3/1/16

Oratori de Nadal BWV 248/ V. Ehre sei dir, Gott, gesungen

El text d'aquesta cantata no té relació amb l'evangeli del Diumenge després de la circumcisió de Crist (Mt. 2, 13-23) sinó que, avançant-se a la següent festivitat, ens parla ja de l'Epifania i la visita dels Reis d'Orient.
Aquesta cantata va ser interpretada el dia 2 de gener de 1735, únicament a Sant Nicolau. La disposició instrumental és modesta: dos oboès d'amore, cordes i baix continu. Tot i així, s'inicia amb una pàgina memorable, un meravellós cor de gran envergadura, que ens submergeix en un ambient d'enlluernant brillantor i felicitat. No tenim constància que es tracti d'una paròdia però, si així fos, hauríem de donar gràcies al cel per haver-ne conservat la versió integrada a l'Oratori de Nadal, perduda la versió original.
Un recitatiu de l'Evangelista dona pas al recitatiu i cor Wo ist der neugeborne König der Jüden?, on novament Bach utilitzarà un llenguatge molt semblant al de les escenes de multituds de les passions.
Una coral ens condueix a l'ària Erleucht auch meine finstre Sinnen, una ària per a baix que prové de la cantata profana BWV 215, on era cantada pel soprano amb una diferent instrumentació. Ara, només l'oboè (amb el seu extens ritornello) i el continu acompanyen la veu del cantant.
Dos recitatius de l'Evangelista n'enquadren un del contralt que, acompanyat per la corda, comenta el terror del rei Herodes i els jueus pel naixement de Jesús, donant pas a una nova ària, en aquest cas un terzetto per a soprano, contralt i tenor: Ach, wenn wird die Zeit erscheinen, un dels pocs tercets de Bach, que bé podria ser una paròdia, tot i que no en tenim proves. Les ràpides cadències del violí sol sobre el baix continu són la única instrumentació d'aquesta peça.
La cantata conclou amb un breu recitatiu del contralt i la corresponent coral, també força breu i sense pretensions.

J.M.S.




Ehre sei dir, Gott, gesungen
DIUMENGE DESPRÉS CAP D'ANY
(Dominica post f. Circumcisionis Christi)


1. COR
Que glòria, oh Déu, us sia cantada,
que per a vós lloança i gràcies sien a punt.
A vós us exalça el món sencer,
perquè us ha plagut el nostre bé,
perquè avui
tot el nostre anhel s'ha complit,
perquè el vostre favor ens alegra tan magníficament.

2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Després d'haver nascut Jesús a Betlem de la Judea, en temps del rei Herodes, vet aquí que els Savis d'orient arribaren a Jerusalem i digueren:

3.COR I RECITATIU (Contralt)
Els Savis: On és el Rei dels jueus tot just nat?
RECITATIU (Contralt)
Cerqueu-lo dins el meu pit,
aquí viu, per a goig meu i seu.
COR (continuació)
Els Savis: Hem vist a l'orient la seva estrella i hem vingut a adorar-lo.
RECITATIU (continuació)
Sortats vosaltres que heu vist aquesta Llum;
això és per la vostra salvació que s'ha esdevingut!
Salvador meu, vós sou la llum,
que també per als gentils lluirà,
i ells, que encara no us coneixen,
com si ja fos així us volen adorar.
Que clara, que límpida la vostra resplendor ha de
ser, Jesús estimat!  

4. CORAL
La vostra claror consumeix la fosca,
la negra nit transforma en llum.
Guieu-nos pel vostre camí,
per tal que el vostre rostre
i la vostra llum magnífica,
els puguem mirar eternament. 

5. ÀRIA (Baix)
Il·lumineu-me també els  sentits enfosquits,
il·lumineu-me el cor
amb la clara lluentor dels [vostres] raigs!
La vostra paraula per a mi la clara llàntia
serà tot el meu camí;
no permetrà que la meva ànima s'iniciï en el Mal. 

6. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Quan el rei Herodes ho va sentir, s'espantà i amb ell tot Jerusalem.  

7. RECITATIU (Contralt)
Per què us espanteu?
La presència del meu Jesús pot despertar en vosaltres una tal por?
No hauríeu més tost d'alegrar-vos-en,
atès que ell d'aquesta manera va prometre
restaurar el bé dels homes? 

8. RECITATIU (Tenor)
Evangelista:
I va reunir tots els grans sacerdots i els escribes del poble i els preguntava sobre on havia de nèixer el Crist. I ells li digueren: A Betlem de Judea, perquè així ha estat escrit pel profeta: I tu Betlem de Judea, de cap manera no ets el més petit dels clans de Judà, car és de tu que sortirà el cabdill que serà Senyor del meu poble d'Israel.                                                                                                
9. TRIO (Soprano, Contralt, Tenor)
Ah, quan arribarà el temps?
Ah, quan vindrà el Conhort dels seus?
Calleu, que veritablement ja és aquí!
Jesús, ah, veniu a mi!  

10. RECITATIU (Contralt)
El meu estimat ja regna.
Un cor, que adora el seu regnat,
i que tot  sencer s'hi lliura com a seu,
és el tron del meu Jesús.  

11. CORAL
Certament aquesta cambra del meu cor
no és en absolut una sala per a un príncep,
ans una fosca mina;
tanmateix, així que  el  raig de la vostra Gràcia
hi lluirà semblarà plena de sol.


Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.

30/11/15

La Joia del Mes: Desembre de 2015

Com cada desembre, hem escollit la Joia del Mes d'entre la música nadalenca de Bach. En aquesta ocasió, us convidem a gaudir de l'imponent cor inicial de la cantata BWV 110, una obra estrenada a Leipzig pel dia de Nadal de l'any 1725, tercer any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
Un cor que, si sou amants de la música orquestral de Bach, us sonarà familiar... per que no és res més que una reutilització de l'obertura de la quarta Suite Orquestral en Re Major BWV 1069. Resulta molt curiosa l'afició de Bach a concebre els cors inicials d'algunes cantates a la manera d'una obertura francesa, amb els seus primers compassos d'extrema solemnitat seguits de l'habitual i complexa fuga, per acabar repetint breument la solemne introducció. En la majoria de casos no sabem si estem davant de cors de nova composició o de reelaboracions d'obertures instrumentals avui perdudes. En el cas de la cantata BWV 110 però, sabem del cert que la música del cor inicial ja havia estat escrita anteriorment. Potser Bach va pensar que la solemnitat de l'obertura francesa simbolitzava de manera excel·lent el moment transcendental del naixement del Fill de Déu...
Altres exemples d'aquest tipus de cors els trobem a les cantates BWV 20, 61, 97, 119 o 194.
En el cas de les cantates BWV 20 i 61, la seva utilització es podria explicar pel fet que la primera està destinada al primer diumenge després la Trinitat i la segona al primer diumenge d'Advent. Ambdues cantates obren un cicle, així que potser pensà Bach que era una bona idea començar-les amb un cor-obertura. En el cas de les altres cantates del grup la intenció de Bach no queda tan clara.
Sigui com sigui, per als qui ens encanta la solemnitat barroca, res millor que aquests cors de Bach en forma d'obertura francesa. Que els gaudiu!


29/11/15

Comença l'Advent

Avui entrem a l'advent, i comença l'any litúrgic.
A La Cantata del Diumenge ho hem celebrat amb una magnífica cantata!

Cantata BWV 62
NUN KOMM DER HEIDEN HEILAND (II)

Dominica I Adventus
Estrenada: 3 de desembre de 1724
Text: Anònim, basat en la versió alemanya de Martí Luter de l'himne Veni Redemptor gentium


1. COR
Vine ja, Salvador dels pagans,
Proclamat Fill d’una Verge
El món sencer es meravella
Que Déu fes cosa tan gran.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Admireu, Oh gent del món, aquest gran Misteri:
El Suprem Creador compareix a la terra.
Heus ací, que poden escatir els tresors del cel.
Heus ací, que se’ns ha donat un Mannà diví.
Oh meravella! la innocència no ha estat pas maculada.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ha baixat del Tron i la Glòria de Déu
El seu Fill unigènit.
S’ha fet visible el Fill de Judà,
Per fer camí, exultant de joia,
I pagar car les nostres flaqueses.
Oh esclat lluminós, oh prodigiosa benaurança!
***
4. ÀRIA (Baix)
Escomet, venç, Heroi poderós!
Sigues per nosaltres el reforç de la carn!
Sigues generós,
Per enfortir la nostra bona voluntat
Per vèncer les temptacions.
***
5. RECITATIU (Soprano, Alt)
Honorem aquesta Meravella
I ens apropem vora el pessebre
Tot lloant-te, exultants, a boca plena,
Per tot el que ens has atorgat;
La foscor ja no ens atemoreix
Car contemplem la teva llum infinita.
***
6. CORAL
Lloat sia Déu Pare, el Verb,
Lloat sia Déu, son únic Fill,
Lloat sia Déu, l’Esperit Sant,
Ara i per sempre!

                Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera.

La Cantata del Diumenge 2016

Dissenyant la propera temporada de La Cantata del Diumenge...

Al 2016 la Pasqua arribarà molt aviat, així que el Cicle d'Epifania només tindrà 2 diumenges i el de la Trinitat s'allargarà fins als 26 diumenges Post Trinitatis, amb la qual cosa podrem sentir la cantata BWV 70, que només sona quan la Pasqua cau molt aviat.
Però encara més difícil és que soni la BWV 140: Un 27è diumenge P. T. només apareix al calendari quan la Pasqua cau el més aviat que pot caure. En vida de Bach, 5 vegades: Dues quan era petit, una al 1704 i dues més els anys 1731 i 1742.
Nosaltres la vam poder escoltar l'any 2008. I encara de nou al 2011 en ocasió d'un altre diumenge excepcional: El 6è diumenge després d'epifania, que només apareix els anys en que la Pasqua cau el més tard que pot caure. Com que no s'ha conservat cap cantata per aquest diumenge tan atípic, vam decidir utilizar també la BWV 140, així que aquesta famosa obra és per a nosaltres la cantata més excepcional de totes... i no només per la seva extraordinària bellesa.
Però de moment (hem fet els càlculs fins al 2020) no sonarà...


LA CANTATA DEL DIUMENGE 2016

GENER
1. Diumenge 3 - Dominica Post Circumcisionis Christi- CANTATA BWV 153
2. Diumenge 10 - Dominica I Post Epiphanias - CANTATA BWV 32
3. Diumenge 17 - Dominica II Post Epiphanias - CANTATA BWV 13
4. Diumenge 24 - Dominica Septuagesimae - CANTATES BWV 84 & 44
5. Diumenge 31 – Dominica Sexagesimae - CANTATES BWV 18 & 196

FEBRER
6. Diumenge 7 – Dominica Estomihi - CANTATA BWV 23
7. Diumenge 14 – Dominica Invocavit (I Quaresmae) - CANTATA BWV 119
8. Diumenge 21 – Dominica Reminiscere (II Quaresmae) - CANTATA BWV 120
9. Diumenge 28 - Dominica Oculi (III Quaresmae) - CANTATA BWV 80

MARÇ
10. Diumenge 6 – Dominica Laetare (IV Quaresmae) - CANTATA BWV 71
11. Diumenge 13 – Dominica Judica (V Quaresmae) - CANTATA BWV 29
12. Diumenge 20 – Dominica Palmarum - CANTATA BWV 66
13. Diumenge 27 – Festo Paschatos - CANTATA BWV 31

Continuarà... 

10/9/15

Diada 2015

CataBach.com us anima a participar en tots els actes commemoratius programats per demà, onze de Setembre de 2015.




Bona Diada a tothom i Visca Catalunya!

29/3/15

BWV 182

Diumenge de Rams, una festivitat per a la qual només s'ha conservat la cantata BWV 182, que data de l'època de Weimar i que posteriorment també va ser destinada a la festa de l'Anunciació de Maria (25 de març). De fet, aquesta cantata va ser la primera que Bach va escriure a Weimar arran del seu ascens a Konzertmeister, certificat el 2 de març de 1714. En virtut del seu nou càrrec, Bach havia de subministrar una cantata mensual, la qual cosa va originar el primer cicle de cantates bachianes, el Cicle de Weimar, que comprèn unes 24 cantates.
La cantata BWV 182 va ser estrenada el 25 de març d'aquell 1714, dia en que el Diumenge de Rams va coincidir amb la festa de l'Anunciació. Segons el protocol luterà el Diumenge de Rams tenia preeminència, però el text de la cantata era adequat per a les dues festivitats. El manuscrit indica Tempore Passionis aut Festo Mariae Annuntiationis, tot i que a les particel·les Bach especifica In specie Doîca Palmarum, és a dir, especialment per al Diumenge de Rams.
Es suposa que el text és de Salomo Franck, poeta oficial de la cort ducal de Weimar en aquell temps, i autor de gairebé totes les cantates de Bach d'aquella època. El llibret utilitza un versicle del Salm 40 i una estrofa d'una passió en vers de Paul Stockmann, tot i que la seva principal inspiració serà l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem traslladada simbòlicament a una entrada a l'ànima del creient per tal de menar-lo a la Jerusalem celestial.
Com moltes cantates de l'època, aquesta arrenca amb una peça orquestral, en aquest cas una bella sonata amb cordes i flautes dolces, que potser voldria simbolitzar les passes de Jesús arribant al llindar de la porta de l'ànima. De ser així, enllaçaria conceptualment amb el següent cor, que donarà nom a la cantata: Himmelskönig, sei willkommen (Rei del Cel, sigues benvingut... Entra doncs...). Estructurat en tres seccions seguint les proclames del text, la primera és una gran fuga permutativa, la segona una fuga més lliure i la tercera una estructura en forma canònica. El dispositiu vocal serà acompanyat en tot moment de les cordes i les flautes, presents des de la sonata inicial. Cal destacar que aquesta és una de les poques cantates en les que Bach prescindeix de l'oboè.
Seguirà un recitatiu del baix que, encarnant la veu de Crist, acabarà transformat en airosoSiehe, ich komme, im Buch ist von mir geschrieben (Heus ací que ja vinc!). El baix enllaçarà aquest recitatiu amb l'ària Starkes Lieben (El teu poderós amor), elegant moviment a càrrec de la corda, on destaquen  una part de violí i dues de viola, disposició molt habitual en la música primigènia de Bach.
El següent moviment serà una nova ària, en aquest cas per a contralt: Leget euch dem Heiland unter (Sotmeteu-vos al Salvador). Apunta Alfred Dürr una transició en el llibret de la pluralitat del cor inicial (la cristiandat) a la singularitat (el creient) dels darrers moviments, transició que es realitza en aquesta ària i d'aquí que la instrumentació es redueixi a la flauta i el baix continu.
La darrera ària, Jesu, lass durch Wohl und Weh, encomanada al tenor, continua simbolitzant la individualitat del creient deixant només al baix continu a càrrec de la part instrumental. Hi destacaran els silencis expressius i les les vocalitzacions sobre els termes Kreuzige! (Crucifiqueu-lo!), fliehen (fugir) i Weh (penes).
Una gran coral polifònica constituirà el penúltim moviment de la cantata: Jesu, deine Passion (Jesús, la teva Passió), en la qual l'orquestra doblarà les veus del cor: Flauta i violí als sopranos, primera viola als contralts, segona viola als tenors i continu als baixos. La tècnica utilitzada és la del coral figurat que consagrà Johann Pachelbel, en la qual les veus inferiors són les encarregades d'anar introduint les frases de la melodia en forma canònica o fuguística, per a ser posteriorment entonades ja com a cantus firmus.
Però l'obra no conclou amb aquesta coral, com seria habitual, sinó que Bach afegeix un altre deliciós cor, de nou amb cordes i flautes, com a l'inici: So lasset uns gehen in Salem der Freuden (Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç). Destacarà el tema musical ascendent de l'arrancada, que busca suggerir les passes decidides cap a Jerusalem de què parla el text. 
Un alegre moviment que servirà per arrodonir aquesta bella cantata de Diumenge de Rams que en el seu dia inaugurà el primigeni Cicle de Weimar.
J.M.S.




Cantata BWV 182
HIMMELSKÖNIG, SEI WILLKOMMEN
Dominica Palmarum (Diumenge de Rams)
Estrenada: 25 de Març de 1714
(Primera cantata del Cicle de Weimar)
Text: Possiblement de Salomo Franck

1. SONATA
***
2. COR
Rei del Cel, sigues benvingut,
Deixa’ns ser també el teu Sió!
Entra doncs,
T’has guanyat els nostres cors!
***
3. RECITATIU (Baix)
Heus ací que  ja vinc!
Car això és escrit al Llibre sobre mi.
La teva voluntat, Déu meu,
Compleixo de bon grat.
***
4. ÀRIA (Baix)
El teu poderós amor,
Insigne fill de Déu, t’ha expulsat
De la Trona de la teva pròpia Glòria.
És per a Salvació del Món
Que has ofert un sacrifici
Segellat amb la teva sang.
***
5. ÀRIA (Alt)
Sotmeteu-vos al Salvador,
Cors del creients!
Aneu-lo a cercar
Vestits amb la puresa de la vostra Fe;
Cossos, vides i fortunes
Siguin al Rei consagrats!
***
6. ÀRIA (Alt)
Deixa, Jesús, que en la bondat i les penes
Pugui atansar-me a Tu.
El món sencer només crida: Crucifiqueu-lo!
No em permetis fugir, Senyor
De la senyera de la Creu:
Allà hi trobaré la Corona i les Palmes.
***
7. CORAL
Jesús, la teva Passió
És la meva alegria
I el meu cor es nodreix
De les teves nafres, la teva corona
I els ultratges que vas patir.
La meva ànima camina sobre roses
Quan recorda que
Ens has regalat
Una Ciutat a dalt del Cel.
***
8. COR
Atansem-nos doncs a Salem, la ciutat feliç.
Acompanyem el Rei a l’amor i al patiment:
Ell marxa al capdavant
I va obrint camí.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


7/9/14

ARA ÉS L'HORA

CataBach.com dóna suport a la concentració prevista a Barcelona per al proper onze de setembre i us anima a participar-hi. El repte organitzatiu és de gran magnitud i cal una inscripció prèvia. Així mateix us animem a participar en tots els actes commemoratius programats per a la Diada.


Podeu inscriure-us al següent enllaç: 
 https://www.araeslhora.cat/ca/

Que tingueu una bona Diada!

30/4/14

La joia del mes de maig!

Aquest mes us proposem una música que Bach va utilitzar diverses vegades mitjançant algunes mutacions sorprenents: Partita per a violí, per a llaüt, simfonia de cantates com la BWV 120a o la BWV 29, aquí espectacularment transformada... Que la gaudiu en totes les seves formes!
http://www.catabach.com/la-joia-del-mes.html

27/4/14

Projecte Passió Segons St. Mateu

La Passió Segons Sant Mateu, a l'abast de tothom en vàries llengües, entre elles la nostra, gràcies a un projecte de la Universitat d'Arizona. Podeu canviar d'idioma passant el ratolí sota l'espelma. La versió catalana és la de la nostra web. Tot el nostre agraïment al professor Tim Smith.
http://oregonbachfestival.com/digital-bach-project/cuepoints/st-matthews-passion

10/11/13

Cantata BWV 40

Cantata BWV 40
DAZU IST ERSCHIENEN DER SOHN GOTTES

Feria II Nativitatis Christi
Estrenada: 26 de desembre de 1726
Text: Anònim, amb fragments dels Evangelis i d'Himnes de teòlegs alemanys.


1. COR
És per això que el Fill de Déu ha aparegut,
Per a destruir les obres del Diable.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Paraula es féu carn i habità a la Terra,
La llum del món il•luminà el globus terrestre,
El gran Fill de Déu
Deixà la Trona Celestial
I a sa Majestat va plaure
Esdevenir un simple infant humà.
Penseu doncs en tal canvi
Si sou capaços d'entendre'l:
El Rei esdevé súbdit,
El Senyor apareix com un serf
Nascut pel consol i la salvació
-Oh, paraules dolces a tota oïda!-
De la raça humana.
***
3. CORAL
El pecat engendra patiment,
Crist atorga alegria,
Car ell és vingut a aquest món
Per a consolar-nos.
Déu és ara amb nosaltres,
En l'aflicció:
Qui, doncs, ens podrà condemnar
A nosaltres els cristians?
***
4. ÀRIA (Baix)
Serp infernal,
No estàs espantada?
Car ara és nat aquell
Qui com a vencedor
Esclafarà el teu cap,
I aquells qui eren perduts
Seran feliços en la pau eterna.
***
5. RECITATIU (Alt)
La Serp que, al Paradís,
A tots els fills d'Adam
Injectà el verí dins l'ànima,
Ja no ens amenaçarà més.
La llavor de la dona és ja aquí,
El Salvador s'ha encarnat
I s'ha endut tot el verí.
Sigueu doncs consolats,
Pecadors angoixats!
***
6. CORAL
Sacseja el cap i digues:
Fuig, vella Serp!
Per què encara la teva picada
Em fa por i m'inquieta?
El teu cap està esclafat
I per la Passió del meu Salvador
T'esquivo i entro al Saló de la Felicitat.
***
7. ÀRIA (Tenor)
Infants de Crist, alegreu-vos!
Si el Regne Infernal s'enfurisma,
Si la ràbia de Satanàs us espanta,
Jesús, que sap com salvar-vos,
Cuidarà dels seus pollets
I els cobrirà amb les seves ales.
***
8. CORAL
Jesús, segueix prenent en gràcia
Aquells que són els teus membres.
Atorga tot allò que hom pot demanar
Per reconfortar els seus germans.
Dóna a la legió sencera dels cristians
Un any de pau i benaurances!
Joia, joia sobre més joia!
Crist ens guarda de tot mal.
Delícia, delícia sobre delícia!
Ell és el Sol de la Gràcia.
   Traduïda per Josep-Miquel Serra.

3/11/13

Gott ist mein Freund

Una sensacional ària de la cantata BWV 139: "Déu és el meu amic".
Els investigadors estàn segurs que d'aquesta ària s'ha perdut la part d'un instrument que acompanyava el violí, probablement un oboè... Però jo no el trobo a faltar gens! Fins i tot havent sentit alguna reconstrucció, com la de Koopman, a mí em sembla més bonica així, amb el violí concertant tot sol. 
I vosaltres, què en penseu?


2/11/13

Cantata BWV 139

Cantata BWV 139
WOHL DEM, DER SICH AUF SEINEN GOTT
Dominica 23 Post Trinitatis
Estrenada: 12 de novembre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Johann Christoph Rube de 1692.
1. CORAL
Feliç aquell qui al seu Déu
Pot realment abandonar-se com un infant!
Encara que el Pecat, el Món, la Mort
I tots els dimonis l'odiin
Seguirà sentint-se content
Només per tenir l'amistat de Déu.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Déu és el meu amic. De qué servirà l'odi
Que sobre mi aboqui l'enemic?
Resto segur emmig de ràbies i envejes.
 Que rarament digueu la veritat,
Que sigueu sempre falsos,
Pot importar-me?
Aquests que us en burleu, sou inofensius.
***
3. RECITATIU (Alt)
El Salvador envia els seus
De dret emmig del furor dels llops.
Entorn seu es reuneix amb ardits
Una multitud exaltada
Per a ferir-los i humiliar-los.
Però dels seus llavis surten tan sàvies sentències
Que així em protegeix, si cal, del Món sencer.
***
4. ÀRIA (Baix)
La desgràcia m'envolta per totes bandes
Com una pesada cadena,
Però de sobte apareix la seva mà salvadora:
La llum del consol apareix a la llunyania.
Així, vaig aprendre per primera vegada que només Déu
Ha de ser el millor amic dels homes.
***
5. RECITATIU (Soprano)
Si! Tot i dur amb mi el pitjor enemic,
La pesada càrrega del pecat,
El meu Salvador em farà trobar la Pau.
Entrego a Déu allò que és de Déu:
El més profund de l'ànima.
Si Ell ara ho accepta,
S'esvaïrà la culpa del pecat
I desapareixerà el parany de Satanàs.
***
6. CORAL
Així doncs, desafio la Host Infernal!
Desafio també la venjança de la Mort!
Desafio el Món sencer!
Els vostres cops no aconseguiràn afligir-me!
Déu és el meu protector, el meu auxili i el meu seny,
Feliç aquell qui té a Déu per amic.
Traduïda per Josep-Miquel Serra.
CataBach.com
La pàgina en català de JS Bach

24/10/13

L'orgue de la Catedral de Girona

És un dels orgues romantico-simfònics més importants dels Països Catalans. Té la particularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats, particularitat pròpia de la versió catalana de l’orgue romàntic, norma de compliment gairebé obligat en tots els orgues d’aquesta estètica construïts als Països Catalans, i el recitatiu compta amb una segona caixa expressiva (doble expressió). Tots els cossos sonors són dins la caixa expressiva principal. La caixa té dotze fornícules (quatre de grans i vuit de més petites) a cadascuna de les quals hi anirien una colla de tubs (canonges, decoratius, ornamentals). Es tracta d'un orgue de tres teclats manuals de cinquanta-sis notes i un teclat pedaler de trenta notes, construït entre 1941 i 1943 pels germans Aragonès.
Fins als anys 40 del s. XX, l'antic orgue s'alçava orgullosament emmig del cor per a gaudi dels visitants però actualment l'instrument resta amagat dins un gran armari, ocult a la vista del públic.

L'orgue actual i l'antic:

Koopman a Girona

Rememoro el que vaig anotar del concert de Koopman, a Girona, el passat 8 de juliol de 2013:

Aclaparat pel concert de Koopman a la catedral de Girona. Haver estat en presència del gran mestre és quelcom que mai oblidarem. El repertori s'ha iniciat amb obres del primer barroc peninsular. Amb Buxtehude, la plenitud del barroc nordeuropeu ha aconseguit omplir la immensa nau gòtica. Però amb Bach se n'haurien pogut omplir vàries, de catedrals... Una Toccata i Fuga en Re Menor brutal, com mai l'havia sentit abans! Meravellosa la coral Wachet auf, ruft uns die Stimme i atronadora la fuga en Sol menor BWV 578. Però tan espectacular com la música ha estat poder seguir en pantalla les evolucions de Koopman volant sobre els teclats i els pedals d'un orgue que no havia sentit abans. És una llàstima que un instrument tan magnífic no s'aprofiti més sovint i resti encaixonat al seu gegantí armari, amagat de la mirada dels visitants, al contrari del que passa en molts altres temples, on els grans orgues esdevenen un espectacle per a la vista. Tan de bo algun dia pugui viure quelcom semblant al que he sentit avui. Gràcies, mestre Koopman!



Suport al professorat català!

CATABACH.COM DÓNA SUPORT A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA EN LA DEFENSA DEL MODEL ESCOLAR CATALÀ, L'OPOSICIÓ FRONTAL A LA LOMCE I L'EXIGÈNCIA DE LA FI DE LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES.


BWV 95

El Setzè Diumenge després de la Trinitat és un dels pocs diumenges per al qual es conserven quatre cantates, que cronològicament són les BWV 161, 95, 8 i 27. Tot seguit analitzarem la segona d'elles, la cantata BWV 95 CHRISTUS, DER IST MEIN LEBEN, una extraordinària cantata que Alberto Basso qualificà d'opera stupenda e imprevedibile.
Estrenada a Leipzig el 12 de setembre de 1723, pertany al primer estiu de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. L'Evangeli del dia (Lluc 7, 11-17) explicava la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, i és per això que les quatre cantates destinades a aquest diumenge tracten, d'una o altra forma, el tema de la mort. Bach, al llarg de tota la seva obra, sempre tractarà la mort no com a quelcom terrible sinó com un alliberament de les penúries del món material, un trànsit necessari per tal d'assolir la beatitud eterna al Reialme de Déu. Aquesta concepció serà explícitament exposada als darrers versos de la coral de soprano (núm. 3): Allà recompensara eternament Déu aquell que aquí l'ha servit.
Musicalment, la cantata és d'una riquesa extraordinària i presenta alguns problemes d'instrumentació, ja que no queda clar a quin instrument es refereix Bach amb el corno prescrit a la partitura. Evidentment, es tracta d'algun tipus de trompa, que bé podria ser un cornettino, un cornetto a bocchino o simplement la trompa habitual. En tot cas, cada director opta per la seva solució particular quan s'enfronta a aquesta obra.
L'anònim llibretista confecciona el cor inicial de la cantata amb el text de la coral (també anònima) que li dóna títol: Christus, der ist mein Leben (Crist és la meva vida). Es tracta d'un complex i sorprenent  moviment en el qual sembla que Bach experimentà noves formes d'expressió: Arrenca amb un elaborat tema instrumental encapçalat pels oboès, de ritme sincopat, sobre el qual el cor entonarà la primera frase del coral que, recurs corprenedor, quedarà ralentitzada per a cantar la segona estrofa,  La mort és el meu guardó. Tot seguit, es reprendrà el ritme original. Sobtadament però, irromp una secció on el tenor solista declama una sèrie de passatges en recitatiu i arioso, enllaçats bé per breus ràfegues del tema orquestral o bé per expressius silencis. I de nou irromprà una nova secció del cor, ara entonant alla breve les frases del coral sobre un agitat concertant de trompa, oboès a l'uníson i cordes amb un cert regust arcaïtzant, també tallat per inquietants silencis i que conclourà de forma gairebé abrupta.
Els moviments segon i tercer van a càrrec del soprano, que cantarà el menyspreu al món material i les seves misèries. El recitatiu Nun, falsche Welt! (Ara, món enganyós!) es fusiona amb la coral Valet will ich dir geben (De tu m'acomiado), on la melodia de Melchior Teschner de 1613 serà acompanyada pels dos oboès d'amore i el baix continu.
Serà ara el tenor qui s'ocuparà dels dos següents moviments: El recitatiu Ach könnte mir doch bald so wohl geschehn (Va, que vegi de seguida, el moment esperat) condueix a l'ària Ach, schlage doch bald, selge Stunde (Ah, que repiqui ja, hora venturosa), una de les peces més extraordinàries de Bach. L'anhel de traspassar al món espiritual és tan gran que hom desitja que el moment de morir arribi ja, la qual cosa inspira en Bach un recurs sensacional: Utilitzar el pizzicato de les cordes i el baix continu per a suggerir el mecanisme d'un rellotge! Sobre aquest fons "mecànic", els oboès d'amore entonen un joiós tema que acompanya el també alegre cant del tenor. Les abundants indicacions dinàmiques (piano, pianíssimo, forte...) produeixen uns màgics efectes d'eco que acaben d'elevar  aquesta peça a la categoria d'obra mestra absoluta.
El sisè moviment, Denn ich weiß dies (Doncs jo em sé), és un recitatiu del baix a mode de recapitulació, que condueix a la coral final, Weil du vom Tod erstanden bist (Com que tu de la mort t’has desfet). Es tracta de la quarta estrofa d'un himne de Nikolaus Herman de 1560, cantada amb una melodia anònima de 1569 reforçada per cordes, trompa i oboès d'amore, mentre que el primer violí desplega una cinquena veu aguda en la que Alfred Dürr hi veia una imatge simbòlica de la nostàlgia de Jesús de la que està transitada l'obra.
J.M.S.


Cantata BWV 95
CHRISTUS, DER IST MEIN LEBEN
Dominica 16 Post Trinitatis
Estrenada: 12 de setembre de 1723
Text: Anònim, basat en quatre himnes luterans dels segles XVI i XVII

1. COR, AIROSO I RECITATIU (Tenor)
Crist és la meva vida
La mort és el meu guardó;
A ella jo m’abandono
Cap allí me’n vaig joiós.
Vaig joiós
Sí, a cor què vols
Vull partir tot seguit d’aquí.
Per tant, si ara em diguessin: Ja pots!
Jo ja estic a punt, ja ho vull,
Que aquests pobre cos i membres abaltits.
Revestits de mena mortal
Tornin altra vegada
Endintre el si de la terra.
Ja tinc llest el meu salm funerari;
Ah, si el pogués cantar avui mateix!
Amb pau i joia me’n vaig d’aquí
Tal com Déu ho vol,
El meu ser i el meu cor marxen tranquils 
Amb dolcesa i serenor
Déu així m’ho prometé:
Que la mort el meu somni ha de ser.
***
2. RECITATIU (Soprano)
Ara, món enganyós!
Quan a tu, ara ja no em resta res.
La meva llar ja és a punt,
Podré descansar tranquil
Si més no, millor que ací,
A la riba dels teus rius de Babel,
a les contrades de la disbauxa
On em forçaves a tastar la sal de la luxúria
Sense res més que les pomes de Sodoma.
No, i no! Ara, amb l’ànim assossegat
Ja puc dir:
***
3. CORAL (Soprano)
De tu m'acomiado,
Món malvat i mentider:
La teva vida pecaminosa i vil
No m'és gens atractiva.
És millor viure al Cel,
Allà és el meu anhel,
Allà recompensara eternament Déu
Aquell que aquí l'ha servit.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Va, que vegi de seguida, el moment esperat,
Que la mort,
La fi de tot maldol,
Pugui arrabassar-me els membres;
Jo l’he triat perquè del meu cos en faci estatge
I vaig comptant les hores que encara falten.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Ah, que repiqui ja, hora venturosa,
La darrera campanada!
Vine, vine, que t’allargo les mans.
Vine, i posa fi a tots els meus mals,
Hora de la mort, tant de temps esperada!
***
6. RECITATIU (Baix)
Doncs jo em sé
I penso que és ben cert,
Que des del meu sepulcre
Tinc un camí segur vers el Pare.
Ara la meva mort és un somni,
Gràcies a que, el meu cos, alliberat
Dels turments d’ací baix,
Aixeca el vol cap a la serenor.
Així com, el pastor cerca la seva ovella perduda,
No m’ha de trobar, també, Jesús a mi,
Essent ell el meu cap i jo un dels seus membres!
Per això, amb l’esperit content, poso ara,
Ma santa resurrecció en mans del meu Salvador.
***
7. CORAL
Com que tu de la mort t’has desfet,
Jo tampoc no romandré a la fossa;
El teu darrer mot és que jo pugi al cel,
Tu saps com esvair la basarda a  la mort.
Doncs, allà on tu ets, jo també vull venir,
Per quedar-m’hi a viure eternament
I per això me’n vaig d’aquí content.

Traducció:
Antoni Sàbat i Aguilera (Nº 1-2 i 4-7)
Josep- Miquel Serra (Nº. 3)


4/7/13

Diada 2013

CataBach.com dóna suport a la cadena humana prevista per al proper onze de setembre i us anima a participar en una fita tan històrica. El repte organitzatiu és de gran magnitud i cal una inscripció prèvia. Podeu inscriure-us al següent enllaç:
http://via.assemblea.cat/inscripcions.html
Junts farem realitat el somni.

24/8/12

Un gran honor

La nostra traducció al català de la Passió Segons Sant Mateu serà utilitzada en un lloc web Flash nord-americà de l'obra. Es tracta d'una col·laboració entre el festival d'Oregon Bach, la Universitat d'Oregon, la Northern Arizona University, la productora Hanssler Classic, i la Fundació caritativa Hinkle. El professor de teoria musical Tim Smith, de la universitat d'Arizona, és qui s'encarrega de la versió catalana.
Podeu visitar la pàgina, encara en construcció.

14/4/12

Dominica Quasimodogeniti

El segon diumenge de Pasqua, en la liturgia Luterana de temps de Bach, era l'anomenat Dominica Quasimodogeniti, a causa de l'introitus de la missa llatina:“Quasimodo geniti infantes…” (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu començant -per dir-ho així- des de zero en la seva nova fe. Els nous cristians eren vestits amb blanques túniques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés "Dominica in Albis". Són dues les cantates conservades per aquesta festivitat, les BWV 67 Halt im Gedächtnis Jesum Christ, de 1724 i BWV 42 Am Abend aber desselbigen Sabbats, de 1725.

30/1/12

Coral BWV 276

Uns amics de Cabrera de Mar necessitaven la versió catalana d'una coral de Bach que aprofito per a compartir amb tots vosaltres:

CHRIST IST ERSTANDEN BWV 276
Crist ha ressuscitat
De tots els seus turments:
Siguem-ne tots joiosos,
Crist vol ser el nostre consol.
Kyrie Eleis!
Si no hagués ressuscitat
El Món s'hauria perdut,
D'ençà que revisquè
Lloem el Senyor Crist.
Kyrie Eleis!
Al·leluia, al·leluia, al·leluia!
Siguem-ne tots joiosos,
Crist vol ser el nostre consol.
Kyrie Eleis!
(Joseph Klug, Gesangbuch, 1535)

Traducció de J. M. Serra