L'església celebra l'ascensió de Jesús al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. En l'església luterana de temps de Bach això era el dijous després del Dominica Rogate (el cinquè després de Pasqua), una festivitat per a la qual es conserven quatre grans cantates. Per ordre cronològic són les BWV 37, 128, 43 i la que avui analitzarem, la cantata BWV 11 LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN, coneguda també com a Oratori de l'Ascensió i que fou estrenada a Leipzig el 19 de maig de 1735.
Juntament amb l’Oratori de Nadal BWV 248 i l’Oratori de Pasqua BWV 249, és aquesta una de les tres obres estrenades l'any 1735 que Bach anomenà oratoris. Estrictament parlant, cap d’elles és un oratori: Formalment són idèntiques a les cantates i totes tres van ser construïdes a partir d'obres profanes anteriors. Probablement recorre Bach a aquesta denominació per la participació en elles d'un personatge narrador, l'Evangelista, encarnat pel tenor. La consideració de l'Oratori de l'Ascensió com a cantata i la seva catalogació entre elles no ha estat exempta de polèmica: Molts especialistes preferirien veure'l molt més amunt del BWV, al costat dels altres oratoris. El propi Schmieder, a la segona edició del seu catàleg, el situà en un estrany BWV 11/249b.
El llibret és anònim, però gairebé amb tota seguretat és obra de Christian Friedrich Henrici, recaptador de taxes postals o quelcom semblant i poeta aficionat, més conegut pel pseudònim de Picander. Col·laborador habitual de Bach en la seva etapa a Leipzig, va ser el llibretista de diverses de les seves obres vocals, com la Passió Segons Sant Mateu. Tots els indicis apunten a que de la seva ploma sortiren també els oratoris de 1735, sobretot si tenim en compte que tots tres incorporen música profana escrita amb anterioritat, a la qual s'adaptà un nou text de caire religiós, procediment conegut com a paròdia i del qual Picander era un autèntic mestre: Les seves paròdies resulten tan ben aconseguides que gairebé seria impossible saber que ho són si no posseíssim les versions profanes originals. Això es deu al fet que, òbviament, treballava sota les indicacions del propi Bach, la qual cosa facilitava l’encaix del nou text a la música ja escrita. De fet, de l'Oratori de l'Ascensió només els recitatius foren escrits ex profeso, la resta, com veurem, són peces reciclades.
Les fonts principals del llibret són els Fets dels Apòstols, l'Evangeli de Lluc i dues corals luteranes que especificarem més endavant. Entre elles, el llibretista intercala passatges de lliure inspiració.
L'estructura intenta ser simètrica, amb dos cors extrems i una coral central, la qual indica que l'obra es cantava en dues parts, una abans i una altra després del sermó. La numeració de les primeres edicions fou refeta l'any 1883 arran de la publicació de la Nova Edició Bach, d'aquí que en alguns enregistraments antics encara hi consti la numeració anterior.
Arrenca l'oratori amb un del millors cors de Bach, enlluernador i magnífic, provinent de la cantata profana avui perduda Froher tag, verlangte Stunde (Benaurat dia, desitjada hora) BWV Anh. I, 18, la qual havia estat executada el 5 de juny de 1732 en motiu de la inauguració d'unes noves dependències de l'Escola de St. Tomàs.
Sí, estimats amics: Aquesta celestial música que ens fa veure Jesús ascendint als cels envoltat de glòria i majestat era en origen una lloança als manobres i la seva traça aixecant parets. És una llàstima no conservar la cantata original que, només veient el títol, hauria estat un fantàstic càntic de joia per a tots aquells que s'han embarcat a fer obres a casa.
La fanfàrria de les grans ocasions apareix en plenitud: Trompetes, timbales, flautes, oboès, cordes i baix continu entonen una festiva introducció de 32 compassos, rere els quals el cor en ple entona l'Himne Gloriós de què parla el text i dóna títol a l'obra: Lloeu el Senyor en son Reialme.
Els moviments segon i tercer són dos recitatius. El primer a càrrec del tenor, és a dir, l'Evangelista (en aquest cas Lluc), amb certes ornamentacions del baix continu que busquen simbolitzar la benedicció de Jesús que s'esmenta. Seguirà el recitatiu del baix, ara acompanyat de les flautes, que li confereixen cert to d'amargor.
