habitual de Bach en en els seus anys a Leipzig. Sigui com sigui, s'utilitza un versicle dels Fets dels Apòstols en el cor que intitula la cantata i la resta és de lliure inspiració, desconeixent fins i tot quina coral tancava originalment l'obra, ja que el manuscrit original s'ha perdut. Hi ha diverses opcions, que exposarem més endavant.

Els dos primers moviments de la cantata provenen del grandíssim Concert per a Clavecí en Re Menor BWV 1052, del qual extreu Bach també la simfonia inicial de la cantata BWV 188, i d'aquí ve la suposició d'Alfred Dürr. Com és habitual a les cantates, el clavecí és substituït per l'orgue, transportat una octava més baixa, i a l'orquestra s'hi afegeixen instruments de vent. El resultat és realment extraordinari, i ens origina una pregunta:

Va tenir Bach alguna intencionalitat a l'hora d'escollir específicament aquest concert per obrir la cantata BWV 146? Podria ser que sí. La tonalitat de Re menor, que en Bach acostuma a tenir quelcom de sobrenatural o misteriós, es podria entendre com una espècie de mirada al més enllà, i més si tenim en compte el títol de la cantata. De la mateixa manera, la simfonia de la cantata BWV 49 (reutilització del Concert per a Clavecí en Mi major BWV 1053) es podria entendre com una alegre música nupcial en una cantata en que Jesús i l'Ànima són presentats com una parella de nuvis.

Però segurament l'elecció va venir donada per quelcom més prosaic, com per exemple que el tema del moviment central del concert anés bé per a enquadrar-hi la lletra del cor inicial. Així de senzill, així de pràctic era el mètode de treball del músic en època de Bach. 

Així doncs, després de l'extensa simfonia inicial, s'entonarà el cor que dóna nom a la cantata sobre la base del temps lent del concert original: Wir müssen durch viel Trüsbal (Cal que passem molt de sofriment), en el qual el dramatisme resulta extraordinàriament commovedor, accentuat per les filigranes de l'orgue, que tindrà un paper molt destacat al llarg de tota la cantata.

A aquest torbador cor seguirà l'extensa ària per a contralt Ich will nach dem Himmel zu (Jo vull anar al Cel), en la qual el clima canviarà a millor gràcies a la tonalitat de Si bemoll i el ritme de figura curta, tan habitual en Bach quan vol crear un ambient alegre, sobre el qual l'orgue dibuixarà delicioses filigranes. En algunes versions aquesta part és interpretada pel violí solista.

El quart moviment és el recitatiu Ach! wer doch schon im Himmel wär! (Ah! tant de bo ja fos al Cel!), en el qual el soprano contraposa el món espiritual al material. Seguidament, entonarà l'ària Ich säe meine Zähren (Sembraré la meva angoixa), en la qual serà acompanyat dels dos oboès i la flauta travessera amb una partitura molt exigent, que recorda aquelles elaborades àries per a flauta de l'estiu-tardor de 1724 (vegeu BWV 9). Es tracta d'una ària de grandiosa expressivitat, on destaquen les vocalitzacions sobre Herrlichkeit (esplendor) o Seiligen Ernte (collita gloriosa).

Un simple recitatiu del tenor prepararà el duet de tenor i baix Wie will ich mich freuen, wie will ich mich labe (Com m’alegraré, com em delectaré), moment en el qual es desborda l'alegria en haver superat ja l'agonia necessària per entrar al reialme de Déu. Cordes i oboès configuren un enèrgic moviment en les seves seccions extremes, mentre que en la secció central deixaran els cantants sols amb el baix continu.

La coral final s'ha perdut, i s'han proposat algunes estrofes adients: W. Neumann es decanta per la setena estrofa de Alle Menschen müssen Sterben. Koopman i Il Giardino Armonico opten per Freu dich sehr, o meine Seele. Finalment, Rilling i Harnoncourt utilitzen la novena estrofa de Lasset ab von euren Tränen, que és la que consta a la traducció d'Antoni Sàbat.

J.M.S.

Cantata BWV 146
WIR MÜSSEN DURCH VIEL TRÜBSAL IN DAS REICH GOTTES EINGEHEN
Dominica Jubilate
Estrenada: probablement l'any 1728
Text: Anònim, potser de Picander.
Es desconeix el text de la coral final, que actualment queda a criteri dels intèrprets.
Aquí hem utilitzat la 9ª estrofa de l'himne "Lasset ab von euren Tränen" de Gregorius Richter,
tal com feren H. Rilling i N. Harnoncourt a les seves integrals.

1. SIMFONIA
***
2. COR
Cal que passem molt de sofriment
per a entrar al Regne de Déu.
***
3. ÀRIA (Alt)
Jo vull anar al Cel,
Tu i jo, Sodoma menyspreable,
Des d’ara ens divorciem.
Aquí ja no hi tinc el meu casal,
Car, amb tu, jo no podria viure
Mai més en pau.
***
4. RECITATIU (Soprano)
A! tant de bo ja fos al Cel!
Aquest món pervers no em diu res!
Ploro quan m’alço del llit
Me’n vaig a dormir plorant,
M’acuiten de ple els mals ginys!
Senyor! fixa-t’hi, vés mirant,
No tinc cap culpa, tothom m’odia,
Com si el món, de mi, disposés
Fins dur-me a la mort cada dia;
Visc sospirant i gemint, pacient,
Menyspreat, deixat de mà
Com si amb el meu sofriment
A sobre, tots hi fessin festa gran.
Déu meu, detura aquest ofec.
A, tant de bo
Jesús meu, si avui mateix,
Fos amb tu dalt del Cel!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Sembraré la meva angoixa
Amb el cor recelós.
Però, el meu infortuni
Se’m tornarà esplendor
El jorn de la collita gloriosa.
***
6. RECITATIU (Tenor)
Estic ben dispost
A portar la meva creu amb fermesa.
Sé que tots els meus turments
Ni de bon tros es mereixen
La glòria que a l’estol d’elegits,
I a mi també, Déu té promesa.
Però, ara ploro i la disbauxa del món
Sembla riure-se’n de les meves misèries:
Aviat arribarà aquell dia,
En què el meu cor se sentirà alegre,
I aleshores, el món plorarà desconsolat.
Sols aquell qui l’enemic estossi amb destresa,
Assolirà el seu trofeu;
Car, aquell qui no fa la seva comesa
Déu no li donarà el cel.
  ***
7. DUET (Tenor, Baix)
Com m’alegraré, com em delectaré,
Quan totes les angoixes s’hagin acabat!
Allí resplendiré com el sol, brillaré com un estel,
Allí regna la feliç delectança del cel
No hi ha ni plors, ni crits, ni planys.
***
8. CORAL
Qui cap allí se’n va feliç
Mai per la mort fremirà,
Perquè tot li ha estat ofert
Tot el què mai podia somniar.
Ell està segur a la fortalesa
On Déu hi té la seva llar;
Ell ha fet cap a un palau
On ningú no és mai dissortat.  

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 112

Com en altres festivitats de la litúrgia luterana, l'introitus de la missa llatina dóna nom al segon diumenge després de Pasqua: El Dominica Misericordias Domini, per al qual es conserven les cantates BWV 104, 85 i la que ara tractarem, la cantata BWV 112 DER HERR IST MEIN GETREUER HIRT.

En realitat aquest diumenge és més conegut com el del Bon Pastor, degut a la paràbola que s'explica a l'Evangeli del dia (Joan 10, 12-16), en la qual Jesús es presenta com un pastor que protegeix el seu ramat. De fet, el terme Hirt (pastor) apareix al títol de les tres cantates esmentades. D'aquí que a aquestes obres Bach hi destini una música amb aires pastorals o bucòlics, estètica d'altra banda tan habitual a la música barroca.

Estem davant d'una cantata tardana, estrenada a Leipzig el 8 d'abril de 1731, que tot i això presenta les característiques de les cantates corals d'aquell cicle que Bach composà en el seu segon any a la Cantoria de St. Tomàs (1724-25) i deixà incomplet a partir de la Festa de l'Anunciació. Tot apunta que, en aquests primers anys de la dècada de 1730, decidí completar-lo amb cantates corals del mateix estil, però no iguals. Les cantates corals originals no posaven en música l'himne sencer que les inspirava, sinó que la literalitat es reservava per als moviments inicial i final, mentre que la resta eren creacions lliures del llibretista. A les cantates corals posteriors però, els himnes seran musicats íntegrament. La cantata BWV 112 es basa en una coral de 1530, paràfrasi del Salm 23, atribuïda a Wolfgang Meuslin,

La instrumentació consta de dues trompes, dos oboès d'amore, cordes i baix continu. La història de les trompes d'aquesta cantata és força coneguda en el món bachià: A vegades, sobretot amb els instruments de metall, no queda clar a quin tipus d'instrument es refereix Bach, que parla indistintament de corni, trombe, cornetto, trombone, lituus i altres termes estranys, molts d'ells instruments desapareguts temps ençà, que devien estar a mig cavall entre la trompa i la trompeta. Això ocasiona força maldecaps als directors (sobretot en les interpretacions amb instruments originals), ja que han d'esbrinar quin instrument s'ajusta millor a la partitura en base a aspectes com la tonalitat, el registre o el timbre. En la seva integral, Nikolaus Harnoncourt va fer reconstruir dues trompes-trompeta del segle XVIII, segons apareixien en algunes pintures de l'època, per tal d'aconseguir una sonoritat el més semblant possible a l'original d'aquesta cantata BWV 112.

Les trompes, doncs, seran el pilar fonamental del clima bucòlic que pretén crear Bach en el cor inicial que dóna títol a la cantata: Der Herr, ist mein getreuer hirt (El Senyor és el meu fidel pastor), imponent fantasia sobre la coral de Meuslin cantada amb una melodia extreta del Glòria de la missa pasqual gregoriana. Alguns investigadors creuen que podríem estar davant la paròdia d'una obra profana anterior, tot i que a mi no m'ho sembla. Com és habitual, el cantus firmus (és a dir, la melodia pura del coral) va a càrrec dels sopranos, mentre que la resta de veus la segueixen en polifonia. El resultat de tot plegat és un cor realment imponent.

