29/3/15

BWV 182

Diumenge de Rams, una festivitat per a la qual només s'ha conservat la cantata BWV 182, que data de l'època de Weimar i que posteriorment també va ser destinada a la festa de l'Anunciació (25 de març). De fet, aquesta cantata va ser la primera que Bach va escriure a Weimar arran del seu ascens a Konzertmeister, certificat el 2 de març de 1714. En virtut del seu nou càrrec, Bach havia de subministrar una cantata mensual, la qual cosa va originar el primer cicle de cantates bachianes, el Cicle de Weimar, que comprèn unes 24 cantates.
La cantata BWV 182 va ser estrenada el 25 de març d'aquell 1714, coincidint amb la festa de l'Anunciació. Segons el protocol luterà el Diumenge de Rams tenia preeminència, però el text de la cantata era adequat per a les dues festivitats. El manuscrit indica Tempore Passionis aut Festo Mariae Annuntiationis, tot i que a les particel·les Bach especifica In specie Doîca Palmarum, és a dir, especialment per al Diumenge de Rams.
Es suposa que el text és de Salomo Franck, poeta oficial de la cort ducal de Weimar en aquell temps, i autor de gairebé totes les cantates de Bach d'aquella època. El llibret utilitza un versicle del Salm 40 i una estrofa d'una passió en vers de Paul Stockmann, tot i que la seva principal inspiració serà l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem traslladada simbòlicament a una entrada a l'ànima del creient per tal de menar-lo a la Jerusalem celestial.
Com moltes cantates de l'època, aquesta arrenca amb una peça orquestral, en aquest cas una bella sonata amb cordes i flautes dolces, que enllaça conceptualment amb el següent cor que donarà nom a la cantata: Himmelkönig, sei willkommen (Rei del Cel, sigues benvingut). Estructurat en tres seccions seguint les proclames del text, la primera és una gran fuga permutativa, la segona una fuga més lliure i la tercera una estructura en forma canònica. El dispositiu vocal serà acompanyat en tot moment de les cordes i les flautes, presents des de la sonata inicial. Cal destacar que aquesta és una de les poques cantates en les quals Bach prescindeix de l'oboè.
Seguirà un recitatiu del baix que, encarnant la veu de Crist, acabarà transformat en airosoSiehe, ich komme, im Buch ist von mir geschrieben (Heus ací que ja vinc!). El baix enllaçarà aquest recitatiu amb l'ària Starkes Lieben (El teu poderós amor), elegant moviment a càrrec de la corda, on destaquen  una part de violí i dues de viola, disposició molt habitual en la música primigènia de Bach.
El següent moviment serà una nova ària, en aquest cas per a contralt: Leget euch dem Heiland unter (Sotmeteu-vos al Salvador). Apunta Alfred Dürr una transició en el llibret de la pluralitat del cor inicial (la cristiandat) a la singularitat (el creient) dels darrers moviments, transició que es realitza en aquesta ària i d'aquí que la instrumentació es redueixi a la flauta i el baix continu.
La darrera ària, Jesu, lass durch Wohl und Weh, encomanada al tenor, continua simbolitzant la individualitat del creient deixant només al baix continu a càrrec de la part instrumental. Hi destacaran els silencis expressius i les les vocalitzacions sobre els termes Kreuzige! (Crucifiqueu-lo!), fliehen (fugir) i Weh (penes).
Una gran coral polifònica constituirà el penúltim moviment de la cantata: Jesu, deine Passion (Jesús, la teva Passió), en la qual l'orquestra doblarà les veus del cor: Flauta i violí als sopranos, primera viola als contralts, segona viola als tenors i continu als baixos. La tècnica utilitzada és la del coral figurat que consagrà Johann Pachelbel, en la qual les veus inferiors són les encarregades d'anar introduint les frases de la melodia en forma canònica o fuguística, per a ser posteriorment entonades ja com a cantus firmus.
Però l'obra no conclou amb aquesta coral, com seria habitual, sinó que Bach afegeix un altre deliciós cor, de nou amb cordes i flautes, com a l'inici: So lasset uns gehen in Salem der Freuden (Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç). Destacarà el tema musical ascendent de l'arrancada, que busca suggerir les passes decidides cap a Jerusalem de què parla el text. 
Un alegre moviment que servirà per arrodonir aquesta bella cantata de Diumenge de Rams que en el seu dia inaugurà el primigeni Cicle de Weimar.
J.M.S.


Cantata BWV 182
HIMMELSKÖNIG, SEI WILLKOMMEN
Dominica Palmarum (Diumenge de Rams)
Estrenada: 25 de Març de 1714
(Primera cantata del Cicle de Weimar)
Text: Possiblement de Salomo Franck

1. SONATA
***
2. COR
Rei del Cel, sigues benvingut,
Deixa’ns ser també el teu Sió!
Entra doncs,
T’has guanyat els nostres cors!
***
3. RECITATIU (Baix)
Heus ací que  ja vinc!
Car això és escrit al Llibre sobre mi.
La teva voluntat, Déu meu,
Compleixo de bon grat.
***
4. ÀRIA (Baix)
El teu poderós amor,
Insigne fill de Déu, t’ha expulsat
De la Trona de la teva pròpia Glòria.
És per a Salvació del Món
Que has ofert un sacrifici
Segellat amb la teva sang.
***
5. ÀRIA (Alt)
Sotmeteu-vos al Salvador,
Cors del creients!
Aneu-lo a cercar
Vestits amb la puresa de la vostra Fe;
Cossos, vides i fortunes
Siguin al Rei consagrats!
***
6. ÀRIA (Alt)
Deixa, Jesús, que en la bondat i les penes
Pugui atansar-me a Tu.
El món sencer només crida: Crucifiqueu-lo!
No em permetis fugir, Senyor
De la senyera de la Creu:
Allà hi trobaré la Corona i les Palmes.
***
7. CORAL
Jesús, la teva Passió
És la meva alegria
I el meu cor es nodreix
De les teves nafres, la teva corona
I els ultratges que vas patir.
La meva ànima camina sobre roses
Quan recorda que
Ens has regalat
Una Ciutat a dalt del Cel.
***
8. COR
Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç.
Acompanyem el Rei a l’amor i al patiment:
Ell marxa al capdavant
I va obrint camí.

Traduïda per Josep-Miquel Serra