Arribarà ara la primera ària, Ach, bleibe doch, mein liebstes Leben (Ah, queda´t, vida meva!), famosa per aparèixer també transformada en l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor. Friedrich Smend descobrí que la versió original d'aquesta música es trobava en una cantata nupcial de 1725 avui perduda, Auf süß entzückende gewalt BWV Anh. 196. Segons sembla, la versió aquí presentada seria més fidel a l'original que la de la missa, força més transformada. En tot cas, es tracta d'una ària d'extraordinària expressivitat i desconsol, concebuda per a contralt acompanyada dels violins a l'uníson, sobre un feixuc i marcat ritme del baix continu.
De nou apareixerà l'Evangelista al recitatiu de tenor Und ward aufgehoben zusehends und fuhr auf gen Himmel (I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel), al qual seguirà la coral Nun lieget alles unter dir (Tot, excepte tu mateix), obra de Johann Rist cantada amb una melodia de Johann Schopp que tancaria la primera part de l'oratori.
El que seria la segona part arrenca amb tres recitatius que es solen incloure en un sol moviment subdividit:
La primera subdivisió (7a) conté el recitat del tenor sol, encarnant l'Evangelista, i en duet amb el baix, encarnant dos àngels amb una gran riquesa plàstica i tècnica.
La segona subdivisió (7b) inclou el recitat de contralt acompanyat de flautes Ach ja! so komme bald zurück (Ah! Torna aviat, doncs!) que rememora el clima de desconsol del recitatiu del baix del tercer moviment.
I la tercera subdivisió (7c) és de nou una intervenció seca de l'Evangelista: Sie aber beteten ihn an, wandten um gen Jerusalem von dem Berge (Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem).
La segona ària de la cantata arribarà al vuitè moviment. Es tracta de l'ària de soprano Jesu, deine Gnadenblicke (Jesús, la teva mirada sagrada), també una paròdia provinent de la cantata nupcial abans esmentada. El dispositiu és insòlit: Les dues flautes, l'oboè I i les cordes a l'uníson com a fals baix continu dibuixen una espècie de matalàs musical sobre el qual sembla fluctuar, ingràvida, la veu del cantant. Tota una magistral suggestió de l'ascensió de Jesús.
La cantata conclourà amb una de les més sublims creacions vocals de tots els temps: Wenn soll es doch geschehen (Quan s'esdevindrà, doncs? Quan arribarà el desitjat moment en què el podré contemplar en la seva excelsa beatitud?).
Partirà Bach d'un imparable concertant de ritme ternari i brillantor absoluta, al qual superposarà una coral de Gottfried Wilhelm Sacer de 1697 cantada amb una melodia de Joachim Magdeburg de 1571. El resultat són dues estructures gairebé independents l'una de l'altra que, en ser superposades, engendren una manifestació musical immensament gloriosa, que tancarà de manera adient una de les més grans creacions de la història de la música.
Juntament amb l’Oratori de Nadal BWV 248 i l’Oratori de Pasqua BWV 249, és aquesta una de les tres obres estrenades l'any 1735 que Bach anomenà oratoris. Estrictament parlant, cap d’elles és un oratori: Formalment són idèntiques a les cantates i totes tres van ser construïdes a partir d'obres profanes anteriors. Probablement recorre Bach a aquesta denominació per la participació en elles d'un personatge narrador, l'Evangelista, encarnat pel tenor. La consideració de l'Oratori de l'Ascensió com a cantata i la seva catalogació entre elles no ha estat exempta de polèmica: Molts especialistes preferirien veure'l molt més amunt del BWV, al costat dels altres oratoris. El propi Schmieder, a la segona edició del seu catàleg, el situà en un estrany BWV 11/249b.
El llibret és anònim, però gairebé amb tota seguretat és obra de Christian Friedrich Henrici, recaptador de taxes postals o quelcom semblant i poeta aficionat, més conegut pel pseudònim de Picander. Col·laborador habitual de Bach en la seva etapa a Leipzig, va ser el llibretista de diverses de les seves obres vocals, com la Passió Segons Sant Mateu. Tots els indicis apunten a que de la seva ploma sortiren també els oratoris de 1735, sobretot si tenim en compte que tots tres incorporen música profana escrita amb anterioritat, a la qual s'adaptà un nou text de caire religiós, procediment conegut com a paròdia i del qual Picander era un autèntic mestre: Les seves paròdies resulten tan ben aconseguides que gairebé seria impossible saber que ho són si no posseíssim les versions profanes originals. Això es deu al fet que, òbviament, treballava sota les indicacions del propi Bach, la qual cosa facilitava l’encaix del nou text a la música ja escrita. De fet, de l'Oratori de l'Ascensió només els recitatius foren escrits ex profeso, la resta, com veurem, són peces reciclades.
Les fonts principals del llibret són els Fets dels Apòstols, l'Evangeli de Lluc i dues corals luteranes que especificarem més endavant. Entre elles, el llibretista intercala passatges de lliure inspiració.
L'estructura intenta ser simètrica, amb dos cors extrems i una coral central, la qual indica que l'obra es cantava en dues parts, una abans i una altra després del sermó. La numeració de les primeres edicions fou refeta l'any 1883 arran de la publicació de la Nova Edició Bach, d'aquí que en alguns enregistraments antics encara hi consti la numeració anterior.
Arrenca l'oratori amb un del millors cors de Bach, enlluernador i magnífic, provinent de la cantata profana avui perduda Froher tag, verlangte Stunde (Benaurat dia, desitjada hora) BWV Anh. I, 18, la qual havia estat executada el 5 de juny de 1732 en motiu de la inauguració d'unes noves dependències de l'Escola de St. Tomàs.
Sí, estimats amics: Aquesta celestial música que ens fa veure Jesús ascendint als cels envoltat de glòria i majestat era en origen una lloança als manobres i la seva traça aixecant parets. És una llàstima no conservar la cantata original que, només veient el títol, hauria estat un fantàstic càntic de joia per a tots aquells que s'han embarcat a fer obres a casa.
La fanfàrria de les grans ocasions apareix en plenitud: Trompetes, timbales, flautes, oboès, cordes i baix continu entonen una festiva introducció de 32 compassos, rere els quals el cor en ple entona l'Himne Gloriós de què parla el text i dóna títol a l'obra: Lloeu el Senyor en son Reialme.
Els moviments segon i tercer són dos recitatius. El primer a càrrec del tenor, és a dir, l'Evangelista (en aquest cas Lluc), amb certes ornamentacions del baix continu que busquen simbolitzar la benedicció de Jesús que s'esmenta. Seguirà el recitatiu del baix, ara acompanyat de les flautes, que li confereixen cert to d'amargor.
Arribarà ara la primera ària, Ach, bleibe doch, mein liebstes Leben (Ah, queda´t, vida meva!), famosa per aparèixer també transformada en l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor. Friedrich Smend descobrí que la versió original d'aquesta música es trobava en una cantata nupcial de 1725 avui perduda, Auf süß entzückende gewalt BWV Anh. 196. Segons sembla, la versió aquí presentada seria més fidel a l'original que la de la missa, força més transformada. En tot cas, es tracta d'una ària d'extraordinària expressivitat i desconsol, concebuda per a contralt acompanyada dels violins a l'uníson, sobre un feixuc i marcat ritme del baix continu.
De nou apareixerà l'Evangelista al recitatiu de tenor Und ward aufgehoben zusehends und fuhr auf gen Himmel (I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel), al qual seguirà la coral Nun lieget alles unter dir (Tot, excepte tu mateix), obra de Johann Rist cantada amb una melodia de Johann Schopp que tancaria la primera part de l'oratori.
El que seria la segona part arrenca amb tres recitatius que es solen incloure en un sol moviment subdividit:
La primera subdivisió (7a) conté el recitat del tenor sol, encarnant l'Evangelista, i en duet amb el baix, encarnant dos àngels amb una gran riquesa plàstica i tècnica.
La segona subdivisió (7b) inclou el recitat de contralt acompanyat de flautes Ach ja! so komme bald zurück (Ah! Torna aviat, doncs!) que rememora el clima de desconsol del recitatiu del baix del tercer moviment.
I la tercera subdivisió (7c) és de nou una intervenció seca de l'Evangelista: Sie aber beteten ihn an, wandten um gen Jerusalem von dem Berge (Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem).
La segona ària de la cantata arribarà al vuitè moviment. Es tracta de l'ària de soprano Jesu, deine Gnadenblicke (Jesús, la teva mirada sagrada), també una paròdia provinent de la cantata nupcial abans esmentada. El dispositiu és insòlit: Les dues flautes, l'oboè I i les cordes a l'uníson com a fals baix continu dibuixen una espècie de matalàs musical sobre el qual sembla fluctuar, ingràvida, la veu del cantant. Tota una magistral suggestió de l'ascensió de Jesús.
La cantata conclourà amb una de les més sublims creacions vocals de tots els temps: Wenn soll es doch geschehen (Quan s'esdevindrà, doncs? Quan arribarà el desitjat moment en què el podré contemplar en la seva excelsa beatitud?).
Partirà Bach d'un imparable concertant de ritme ternari i brillantor absoluta, al qual superposarà una coral de Gottfried Wilhelm Sacer de 1697 cantada amb una melodia de Joachim Magdeburg de 1571. El resultat són dues estructures gairebé independents l'una de l'altra que, en ser superposades, engendren una manifestació musical immensament gloriosa, que tancarà de manera adient una de les més grans creacions de la història de la música.
J.M.S.
Cantata BWV 11
LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN
(Oratori de l´Ascensió)
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: 19 de maig de 1735
Text: Anònim. Fonts bíbliques i de teòlegs alemanys.
LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN
(Oratori de l´Ascensió)
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: 19 de maig de 1735
Text: Anònim. Fonts bíbliques i de teòlegs alemanys.
1. COR
Lloeu el Senyor en son Reialme,
Exalteu-lo en la seva gloria,
Glorifiqueu-lo en la seva magnificència!
Entoneu com cal la seva lloança
Quan amb totes les veus unides
Li canteu un Himne Gloriós!
***
2. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
El Senyor Jesús, alçant les mans,
Va beneir els seus deixebles,
I mentre els beneïa,
Es va allunyar d'ells.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ah, Jesús! Tan imminent és la teva marxa?
L´hora en què ens separarem de tu,
És ja propera?
Ah! Mira com ardents llàgrimes
Llisquen per les nostres galtes pàl·lides,
Com sospirem per tu,
Com s'esvaeix quasi tot consol!
No te'n vagis encara!
***
4. ÀRIA (Alt)
Ah, queda´t, vida meva!
Ah, no fugis de mi tan aviat!
La teva marxa i comiat prematur
Em causen el major del sofriments!
Ah, roman encara aquí
O em veuré sumit en el dolor!
***
5. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel.
Un núvol el féu desaparèixer de la vista de tots
I ara s'asseu a la Dreta de Déu.
***
6. CORAL
Tot, excepte tu mateix,
Jeu ara als teus peus,
Els àngels, per sempre,
Correran a servir-te.
També els prínceps hi són presents
Tots disposats a sotmetre's a tu.
Aire, Aigua, Foc i Terra
Es postraran al teu servei!
***
7a. RECITATIU (Tenor, Baix)
T.= Ev: I mentre el veien pujar cap al Cel
Aparegueren dos homes vestits de blanc
I els van dir:
T. & B: Vosaltres, Homes de Galilea!
Per què mireu al cel? Aquest Jesús,
Que el Cel s'ha endut d'entre vosaltres,
Tornarà d'allà tal com l'heu vist marxar!
7b. RECITATIU (Alt)
Ah! Torna aviat, doncs!
Acaba amb la meva tristor
Car si no, tots els instants
Esdevenen eterns, com si fossin anys!
7c. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem
Deixant el Mont de les Oliveres
Que dista de Jerusalem
El que es pot recórrer en un Sabbath.
I, a Jerusalem, arribaren plens de joia.
***
8. ÀRIA (Soprano)
Jesús, la teva mirada sagrada
Puc veure constantment.
El teu amor perdura
Per tal que jo, a la Terra
Pugui sentir per avançat
La futura glòria que em daràs
Quan comparegui davant teu.
***
9. CORAL
Quan s'esdevindrà, doncs?
Quan arribarà el desitjat moment
En què el podré contemplar
En la seva excelsa beatitud?
Quan arribaràs, Oh dia
En què saludarem el salvador,
En què abraçarem el Salvador?
Vine, fes-te ja present!
Traduïda per Josep-Miquel Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada