Contràriament al que la que la llegenda romàntica ens ha volgut
fer creure, Johann Sebastian Bach gaudí en vida d’un reconegut prestigi i d'una
gran fama arreu d’Alemanya. Una bona mostra en són les seves breus però
continues sortides de Leipzig vers altres ciutats a fi de solemnitzar amb la
seva música l’inauguració d’un nou orgue o l’aniversari d’algun personatge
destacat, visites que, a més de prestigi, li reportaven ingressos extraordinaris.
Bach mantingué molt bones relacions al llarg de la seva vida amb la cort ducal
de Saxònia-Weissenfels, relacions que s’iniciaren ja durant la seva etapa al
servei de la cort ducal de Weimar (1708-1717). Filla d'un trompetista d'aquella
ciutat seria la seva segona esposa, Anna Magdalena. L’any 1713, en motiu de
l’aniversari del duc Christian, hi havia estrenat la cantata BWV 208, la seva
primera cantata profana també coneguda com a Cantata de Cacera. El 23 de
febrer de 1725 la música de Bach és de nou requerida a Weissenfels per
amenitzar l’aniversari del duc, el qual serà obsequiat amb una nova cantata: Entfliehet,
verschwindet, ihr Sorgen, una obra profana de tema pastoral actualment
catalogada com a BWV 249a. Quatre anys més tard el duc retribuirà el present
atorgant a Bach el títol honorífic de Compositor de la Cort.
Era aquesta cantata, com totes les obres de circumstàncies de
l’època, una peça d’un sol ús, destinada a l’oblit un cop interpretada. Però
Bach no abandonava les seves criatures! Una constant en la seva trajectòria és
la reutilització d’una mateixa música degudament transformada. En les obres
vocals, abundarà el procediment anomenat paròdia: Una obra determinada,
amb una nova lletra però amb la mateixa música. Això permetia tant reciclar la
música d’aquestes obres de compromís com convertir obres profanes en religioses
(Bach sempre convertirà obres profanes en religioses però mai a la inversa!). I
això exactament és el que va fer Bach amb aquesta cantata d’aniversari que el
dia 1 d’abril d’aquell mateix any 1725, diumenge de Pasqua de Resurrecció, fou
interpretada a Leipzig com a cantata d’església amb el títol Kommt, gehet
und eilet. Només es conserven fragments d’aquesta primera adaptació, però
sembla ser que ja estava concebuda dramàticament, amb personatges com Maria la
mare de Jaume (soprano), Maria Magdalena (alt), Pere (tenor) i Joan (baix).
L’any següent rescata de nou Bach aquesta obra per a
convertir-la en una nova cantata d’aniversari: Verjaget, zerstreuet,
zerrüttet, ihr Sterne BWV 249b, dedicada ara al comte J. F. von Flemming.
Serà deu anys més tard, el 1735, quan l’obra rebrà la seva
forma definitiva, tot i que la partitura que conservem data de 1738, constant
interpretacions els anys 1740 i 1749. L’encapçalament, de la ploma de Carl
Philliph Emmanuel Bach, indica Oratorium Festo Paschali a 4 voci, Tromba,
Tamburini, due Hautbois, due Violini, Viola, Bassono e Continuo di Joh.: Seb:
Bach. Curiosament, no hi són esmentades les flautes, dues dolces i una
travessera.
Juntament amb l’Oratori de l’Ascensió BWV 11 i l’Oratori
de Nadal BWV 248, és aquesta una de les tres obres que Bach titula oratori,
les quals reberen la seva forma definitiva l’any 1735. Estrictament parlant,
cap d’elles és un oratori: Formalment són idèntiques a les cantates i totes
tres van ser construïdes a partir d'obres profanes anteriors. Probablement
recorre Bach a aquesta denominació per la participació en dues d'elles d'un
personatge narrador, l'Evangelista, encarnat pel tenor. La diferència de l'Oratori
de Pasqua vers els altres dos oratoris és que en ell hi apareixen els
quatre personatges abans esmentats i no pas l'Evangelista. Aquesta
dramatització, que trobem en algunes cantates profanes però en cap altra obra
vocal religiosa de Bach (exceptuant les passions i alguna cantata on
simbòlicament dialoguen Jesús i l’ànima), converteixen l'Oratori de Pasqua
en una obra singular i, com veurem més endavant, no serà el seu únic tret
distintiu.
L’autor del text de les dues versions profanes d’aquesta obra
fou Christian Friedrich Henrici, recaptador de taxes postals o quelcom semblant
i poeta aficionat més conegut pel pseudònim de Picander. Col·laborador
habitual de Bach en la seva etapa a Leipzig, va ser el llibretista de diverses
de les seves obres vocals, com la Passió Segons Sant Mateu. Tot en fa
sospitar, doncs, l’autoria de la versió religiosa. Les paròdies de Picander
resulten tan ben aconseguides que gairebé seria impossible saber que ho són si
no posseíssim les versions profanes originals. Això es deu al fet que, òbviament,
treballava sota les indicacions del propi Bach, la qual cosa facilitava
l’encaix del nou text a la música ja escrita. Un bon exemple n’és el cor final
de l’obra, Preis und Dank, on la versió religiosa conserva la retòrica
musical de certes paraules com Himmel (cel), cantada amb notes
ascendents o bogen (arcs), cantada amb vocalitzacions que, efectivament,
dibuixen un arc ascendint i descendint sobre el pentagrama (La-Fa
sostingut-La).
Moltes obres vocals de Bach s’inicien amb un moviment
instrumental. Aquest és el cas de l’Oratori de Pasqua, que arrenca amb un brillant moviment denominat sinfonia,
a càrrec de tot el dispositiu orquestral de les grans ocasions, amb
trompetes i timbales. A continuació, i aquest és un altre detall excepcional
d’aquesta obra, situa Bach un segon moviment instrumental, molt més pausat i en
adagio, a càrrec de l’oboè i les cordes. Estem davant l’única obra vocal
de Bach que s’inicia amb dos moviments orquestrals que molt bé podrien ser els
dos primers moviments d’un concert avui en dia perdut, el qual hauria
sobreviscut gràcies al seu reciclatge dins aquest oratori.
En les primeres versions de l’obra, aquesta engegava la seva
part vocal amb un duet per a tenor i baix que Bach convertiria més endavant en
el cor a quatre veus que li dóna nom: Kommt, eilet und laufet, un cor
que reprèn la tonalitat (Re major) i el caràcter festiu de la sinfonia
inicial i que certament desperta la sospita que es pogués tractar d’una
reelaboració del tercer moviment de l’hipotètic concert abans esmentat.
Els quatre protagonistes ploren la mort del Salvador en el
primer recitatiu, que dóna pas a la primera ària de l’oratori, Seele, deine
Spezereien, una ària per a soprano acompanyada de flauta travessera o violí
en pizzicato segons convingui, car la partitura en deixa oberta
l’elecció. Es tracta d’un reposat però intens moviment, on el cantant i
l’instrument escollit evolucionaran sustentats únicament pel baix continu.
El següent recitatiu ens presenta el diàleg de Maria Magdalena
amb els dos apòstols, als quals revela la visió de l’àngel i la resurrecció de
Jesús. La notícia motiva l’ària següent, Sanfe soll mein Todeskummer, en
la qual el tenor (Pere) és acompanyat de dues veus instrumentals i baix
continu, cada una de les veus a càrrec de flauta dolça i violí una octava per
sota. Aquest dispositiu revesteix la peça d’un deliciós aire de dolçor i
delicadesa. La paraula Schlummer (son lleuger) serà cantada amb una
llarga nota.
Soprano i contralt cantaran el següent recitatiu en arioso que
prepara la dinàmica ària Saget, saget mir geschwinde, a càrrec de la
contralt acompanyada de tota la corda i l’oboè d’amore en paper concertant. Un
magnífic moviment estructurat segons la forma da capo que presentarà una
forta i dramàtica inflexió al final de la segona secció per a cantar en adagio
els versos Ganz verwaiset und betrübt (És ben orfe i afligit).
Aquesta fantàstica ària donarà pas a la recta final de
l’oratori. El penúltim moviment serà un recitatiu per a baix on trobarem les
úniques vocalitzacions en els recitatius d’aquesta obra, sobre les paraules erfreut
(exultem) i Freudenlieder (Càntics de joia). I l’oratori finalitzarà amb
el cor Preis und Dank, brillant i tronador gràcies a la participació
novament de tot el dispositiu orquestral. Estructurat en dues seccions, la
primera canta els sis primers versos i manté un cert aire de giga, la
dansa barroca que habitualment tancava les suites. La segona esdevé una espècie
d’apoteosi final: canta els dos darrers versos arrencant de manera fugada i en
compàs 3/8 amb les veus cada vegada més nombroses i més amunt, esclatant
finalment en un èxtasi de glòria que conclourà l’oratori de manera contundent.
J.M.S.
ORATORI DE
PASQUA
BWV 249
|
ÖSTER
ORATORIUM
BWV 249
|
1. SIMFONIA
|
1. SINFONIA
|
2. ADAGIO
|
2. ADAGIO
|
3. COR
Veniu, cuiteu,
correu, oh peus lleugers,
arribeu a la
cova que amaga Jesús.
Que les rialles i
la jovialitat
acompanyin els
cors,
perquè el
nostre Salvador ha ressuscitat.
|
3. CHOR
Kommt, eilet und laufet, ihr flüchtigen Füße,
Erreichet die Höhle, die Jesum bedeckt!
Lachen und Scherzen
Begleitet die Herzen,
Denn unser Heil ist auferweckt.
|
4. RECITATIU
(Contralt, Soprano, Baix, Tenor)
Maria
Magdalena:
Oh esperit
fred dels homes,
on se n’ha
anat l’amor
que deveu al
Salvador?
Maria la mare
de Jaume:
Una feble dona
us farà empegueir!
Pere:
Ai! Una
tristesa desolada...
Joan:
...i un ansiós
mal de cor...
Pere, Joan:
...amb
llàgrimes salades
i melangiós
deler
li han
preparat una unció...
Maria
Magdalena, Maria la mare de Jaume:
...cosa que vosaltres, com
nosaltres, heu fet debades.
|
4. REZITATIV
Maria Magdalena
O kalter Männer Sinn!
Wo ist die Liebe hin,
Die ihr dem Heiland schuldig seid?
Maria Jacobi
Ein schwaches Weib muß euch beschämen!
Petrus
Ach! ein betrübtes Grämen
Johannes
Und banges Herzeleid
Petrus, Johannes
Hat mit gesalz'nen Tränen
Und wehmutsvollem Sehnen
Ihm eine Salbung zugedacht,
Maria Jacobi, Maria Magdalena
Die ihr, wie wir, umsonst gemacht.
|
5. ÀRIA
(Soprano)
Maria la mare
de Jaume:
Ànima meva, la
teva espècia aromàtica
ja no serà la
mirra,
perquè només
amb la
resplendor de la corona de llorer
es calmarà el
teu anhel neguitós
|
5. ARIE
Maria Jacobi
Seele, deine Spezereien
Sollen nicht mehr Myrrhen sein.
Denn allein
Mit dem Lorbeerkranze prangen,
Stillt dein ängstliches Verlangen.
|
6. RECITATIU
(Tenor, Baix, Contralt)
Pere:
Vet aquí el
sepulcre.
Joan:
I vet aquí la
pedra
que el tanca.
Però, on és el
meu Salvador?
Maria
Magdalena:
Ha ressuscitat
d’entre els morts!
Hem trobat un
àngel
que ens ho ha
fet saber.
Pere:
Aquí veig amb
joia
el sudari
desplegat.
|
6. REZITATIV
Petrus
Hier ist die Gruft
Johannes
Und hier der Stein,
Der solche zugedeckt;
Wo aber wird mein Heiland sein?
Maria Magdalena
Er ist vom Tode auferweckt!
Wir trafen einen Engel an,
Der hat uns solches kundgetan.
Petrus
Hier seh' ich mit Vergnügen
Das Schweißtuch abgewickelt liegen.
|
7. ÀRIA
(Tenor)
Pere:
Dolçament
esdevindrà el meu patiment mortal
només un son
lleuger,
Jesús, pel vostre
sudari.
Sí, em reconfortarà
i les meves
llàgrimes de dolor
tendrament eixugarà de les meves galtes.
|
7. ARIE
Petrus
Sanfte soll mein Todeskummer
Nur ein Schlummer,
Jesu, durch dein Schweißtuch sein.
Ja, das wird mich dort erfrischen
Und die Zähren meiner Pein
Von den Wangen tröstlich wischen.
|
8. RECITATIU
(Contralt, Soprano)
Maria
Magdalena, Maria la mare de Jaume:
Mentrestant
sospirem
amb encès anhel.
Ah, tant de bo fos
possible
veure el
Salvador!
|
8. REZITATIV
Maria Jacobi, Maria Magdalena
Indessen seufzen wir
Mit brennender Begier;
Ach, könnt' es doch nur gebald geschehen,
Den Heiland selbst zu sehen!
|
9. ÀRIA
(Contralt)
Maria
Magdalena:
Digueu-me,
digueu-me aviat,
digueu-me on puc
trobar Jesús,
aquell a qui
la meva ànima estima!
Veniu, veniu,
abraceu-me;
perquè el meu
cor sense vós
és ben orfe i
afligit.
|
9. ARIE
Maria Magdalena
Saget, saget mir geschwinde,
Saget, wo ich Jesum finde,
Welchen meine Seele liebt!
Komm doch, komm, umfasse mich,
Denn mein Herz ist ohne dich
Ganz verwaiset und betrübt.
|
10. RECITATIU
(Baix)
Joan:
Exultem de
joia
perquè el
nostre Jesús torna a ser viu,
i el nostre
cor,
abans desfet i
surant dins la tristesa,
oblida el
dolor
i pensa en
càntics de joia
perquè el
nostre Salvador torna a ser viu.
|
10. REZITATIV
Johannes
Wir sind erfreut,
Daß unser Jesu wieder lebt,
Und unser Herz,
So erst in Traurigkeit zerflossen und geschwebt,
Vergißt den Schmerz
Und sinnt auf Freudenlieder;
Denn unser Heiland lebet wieder.
|
11. COR
Una lloança i
acció de gràcies
sigui sempre,
Senyor, el vostre càntic de glòria.
L’Infern i el
Dimoni han estat derrotats;
les seves
portes han estat esbotzades.
Exulteu,
llengües destravades,
que se senti
del cel.
Inaugura, cel,
arcs triomfals.
El Lleó de
Judà arriba vencedor.
|
11. CHOR
Preis und Dank
Bleibe, Herr, Dein Lobgesang!
Höll' und Teufel sind bezwungen,
Ihre Pforten sind zerstört;
Jauchzet, ihr erlösten Zungen,
Daß man es im Himmel hört!
Eröffnet, ihr Himmel, die prächtigen Bogen,
Der Löwe von Juda kommt siegend gezogen!
|
Traducció: Gabriel de la S. T. Sampol
Comentari: Josep-Miquel Serra
Catalunya, 2011
|
