13/12/20

BWV 165

 La Festa de la Trinitat constitueix una important frontissa dins el calendari litúrgic luterà, ja que obre el seu cicle més extens, que englobarà tots els diumenges posteriors fins l'arribada de l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal. Les cantates conservades per a aquesta festivitat són les BWV 129, 165, 176 i 194, de les quals n'analitzarem tot seguit la segona, O HEILGES GEIST UND WASSERBAD BWV 165.
Tot i la seva numeració, fou la primera de les quatre cantates de Trinitat en ser escrita, ja que forma part del Cicle de Weimar, ciutat on la investigació situa la seva estrena el 16 de juny de 1715, sense descartar un any immediatament anterior o posterior. També hi ha fortes evidències de que la cantata fou reestrenada a Leipzig el 4 de juny de 1724, just quan es complia el primer any de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs. La revisió no va ser gaire profunda, ja que el manuscrit conserva moltes de les característiques de les cantates de Weimar, començant per la modèstia de la partitura, cosa certament estranya en una cantata destinada a una festivitat tan important. Potser Bach va veure esgotats els seus cantants, simples alumnes de l'Escola de Sant Tomàs, després d'haver cantat sense parar durant les tres jornades de Pentecosta que s'havien celebrat tot just cinc dies abans. El text és de Salomo Franck, l'habitual llibretista de le cantates d'aquell cicle primigeni, que el conclou amb una coral de Ludwig Helmhold de 1575. Les referències al baptisme, presents a tota la cantata, provenen de l'Evangeli del dia (Joan 3, 1-15) en el qual es narrava la conversa entre Jesús i Nicodem i la trobada amb Joan Baptista, la festivitat del qual s'esdevenia pocs dies després del Diumenge de la Trinitat.
S'inicia la cantata amb l'ària de soprano que la intitula, O heilges Geist- und Wasserbad (O, sant baptisme d'aigua i Esperit), una deliciosa fuga on la veu humana s'entortolliga amb els dos violins i el baix continu amb fagot. L'omnipresent tema principal sembla voler suggerir el fluir de l'aigua o el fet de vessar-la sobre aquell qui rep el baptisme. Les vocalitzacions es centraran en els termes més destacats, tals com Wasser (aigua), Lebens (vida) o alle Missetat (tot delicte).
Seguirà un sobri recitatiu del baix, Die sündige Geburt verdammter Adamserben (L'origen maculat, el malefici dels hereus d'Adam), que donarà pas a l'ària de contralt Jesu, der aus großer Liebe (Jesús, que amb el teu amor immens), un minimalista moviment on només el baix continu acompanyarà el cant. Tot el moviment es basa en el salt de sexta, recurs musical altament expressiu que fou reivindicat per l'alumne de Bach Johann Philipp Kirnberger al tractat Die Kunst des reinen Satzes (L'Art de la composició pura).
El quart moviment es situa entre el recitatiu acompanyat i l'arioso. A càrrec del baix, porta per títol Ich habe ja, mein Seelenbräutigam (Sí, a tu, galindoi de la meva ànima) i s'hi destaquen expressions tals com Hochheligtes Gotteslamm (Sacrosant Anyell de Déu) o Schlangenstich (fiblada de la serp). Potser és a la serp qui es vol fer referència a la següent ària, Jesu, meines Todes Tod (Jesús, mort de la meva mort): Al tenor l'acompanya un peculiar tema dels violins a l'uníson que per a Alfred Dürr és símbol de l'ofidi esmentat al text.
I la cantata conclourà amb la breu coral Sein Wort, sein Tauf, sein Nachtmahl (La seva Paraula, el seu Baptisme, el seu Repàs), simple entonació a capella  de la cinquena estrofa d'un himne de Ludwig Helmhold de 1575, cantat amb una melodia que Nikolaus Selnecker li adaptà pocs anys després. 
Aquesta senzilla coral serà una conclusió ideal per a una cantata marcada per la modèstia en tots els aspectes.
J.M.S.


Cantata BWV 165

O HEILGES GEIST UND WASSERBAD

Festo Trinitatis

Estrenada: 16 de juny de 1715

Text: Salomo Franck, amb coral final de Ludwig Helmhold (1575)


1. ÀRIA (Soprano)

O, sant baptisme d’aigua i Esperit,

Que ens permet accedir al Regne de Déu

I que ens inscriu al llibre de la Vida!

O, font! Que ofega tot delicte

Amb la seva força miraculosa

I que una nova vida ens obsequia.

O, sant baptisme d’aigua i Esperit!

***

2. RECITATIU (Baix)

L’origen maculat, el malefici dels hereus d’Adam,

Provocà la ira divina,

La mort i la destrucció.  

Així doncs, tots els qui han nascut de la carn,

No són res més que carn, infectada pel pecat,

Enverinada i contaminada.

Que sortós és el cristià!

Pel baptisme d’aigua i Esperit

Esdevé un infant de Gràcia i Salvació.

Es revesteix de Crist

Amb la seda blanca de la innocència!

I ungit pel baptisme

Amb la sang de Crist, de la Glòria, el mantell magenta.

***

3. ÀRIA (Alt)

Jesús, que amb el teu amor immens

Gràcies al baptisme ens has promès

La vida, la gràcia i la salvació,

Ajuda’ns a sentir-nos contents

I renova aquesta beneïda unió

Per tot el temps que visquem.

***

4. RECITATIU (Baix)

Sí, a tu, galindoi de la meva ànima.

Que m’has fet néixer renovat

Et juro fidelitat per tota la vida!

Sacrosant anyell de Déu.

Mes, ai las! sovint el llaç del baptisme he trencat 

I no he servat el què havia promès!

Jesús, tingues pietat, 

Compadeix-te de mi!

Perdona’m els pecats que he comès,

Tu saps, Déu meu, quan de dolorosa m’és 

La fiblada de la vella serpent!

El verí del pecat l’ànima i el cos em fa malbé!

Ajuda’m perquè et triï a tu, amb fe, 

Símbol de la roja serp ensangonada 

Que a la creu encimbellada 

Estronca tots els sofriments

I quan em flaqueja el coratge, em fa sentir valent.

***

5. ÀRIA (Tenor)

Jesús, mort de la meva mort,

Fes que en tota la meva vida

I en la postrema agonia 

Els meus ulls vegin amatents

Que ets la serpent remeiera

En contra del virulent pecat!

Cura’m, Jesús, ànima i cos,

Car, vull posar ma Vida en clar!

***

6. CORAL

La seva Paraula, el seu Baptisme, el seu Repàs

Ens guarden de tot mal,

La fe en el seu Sant Esperit

Ens diu que hi hem de confiar.


Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera.



Cap comentari: