BWV 174

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres grans festivitats del calendari: Nadal, Pasqua de Resurrecció i la Pentecosta o Segona Pasqua. Per al segon dia de Pentecosta es conserven tres cantates: Les BWV 68, 173 i 174. De la darrera d'elles en farem avui cinc cèntims.

La cantata BWV 174 ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE fou estrenada a Leipzig el dilluns 6 de juny de 1729, essent la única de les cantates d'aquell any que ha pogut ser datada amb certesa. Havia passat ja el frenesí creador dels primers anys a la Cantoria de St. Tomàs, i en aquell 1729 la investigació només documenta la composició de vuit cantates, dues de les quals, a més, s'han perdut.

El llibret és de Christian F. Henrici, millor conegut amb el pseudònim de Picander. Recaptador d'impostos i poeta aficionat, es va convertir en el col·laborador habitual de Bach a Leipzig i sembla ser l'autor, entre moltes altres obres, de la Passió Segons Sant Mateu BWV 244 i de l'Oratori de Nadal BWV 248. A la cantata BWV 174 ens presenta una paràfrasi de l'Evangeli del dia (Jn. 3, 16-21) en el qual Jesús diu a Nicodem "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic", idea que inspira les tres cantates destinades a aquesta festivitat.

Fou a partir de 1726 que Bach començà a reutilitzar a les cantates fragments de les seves obres orquestrals anteriors, sobretot a mode de simfonies introductòries. Aquí en tenim una de ben famosa: El primer moviment del tercer Concert de Brandenburg en Sol Major BWV 1048, al qual afegeix dues trompes i tres oboès (un d'ells el taille o oboè tenor) amb una nova partitura pròpia. Al baix continu apareixerà un fagot i la indicació expressa d'utilitzar el clavecí en contres de l'orgue. Tots aquests afegits confereixen a l'antiga música una nova aparença fastuosa. I no serà la única vegada que Bach recicli els seus Concerts de Brandenburg: El moviment inicial del primer concert obrirà la cantata BWV 52, i també algunes parts d'aquest concert apareixeran a la cantata profana BWV 207.

Després d'aquesta gran introducció orquestral, arribarà l'ària de contralt que dóna nom a la cantata: Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte (Estimo l’Altíssim amb tota la meva ànima), deliciosa peça melòdica en forma da capo, protagonitzada per dos oboès en plantejaments imitatius i compàs 6/8.

El tercer moviment es constitueix el l'únic recitatiu de la cantata: O Liebe, welcher keine gleich! (O! Amor sense parió!). Encomanat al tenor sustentat per les cordes, conclourà destacant el terme zittern (tremolar).

Seguirà l'ària del baix Greifet zu (Aferreu-vos-hi), dinàmic moviment amb violins i violes a l'uníson que, al meu parer, en molts enregistraments s'interpreta sense el vigor necessari. La paraula Heil (Salvació) s'entona amb un salt cap amunt, mentre que a la secció central el mode canvia a menor i el terme Ende (final) es canta amb una llarga nota que acaba caient una octava.

La coral final canta a capella la primera estrofa de la coral Herlizch lieb hab ich dich, o Herr, obra de Martin Schalling (1571) amb una melodia de Bernhard Schmid el Vell adaptada per Paschal Reinigius que és la mateixa que tanca la Passió Segons Sant Joan BWV 245.

J.M.S.

Cantata BWV 174
ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE
Feria II Pentecostes
Estrenada: 6 de juny de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, "Picander". Coral final de Martin Schalling (1571)

1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Alt)
Estimo l'Altíssim amb tot la meva ànima,
Ell també em té en gran estima.
Només Déu
Ha de ser el Tresor de les ànimes:
D'ell em raja la font de l'eterna benaurança.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Oh, amor sense igual!
Oh, incalculable Redempció!
El Pare ha entregat la vida del Fill
Pels pecadors mortals
I ha escollit per a la benaurança
Tots aquells que havien repudiat i perdut
El Regne Celestial.
Tant estimà Déu el Món!
Cor meu, sigues conscient d'això
I reconforta't amb tals paraules,
Davant aquesta poderosa Senyera
Fins i tot les portes de l'Infern tremolen.
***
4. ÀRIA (Baix)
Agafeu,
Preneu la Salvació, mans creients!
Jesús us entrega el seu Regne Celestial
I només us demana una cosa:
Que tingueu Fe fins al final!
***
5. CORAL
De tot cor t'estimo, oh Senyor!
Prego, per a que no t'allunyis de mi
Amb la teva Ajuda i la teva Gràcia.
El Món sencer no m'alegra,
No desitjo Cel ni Terra
Quan puc tenir-te amb mi.
I encara que el meu cor s'esquerdi
Seguiràs sent Tu la meva Confiança,
El meu Salvador i Consol del meu Cor,
Aquell qui amb la seva sang em redimí.
Senyor Jesucrist,
Déu i Senyor meu, Déu i Senyor meu,
No m'abandonis mai a l'escarni.

Traduïda per Josep-Miquel Serra