22/9/19

BWV 25

Tres cantates conserva el catàleg destinades al Catorzè diumenge després de la Trinitat, que per ordre de composició són les BWV 25, 78 i 17. La primera d'elles, titulada ES IST NICHTS GESUNDES AN MEINEM LEIBE BWV 25, serà la que analitzarem tot seguit.
Estrenada a Leipzig el 29 d'agost de 1723, pertany al primer estiu de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs, una època de fervor compositiu en el qual Bach engendrà, setmana rere setmana, una autèntica nissaga d'obres magistrals.
L'anònim llibretista deriva l'Evangeli del dia, que narrava la curació de deu leprosos, cap a una comparació entre la malaltia física i la de l'esperit, que només Jesús pot guarir. Com veurem, aquesta deriva origina certes comparacions que avui en dia ens resulten un punt desagradables, o en tot cas gens poètiques. Com és habitual a les cantates de Bach, el pessimisme inicial transitarà cap a un clima d'esperança als darrers moviments, sempre per obra i gràcia de Jesús.
La cantata s'inicia amb el magistral cor que li dóna nom, provinent d'un versicle del Salm 38: Es ist nichts Gesundes an meinem Leibe (No hi ha res indemne al meu cos). Musicalment, aquest cor es basa en la melodia d'aquella coral de Hans Leo Hassler que apareix repetides vegades a la Passió segons Sant Mateu, esdevenint-ne gairebé el seu leimotive. La melodia d'aquesta coral anirà apareixent a diferents veus, tant vocals com instrumentals, que teixiran una densa polifonia sobre un tema de les cordes i els oboès que vol imitar els sospirs d'aquell qui pateix. A la segona secció apareixerà al continu un tema de semicorxeres que podria simbolitzar les passes d'aquell qui arrossega la feixuga càrrega del pecat. Flautes, cornetto i tres trombons acompanyen en tot moment el cor i doten el moviment d'aquell aire arcaïtzant que Bach solia assimilar al desconsol i la humiliació.
Al segon moviment, el recitatiu de tenor Die ganze Welt ist nur ein Hospital (El Món sencer és un hospital), trobem les primeres comparacions un punt desagradables de les quals n'hem fet esment anteriorment. Certament, aquest tipus de comparacions formaven part dels contrastos i clarobscurs que tant agradaven al barroc.
Seguirà l'ària Ach, wo hol ich Armer Rat? (Ai las! Pobre de mi, on cercar ajut?), on el baix només serà acompanyat del continu en torturats girs que il·lustren el patiment expressat al text, el qual sublima la comparació entre la malaltia física i l'espiritual, destacant  termes com Aussatz (lepra), Boulen (tumors), Artz (metge) o seelenkur (remei de l'ànima).
Els següents dos moviments s'encomanen al soprano: Primer el recitatiu O Jesu, lieber Meister (Oh Jesús, el meu estimat Mestre), que marca un canvi de tendència en el missatge de la cantata, que ara s'encaminarà vers la curació de la mà de Jesús mitjançant expressions com Zu dir flieh ich (em refugio el teu costat) o Mein Heiland, mache mich von Sündenaussatz (Mon Salvador, neteja'm la lepra del pecat). Aquesta curació esdevé ja plena a l'ària següent, Öffne meinen schlechten Liedern (Jesús, atansa als meus pobres cants), un deliciós moviment amb flautes dolces, oboè i cordes del qual només en podem lamentar la brevetat. Aquest ambient de dolçor extrema és una autèntica translació en música dels cants angelicals presents al text, els quals també inspiren en Bach uns refinats efectes d'eco.
I la cantata conclourà amb la coral Ich will alle meine Tage (Vull consagrar tots els dies de la meva existència), que entonarà a capella l'estrofa final de Treuer Gott, ich muss dir klagen de Johann Heermann. És cantada amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele, una cançó profana del segle XV adaptada a l'ús religiós als Salms Francesos, apareguts a Ginebra l'any 1551 i que apareix de manera recorrent a nombroses cantates de Bach.
J.M.S.



Cantata BWV 25
ES IST NICHTS GESUNDES
AN MEINEM LEIBE
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 29 d'agost de 1723
Text: Anònim, basat en el Salm 38
i en un Himne de Johann Heermann (1630)
1. COR
No hi ha res indemne al meu cos
A causa de la teva ira.
No hi ha pau als meus ossos
A causa dels meus pecats.
***
2. RECITATIU (Tenor)
El Món sencer és un hospital
On una multitud de gent
Fins i tot nadons de bressol
Jauen al llit damnats per la malaltia.
L'un és colpejat al pit
Per l'ardor maligne d'un desig impur,
L'altre jau malalt
Per la pestilència de son propi honor,
El tercer és devorat per l'avarícia
Que el condueix a la tomba abans d'hora.
El Pecat Original embrutí i infectà
La Humanitat amb la lepra del pecat.
Ai las! El verí banya els meus membres.
Pobre de mi, on trobaré el remei?
Qui m'ajudarà en la meva desgràcia?
Qui és el meu metge, que encara em vol salvar?
***
3. ÀRIA (Baix)
Ai las! Pobre de mi, on cercar ajut?
La meva lepra, les meves nafres
No la guarirà cap planta ni empast:
Només bàlsam de Galaad!
Tu, Senyor Jesús, el meu metge,
Només Tu coneixes el millor remei
Per a la meva Ànima!
***
4. RECITATIU (Soprano)
Oh Jesús, el meu estimat Mestre,
Em refugio al teu costat.
Ah! Reconforta la meva afeblida vitalitat!
Tingues pietat, Tu que ets el metge
I el guaridor de tots els mals.
No m'arrosseguis lluny del teu davant!
Mon Salvador, neteja'm la lepra del pecat,
Jo vull, a canvi, oferir-te
Tot el meu cor
En sacrifici constant
I agrair la teva ajuda
Per la resta dels meus dies.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Jesús, atansa als meus pobres cants
L'oïda de la teva gràcia.
Així, quan canti amb els Àngels
Enmig del cor celestial
El meu cant d'agraïment
Sonarà de la manera més bella.
***
6. CORAL
Vull consagrar tots els dies de la meva existència
A celebrar el poder de la teva mà,
Amb la qual Tu, amorosament
Has apartat de mi turments i plors.
No és només entre els mortals
Que ha de resplendir la teva Glòria:
Jo vull també, quan acabi al més enllà,
Seguir Glorificant-te Eternament.

Traduïda per Josep-Miquel Serra