Un cor que, si sou amants de la música orquestral de Bach, us sonarà familiar... per que no és res més que una reutilització de l'obertura de la quarta Suite Orquestral en Re Major BWV 1069. Resulta molt curiosa l'afició de Bach a concebre els cors inicials d'algunes cantates a la manera d'una obertura francesa, amb els seus primers compassos d'extrema solemnitat seguits de l'habitual i complexa fuga, per acabar repetint breument la solemne introducció. En la majoria de casos no sabem si estem davant de cors de nova composició o de reelaboracions d'obertures instrumentals avui perdudes. En el cas de la cantata BWV 110 però, sabem del cert que la música del cor inicial ja havia estat escrita anteriorment. Potser Bach va pensar que la solemnitat de l'obertura francesa simbolitzava de manera excel·lent el moment transcendental del naixement del Fill de Déu...
Altres exemples d'aquest tipus de cors els trobem a les cantates BWV 20, 61, 97, 119 o 194.
En el cas de les cantates BWV 20 i 61, la seva utilització es podria explicar pel fet que la primera està destinada al primer diumenge després la Trinitat i la segona al primer diumenge d'Advent. Ambdues cantates obren un cicle, així que potser pensà Bach que era una bona idea començar-les amb un cor-obertura. En el cas de les altres cantates del grup la intenció de Bach no queda tan clara.
Sigui com sigui, per als qui ens encanta la solemnitat barroca, res millor que aquests cors de Bach en forma d'obertura francesa. Que els gaudiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada