BWV 31

La Pasqua de Resurrecció celebra la tornada a la vida de Jesús tres dies després de la seva crucifixió. Del punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat (sobretot consumidora) la Nativitat. L'església luterana de temps de Bach la celebrava en tres dies successius, com el Nadal i la Pentecosta. Però aquí ens trobem amb una de les curiositats més grans del catàleg de Bach, ja que per a tan important festivitat es conserven únicament dues cantates, i les dues són obres de joventut. Fins i tot afegint l'Oratori de Pasqua BWV 249, obra molt posterior, resulta força curiós el fet que no disposem de més cantates pasquals, i sobretot sobta que no n'existeixi cap escrita durant els frenètics primers anys de Bach com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig. Si tenim en compte que existeixen al catàleg 6 cantates de Ratsweschel, 5 de Cap d'Any o 4 per a La Candelera, l'escassetat de cantates per al Primer Dia de Pasqua resulta evident.

De les dues cantates abans apuntades, la BWV 4 sembla ser una de les primeres obres de Bach i la que tot seguit tractarem, la cantata BWV 31 DER HIMMEL LACHT, DIE ERDE JUBILIERT, va ser estrenada a Weimar el 25 de març de l'any 1715, integrada en aquell primigeni Cicle de Weimar que Bach composà entre els anys 1714 i 1717. La cantata fou reestrenada la primera Pasqua de Bach a Leipzig, l'any 1724, i executada en anys posteriors, com la Pasqua de 1731. Tot i la importància de la festivitat i l'amplitud dels mitjans posats en joc, l'obra deixa de banda la veu de contralt.
Com gairebé totes les cantates escrites a Weimar, el text és obra de Salomo Franck, poeta oficial de la cort ducal i, a judici dels experts, un dels millors llibretistes amb el quals treballà Bach. Franck reflectirà l'ambient de joia festiva de la diada en els tres primers moviments de la cantata, mentre que la resta derivarà cap al concepte místic de la mort com a tràngol necessari per a renàixer en Crist, temàtica constant al llarg de l'obra de Bach al qual inspirarà sempre una música serena i d'especial bellesa.

Obrirà la partitura l'habitual peça orquestral de les primeres cantates de Bach, que en aquest cas és denominada sonata i sembla voler ser una plasmació musical de les rialles celestials que cantarà el cor següent. Així doncs, el dispositiu serà el de les grans ocasions: Tres trompetes en la inusual (per aguda) tonalitat de Mi Major i timbales, a més de cordes, tres oboès, taille (oboè tenor) i baix continu.

Seguirà el cor que dóna nom a la cantata: Der Himmel lacht, die Erde jubilieret! (El Cel riu, la Terra exulta!). Es tracta d'un enorme cor a 5 veus per desdoblament dels sopranos, amb forma de motet en tres seccions: Les dues extremes en forma fugada i amb tot el dispositiu orquestral en marxa, mentre que  a la central, on es fa al·lusió al sepulcre, callaran sobtadament les trompetes i les timbales i el tempo canviarà a adagio. Per a concloure el cor, tornarà a arrencar una fuga que, gairebé in crescendo, desembocarà en una autèntica fanfàrria festiva on es reprèn l'alegre tema inicial.

El tercer i quart moviments van a càrrec del baix. Primer, el recitatiu Erwünschter Tag! sei, Seele, wieder froh! (Desitjat dia! Ànima, sigues feliç!) que, com és habitual a les cantates de l'època, acaba derivant en airoso i on destaquen les vocalitzacions sobre el terme froh (feliç). En quant a l'ària Fürst des Lebens, starker Streiter (Príncep de la vida, guerrer poderós), la fortalesa de Jesús es suggereix mitjançant un ondulant i obstinat tema del baix continu que a un servidor sempre li han recordat els moviments  pesats d'un tità o colós indestructible.

Una nova parella de recitatiu i ària, ara per a tenor, conformen els moviments 5 i 6. En el primer, So stehe dann, du gottergebne Seele (Ressuscita doncs, ànima devota de Déu), es subratllen mitjançant vocalitzacions els conceptes Lebenslauf (nova vida), flieht (escapar) o eilend (ràpidament). I en el segon, l'ària Adam muss in uns verwesen (Adam ha de morir en nosaltres), que resumeix el missatge de la cantata, les cordes vesteixen el cant amb un tema fluctuant ara ascendent, ara descendent, de gran bellesa plàstica.

Serà la veu de soprano la que prendrà ara el relleu, amb la seva parella corresponent de recitatiu i ària. El primer serà un breu recitatiu secco sense res remarcable, que donarà pas a l'ària Letzte Stunde, brich herein (Atansa't ja, darrera hora), moviment de gran complexitat compositiva. Un oboè presenta el tema principal, de caràcter depriment,  que serà acceptat pel cantant. Aquest tema es basa en corxeres agrupades de dues en dues, recurs que Bach utilitza quan vol crear un ambient feixuc. Sota ell, el pizzicato del violoncel suggereix el toc de l'hora final de què parla el text, mentre ocasionalment violins i violes introdueixen subliminalment  la melodia del coral que, a continuació, tancarà la cantata: So fahr ich hin zu Jesu Christ (Així m'atanso a Jesucrist).

Es tracta d'una estrofa afegida cap al 1575 a un himne de Nikolaus Herman de 1562 que aquí es canta a capella, amb els instruments doblant les veus del cor segons la tessitura amb l'excepció del primer violí i una trompeta, que conformaran una cinquena veu al registre més agut.
Bona Pasqua!

 J.M.S.

 

Cantata BWV 31
DER HIMMEL LACHT, DIE ERDE JUBILIERT
Feria I Paschatos (Diumenge de Pasqua)
Estrenada: 25 d'abril de 1715
Text: Salomon Franck

1. SONATA
***
2. COR
El Cel riu, la Terra exulta!
I amb ella tot allò que conté al seu si.
El Creador és viu!
L'Altíssim triomfa,
Alliberat dels llaços de la mort.
Aquell qui havia fet del sepulcre
La seva darrera llar,
El Santíssim, no es pot corrompre.
***
3. RECITATIU (Baix)
Desitjat dia! Ànima, sigues feliç!
L'Alfa i l'Omega,
El primer i també l'últim,
A qui els nostres greus pecats
Van tancar a la presó de la mort
Ara és rescatat de la misèria!
El Senyor era mort
I mireu: És viu de nou!
Si viu el Cap, viuen també les Extremitats.
El Senyor té a la mà
La clau de la Mort i de l'Infern!
Ell, que la seva vestimenta
Va amarar de sang roja
En la seva amarga Passió
Vol avui vestir-se amb honors i ornaments.
***
4. ÀRIA (Baix)
Príncep de la vida, guerrer poderós,
Idolatrat Fill de Déu!
T'elevarà l'escala de la Creu
A la més alta Trona?
És que allò que abans et lligava
Esdevé ara el teu diamant, la teva joia?
Són les teves nafres púrpures
Els raigs de la teva brillantor?
***
5. RECITATIU (Tenor)
Ressuscita doncs, ànima devota de Déu
Amb Crist a l'Esperit!
Entra en una nova vida!
Vinga! Abandona els actes de la Mort!
Deixa que el Salvador del Món
Impregni la teva vida!
La vinya que ara floreix
No produeix raïms morts!
L'arbre de la vida fa viure les seves branques!
Tot cristià escapa
Ràpidament de la tomba
Deixant darrera seu la làpida
I el sudari dels pecats
Per a viure només en Crist.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Adam ha de morir en nosaltres
I ha de renàixer un nou Home
Creat a imatge de Déu.
Tu, has de ressuscitar espiritualment
I abandonar la tomba del pecat
Si ets seguidor de Crist.
***
7. RECITATIU (Soprano)
Tal com el Cap als seus Membres
Per naturalesa atrau cap a sí,
Així res em pot separar de Jesús.
Si haig de patir amb Crist
S'esdevindrà, quan s'escaigui,
Que ressuscitaré amb Ell
Enmig de l'Esplendor i la Glòria
I veuré a Déu en la meva carn.
***
8. ÀRIA & CORAL (Soprano)
Atansa't ja, darrera hora
I tanca'm els ulls!
Deixa'm veure l'alegria radiant de Jesús
I la seva Llum radiant.
Deixa'm ser com els Àngels!
Atansa't ja, darrera hora!
***
9. CORAL
Així m'atanso a Jesucrist
I li allargo els braços.
Així dormo i descanso plàcidament.
Cap home pot despertar-me
Car Jesús, el Fill de Déu,
M'obrirà els portals del Cel
I em conduirà a la vida eterna.

Traduïda per Josep-Miquel Serra