Seguirà l'ària Zum reinen Wasser er mich weist (Em mena a aigües cristal·lines), elaborat moviment estructurat en dues seccions, on el contralt establirà un dens diàleg amb l'oboè sobre un alegre ritme del baix continu.

El tercer moviment serà al recitatiu-airoso del baix Und ob ich wandelt im finstern Tal (I si viatjo per valls tenebroses), en el qual l'acompanyament orquestral il·lustrarà a la perfecció els diversos caires que pren el text.

Tot seguit arribarà el duet de soprano i baix Du bereitest für mir einen Tisch (Pares per a mi una taula). Estem davant d'una de les pàgines més esplèndides i vitalistes de Bach, que resulta superba sobretot quan se la interpreta amb un ritme ferm i decidit. És concebut a ritme de bourée, dansa que refermarà el clima pastoral que impregna la cantata, i hi destaquen les alegres vocalitzacions sobre les paraules der Freuden Öl (oli sagrat de joia) de la tercera secció.

La cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral que la ha inspirat, de nou amb la melodia del cor inicial, però ara cantada senzillament a capella, és a dir, amb els instruments doblant les veus, excepte la trompa II que desenvoluparà una partitura independent.  

J.M.S.

Cantata BWV 112
DER HERR IST MEIN GETREUER HIRT
Dominica Misericordias Domini
Estrenada: 8 d'abril de 1731
Text: Versió del Salm 23, de Wolfgang Meuslin (1530)

1. COR
El Senyor és el meu fidel pastor,
Em manté sota la seva guarda,
Així mai en mancarà
Ni el més mínim bé.
Em fa pasturar tothora,
Car per això creix l'herba saborosa
De la seva paraula salvadora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Em mena a aigües cristal·lines
Per tal que pugui refrescar-me,
És el seu Sant Esperit
Qui reviu la meva ànima.
Em condueix en tot moment
Pel bon camí dels seus manaments
Per l'Amor del seu Nom.
***
3. AIROSO I RECITATIU (Baix)
I si viatjo per valls tenebroses
No tindré por de cap desgràcia
En la persecució, el sofriment, el dolor
I demés paranys d'aquest món,
Car Tu ets al meu costat
Protegint-me amb bastó i gaiata:
A la teva Paraula m'abandono.
***
4. DUETTO (Soprano, Tenor)
Pares per a mi una taula
Davant dels meus enemics,
Fas que el meu cor sigui valent i pur,
Ungeixes el meu cap
Amb el teu Esperit, oli sagrat de joia,
I omples la meva ànima fins a vessar
De la teva felicitat espiritual.
***
5. CORAL
La Bondat i la Misericòrdia
M’acompanyaran al llarg de la vida
I romandré per sempre més
A la Casa del Senyor:
En aquesta terra entre els cristians
I després de la mort
Amb Crist, el meu Senyor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 67

La litúrgia luterana de temps de Bach anomenava Dominica Quasimodogeniti al Segon Diumenge de Pasqua a causa de l'introitus de la missa llatina: Quasimodo geniti infantes (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu per a iniciar la seva singladura en la nova fe. Els nous cristians vestien túniques blanques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés Dominica in Albis. Dues són les cantates conservades per aquesta festivitat: La BWV 67 HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST, de 1724, i la BWV 42, de 1725. De la primera de les dues en farem ara cinc cèntims. Es tracta d'una obra que destaca per la densitat i riquesa musical que arriba a contenir, malgrat la seva brevetat.

Estrenada a Leipzig el 16 d'abril de 1724, F. Smend creu que l'anònim autor del llibret podria ser el mateix Johann Sebastian Bach. En tot cas, les fonts són ben diverses: El cor inicial posa en música un versicle de la Segona Carta a Timoteu, el número 4 una coral de Nikolaus Herman de 1560, el número 6 una cita de l'Evangeli de  St. Joan i la coral final prové d'un himne de Jakob Ebert de 1610. L'estructura resultant és absolutament simètrica, pivotant sobre la coral central:

 Cor - ària - recitatiu - CORAL - recitatiu - ària - coral

Arrenca la cantata amb un magistral cor capitanejat per la trompeta i el seu tema inicial, que val la pena estudiar detingudament, car el podem dividir en dues parts: Una llarga nota inicial, que vol expressar la idea de recordar o mantenir en la memòria la resurrecció de Crist de què ens parla el text, i una cadència de 8 notes que, atenció, he identificat en almenys dues obres més: El cor Der Herr hat Guts an uns getan de la cantata BWV 119 i el número 58b de la Passió Segons St. Mateu (numeració NBA), quan el poble es burla del crucificat Jesús amb les paraules Ist er der König Israels (Si és el Rei dels Jueus, que baixi ara de la creu, i llavors creurem en Ell). Aquest tema inicial de la trompeta serà ràpidament recollit pel cor, seguit d'un contratema sinuós que simbolitza la resurrecció. Ambdós temes estan concebuts per a superposar-se, originant una sensacional fuga doble.

El segon moviment és l'ària de tenor Mein Jesus ist erstanden (El meu Jesús ha ressuscitat), una de les àries més elegants de Bach basada en un formós tema ascendent (de nou la resurrecció) que ocuparà tot l'espectre musical, sense fer-se mai monòton gràcies a la genialitat de Bach. Destaca també la utilització d'un recurs anomenat hoquetus (sanglot) o cant entretallat amb què s'entonen els termes Allein / was schreckt / mich noch (Així, doncs, encara què em fa por?).

Dos breus  recitatius de contralt emmarquen la també breu coral que constitueix el nucli de la cantata: Erschienen ist der herrlich Tag (Ja ha arribat el dia gloriós), primera estrofa de l'himne de Nikolaus Herman abans esmentat, cantat amb els instruments doblant les veus segons la tessitura i un cert aire de joia.

El baix, encarnació de la Vox Christi,  protagonitzarà ara un dels moviments més singulars de tota la producció bachiana, l'ària i cor  Friede sei mit euch! (La pau sigui amb vosaltres!). El text recrea l'escena de l'Evangeli d'on s'extreuen les paraules amb les que Jesús ressuscitat saludà als seus deixebles, reclosos pel temor a l'ira dels jueus després de la crucifixió. Un agitat tema de les cordes (que vol representar la violència contra els apòstols) introdueix el moviment. La veu de Crist però, calmarà l'ambient i serà resposta tres vegades per les intervencions del cor sobre l'agitat tema del principi. Finalment, serà la veu de Crist, acompanyada de cordes, flautes i oboès, la que portarà la pau definitiva. Aquest moviment va ser reescrit per Bach uns anys més tard, transformant-se en el Glòria de la Missa en la Major BWV 234.

La cantata conclourà amb la coral de Jakob Ebert mencionada anteriorment, cantada amb la melodia d'un altre himne, Du Friedefürst, Herr Jesu Christ, que apareix en altres cantates, com la BWV 116, a la qual dóna títol i que havia estat escrita un any abans.

J.M.S.

Cantata BWV 67

HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST

Dominica Quasimodogeniti

Estrenada: 16 d'abril de 1724

Text: Anònim, extret de la Carta II de Pau a Timoteu,

l'Ev. de St. Joan

i dos himnes de teòlegs alemanys.

1. COR

Fes memòria de Jesucrist,

ressuscitat d’entre els morts.

***

2. ÀRIA (Tenor)

El meu Jesús ha ressuscitat!

Així, doncs, encara què em fa por?

La meva fe em fa veure la victòria del Salvador,

Altrament, el meu cor es debat en lluites i guerres,

Salvador meu, dóna’t a conèixer!

 *** 

3. RECITATIU (Alt)

Jesús meu, tu que has revelat la ruïna de la mort

I la fetor de l’infern,

Ai las! Encara m’han de flagelar l’esglai i els Perills?

Posa, doncs, sobre els nostres llavis

Un himne de lloança, que t’adrecem:

***

4. CORAL

Ja ha arribat el dia gloriós

En que la nostra joia no pot ser més gran:

Avui ha triomfat Crist, nostre Senyor,

i ha vençut tots els seus enemics.

Al·leluia!

***

5. RECITATIU (Alt)

És com si ,

La resta dels meus enemics,

Els quals em semblen prou forts i prou temibles,

No volguessin deixar-me en pau.

Però, com que tu has sortit victoriós per mi,

Ara lluitarem tu i jo plegats, tu i el teu fill:

Si, si, ara per la fe, ja podem entendre,

Que tu, Príncep de la Pau,

Enllestiràs per nosaltres la teva obra i paraula.

***

 6. ÀRIA (Baix + Soprano, Alt, Tenor)

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

Quina sort! Jesús ens ajuda a lluitar

I  atura la frenesia de l’enemic,

Infern, Diable, doneu-vos!

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

Jesús ens mena cap a la Pau

I endolceix l’abatiment

del cos i l’ànima, ensems.

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

Soprano, Alt, Tenor

O Senyor, ajuda’ns, fes que ens en sortim,

Que un cop traspassada la mort,

Entrem en el teu gloriós reialme!

Baix

La pau sigui amb vosaltres!

***

7. CORAL

Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist,

Home veritable i veritable Déu,

sigues nostre poderós Salvador

en la vida i en la mort:

Per això nosaltres sols

I en nom teu

al teu Pare invoquem.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera

BWV 134

Tres dies dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pasqua, és a dir, el dimarts després del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, conserva el catàleg les cantates BWV 134, 145 i 158. De la primera de les tres en parlarem tot seguit.

La gènesi de la cantata BWV 134 EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS ha estat ben documentada per la investigació, que en coneix una primera versió profana, estrenada pel Cap d'Any de 1719 a la cort d'Anhalt-Köthen amb el títol Die Zeit, die Tag und Jahre macht, essent aquesta festivitat i l'aniversari del príncep Leopold les úniques ocasions en què s'interpretaven cantates en aquella cort calvinista. Durant la primera Pasqua com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig, Bach recupera aquesta obra dotant-la d'un nou text i executant-la  l'11 d'abril de 1724. Per aquesta versió religiosa suprimirà els moviments 5 i 6. En una nova interpretació de 1731 es modificaren els recitatius, i encara hi hagué modificacions als moviments inicial i final en una reposició de l'any 1735. Com veiem, estem davant d'una obra que devia ser especialment valorada pel seu creador.

Es desconeixen els autors dels llibrets, tant de la versió profana com de les seves adaptacions religioses. En el cas de la versió d'església l'autor deixa de banda les lectures del dia i realitza un cant genèric a la celebració principal de la Pasqua, la Resurrecció de Jesús. La seva estructura consecutiva de recitatius i àries, sense cor inicial ni coral final, denota el seu origen profà. Segons Gerhard Schumacher, l'elecció de les veus dels dos únics solistes, contralt i tenor, és ben intencionada, ja que a les Passions barroques aquests solistes encarnaven l'ànima del creient. Segurament també devien influir les condicions dels cantants de Bach, extremadament exigits en aquells dies de celebracions consecutives

La cantata arrenca amb un breu recitatiu del tenor al qual respon el contralt en airoso i que li donarà títol: Ein Herz, das seinen Jesum lebend weiss (Un cor que sap que el seu Jesús és viu). El tenor entonarà seguidament l'ària Auf, Gläubige, singet die lieblichen Lieder (Amunt, creients, canteu belles cançons), bellíssima peça en forma da capo i ritme dansaire a càrrec de cordes i oboès, basada en una seqüència de vuit compassos que es repeteix incessantment i on destaca la cadència ascendent amb què es canten els versos Auf, Gläubige (Amunt, creients!) i Auf, Seelen (Amunt, Ànimes).

A aquesta magnífica ària seguirà el recitatiu Wohl dir, Gott hat an dich gedacht (Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu), de nou entonat pels dos solistes, que s'enfonsen al capdavall dels seus registres en referir-se a la sepultura i la fi de tota necessitat.

Arribarà a continuació el duet Wir danken und preisen dein brünstiges Lieben (Agraïm i lloem el teu fervent Amor), que amb els seus aproximadament 10 minuts de durada esdevé una de les pàgines més extenses de Bach. Estem davant d'una autèntica apoteosi de les cordes, que en tot moment formen un dens i agitat  fons sobre el qual evolucionen els dos solistes a voltes en paral·lel, a voltes en imitació. Tot i que la música no ha estat concebuda en origen per a aquest text (recordem que estem davant d'una paròdia) Bach ajuda al seu encaix situant algunes vocalitzacions adients, per exemple sobre el terme freudige (joia).

El penúltim moviment serà de nou un extens recitatiu dialogat: Doch würke selbst den Dank in unserm Munde (Així, modela Tu la gratitud en nostres boques) i que conclourà amb una invitació al cant de Glòria i Gratitud (Preis und Dank) que arribarà tot seguit, al cor final: Erschallet, ihr Himmel, erfreue dich, Erde (Ressoneu, Cels, alegra't, Terra). Es tracta bàsicament d'un gran motet amb estructura da capo, on el cor serà acompanyat de manera brillant per l'orquestra. Tot en ell respira l'ambient de les obres profanes, de la qual aquesta, com ja ha quedat dit, n'és una reutilització.

J.M.S.

Cantata BWV 134
EIN HERZ, DAS SEINEN JESUM LEBEND WEISS
Feria III Paschatos
Estrenada: 11 d'abril de 1724, a Leipzig. Versió d'església
Primera versió, profana, estrenada el dia de Cap d'Any de 1719, a Köthen (BWV 134a)
Text: Anònim

1. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Un cor, que sap que el seu Jesús és viu,
Sent la bondat renovada de Jesús
I no diu més que lloances del seu Salvador.
Alt:
Com se n'alegra, una ànima creient!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Amunt, creients, canteu belles cançons,
Una Llum renovada i gloriosa us il·lumina!
El Salvador vivent anuncia èpoques benèfiques.
Amunt, ànimes! Heu de preparar una Ofrena
Per a pagar a l'Altíssim amb agraïment el deute.

***
3. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Feliç Tu. Déu ha pensat en Tu,
Oh propietat consagrada a Déu.
El Salvador viu, i venç amb força
Per la teva Salvació.
Per a Glòria seva
Aquí Satanàs tremola aterrit
I l'Infern mateix es sacseja.
El Salvador morí pel teu bé
I per Tu baixà als Inferns,
Fins i tot vessà la seva preciosa sang
Per a que Tu guanyis a través d'ella,
Car això pot derrotar els enemics
I evitar que caiguis vençut
Quan el combat t'amenaci l'ànima.
Alt:
El poder de l'Amor és per a mi
Un Estendard d'heroisme, de força en el combat:
Per a preparar-me una corona triomfal
Et cenyires tu la d'espines,
Mon Senyor, mon Déu, mon Salvador ressuscitat,
Per a que així cap enemic pugui ferir-me.
Tenor:
Certament, els enemics són innombrables!
Alt:
Déu protegeix les ànimes que hi creuen.
Tenor:
Els darrers enemics són la Tomba i la Mort.
Alt:
Déu també les féu per a finir el nostre patiment.
***
4. DUETTO (Tenor, Alt)
Agraïm i lloem el teu fervent Amor
I una Ofrena surt dels nostres llavis.
El Vencedor desperta els càntics de joia,
El Salvador apareix i ens consola de nou
Rearmant així el fervor de l'Església.
***
5. RECITATIU (Tenor, Alt)
Tenor:
Així, modela Tu la gratitud en nostres boques,
On tot és summament terrenal.
Sí, fes-ho per tal que en cap moment
El Cor humà t'oblidi a Tu ni als teus Fets.
Sí, fes que l'orgull que omple els pits,
El consol i l'alegria dels cors
Que confien en el teu favor
Siguin perfectes i eterns.
Que la teva mà ens aculli
Per a poder contemplar el poder
Que ens ha donat la teva mort victoriosa,
Pel qual ara, després de la teva Resurrecció,
Ningú mor realment, encara que mori al món terrenal
Accedint, d'aquesta manera, a la teva Glòria.
Alt:
Allò que és en nosaltres t'aclama, Gran Déu,
I glorifica la teva pietat i fidelitat.
La teva Resurrecció les renova,
La teva gran victòria ens deslliura d'enemics
I ens atorga la vida:
Glòria i Gratitud et siguin donades!
***
6. COR
Ressoneu, Cels, alegra't, Terra,
Canta lloances a l'Altíssim, Legió dels Creients!
Que totes i cadascuna de les ànimes vegin i sentin
La infinita bondat del Salvador vivent
Que ens consola i esdevé el Vencedor.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 6

Nadal, Pasqua i Pentecosta, les tres principals festes del calendari litúrgic luterà, es celebraven en època de Bach en tres dies successius. Per al Segon dia de Pasqua, és a dir, el nostre Dilluns de Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 6 i 66, essent la primera de les dues la nostra convidada d'avui.

Anterior en el catàleg a la seva companya de festivitat, la cantata BWV 6 BLEIB BEI UNS, DENN ES WILL ABEND WERDEN fou estrenada durant la segona Pasqua de Bach a Leipzig, concretament el 2 d'abril de 1725, esdevenint la primera cantata després del cicle d'obres corals que havia conclòs el 25 de març amb la cantata BWV 1. L'Evangeli del dia presentava la trobada de Jesús ressuscitat amb dos deixebles, al vespre a Emmaús (Lluc 24, 29). D'aquí les contínues al·lusions presents al text de la cantata, d'autor anònim, a la nit, les tenebres i la llum que representa Jesús per al món.

Arrenca la cantata amb un extraordinari cor la magnitud del qual queda eclipsada per altres magnes creacions de Bach i que la intitula: Bleib bei uns, denn es will Abend werden (Queda't amb nosaltres, que la nit s'acosta i el dia s'acaba). Té alguna retirada al cor final de la Passió Segons Sant Joan, i està estructurat en forma da capo, és a dir, tres seccions en disposició ABA, essent la tercera una repetició modificada de la primera. A les seccions extremes l'ambient és de súplica absoluta en cantar els versos Queda't amb nosaltres. La secció central, en canvi, esdevindrà una agitada fuga sobre les paraules que la nit s'acosta i el dia s'acaba.

El segon moviment serà l'ària de contralt Hochgelobter Gottessohn (Estimadíssim fill de Déu), un bellíssim moviment encapçalat per l'oboè d'amore i la seva deliciosa partitura, perfectament imbricada amb la del cantant. Alguns experts creuen estar davant d'una paròdia, provinent d'alguna obra profana avui perduda, tot i que l'encaix de música i lletra aparentment no presenta cap fissura. Destaquen els girs ascendents sobre Hochgelobter i les notes descendents amb què es dibuixen les tenebres (Finsternis).

Seguirà la coral Ach bleib bei uns, Herr Jesu Christ (Ah, queda't amb nosaltres, Senyor Jesucrist), destinada a  la veu de soprano, en alguns enregistraments com a solista i en d'altres amb totes les veus altes del cor. El cant s'esdevindrà sobre una meravellosa melodia del violoncello piccolo, que és derivació de la melodia del coral. Era aquest un instrument ja en desús en temps de Bach, que encara l'utilitzà fins l'any 1726, i que s'afinava una quinta més alta que el violoncel tradicional. El text el conformen una estrofa d'un himne de Ph. Melanchton i una altra de N. Selnecker, ambdós autors del s.XVI. Devia ser aquesta una peça d'especial vàlua per a Bach ja que la va incloure, arranjada per a orgue, entre les sis Corals Schübler, concretament és la BWV 649.

El següent moviment serà un recitatiu per a baix, que és l'únic de la cantata: Es hat die Dunkelheit (Avui les tenebres), el qual arrenca amb un descens al més baix de la tessitura per a il·lustrar aquestes tenebres.

El penúltim moviment serà l'ària per a tenor Jesu, lass uns auf dich sehen (Mostra el teu poder, Senyor Jesucrist), elegant peça a càrrec de les cordes on Alfred Dürr creu veure la creu dibuixada al pentagrama en les 15 notes amb què arrenca el tema principal.

I la cantata conclourà amb la coral Beweis dein Macht, Herr Jesu Christ (Mostra'ns la teva força, Senyor Jesucrist), segona estrofa d'una coral de Martí Luter de 1541 inspirada en una antiga tonada d'origen medieval que aquí serà cantada senzillament a capella, amb els instruments aparellats a les veus segons la seva tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 6
BLEIB BEI UNS, DENN ES WILL ABEND WERDEN
Feria II Paschatos (Dilluns de Pasqua)
Estrenada: 2 d'abril de 1725
Text: Anònim, basat en els Evangelis i himnes de teòlegs alemanys

1. COR
Queda't amb nosaltres, que la nit s'acosta i el dia s'acaba.
***
2. ÀRIA
Estimadíssim fill de Déu,
Fes que no sigui mal rebuda,
Davant el teu tro,
La pregària que hi dipositem:
Queda't, ah!, sigues la nostra llum,
Perquè les tenebres s'estenen!
***
3. CORAL
Ah! Queda't amb nosaltres, senyor Jesucrist,
Que la nit ja està caient,
Què no s'extingeixi pas
La claredat de la paraula divina!
En aquest moment d'extrema aflicció
Concedeix-nos, Senyor, el do de la constància
Per tal que guardem vius fins el darrer alè
La teva Paraula i el teu Sagrament.
***
4. RECITATIU
Avui les tenebres
S'ensenyoreixen de molts llocs.
Per què ens passa això?
Simplement perquè tots els homes, dels més petits als més grans,
No han viscut segons la teva llei, oh Senyor.
I han faltat al seu deure de cristians.
I per això tu els has enretirat la llum.
***
5. ÀRIA
Jesús, deixa'ns veure el teu rostre
Perquè no caminem pels viaranys del pecat.
Fes resplendir la claredat de la teva paraula
I deixa'ns sempre demostrar-te la nostra fidelitat.
***
6. CORAL
Mostra el teu poder, Senyor Jesucrist,
Oh tu, senyor de tots els senyors!
Estén la teva protecció
Sobre l'afligida cristiandat
Perquè pugui lloar-te pels segles dels segles.

Traduïda per Rosa Fàbregas

BWV 31

La Pasqua de Resurrecció celebra la tornada a la vida de Jesús tres dies després de la seva crucifixió. Del punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat (sobretot consumidora) la Nativitat. L'església luterana de temps de Bach la celebrava en tres dies successius, com el Nadal i la Pentecosta. Però aquí ens trobem amb una de les curiositats més grans del catàleg de Bach, ja que per a tan important festivitat es conserven únicament dues cantates, i les dues són obres de joventut. Fins i tot afegint l'Oratori de Pasqua BWV 249, obra molt posterior, resulta força curiós el fet que no disposem de més cantates pasquals, i sobretot sobta que no n'existeixi cap escrita durant els frenètics primers anys de Bach com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig. Si tenim en compte que existeixen al catàleg 6 cantates de Ratsweschel, 5 de Cap d'Any o 4 per a La Candelera, l'escassetat de cantates per al Primer Dia de Pasqua resulta evident.

De les dues cantates abans apuntades, la BWV 4 sembla ser una de les primeres obres de Bach i la que tot seguit tractarem, la cantata BWV 31 DER HIMMEL LACHT, DIE ERDE JUBILIERT, va ser estrenada a Weimar el 25 de març de l'any 1715, integrada en aquell primigeni Cicle de Weimar que Bach composà entre els anys 1714 i 1717. La cantata fou reestrenada la primera Pasqua de Bach a Leipzig, l'any 1724, i executada en anys posteriors, com la Pasqua de 1731. Tot i la importància de la festivitat i l'amplitud dels mitjans posats en joc, l'obra deixa de banda la veu de contralt.
Com gairebé totes les cantates escrites a Weimar, el text és obra de Salomo Franck, poeta oficial de la cort ducal i, a judici dels experts, un dels millors llibretistes amb el quals treballà Bach. Franck reflectirà l'ambient de joia festiva de la diada en els tres primers moviments de la cantata, mentre que la resta derivarà cap al concepte místic de la mort com a tràngol necessari per a renàixer en Crist, temàtica constant al llarg de l'obra de Bach al qual inspirarà sempre una música serena i d'especial bellesa.

Obrirà la partitura l'habitual peça orquestral de les primeres cantates de Bach, que en aquest cas és denominada sonata i sembla voler ser una plasmació musical de les rialles celestials que cantarà el cor següent. Així doncs, el dispositiu serà el de les grans ocasions: Tres trompetes en la inusual (per aguda) tonalitat de Mi Major i timbales, a més de cordes, tres oboès, taille (oboè tenor) i baix continu.

Seguirà el cor que dóna nom a la cantata: Der Himmel lacht, die Erde jubilieret! (El Cel riu, la Terra exulta!). Es tracta d'un enorme cor a 5 veus per desdoblament dels sopranos, amb forma de motet en tres seccions: Les dues extremes en forma fugada i amb tot el dispositiu orquestral en marxa, mentre que  a la central, on es fa al·lusió al sepulcre, callaran sobtadament les trompetes i les timbales i el tempo canviarà a adagio. Per a concloure el cor, tornarà a arrencar una fuga que, gairebé in crescendo, desembocarà en una autèntica fanfàrria festiva on es reprèn l'alegre tema inicial.

El tercer i quart moviments van a càrrec del baix. Primer, el recitatiu Erwünschter Tag! sei, Seele, wieder froh! (Desitjat dia! Ànima, sigues feliç!) que, com és habitual a les cantates de l'època, acaba derivant en airoso i on destaquen les vocalitzacions sobre el terme froh (feliç). En quant a l'ària Fürst des Lebens, starker Streiter (Príncep de la vida, guerrer poderós), la fortalesa de Jesús es suggereix mitjançant un ondulant i obstinat tema del baix continu que a un servidor sempre li han recordat els moviments  pesats d'un tità o colós indestructible.

Una nova parella de recitatiu i ària, ara per a tenor, conformen els moviments 5 i 6. En el primer, So stehe dann, du gottergebne Seele (Ressuscita doncs, ànima devota de Déu), es subratllen mitjançant vocalitzacions els conceptes Lebenslauf (nova vida), flieht (escapar) o eilend (ràpidament). I en el segon, l'ària Adam muss in uns verwesen (Adam ha de morir en nosaltres), que resumeix el missatge de la cantata, les cordes vesteixen el cant amb un tema fluctuant ara ascendent, ara descendent, de gran bellesa plàstica.

Serà la veu de soprano la que prendrà ara el relleu, amb la seva parella corresponent de recitatiu i ària. El primer serà un breu recitatiu secco sense res remarcable, que donarà pas a l'ària Letzte Stunde, brich herein (Atansa't ja, darrera hora), moviment de gran complexitat compositiva. Un oboè presenta el tema principal, de caràcter depriment,  que serà acceptat pel cantant. Aquest tema es basa en corxeres agrupades de dues en dues, recurs que Bach utilitza quan vol crear un ambient feixuc. Sota ell, el pizzicato del violoncel suggereix el toc de l'hora final de què parla el text, mentre ocasionalment violins i violes introdueixen subliminalment  la melodia del coral que, a continuació, tancarà la cantata: So fahr ich hin zu Jesu Christ (Així m'atanso a Jesucrist).

Es tracta d'una estrofa afegida cap al 1575 a un himne de Nikolaus Herman de 1562 que aquí es canta a capella, amb els instruments doblant les veus del cor segons la tessitura amb l'excepció del primer violí i una trompeta, que conformaran una cinquena veu al registre més agut.
Bona Pasqua!

 J.M.S.

 

Cantata BWV 31
DER HIMMEL LACHT, DIE ERDE JUBILIERT
Feria I Paschatos (Diumenge de Pasqua)
Estrenada: 25 d'abril de 1715
Text: Salomon Franck

1. SONATA
***
2. COR
El Cel riu, la Terra exulta!
I amb ella tot allò que conté al seu si.
El Creador és viu!
L'Altíssim triomfa,
Alliberat dels llaços de la mort.
Aquell qui havia fet del sepulcre
La seva darrera llar,
El Santíssim, no es pot corrompre.
***
3. RECITATIU (Baix)
Desitjat dia! Ànima, sigues feliç!
L'Alfa i l'Omega,
El primer i també l'últim,
A qui els nostres greus pecats
Van tancar a la presó de la mort
Ara és rescatat de la misèria!
El Senyor era mort
I mireu: És viu de nou!
Si viu el Cap, viuen també les Extremitats.
El Senyor té a la mà
La clau de la Mort i de l'Infern!
Ell, que la seva vestimenta
Va amarar de sang roja
En la seva amarga Passió
Vol avui vestir-se amb honors i ornaments.
***
4. ÀRIA (Baix)
Príncep de la vida, guerrer poderós,
Idolatrat Fill de Déu!
T'elevarà l'escala de la Creu
A la més alta Trona?
És que allò que abans et lligava
Esdevé ara el teu diamant, la teva joia?
Són les teves nafres púrpures
Els raigs de la teva brillantor?
***
5. RECITATIU (Tenor)
Ressuscita doncs, ànima devota de Déu
Amb Crist a l'Esperit!
Entra en una nova vida!
Vinga! Abandona els actes de la Mort!
Deixa que el Salvador del Món
Impregni la teva vida!
La vinya que ara floreix
No produeix raïms morts!
L'arbre de la vida fa viure les seves branques!
Tot cristià escapa
Ràpidament de la tomba
Deixant darrera seu la làpida
I el sudari dels pecats
Per a viure només en Crist.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Adam ha de morir en nosaltres
I ha de renàixer un nou Home
Creat a imatge de Déu.
Tu, has de ressuscitar espiritualment
I abandonar la tomba del pecat
Si ets seguidor de Crist.
***
7. RECITATIU (Soprano)
Tal com el Cap als seus Membres
Per naturalesa atrau cap a sí,
Així res em pot separar de Jesús.
Si haig de patir amb Crist
S'esdevindrà, quan s'escaigui,
Que ressuscitaré amb Ell
Enmig de l'Esplendor i la Glòria
I veuré a Déu en la meva carn.
***
8. ÀRIA & CORAL (Soprano)
Atansa't ja, darrera hora
I tanca'm els ulls!
Deixa'm veure l'alegria radiant de Jesús
I la seva Llum radiant.
Deixa'm ser com els Àngels!
Atansa't ja, darrera hora!
***
9. CORAL
Així m'atanso a Jesucrist
I li allargo els braços.
Així dormo i descanso plàcidament.
Cap home pot despertar-me
Car Jesús, el Fill de Déu,
M'obrirà els portals del Cel
I em conduirà a la vida eterna.

Traduïda per Josep-Miquel Serra