Només dues cantates es conserven per al Vint-i-cinquè Diumenge després de la Trinitat, una festivitat que desapareix del calendari quan la Pasqua s'esdevé molt aviat: Són la BWV 90 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 116 DU FRIEDEFÜRST, HERR JESU CHRIST.
Estrenada el 26 de novembre de 1724, pertany al cicle de les anomenades Cantates Corals del segon any de Bach a Leipzig. En aquest cas, és un himne de Jakob Ebert de 1601 el que inspirà l'anònim llibretista. Amb la primera estrofa confecciona Bach l'habitual fantasia coral que obre aquest tipus de cantates, en la qual utilitza una cèlebre melodia de Bartholomäus Gesius que, de fet, utilitzà en diverses ocasions: Du Friedefürst, Herr Jesu Christ (Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist). El resultat és un cor fulgurant, on les frases de la coral, reforçades per la trompa, van apareixent impreses sobre un concertant de cordes i oboès de ritme trepidant. L'homofonia inicial es desgrana conforme avança el moviment, deixant als sopranos el cantus firmus mentre la resta de veus confecciona una modesta polifonia. La repetició del brillant ritornello inicial conclourà una de les partitures més enèrgiques de Bach.
El clima canviarà radicalment al segon moviment, l'ària de contralt Ach, unaussprechlich ist die Not (Ai las, quan inefable és l'angoixa), un moviment introspectiu i amarat d'una angoixa expressada pels gemecs de l'oboè, únic acompanyant del cantant a part del sempitern continu.
Al següent recitatiu de tenor, Gedenke doch (Recorda, doncs), retrobarem fugaçment les notes inicials de la melodia coral abans esmentada, interpretades pel violoncel. I seguirà un dels poquíssims tercets de Bach, titulat Ach, wir bekennen unsre Schuld (Ah, confessem el nostre pecat). És concebut per a soprano, tenor i baix, una disposició que només trobem en dos dels cinc tercets de Bach que han arribat als nostres dies. L'entramat temàtic és dens i no només es limita a les tres veus, tot i que aquestes siguin únicament sustentades pel continu. En efecte, aquest podria ser substituït per la veu d'un baix i implicar-se a l'entramat sense gaire problemes. Tot i això, el seu paper serà el de presentar, interludiar i concloure el moviment amb el seu delicat ritornello.
Un expressiu recitatiu del contralt acompanyat de tota la corda titulat Ach, lass uns durch die scharfen Ruten (Ai las, no ens facis vessar massa sang) condueix a la coral final, Erleucht auch unser Sinn und Herz (Il·lumina el nostre cor i voluntat), entonació a capella de la setena estrofa de la coral que ha inspirat la cantata, de nou cantada amb la melodia de Bartholomäus Gesius i amb l'orquestra doblant les veus segons la tessitura.
J.M.S.
Cantata BWV 116
DU FRIEDEFÜRST, HERR JESU CHRIST
Dominica 25 Post Trinitatis
Estrenada: 26 de novembre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Jakob Ebert de 1601.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada