4/9/11

Per l'escola en català!


CataBach.com s'adhereix al Manifest de Somescola.cat en contra de la sentència del TSJC contra la immersió lingüística en català a les escoles del nostre país. Així mateix, declarem no estar disposats a acatar tal sentència i donem el nostre plé suport a tot aquell qui faci el mateix.
El model educatiu català ha demostrat sobradament les seves virtuts al llarg de tres dècades, compta amb el consens de la immensa majoria de la societat catalana i garanteix la igualtat d'oportunitats i competències lingüístiques de tots els alumnes en qualsevol de les dues llengües oficials.
Els repetits intents d'una minoria fanatitzada (i recolzada per l'estructura estatal espanyola) d'acabar amb aquest model educatiu d'èxit responen només a la voluntat d'encetar un conflicte inexistent i afavorir l'extinció del català en poques generacions.
No ho permetrem.

1/5/11

Més novetats a la web!

Ja hem pulicat la primera part del comentari de la Passió segons Sant Mateu, que completa la seva traducció. Properament publicarem la segona part, en la qual analitzarem els moments més destacats de l'obra.
També oferim des d'avui la possibilitat de descarregar els podcasts del programa La Cantata del Diumenge. Per raons d'espai al nostre servidor, només podrem penjar els quatre darrers programes emesos, però això ja és quelcom, oi?
Esperem que us plaguin aquestes novetats!

27/3/11

L'Oratori de Pasqua, en català.

Ja hem publicat la traducció que us anunciava fa uns dies : L'Oratori de Pasqua BWV 249, realitzada per Gabriel de la S.T. Sampol, amb la qual ja disposem de la versió catalana de totes les obres més importants de Bach excepte la Missa en Si menor (tot arribarà). Una traducció magnífica, com totes les del nostre amic mallorquí que hem completat amb el comentari corresponent de l'obra, a càrrec d'un servidor. Hi podeu accedir mitjançant el títol d'aquesta entrada. A més, hem introduït la possibilitat de descarregar-se la partitura completa, cosa que farem extensible a les altres traduccions importants (de moment, aquesta opció ja és disponible a la Passió de Mateu i el Magnificat).
La propera publicació espero que sigui el comentari de la Passió de Mateu que estic redactant des de fa temps i que he hagut d'aparcar momentàniament per enllestir el de l'Oratori de Pasqua i en Gabriel m'ha anunciat el seu pròxim objectiu: Les cançons del Quadern d'Anna Magdalena...
CataBach. com no para, ja ho veieu!

12/3/11

La Passió segons Sant Joan, en català!

Novetats a CataBach.com:
Ja és disponible la traducció al català de la Passió segons Sant Joan. Es tracta de la versió utilitzada per la Coral Canticela de Barcelona en les seves interpretacions populars i ens ha estat amablement cedida per Agustí Casals. Una d'aquestes interpretacions s'esdevindrà, per cert, el proper dissabte 9 d'abril a les 22h a la cripta de la Sagrada Família. Podeu accedir a la traducció mitjançant el títol d'aquesta entrada.
Per altra banda, el nostre gran col·laborador Gabriel de la S. T. Sampol està treballant en la traducció de l'Oratori de Pasqua, que ben aviat tindrà enllestit.
Per acabar, un servidor també està treballant en un ampli comentari de la Passió segons Sant Mateu que espero tenir enllestit per al dia 21 de març, 326 aniversari del naixement de Bach i que publicarem com a complement de la traducció de l'obra, disponible des de fa temps.
Ja veieu que, encara que ens costi actualitzar el bloc, seguim treballant!

5/7/10

Novetat Editorial

L'amic Josep Planas ens ha fet arribar el següent correu proposant-nos una novetat editorial sobre les cantates de Bach:

Acaba de sortir un nou llibre, similar a l'escrit per Daniel S. Vega Cernuda publicat l'any 2004 per Cátedra, sobre les cantates de J.S. Bach de Gilles Cantagrel, magnífic coneixedor i comentarista de Bach, a l'Editorial Fayard. És en francès. És un enorme compendi de totes les cantates conegudes de Bach, ordenades d'acord amb el seu destí dintre l'any litúrgic, amb comentaris, text en alemany i francès, instrumentació, procedència dels autògrafs, autors dels textos, formació vocal, etc. i una breu, però bona bibliografia sobre Bach. Inclou també les cantates profanes i el seu possible destí. És un volum que només té 1666 planes, això sí, escrites amb molta claretat. És altament recomanable, sobretot perquè té en compte les últimes investigacions i troballes sobre l'obra de Bach, bé que l'esquema que segueix no difereix pas massa del de Vega Cernuda. I una altra cosa interessant: a més de la numeració de la Bach Werke Verzeichnis hi ha també la de Bach Compendium.

Agraïm el suggeriment de l'amic Planas i el compartim amb tots vosaltres. Cal estar al corrent de les novetats que apareixen en la investigació de la vida i obra de Bach, ja que aquestes presenten encara avui dia nombrosos apectes poc clars, la qual cosa deixa sempre la porta oberta a troballes sorprenents.

27/11/09

La dignitat de Catalunya

CataBach.com s'adhereix a l'històrica editorial conjunta publicada el 26 de novembre de 2009 per 12 mitjans escrits editats a Catalunya. La trobareu a la nostra pàgina principal o bé fent clic al títol d'aquesta entrada.
Visca la nostra nació!

19/11/09

Thank you, Mr. Sàbat!

Torno al bloc per a fer ressó d'un fantàstic aconteixement esdevingut a la Bach Cantatas Website, la pàgina de referència mundial pel que fa a les cantates d'església de Bach:
Amb gran alegria i admiració puc anunciar que la versió catalana de cada cantata és, des de fa un temps, al costat de la traducció als idiomes més importants del món.
Aixó s'ha esdevingut gràcies el nostre amic Antoni Sàbat, autor de la major part de les traduccions al català de les cantates que hem publicat a la nostra web i el bloc del qual (Artantoni) és un dels nostres blocs amics. La veritat és que l'Antoni ha arribat a traduïr a la nostra llengua, entre d'altres obres, totes les cantates d'església de Bach!
El que ja és una jugada mestra és haver aconseguit que els responsables d'aquella gran web (suposo que el sr. Aryeh Oron hi ha tingut a veure) hagin tingut tal deferència envers la nostra llengua, sovint menystinguda o ignorada. Així doncs, Thank You, Mr. Oron! I si algú vol fer palés el seu agraïment al sr. Oron, pot enviar un misstge (en anglés) a aquesta adreça: oron-a@inter.net.il
Per acabar, us explicaré un secret: jo mateix fa temps que vaig contactar amb el sr. Oron per tal que publiquès les primeres 50 traduccions al català, però la cosa no va prosperar crec que per uns errors en el format de la taula que li vaig enviar...
Per aixó em trec ara de nou el barret davant l'Antoni Sàbat qui, amb la seva immensa feinada i la seva brillant gestió, ha situat la nostra llengua en un lloc de privilegi que li reportarà coneixement i prestigi entre tots aquells que s'interessin per l'obra de Bach.

Thank You, Mr. Sàbat!

SBG

1/6/09

BWV 209, di Giovanni Sebastiano Bach

Aquest juny us convido més que mai a visitar la nostra secció de La Joia del Mes, ja que hem decidit rebre l'estiu amb una autèntica meravella extreta d'una de les obres més singulars i amagades de Bach. Es tracta de la simfonia inicial de la cantata BWV 209 que, juntament amb la BWV 203, són les dues úniques obres de Bach cantades en italià. Tot i que la seva autenticitat ha estat llargament discutida (sobretot la de BWV 203) sembla evident la mà de Bach almenys en la cantata BWV 209, que arrenca amb una simfonia que recorda moltíssim a la cèlebre suite en si menor BWV 1067, amb la qual comparteix tonalitat i dispositiu orquestral. Molt probablement aquesta simfonia no és res més que un fragment reciclat d'una obra avui en dia perduda, i que ha arribat fins a nosaltres gràcies a la seva inclusió en la cantata BWV 209. Estem davant del que podria ser l'únic testimoni d'una hipotètica germana bessona de la genial suite per a flauta que ha esdevingut una de les obres més conegudes de Bach. Realment, aquesta simfonia podria, sense cap problema, ser inclosa entre els 7 moviments de la Suite BWV 1067 sense que la seva genialitat se'n ressentís el més mínim. Alberto Basso considerava que s'assemblava molt a alguns passatges de l'obertura, mentre que Daniel S. Vega Cernuda la veu més similar al minuetto. A un servidor, en canvi, li recorda més a les bourées centrals. Però la realitat, al marge d'aquestes apreciacions secundàries, és que estem d'avant d'un cas que ens fa lamentar de nou la desaparició d'una part significativa de l'obra de Bach...
SBG

24/2/09

CataBach.com: Renovació forçosa.

Us hem d'explicar una trista història:
Resulta que l'empresa a la qual s'hostatjava la nostra web, LYCOS EUROPE, ha decidit reestructurar els seus negocis i, vés per on, una de les seves decisions ha estat tancar la divisió de webhosting. Als pobres desgraciats que hi teniem hostatjades les nostres humils webs, molt amablement ens han convidat a buscar-nos la vida. Això sí, ens han presentat una empresa alemanya amiga seva, STRATO, que s'ofereix a acollir-nos generosament (previ pas per caixa) amb la promesa d'un trasllat fàcil, ràpid i sense cap problema a l'hora de mantenir el contingut de les nostres antigues webs...
I resulta que ens han donat pel sac, (i de quina manera!) per que en realitat el trasllat és gairebé impossible a menys que tinguis un enginyer informàtic al costat, havent de bregar amb tot un merder de martingales anomenades FTP, protocolos ID i unes instruccions i passos a seguir que ja no sé si estaven escrits en castellà (de català, res de res), sànscrit o lineal B de Creta.
Total, que hem desistit de recuperar la pàgina i, com que som catalans (pueblo serio y laborioso...), creiem que val més refer CataBach.com des del principi, aprofitant per a renovar-ne tant la imatge com els continguts. Això sí, us asseguro que serà en una altra empresa de webhosting, catalana per poc que pugui! Qui s'han cregut que som???
Però no tot són males notícies: l'Au Fènix renaixerà i, a més, amb un petit fillet!
Per a seguir amb vosaltres i cobrir-nos les esquenes davant el que pugui venir, hem decidit crear una pàgina filial, CataBach II. L'estem construïnt en un servidor de webs gratuïtes (d'aqui que hi aparegui publicitat) que no ens ha fallat mai i on ja hi havia la Zona de Descàrregues, que també segueix activa. Allà hi anirem publicant en els propers dies totes les traduccions de les obres de Bach, que així no deixaran d'estar disponibles durant la reconstrucció de la nostra pàgina principal. Més endavant fusionarem la Zona de Descàrregues amb CataBach II.
Per tant, temporalment la web www.catabach.com restarà inactiva.
Aviat començarem a publicar-ne la nova versió, que anirem ampliant progressivament.
Moltes gràcies per la vostra comprensió i perdoneu les molésties.
SBG

8/11/08

BWV 71

La Cantata BWV 71 GOTT IST MEIN KÖNIG és una cantata realment singular. No tan sols és una de les primeres cantates de Bach sinó que és la primera de la qual en podem certificar la data i el lloc de l'estrena: El 4 de Febrer de 1708, a Mühlhausen. La datació de les primeres cantates de Bach és gairebé impossible avui dia, però actualment la investigació considera les cantates BWV 106 i 131 uns mesos anteriors a la BWV 71. Més incerta és la datació de les cantates BWV 4, 150 i 196, totes elles cantates primigènies segurament escrites amb uns pocs mesos de diferència. La BWV 71 és també la primera de les cantates que Bach escriurà al llarg de la seva vida per a celebrar la presa de possessió d'un nou consistori (un Ratsweschel), destinació que comparteix amb les cantates BWV 119, 137, 193, 120, 29 i 69 sense comptar almenys 4 cantates més, avui perdudes. En tercer lloc, es tracta de la primera cantata espectacular, de concepció "fastuosa", on Bach s'estrenarà en l'ús de trompetes i timbales. I per acabar, es tracta de la primera de la sèrie de poquíssimes obres que Bach va veure editades durant la seva vida.
Bach, un vailet de 22 anys que havia estat nomenat organista a Mühlhausen el 15 de juny de 1707, rebé al novembre d'aquell any l'encàrrec de la composició d'una cantata per a celebrar el Ratsweschel del mes de febrer de l'any següent. El resultat deixà tan satisfet tothom, que el mateix ajuntament en va finançar una edició impresa de la que se'n conserven tres exemplars. Sembla ser que la cantata s'estrenà a l'església de Sta. Maria i es tornà a executar l'endemà, Diumenge de Septuagèsima, a l'església de St. Blai, on treballava Bach, el qual rebé 3 tàlers com a recompensa.
Poques vegades més veuria Bach quelcom semblant. I no tan sols això, sinó que l'any següent, havent marxat ja Bach a la cort ducal de Weimar, des de Mühlhausen li tornaren a encarregar una altra cantata, que per desgràcia s'ha perdut. El llibret és anònim, incloent passatges bíblics i un himne de Johann Heermann de 1630.
Musicalment, la cantata BWV 71 és, com totes les cantates primigènies de Bach, una autèntica joia arcaïtzant escrita per un compositor que encara no ha descobert el nou estil, provinent d’Itàlia, que estructura la cantata en àries da capo, recitatius seccos i accompagnatos i cors de formes ben definides. D'aquí les ressonàncies motetístiques i madrigalesques d'aquesta cantata, que el mateix Bach anomena motteto en la partitura impresa. Com comentàvem anteriorment, aquesta cantata és molt més brillant que les altres cantates contemporànies, cosa que comprovem des de l'esclatant primer compas del cor inicial, que la intitula: Gott ist mein König (Déu és el meu Rei des d'antic). En ell s'alternen fanfàrries festives i fragments corals amb intervencions dels solistes, sense oblidar  breus aparicions de les flautes dolces.
El segon moviment, Ich bin nun achtzig Jahr (Tinc ja vuitanta anys), és una superposició del cant del tenor, entonant fragments del Segon Llibre de Samuel, amb la coral O Gott, du frommer Gott de Johann Heerman que entona el soprano, sustentats solament pel baix continu.
El tercer moviment, Dein Alter sei wie deine Jugend (Que la teva vellesa sigui com la joventut), ve indicat a la partitura com a coro senza ripieni, és a dir, sense solistes. És una fuga permutativa típica dels primers temps de Bach, que potser vol representar el pas de la joventut a la vellesa expressat al text.
Flautes i oboès acompanyaran el baix al següent moviment, Tag und Nacht ist dein (Dia i Nit són teus), una arioso en el qual Bach assaja la llavors incipient forma tripartita da capo, que tant utilitzarà al llarg de la seva carrera. Hi destaca la vocalització descendent amb què s'il·lustra el mot Nacht (nit).
El cinquè moviment serà una singular ària de contralt i baix continu, trencada per les ràfegues de  trompetes i timbales quan aparegui el terme Durch mächtige Kraft (Amb poderosa força) i que acabarà amb una mena de breu fanfàrria festiva.
Els moviments finals són dos cors, el primer d'ells d'una severitat corprenedora: Du wollest dem Feinde nicht geben die Seele deiner (No voldràs entregar a l'Enemic), que compta amb la participació de tot el dispositiu excepte les trompetes i les timbales. La seva arrencada recorda moltíssim a l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor, tot i que aviat deriva cap a una construcció vocal de caràcter més aviat homòfon però d'una grandiosa intensitat, demostració de la inspiració divina ja que posseïa el jove Bach.
I la cantata conclou amb el cor Das neue Regiment (Al nou Consistori), un elaborat moviment que ve a ser una amalgama de motius, destinats cada un d'ells a la millor il·lustració musical possible del text que es canta. De nou la genialitat de Bach es demostra en el fet que en cap moment es perd la cohesió musical, que és el gran perill d'aquest tipus d'estructura. Un moment especialment brillant és la fuga permutativa sobre muss täglich von neuem dich, Joseph, efreuen (t'alegrin de nou cada dia, Josep), que a banda de la demostració tècnica amaga una al·lusió a l'emperador Josep I d'Habsburg. Conclou tot seguit la cantata amb una andanada final que, sorprenentment, s'esvaeix amb un sospir de les flautes certament enigmàtic.
J.M.S




Cantata BWV 71
GOTT IST MEIN KÖNIG
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: 4 de febrer de 1707
Text: Anònim, basat en textos bíblics i en un Himne de Johann Heermann
1. COR 

Déu és el meu Rei des d'antic,
Prové d'Ell tot auxili
Que pugui trobar-se a la Terra.
***
2. ÀRIA & CORAL (Tenor, Soprano)
Tinc ja vuitanta anys:
Per què el teu Servent
Ha de seguir patint?
En aquest Món
Haig de seguir vivint,
Avançant vers la vellesa
 A base d'amargues passes?
Vull tornar, per a morir al meu poble.
Fes-me pacient, guarda'm del pecat i la vergonya
Per tal que pugui lluir, venerable,
Davant la tomba dels meus pares,
La grisor del meus cabells.
***
3. COR
Que la teva vellesa sigui com la joventut,
I que Déu sigui amb tu
En tot allò que emprenguis.
***
4. AIROSO (Baix)
Dia i Nit són teus.
Tu fas que ambdós, el Sol i els Estels
Segueixin el seu curs.
Tu, de cada Nació,
Vas establir les fronteres.
***
5. ÀRIA (Alt)
Amb poderosa força
Mantens les nostres fronteres.
Aquí haurà de lluir la pau
Mentre Mortaldats i Temporals Bèl·lics
Arreu es desfermaran.
Quan la Corona i el Ceptre tremolen
Mantens Tu la Salvació
Amb poderosa força!
***
6. COR
No voldràs entregar a l'Enemic
L'ànima de la teva tórtora.
***
7. COR
Al nou Consistori,
Durant la seva singladura,
Corona amb la teva benedicció!
Pau, Serenor i Prosperitat
Acompanyaran tothora
El nou Consistori.
Felicitat, Salut i Grans Èxits
T'alegrin de nou cada dia, Josep*:
Que a tots els indrets i comarques
Estiguin assegurades
La Felicitat, la Salut i els Grans Èxits!

                                                              *Emperador Josep I d'Habsburg (1678-1711)

Traduïda per Josep-Miquel Serra




31/10/08

La Festa de la Reforma

El dia 31 d'octubre de 1530 es proclamà a la ciutat bavaresa d'Augsburg l'anomenada Confessio Augustana, una espècie de Carta Magna de la Reforma, moviment engegat 13 anys abans per Luter. Aquesta data va acabar esdevenint en el calendari luterà la Festa de la Reforma, una important festivitat que calia celebrar amb les corresponents cantates. Les cantates de Bach que s’han conservat per a la Reformationsfest són les BWV 79 i 80, a les quals probablement caldria afegir la BWV 192, una breu cantata (segurament de caire nupcial) que la investigació suposa interpretada alguna vegada en la Festa de la Reforma.
Avui parlarem de la BWV 80 Ein feste burg ist unser Gott, una de les cantates més famoses de Bach i una de les seves primeres obres conegudes pel gran públic, ja que va ser publicada per l’Editorial Breitkopf ja el 1821, 8 anys abans de la redescoberta oficial de Bach per part de Mendelssohn l’any 1829.
La gènesi de l’obra és la següent:
Originalment, la cantata va ser escrita a Weimar l’any 1715, sobre un text de Salomo Franck, i destinada al 3er. Diumenge de Quaresma, l’anomenat Dominica Oculi (del qual en vam parlar fa temps). Aquesta va ser la cantata actualment catalogada com a BWV 80a, titulada Alles was von Gott geboren. Com hem dit altres vegades, els diumenges de quaresma eren festivitats sense cantates a les esglésies de Leipzig, per la qual cosa quan Bach s’hi traslladà va decidir destinar a altres festivitats del calendari les cantates de quaresma que havia escrit a Weimar. Així, aquesta cantata va acabar destinada a la Festa de la Reforma degudament reescrita i ampliada. En base als diversos manuscrits que han arribat fins a nosaltres, la investigació data la composició de la nova versió de la cantata (BWV 80) cap al 1724, sense descartar una data posterior.
Aquesta nova versió es basa en una gran coral, traducció del salm 64, realitzada pel propi Luter entre 1528 i 1529. Aquesta coral inspira el grandiós cor inicial de la cantata, una autèntica culminació de l’art de Bach pel que fa al tractament del coral luterà, amb les veus multiplicant-se fins a l’infinit, passant-se els temes d’uns als altres, tant cantants com orquestra. El segon moviment (que era el primer a la versió de Weimar) és un agitat duet on el baix canta el text d’aquella versió primigènia mentre el soprano entona, sobre seu, la nova coral de Luter. Tots ells evolucionen sobre un vigorós ritornello de les cordes a l’uníson, paràfrasi (atenció!) de la melodia del coral.
Un recitatiu i una ària mínimament orquestrada donen pas a una nova glòria coral: Und wenn die Welt voll Teufel wär, que arrenca amb un poderós tutti orquestral que donarà pas al cant uníson de la coral de Luter sobre un fantàstic concertant, que n’enllaçarà les frases. El penúltim moviment és un dolç duet en imitació canònica tant dels cantants (alt i tenor) com dels instruments solistes, en aquest cas oboè da caccia i violí. El cant del coral despullat de tot ornament fa concloure la cantata en un diàfan clima de puresa luterana.
És possible, però, que hàgiu escoltat una versió de la cantata molt més espectacular, on els cors són acompanyats de trompetes i timbales que no apareixen a les versions originals de Bach. Es tracta d’uns afegits fets pel seu fill Wilhelm Friedemann. Aquestes versions modificades eren habituals abans de la revolució historicista de Harnoncourt i Leonhardt. No sóc gens partidari de les interpretacions modernes o retocades, però en aquest cas faig una excepció i em deixo emportar a vegades per la grandiositat d’enregistraments com el de Karl Richter (Deutsche Grammophon), que us recomano.
Fent click sobre el títol de l’article accedireu a la traducció integral de la cantata BWV 80.
Bona Reformationsfest!
SBG

29/10/08

Nou horari de La Cantata del Diumenge!

Ja us he parlat altres vegades del programa que un servidor cedeix a Ràdio Estel, on escoltem cada diumenge les cantates de Bach segons el calendari luterà.
Em plau comunicar una nova modificació del seu horari d'emissió: A partir d'aquest diumenge (2 de Novembre) La Cantata del Diumenge s'emetrà a les 8 del matí en contres de les 11 de la nit com fins ara.

És la tercera vegada que em canvien d'horari... Però aquesta vegada n'estic ben content: La Cantata del Diumenge és un programa concebut per al matí, per tal d'arrencar el dia amb la millor música mai escrita. Va començar a emetre's a la ràdio del meu poble natal els diumenges a les 11 del matí. En passar a Ràdio Estel, va estar dues temporades a les 8 del vespre per acabar desterrat a les 11 de la nit aquesta darrera temporada. Molt millor ara!
Espero poder acompanyar l'esmorzar dels oients cada diumenge durant moltes temporades i no tornar a vagar amunt i avall de la graella com fins ara.
Estrenarem el nou horari amb la cantata BWV 60, una obra titulada igual que la BWV 20. És una d'aquelles cantates que Bach anomena "dialogus", ja que és concebuda com un diàleg entre el Temor i l'Esperança. Va ser estrenada el primer any de Bach a Leipzig, el 7 de novembre de 1723 i és una de les 2 cantates conservades per a la festivitat del Dominica XXIV Post Trinitatis, juntament amb la BWV 26, de 1724.
Així doncs, més info diumenge, a les 8 del matí, a Ràdio Estel!
SBG

24/10/08

Renovació

Hem renovat la imatge del nostre bloc, esperant que a partir d'ara us resulti més càlid i amable a la vista. La veritat és que tant el color com la lletra anteriors resultaven massa feixucs! A més, hem afegit una llista amb els nostres blocs amics, que us convidem a visitar. Un d'ells és el Quadern del Retorn d'en Xavier Martín, que ens va deixar un amable comentari al nostre anterior escrit. També us recomanem el bloc de l'Antoni Sàbat, gràcies al qual aviat haurem traduït totes les cantates d'església de Bach i la Llotja de Música, veritable cocktail musical.
Fins aviat!
SBG

29/9/08

Festo Michaelis

Ja tornem a ser a la Diada dels Sants Arcàngels, el Micahaelistag luterà, el dia de Sant Miquel. Aquesta diada era festa grossa a les esglésies de Leipzig, ciutat on, a més, es celebrava en aquelles dates una important fira (com a Lleida). A les esglésies de la ciutat, doncs, tal festivitat havia de ser commemorada com calia, és a dir, amb l'execució de les corresponents cantates. Bach ens en va deixar tres de completes i una, molt controvertida, que sembla ser incompleta. Ens explicarem:
Les cantates senceres que s'han conservat són les BWV 130 (de 1724), BWV 19 (de 1726) i BWV 149 (de 1728 o 1729). El musicòleg Alfred Dürr destaca com en aquestes cantates Bach reflexa la visió que, dels àngels, tenia el cristianisme de l'època: Eren soldats de Déu, encarregats de castigar dels seus enemics i exterminadors de dimonis. Una imatge molt allunyada de la delicadesa feminitzant i amable dels àngels d'altres èpoques, inclosa la nostra.
D'aquí que la música d'aquestes cantates sigui de la més espectacular de Bach, amb una orquestració capitanejada per les trompetes i els timbals, que entona fanfàrries guerreres i ens transmet imatges de violència i lluites èpiques. Avui, doncs, és el millor dia per a deixar-se endur per l'enorme cor inicial de la cantata BWV 19, que amb el títol ja ho diu tot: Va engegar una batalla (penseu en el quadre Els àngels caiguts, de Bruegel). O per l'esclatant cor inicial de la BWV 130 i la seva espectacular ària Der Alte Drache, sense dubte un dels moments més absolutament brutals de la producció de Bach (un altre dia en parlarem, d'aquesta ària). O per l'alegre fanfàrria inicial de la BWV 149 (paròdia genial) i les seves dues fantàstiques àries amb fagot solista.
Però... i la quarta cantata miqueliana?
De la controvertida cantata BWV 50 només podem dir que no sabem ni el que tenim entre mans: per a uns és el cor inicial d'una cantata perduda, per a d'altres n'és el cor final, per a uns altres és un motet, per a alguns és l'obra coral més gran de Bach i, encara per a uns altres... l'obra no és ni de Bach! Tampoc podem establir la seva data de composició ni descartar que sigui una reelaboració d'una obra original de Bach feta per algú altre.
Es tracta, això sí, d'una peça coral immensa, escrita a 8 veus (2 cors de 4) que s'ha conservat en 3 còpies del segle XVIII i que, pel text, sembla força clar que va destinada a la diada de Sant Miquel. Alguns estudiosos també han vist en aquesta obra misterioses relacions numérico-cabalístiques de les quals us en parlaré en una altra ocasió.
Aquesta és, doncs, la millor jornada per a gaudir d'aquestes obres que tal dia com avui van sonar a les esglésies de Leipzig sota la batuta del propi Bach. Que la passeu bé!
J.M.S.


19/7/08

No només de Bach viu l'home...

A partir d'ara, a la nostra recentment creada Zona de Descàrregues, a més de poder-vos descarregar les nostres traduccions de les obres de Bach i escoltar la seva música, podreu gaudir dels videos que periòdicament anirem seleccionant de YouTube. De moment, ja podeu gaudir de dues visions radicalmet diferents de la Toccata i Fuga. Hem anomenat aquesta nova secció El Mirador, per que la notra idea és que no tan sols penjarem videos relacionata amb Bach sinò també sobre qualsevol tema que considerem interessant. Un bon exemple n'és aquesta meravella d'Scarlatti, compositor nascut el mateix any que Bach i Haendel (aquell meravellòs 1685), que fa temps vam descobrir a YouTube i que us convidem a degustar ara i aqui, tot i que algun dia també us la trobareu al Mirador:
http://es.youtube.com/watch?v=8yhd-dpC_7o

SBG

18/5/08

Calendari litúrgic luterà 2008

Avui celebrem una important festivitat del calendari litúrgic luterà: la Festa de la Trinitat, per a la qual s'han conservat les cantates BWV 165, 176, 129 i la que sentirem a La Cantata del Diumenge, la BWV 194. Aquest diumenge marca una frontissa en el calendari, ja que tanca el Cicle de Pasqua i obre un llarguíssim cicle, el de la Trinitat, que ens portarà des d'avui fins a l'época de l'Advent, 4 setmanes abans de Nadal. Tots els diumenges d'aquest cicle s'anomenen Diumenge tal després de la Trinitat, en llatí Dominica tal Post Trinitatis, i n'hi pot arribar a haver 27, cosa que passa molt de tant en tant... com aquest any!
El calendari del present any 2008 presenta doncs una important singularitat: la festivitat de la Pasqua de Ressurrecció, que varia d'un any a un altre i condiciona la resta del calendari, es va esdevenir el més aviat possible (aquest any, el 23 de Març), la qual cosa va provocar l'escurçament del cicle de l'Epifania, que només va constar d'un únic diumenge. En correspondència, el cicle de la Trinitat s'allargarà, fent així possible l'aparició d'un 27è Diumenge després de la Trinitat.
Aquesta festivitat només es va produïr cinc vegades durant la vida de Bach, dues en la seva infantesa (1690 i 1693), una altra l'any 1704 i dues més estant ja a Leipzig, els anys 1731 i 1742. L'única cantata destinada a aquest diumenge és ni més ni menys que la cèlebre cantata BWV 140, la qual, per tant, només es va sentir en vida de Bach... dues vegades!
A La Cantata del Diumenge, doncs, podrem gaudir d'aquesta meravellosa obra el dia 23 de Novembre. Per acabar, us diré que l'excepcional festivitat del 27è Diumenge després de la Trinitat trigarà molts anys a tornar-se a produïr.
Podeu saber més sobre el calendari litúrgic luterà fent click sobre el títol d'aquesta entrada que us durà a la nostra secció de Cantates Religioses.
S.B.G.

9/5/08

Zona de Descàrregues

Salutacions de nou!
Per tal de facilitar l'accés als continguts de la nostra web (sobretot les traduccions) i seguint el suggeriment que ens va fer un amic (veure comentari 2 entrades més avall), hem muntat la Zona de Descàrregues de CataBach.com. Hi podeu accedir fent click sobre el títol d'aquesta entrada o mitjançant l'enllaç que veieu a la dreta.
Des de la Zona de Descàrregues tothom es podrà descarregar en un moment la traducció de L'Oratori de Nadal o de les Cantates BWV 1 a 50 directament al seu ordinador comprimides en arxius .ZIP
També podreu sentir música. Hem penjat la sintonia del programa La Cantata del Diumenge i hem creat una secció molt llaminera: La joia del mes. Aquí hi haurà penjada cada mes una peça de Bach seleccionada preferentment d'entre les menys conegudes pel gran públic. Mirarem així de descobrir pàgines glorioses però amagades sota les obres més cèlebres de Bach.
Esperem doncs que us agradi la nova secció i sobretot que us resulti útil.
A veure que us sembla la primera joia del mes!
SBG

31/12/07

Traducció al català de la Passió segons Sant Mateu

Ja hem publicat la traducció al català de la que problablement sigui l'obra més colossal de la història de la música. Esperem que serveixi per a apropar la música de Bach als seus amants de parla catalana. Aviat publicarem un extens comentari de la passió, que complementarà la traducció. També podeu accedir a la nova publicació mitjançant aquest enllaç: http://www.catabach.com/lacantata/newpage0.html

LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU 

PRIMERA PART 

Jesús ungit a Betania
(Sant Mateu 26, 1-13)


Nº. 1 COR i CORAL
Cor
Veniu, Filles, auxilieu-me en l’aflicció,
Vegeu! – A qui? – A l’Espòs.
Contempleu-lo! –  Com? –  Com un Anyell.
Mireu! – Què? – Observeu la seva Paciència.
Mireu! – On? – En els nostres pecats.
Contempleu com, per Amor i Misericòrdia,
carrega la seva pròpia Creu.
Coral (Veus infantils)
Oh, innocent Anyell de Déu,
sacrificat a la fusta de la creu,
pacient en tot moment,
malgrat l’escarni i els turments.
Carregues tots els nostres pecats.
D’altra manera, hauríem desesperat.
Compadeix-te de nosaltres, Jesús!  

Nº. 2 RECITATIU (26, 1-2)
Evangelista
Quan Jesús va acabar aquestes paraules,
 va dir als seus deixebles:
Jesús
Bé sabeu que de d'aquí a dos dies
es celebrarà la Pasqua,
i el Fill de l'Home serà lliurat
per a ésser crucificat.   

Nº. 3 CORAL
Estimat Jesús,
quin delicte has comès
perquè recaigui sobre Tu
tan severa sentència?
Quin és el teu pecat? 
Quines maldats has comès?   

Nº. 4 RECITATIU (26, 3-4)
Evangelista
Llavors es van reunir en Consell els Sacerdots,
els Escrivans i els Ancians del poble,
al palau del Summe Sacerdot, anomenat Caifàs.
I decidiren la manera
de prendre amb ardits Jesús, per a matar-lo.
Però van dir:   

Nº. 5 COR (26, 5)
Que no sigui en dia de festa,
per a no provocar agitació en el poble.   

Nº. 6 RECITATIU (26, 6-7)
Evangelista
Estant Jesús a Betania,
a casa de Simó, el leprós,
es va acostar a Ell una dona
que duia un vas d’alabastre
amb una preuada essència,
i el vessà sobre el seu cap,
quan era assegut a taula.
Veient això els seus deixebles,
s’indignaren, i exclamaren:   

Nº. 7 COR (26, 8-9)
Per què aquest dispendi?
Aquesta essència podria haver-se venut molt cara
i els diners haver estat donats als pobres!  

Nº. 8 RECITATIU (26, 10-13)
Evangelista
Advertint això Jesús, els va parlar així:
Jesús
Per què importuneu aquesta dona?
Ella ha fet una bona obra en mi.
Perquè als pobres els tindreu sempre entre vosaltres,
però no així a mi.
Vessant sobre el meu cos aquest bàlsam,
l’està preparant per a la sepultura.
En veritat us dic que en qualsevol lloc del món
on sigui predicat aquest Evangeli,
es preservarà la memòria
del que ella acaba de fer.  

Nº. 9 RECITATIU (Contralt)
Tu, Salvador estimat!
Mentre els teus deixebles, imprudents,
murmuren veient  aquesta pietosa dona
disposar amb ungüent el teu cos
per a la sepultura,
permet mentrestant
que els meus ulls aboquin
un torrent de llàgrimes perfumades sobre el teu cap!   

Nº. 10 ÀRIA (Contralt)
Constricció i penediment
torturen el meu cor culpable.
Que les meves llàgrimes siguin per a Tu,
fidel Jesús, essències perfumades.   


Últim Sopar
(Sant Mateu 26, 14-35)

Nº. 11 RECITATIU (26,14-16)
Evangelista
Llavors un dels Dotze,
anomenat Judes Iscariot,
es presentà als sacerdots, i els digué:
Judes
Què em donareu
si us el lliuro?
Evangelista
Li van oferir trenta monedes de plata.
I des de llavors va cercar l'ocasió per a trair-lo.   

Nº. 12 ÀRIA (Soprano)
Sagna, benvolgut cor!
Ah! Un nen que has criat,
que has alletat del teu pit,
la teva mort vol propiciar,
car en Serp s'ha convertit.    

Nº. 13 RECITATIU (26, 17)
Evangelista
El dia primer dels àzims,
es van acostar a Jesús els seus deixebles
i van dir-li:   

Nº. 14 COR
On vols que preparem
l'àpat de Pasqua?    

Nº. 15 RECITATIU (26,18-22)
Evangelista
Ell els va dir:
Jesús
Aneu a la ciutat, a casa d'en tal, i parleu-li així:
"El Mestre m'ha encomanat que et digui:
la meva hora és propera
i celebraré la Pasqua a casa teva
amb els meus deixebles".
Evangelista
I els deixebles van fer com Jesús els havia manat
i ho van preparar tot per a la Pasqua.
Al capvespre, es va asseure a la taula amb els Dotze
i, mentre menjaven, els va dir:
Jesús
En veritat us dic
que un de vosaltres em trairà.
Evangelista
I ells, torbats i angoixats en gran manera,
començaren a preguntar un darrere l'altre:
Cor
Senyor, per ventura seré jo?    

Nº. 16 CORAL
Sóc jo!
Jo, que lligat de peus i mans
hauria de pagar-ho a l'Infern!
Fuetades, cadenes
i tot el que Tu vas patir
és el que es mereix la meva Ànima!   

Nº. 17 RECITATIU (26,23-29)
Evangelista
Ell els va respondre, dient:
Jesús
Aquell qui introdueix amb mi la seva mà en el plat,
aquest és el traïdor.
Cert és que el Fill de l'Home segueix el seu camí,
tal com sobre ell ha estat escrit.
Però, ai d'aquella persona
per qui el Fill de l'Home serà lliurat!
Més li valdria a aquesta persona
no haver nascut!
Evangelista
Llavors Judes, que era qui l'entregava, va dir:
Judes
Sóc jo, Mestre?
Evangelista
I Ell contestà:
Jesús
Tu ho has dit.
Evangelista
Mentre menjaven, Jesús va prendre el pa,
el va beneir, el va partir
i el va donar als seus deixebles, dient:
Jesús
Preneu i mengeu. Aquest és el meu cos.
Evangelista
I, prenent el calze,
el va beneir i els el va lliurar tot dient:
Jesús
Beveu tots d'ell,
perquè aquesta és la meva Sang del Nou Testament,
que serà vessada per molts
per a remissió dels pecats.
Jo us dic
que no beuré més
d'aquest fruit de la vinya,
fins el dia en que de nou
el begui amb vosaltres
al Regne del meu Pare.    

Nº. 18 RECITATIU (Soprano)
Si el meu cor es desfà en llàgrimes
quan Jesús s'acomiada de mi,
el seu testament em consola:
La seva Carn i la seva Sang – Oh, preuat tresor!,
Deixa a les meves mans.
Així com als seus, a la Terra,
sempre preservà del mal,
així els estima fins al final.   

Nº. 19 ÀRIA (Soprano)
Vull lliurar-te el meu cor,
submergeix-te en ell, Salvador meu.
Submergir-me en Tu jo també voldria;
Si el Món és massa petit per a Tu,
només Tu podràs ser per a mi
més que el Cel i el Món junts.   

Nº. 20 RECITATIU (26,30-32)
Evangelista
I havent proclamat l'himne d'acció de gràcies,
van marxar cap al Mont de les Oliveres.
Llavors els va dir Jesús:
Jesús
Aquesta nit tots vosaltres
patireu escàndol per la meva causa.
Talment és escrit:
"Feriré al pastor i es dispersaran
 les ovelles del ramat".
Però, quan hagi ressuscitat,
seré abans que vosaltres a Galilea.   

Nº. 21 CORAL
Reconeix-me, Protector meu,
Pastor meu, acull-me!
De Tu, Font dels Goigs,
he rebut tots els meus bens.
De La teva boca, el regal refrescant
de llet i dolces viandes,
del teu esperit, l'obsequi sublim
de les delícies celestials.   

Nº. 22 RECITATIU (26,33-35)
Evangelista
Pere, responent, va dir-li:
Pere
Encara que tots s'escandalitzin de Tu,
jo mai me n'escandalitzaré.
Evangelista
Jesús li va respondre:
Jesús
En veritat et dic que aquesta nit,
abans que canti el gall,
m'hauràs negat tres vegades.
Evangelista
Pere li va respondre:
Pere
Encara que hagués de morir per la teva causa,
no et negaré.
Evangelista
I el mateix van dir els altres deixebles.   

Nº. 23 CORAL
Vull romandre aquí amb Tu,
no em rebutgis!
Vull vetllar a prop teu
quan ton cor sigui ferit.
Quan aquest es detingui
en l'últim batec de l'agonia,
et prendré als meus braços
i t'apretaré contra mi.   


Al Mont de les Oliveres
(Sant Mateu 26, 36-56)


Nº. 24 RECITATIU (26,36-38)
Evangelista
En tant, arribà Jesús amb ells a un jardí,
dit de Getsemaní,
i va parlar així als seus deixebles:
Jesús
Asseieu-vos aquí,
mentre jo vaig allí a pregar.
Evangelista
I duent-se amb ell  Pere
i els dos fills de Zebedeu,
va començar a entristir-se i angoixar-se.
Llavors Jesús els va dir:
Jesús
La meva ànima és entristida fins a la mort;
quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.    

Nº. 25 RECITATIU (Tenor, Cor)
Solista:
Oh, dolor!
Com tremola el cor angoixat!
Com es torba,
com empal·lideix el seu semblant!
El jutge el condueix davant el tribunal.
No hi ha consol possible, ni ajuda.
Pateix tots els turments de l'Infern,
expiant les culpes alienes.
Ah! Si el meu amor pogués, Salvador meu,
calmar el teu temor,
o ajudar-te a suportar-lo,
De bon grat em quedaria aquí!
Coral:
Quina és la causa de tots aquests turments?
Ah! són els meus pecats, que et laceren!
Jo, Senyor Jesús, sóc el culpable
de tots els teus patiments!   

Nº. 26 ÀRIA (Tenor, Cor)
Solista:
Vull vetllar al costat del meu Jesús.
Cor:
Així s'adormen els nostres pecats.
Solista:
De la mort em salva la seva ànima dolorida;
El seu dol em fa plenament feliç.
Cor:
Per això el sofriment redemptor
ens és amarg i dolç alhora.   

Nº. 27 RECITATIU (26, 39)
Evangelista
I, havent fet unes passes,
va postrar-se amb el rostre a terra 
i va pregar, dient:
Jesús
Pare meu, si és possible,
aparta de mi aquest calze;
però no es faci la meva voluntat,
sinó la teva.   

Nº. 28 RECITATIU (Baix)
El Salvador cau de genolls davant son Pare,
i ens aixeca, a mi i a tots,
de les nostres caigudes
envers la gràcia divina.
Ell està disposat
a beure el calze amarg de la mort,
ple dels pecats d'aquest món,
pútrids i odiosos,
car així ho vol el Déu estimat.   

Nº. 29 ÀRIA (Baix)
De bon grat acceptaré
dur la creu i beure del calze
del qual va beure el Salvador.
Car la seva boca,
de la que ragen llet i mel,
ha endolcit les angoixes
i el cruel sofriment
des del primer tast.   

Nº. 30 RECITATIU (26,40-42)
Evangelista
I al tornar on estaven els seus deixebles,
els va trobar dormits i els va dir:
Jesús
No heu pogut vetllar amb mi
ni tan sols una hora?
Vetlleu i pregueu
per a no caure en la temptació.
L'esperit és en guàrdia,
però la carn és feble.
Evangelista
Marxà novament a pregar per segona vegada, dient:
Jesús
Pare meu, si no és possible
que pugui passar aquest calze
sense que jo en begui,
faci's sempre la teva voluntat.   

Nº. 31 CORAL
Que es compleixi sempre la voluntat del meu Senyor,
car la seva voluntat és el millor;
Sempre és a punt per ajudar
als qui creuen fermament en Ell;
Senyor piadós,
Tu ens salves de la misèria
i ens castigues amb mesura.
Aquell qui en Déu confia
i en ell feliç es recolza,
Mai serà abandonat.   

Nº. 32 RECITATIU (26,43-50)
Evangelista
I tornant, els va trobar de nou adormits,
car llurs ulls eren carregats de somni.
I deixant-los, es va retirar
a pregar per tercera vegada,
repetint les mateixes paraules.
Tornà després amb llurs deixebles
i els va dir:
Jesús
Ah! Voleu encara dormir i reposar?
Mireu: És arribada l'hora
que el Fill de l'Home serà lliurat
a mans dels pecadors.
Au va, aixequeu-vos!
Mireu, ja és aquí, aquell qui m'entregarà!
Evangelista
I mentre estava pronunciant aquestes paraules,
va arribar Judes, un dels dotze,
i amb ell una gran gentada
armada d'espases i pals,
enviada pel Summe Sacerdot i els Ancians del poble.
El traïdor els havia
donat un sant i senya:
"Aquell a qui jo besi, aquest és; preneu-lo!".
I a l'instant es va acostar a Jesús i va dir:
Judes
Déu et guardi, Mestre!
Evangelista
El va besar.
Jesús llavors li va dir:
Jesús
Amic meu, per què has vingut?
Evangelista
Llavors s'avançaren els altres,
posaren les mans sobre Jesús i el prengueren.   

Nº. 33 DUETTO (Soprano, Contralt, Cor)
Solistes:
Així és fet pres el meu Jesús.
La lluna i els Estels
s'oculten a causa del dolor,
car mon Jesús ha estat pres.
Ja el duen lligat de mans.
Cor:
Deixeu-lo, allibereu-lo, no el lligueu!
No hi ha llamps ni trons al cel?
Obre les teves goles flamejants, Oh Infern:
destrossa, enderroca, devora, aniquila
amb sobtada fúria al pèrfid traïdor,
al monstre assassí!   

Nº.34 RECITATIU (26,51-56)
Evangelista
I heus aquí que un dels que estaven amb Jesús,
allargà la seva mà [i desembeinà la seva espasa]
ferint un dels criats del Summe Sacerdot,
tallant-li una orella.
Llavors, Jesús li va dir:
Jesús
Embeina la teva espasa,
doncs qui a espasa mata,
a espasa morirà.
No saps que, si li ho demano,
el meu Pare pot enviar-me
més de dotze legions d'àngels?
Però, com s'acomplirien llavors les Escriptures,
que diuen que ha de succeir així?
Evangelista
En aquella hora va parlar Jesús a la multitud:
Jesús
Heu vingut a prendre'm com a un assassí,
amb espases i pals;
diàriament m'he assegut
amb vosaltres al Temple,
ensenyant-vos, i no em vau prendre.
En veritat tot això ha succeït
per tal que es compleixin les Escriptures dels Profetes.
Evangelista
Llavors tots els deixebles fugiren, deixant-lo tot sol.   

Nº. 35 CORAL
Oh, home, plora el teu gran pecat,
pel qual Crist va deixar el si del seu Pare
i va descendir a aquest Món.
D'una Verge dolça i pura
va néixer per a nosaltres,
Per a ser el nostre Mitjancer.
Als morts retornà la vida
i als malalts la salut,
fins que arribà el moment
de ser sacrificat per nosaltres,
de dur sobre la creu
la pesada càrrega dels nostres pecats.   


 SEGONA PART

Fals Testimoniatge
(Sant Mateu 26, 57-63) 

 
Nº. 36 ÀRIA (Contralt, Cor)
Solista:
Ah, el meu bon Jesús ja no hi és!
És possible? És cert el que veuen els meus ulls?
El meu Anyell a les urpes del tigre!
Ah! On ha marxat mon Jesús?
Ah! Què haig de contestar a la meva ànima
quan angoixada em pregunta:
Ah! On ha marxat mon Jesús?
Cor:
On ha anat el teu Estimat,
oh, Tu, bellíssima entre les dones?
On ha marxat el teu Estimat?
Amb Tu volem cercar-lo.     

 Nº. 37 RECITATIU (26,51-59)
Evangelista
Els qui prengueren Jesús
el conduïren davant el Summe Sacerdot Caifàs,
allà on eren reunits
els Escrivans i els Ancians.
Però Pere l'havia seguit de lluny
fins al palau del Summe Sacerdot i,
tot entrant-hi, es va asseure entre els criats
per veure com acabava tot allò.
El Summe Sacerdot, els Ancians
i tot el Consell cercaven
falsos testimonis contra Jesús
per condemnar-lo a mort, però no els trobaven.     

Nº. 38 CORAL
El món m'ha jutjat injustament,
amb mentides i enganys,
amb xarxes i llaços ocults.
Senyor, defensa'm d'aquest perill,
protegeix-me de traïcions i perfídies.    

 Nº. 39 RECITATIU (26,60-63)
Evangelista
I havent cercat nombrosos testimonis falsos,
no en trobaven cap.
Finalment, van arribar dos nous testimonis falsos
que declararen:
Testimonis Primer i Segon
Aquest va dir:
"Jo puc destruir el Temple de Déu
i reconstruir-lo en tres dies".
Evangelista
Llavors, aixecant-se, el Summe Sacerdot va dir:
Summe Sacerdot
Res no contestes
al que aquests declaren contra tu?
Evangelista
Però Jesús callava.    

Nº. 40 RECITATIU (Tenor)
Mon Jesús calla davant les calúmnies,
mostrant-nos així que,
en la seva misericòrdia,
s'ofereix a sofrir per nosaltres,
i que nosaltres, en l'adversitat,
haurem d'actuar com Ell,
i sofrir en silenci les persecucions.    

Nº. 41 ÀRIA (Tenor)
Paciència, paciència,
quan llengües mesquines mosseguen!
Si injustament pateixo
calumnies i escarnis,
el meu Déu estimat venjarà, oh, sí!
El meu cor innocent.  


Jesús davant Caifàs i Pilat
(Sant Mateu 26, 63-75; 27, 1-14)


Nº. 42 RECITATIU (26,63-66)
Evangelista
El Summe Sacerdot
va replicar dient-li:
Summe Sacerdot
Jo et conjuro davant el Déu viu,
perquè ens diguis si tu ets el Crist,
el Fill de Déu!
Evangelista
Jesús li va dir:
Jesús
Tu ho has dit. I encara us diré més:
d'ara endavant haureu de veure
al Fill de l'Home
assegut a la Dreta del Poder,
i venint sobre els Núvols del Cel.
Evangelista
Llavors el Summe Sacerdot
s'esquinçà les vestidures, dient:
Summe Sacerdot
Ha blasfemat!
Quina necessitat tenim ja de testimonis?
Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia!
Què us sembla?
Evangelista
Ells contestaren dient:
Cor
És reu de mort!    

Nº. 43 RECITATIU (26,67-68)
Evangelista
Llavors van començar a escopir-li a la cara
i a donar-li cops de puny.
Alguns, li bufetejaven  la cara i li deien:
Cor
Profetitza’ns, Crist:
qui és qui t'ha colpejat?    

Nº. 44 CORAL
Qui és qui et colpeja així, Salvador Meu,
I amb tant dolor et maltracta?
Tu mai has estat pecador
Com nosaltres i els nostres fills:
De la maldat restes aliè.

Nº. 45 RECITATIU (26,69-73)
Evangelista
Pere era assegut fora, a l'atri,
i acostant-se-li una serventa, li va dir:
Primera Serventa
Tu estaves també amb Jesús de Galilea!
Evangelista
Però ell ho va negar davant tothom dient:
Pere
No sé el que dius.
Evangelista
Però quan havia sortit al pòrtic,
el va veure una altra,
que va dir als presents:
Segona Serventa:
Aquest acompanyava Jesús de Natzaret!
Evangelista
I de nou ho va negar, jurant:
Pere
No conec aquest home!
Evangelista
I poc després es van dirigir a Pere
els qui l'envoltaven, dient:
Cor
Veritablement, tu ets un dels seus,
car la teva forma de parlar et delata!    

Nº. 46 RECITATIU (26,74-75)
Evangelista
Llavors es va posar a maleir i a jurar:
Pere
No conec a aquest home!
Evangelista
I a l'instant va cantar el gall.
Llavors Pere recordà
les paraules que Jesús li havia dit:
"Abans que canti el gall,
em negaràs tres vegades".
I, sortint fora, va plorar amargament.    

Nº. 47 ÀRIA (Contralt)
Apiada't, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pieta!     

Nº. 48 CORAL
Encara que em separi de Tu,
tornaré de nou al teu costat;
El teu Fill ens va redimir
Per l'angoixa i els turments de la mort.
La meva culpa va ser greu,
però la teva gràcia i la teva benevolència
són molt majors que el meu pecat,
que per sempre m'acompanyarà.    

Nº. 49 RECITATIU (27, 1-4)
Evangelista
Al matí, tots els Sacerdots Principals
i els Ancians del poble van celebrar un consell
per a condemnar a mort Jesús.
Després d'haver-lo lligat,
el menaren davant del Governador Ponç Pilat.
Veient llavors Judes, aquell qui l'havia traït,
que Jesús seria condemnat a mort, es va penedir
i va retornar les trenta monedes de plata
als Sacerdots i als Ancians, dient-los:
Judes
He actuat malvadament,
us he lliurat amb traïció sang innocent.
Evangelista
Ells contestaren:
Cor
I a nosaltres, què ens importa?
Allà tu!   

Nº. 50 RECITATIU (27, 5-6)
Evangelista
Llavors llençà les monedes de plata pel Temple,
en va sortir i, marxant lluny, es va penjar.
Els Sacerdots recolliren
les monedes de plata i digueren:
Sacerdots Primer i Segon
No és lícit guardar-les en el tresor sagrat,
car són preu de sang.    

Nº. 51 ÀRIA (Baix)
Retorneu-me el meu Jesús!
Vegeu com el preu de la seva sang,
el fill perdut us el llença als peus!     

Nº. 52 RECITATIU (27,7-14)
Evangelista
I després d'haver-ho discutit en consell,
van comprar amb les monedes el camp d'un terrissaire
per a enterrar-hi els forasters.
Per aquest motiu el seu nom és,
fins avui, Camp de Sang.
D'aquesta manera es va complir
el que digué el profeta Geremíes:
"I van prendre trenta monedes de plata,
preu d'aquell que va ser venut
a un preu fixat pels fills d'Israel
i les van gastar en el camp d'un terrissaire,
tal com el Senyor m'ho havia ordenat".
Jesús comparegué davant el Governador
el qual l'interrogà dient:
Pilat
Ets Tu el Rei dels Jueus?
Evangelista
Jesús llavors contestà:
Jesús
Tu ho has dit.
Evangelista
I a les acusacions que li feien
els Sacerdots i els Ancians, no responia.
Llavors li va dir Pilat:
Pilat
No escoltes les seves acusacions?
Evangelista
Però Ell no deia ni una sola paraula, fins al punt
que el Governador restà profundament astorat.    

Nº. 53 CORAL
Encomana el teu camí
i les malalties del teu cor
a la cura amorosa
d'Aquell que regna al Cel.
Aquell qui als núvols, a l'aire i als vents
els dicta el camí veloç,
sabrà trobar la ruta
per on avançaran els teus peus.
 

Lliurament i Flagelació
(Sant Mateu 27, 15-30)


Nº. 54 RECITATIU (27,15-22)
Evangelista
Durant la festa era costum que el Governador,
per a agradar al poble,
concedís la llibertat d'un reu,
escollit per ells.
En aquell temps hi havia
un pres molt conegut,
de nom Barrabàs.
Així doncs, quan tots estaven reunits,
Pilat els va dir:
Pilat
A qui voleu que alliberi?
A Barrabàs o a Jesús,
el qual fa dir-se Crist?
Evangelista
Car ell sabia amb certesa
que l'hi havien lliurat per enveja.
I quan era assegut al tribunal,
la seva esposa manà que li diguessin:
Esposa de Pilat
Res no hi hagi entre tu i aquest home just,
car avui he patit molt en somnis per causa seva!
Evangelista
Però els Sacerdots i els Ancians
exhortaven el poble
perquè reclamessin la llibertat de Barrabàs
i fessin morir Jesús.
Prengué ara la paraula el Governador,
que els va dir:
Pilat
A quin d'entre aquests dos
voleu que alliberi?
Evangelista
Ells van dir:
Cor
Barrabàs!
Evangelista
Pilat els va dir:
Pilat
Què he de fer, llavors, amb Jesús,
el qual es fa anomenar Crist?
Evangelista
Tots van dir:
Cor
Crucifiqueu-lo!  

Nº. 55 CORAL
Xocant és aquest càstig!
El bon Pastor el pateix pel seu ramat;
el Senyor, el Just, expia la culpa
dels seus serfs!   

Nº. 56 RECITATIU (27, 23)
Evangelista
El Governador va replicar:
Pilat
Però, quin mal ha fet?     

Nº. 57 RECITATIU (Soprano)
A tots ens féu el bé:
Va retornar la vista als cecs,
va fer caminar als coixos;
ens mostrà la Paraula del Pare.
Va expulsar els Dimonis,
va consolar els afligits;
va assumir als pecadors.
Això i no altra cosa féu el meu Jesús.    

Nº. 58 ÀRIA (Soprano)
Per Amor,
per Amor vol morir el meu Salvador,
Ell, que no coneix el pecat,
perquè la Condemna eterna
i el càstig del Judici
no recaiguin sobre la meva Ànima.    

Nº. 59 RECITATIU (27,23-26)
Evangelista
Però ells, elevant la veu, cridaven:
Cor
Crucifiqueu-lo!
Evangelista
Veient Pilat que res aconseguia,
sinó que, al contrari, augmentava el xivarri,
va prendre aigua, va rentar-se les mans
davant del poble, i els va dir:
Pilat
Sóc innocent de la Sang d'aquest Just.
Allà vosaltres.
Evangelista
Al que tot el poble va contestar:
Cor
Vingui la seva sang sobre nosaltres i sobre els nostres fills!
Evangelista
Llavors va alliberar Barrabàs,
va fer assotar Jesús
i el va lliurar perquè el crucifiquessin.    

Nº. 60 RECITATIU (Contralt)
Compadeix-te, Senyor!
Heus aquí al Salvador lligat.
Oh, flagells, cops, ferides!
Botxins, atureu-vos!
No us commouen els sofriments d'aquesta ànima?
Tal escena, no us fa llàstima?
Ah, és ben clar! Encara que teniu cor,
aquest és més dur
que la columna del turment.
Prou, per pietat!    

Nº. 61 ÀRIA (Contralt)
Si les llàgrimes del meu rostre
res aconsegueixen,
preneu, doncs, el meu cor!
Però permeteu que sigui com un calze
que jo li ofereixo
per a recollir la sang de les seves ferides.    

Nº. 62 RECITATIU (27,27-29)
Evangelista
Llavors els soldats del Governador
van prendre Jesús i el van conduir al Pretori,
on reuniren tota la guarnició entorn seu.
Després el van despullar,
el van cobrir amb una toga púrpura,
van entreteixir una corona d'espines
i la van posar sobre el seu cap,
així com una canya a la seva mà dreta.
I, clavant el genoll davant seu,
se n'en reien, dient-li:
Cor
Salut, Rei dels Jueus!
Evangelista
I mentre l'escopien,
el colpejaven amb la canya al cap.    

Nº. 63 CORAL
Oh, cap lacerat i ferit,
amarat de dolor i escarni!
Oh, cap envoltat, per a burla,
d'una corona d'espines!
Oh, cap un dia ornat
amb grans honors i afalacs,
i ara greument ultratjat!
Jo et saludo!
Tu, noble rostre,
davant el qual tremola i tem
El Judici Universal!
De quina manera ets escopit!
De quina manera empal·lideixes!
Qui s'ha acarnissat
de forma tan infame
amb la llum sense igual dels teus ulls?     


La Crucifixió
(Sant Mateu 27, 31-54)


Nº. 64 RECITATIU (27,31-32)
Evangelista
I després d'haver-lo humiliat,
li llevaren la toga,
el vestiren de nou amb la seva roba
i el menaren a la crucifixió.
I quan estaven en camí,
van trobar un home de Cirene,
de nom Simó,
a qui van obligar a carregar la creu.    

Nº. 65 RECITATIU (Baix)
Sí, joiosa l'hora
en que la carn i sang
es veuen forçades a carregar la creu;
com més dur és el tràngol,
major és el bé de l'ànima.    

Nº. 66 ÀRIA (Baix)
Vine, dolça creu, això diré.
Dóna-me-la per sempre, Jesús meu!
Si la meva aflicció es fa insuportable,
Tu mateix m'ajudaràs a dur-la.    

Nº. 67 RECITATIU (27,33-43)
Evangelista
I havent arribat a l'indret anomenat Gòlgota,
que significa "de la calavera",
li van donar a beure vi barrejat amb fel;
però quan el va provar, no en va voler beure.
I una vegada el van haver crucificat,
es van repartir les seves vestidures, jugant-se-les;
d'aquesta manera es va complir
el que ha estat dit pel Profeta:
"Es van repartir les meves vestidures entre ells
i van sortejar la meva túnica".
I, asseguts al peu de la creu, muntaren guàrdia.
Després van escriure sobre el seu cap
el motiu de la condemna a mort, a saber:
"Aquest és Jesús, el Rei dels Jueus".
Al mateix temps foren crucificats dos bandits,
un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra.
Tots els que per allí passaven l'insultaven
i blasfemaven sacsejant el cap i dient:
Cor
Tu, que destruïes el temple de Déu
i el reconstruïes en tres dies:
Ajuda't a Tu mateix!
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu!
Evangelista
De la mateixa manera els Sacerdots es burlaven,
juntament amb els Escrivans i els Ancians, dient:
Cor
A uns altres ha salvat,
i no pot salvar-se a si mateix!
Si és el Rei dels Jueus,
que baixi ara de la creu,
i llavors creurem en Ell.
Si va confiar en Déu,
que aquest el salvi ara;
car va dir: "Jo sóc el Fill de Déu".    

Nº. 68 RECITATIU (27, 44)
Evangelista
Fins i tot els mateixos bandits
crucificats al seu costat l'insultaven.    

Nº. 69 RECITATIU (Contralt)
Ah, Gòlgota, funest Gòlgota!
El Senyor de la Glòria
haurà de degradar-se aquí, ultratjat.
La Salvació i Benaurança del món,
penjat a la creu com un malvat.
Ell creà el Cel i de la Terra,
però la terra i l'aire li són negats.
L'innocent mor com un culpable.
La meva ànima s'esmicola.
Ah, Gòlgota, funest Gòlgota!    

Nº. 70 ÀRIA (Contralt, Cor)
Solista:
Mireu, Jesús estén la seva mà
per a abraçar-nos.
Veniu!
Cor:
On?
Solista:
Als braços de Jesús!
Cerqueu la redempció i la misericòrdia.
Cerqueu!
Cor:
On?
Solista:
Als braços de Jesús.
Viviu, moriu, reposeu aquí,
ocellets abandonats;
Resteu!
Cor:
On?
Solista:
Als braços de Jesús.    

Nº. 71 RECITATIU (27,45-50)
Evangelista
I des de l'hora sisena,
una gran tenebra cobrí tota la terra,
fins l'hora nona.
I al voltant de l'hora nona,
Jesús va cridar, dient:
Jesús
Eli, Eli, lamma asabthani!
Evangelista
Que significa:
"Déu meu, Déu meu,
per què m'has abandonat?"
Alguns dels presents,
sentint això, van dir:
Cor
Està cridant Elies!
Evangelista
I al moment, un d'ells va prendre una esponja,
i després de xopar-la en vinagre,
la va col·locar a la punta d'una canya, donant-se-la a beure.
Els altres deien:
Cor
Deixeu-lo! Vegem si Elies ve a salvar-lo!
Evangelista
Però Jesús féu novament un fort crit i expirà.    

Nº. 72 CORAL
Quan jo hagi de marxar,
no t'apartis de mi!
Quan hagi de sentir la Mort,
roman al meu costat!
Quan, atacat de qualsevol mal,
estigui el meu cor,
allibera'm de l'angoixa
amb teu dolor i la teva pena!  

Nº. 73a RECITATIU (27,51-54)
Evangelista
I heus aquí
que el vel del Temple s'esquinçà en dos,
de dalt a baix.
I la terra va tremolar
i es van esquerdar les roques
i es van obrir els sepulcres
i s'alçaren molts cossos de sants que hi dormien,
i van sortir de les tombes
després de la seva resurrecció,
i van anar a la Ciutat Santa on molts els van veure.
El centurió i tots els que eren
amb ell vigilant Jesús,
veient el terratrèmol i el que estava passant,
foren preses del pànic, i exclamaren:
Cor
Veritablement, aquest era el Fill de Déu.   


L'Enterrament
(Sant Mateu 27, 55-66)


Nº. 73b RECITATIU
Evangelista
Eren també allí,
una mica apartades, moltes dones,
que havien seguit Jesús des de Galilea
per a servir-lo.
Entre elles, Maria Magdalena i Maria,
la mare de Jaume i Josep,
i la mare dels fills de Zebedeu.
Al capvespre, va arribar un home ric d'Arimatea,
de nom Josep,
que era també un dels deixebles de Jesús.
Es presentà davant Pilat i li demanà el cos de Jesús.
Pilat va ordenar que li fos lliurat.     

Nº. 74 RECITATIU (Baix)
Al capvespre, quan refresca,
es féu palès el pecat d’Adam.
Al capvespre, el Salvador el va redimir.
Al capvespre va tornar la coloma
portant una branca d'olivera al bec.
Oh, bella hora!, Oh, capvespre!
La pau és ara establerta amb Déu,
car Jesús ha dut la seva creu.
El seu cos per fi reposa,
Ah! Ànima estimada, suplica,
vés, deixa que et regalin el mort Jesús.
Oh profitós, Oh preuat regal!     

Nº. 75 ÀRIA (Baix)
Purifica't bé, cor meu,
en mi mateix vull enterrar Jesús,
car només dins meu,
pels segles dels segles,
podrà reposar dolçament.
Surt de mi, Món, i deixa entrar Jesús!    

Nº. 76 RECITATIU (27,59-66)
Evangelista
Josep va prendre el cos,
el va embolicar amb un sudari net i,
després de dipositar-lo en una tomba nova
que havia fet excavar a la roca per a si mateix,
va tancar l'entrada del sepulcre
amb una gran pedra i se'n va anar.
I allà restaven
Maria Magdalena i l'altra Maria
assegudes davant el sepulcre.
L'endemà, dia que seguia a la Paraskeve,
els Prínceps dels Sacerdots i els Fariseus
es presentaren davant Pilat i li van dir:
Cor
Senyor, hem recordat
que aquest impostor va dir, quan encara vivia:
"després de tres dies ressuscitaré ".
Ordena, doncs, que es vigili
el sepulcre fins al tercer dia,
no fos cas que els seus deixebles vinguin,
robin el cos i diguin al poble:
"Ha ressuscitat d'entre els morts",
essent aquest darrer engany
encara pitjor que el primer.
Evangelista
Pilat els va dir:
Pilat
Aquí teniu la guàrdia,
aneu i custodieu-lo com us sembli.
Evangelista
Ells hi anaren,
asseguraren la tomba amb guàrdies
i segellaren la pedra.     

Nº. 77 RECITATIU (Solistes, Cor)
Solista (Baix):
Ara el Senyor descansa.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Tenor):
Han acabat els patiments
causats pels nostres pecats.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Contralt):
Oh, cos beneït,
Mireu, amb vergonya i penediment ploro,
car els meus pecats han estat causa del vostre dolor.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Soprano):
Mil gràcies avui i sempre
pels vostres sofriments,
per haver-vos entregat
a la salvació de la meva ànima.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!    

Nº. 78 COR FINAL
Restem abatuts i plorosos
i clamem envers ton sepulcre:
Descansa, descansa dolçament!
Descanseu, membres abatuts!
Descanseu dolçament, descanseu!
La vostra tomba i la seva làpida
seran confortable coixí
per a les angoixades consciències
i lloc de repòs per a les ànimes.
Que els teus ulls dormin aquí joiosos.


Traducció i Comentari de Josep-Miquel Serra
Catalunya, 2007

12/10/07

L'Oratori de Nadal

Avui ha acabat la publicació de la magnífica versió en català de l'Oratori de Nadal, realitzada per Gabriel de la S. T. Sampol. Tot un regal per als amants de Bach de parla catalana. La traducció s'ha completat amb comentaris a càrrec d'un servidor, que espero siguin útils a aquells que visitin la pàgina on hem publicat aquesta nova aportació de l'escriptor balear. També hem publicat la versió original en alemany al costat de la catalana, cosa que encara no havíem pogut fer amb les altres traduccions de cantates publicades fins avui. El mateix esperem fer amb la següent traducció que publicarem: la Passió segons sant Mateu, en la qual estic treballant en aquests moments. Espero que aviat podrem anunciar-ne la publicació...

De moment, us convido a visitar la traducció a la nostra llengua de l'Oratori de Nadal, que trobareu a la següent adreça:


No dubteu a fer-nos arribar qualsevol opinió i/o suggeriment que us sembli oportú. Fins aviat!


Soli Bachio Gloria

30/9/07

La Cantata del Diumenge

La cantata del Diumenge, el programa que un servidor cedeix a Ràdio Estel, ha canviat el seu horari d'emissió. Fins ara, s'emetia cada diumenge a les 8 del vespre. A partir d'ara, es trasllada a les 11 de la nit. Així, competirem directament amb els programes esportius de més audiència... tot un repte!
A La Cantata del Diumenge escoltem cada setmana una de les cantates destinades al diumenge en qüestió, seguint el calendari de l'església luterana de temps de Bach. La idea és oferir una integral de les cantates de Bach tal com passaria si el Mestre seguís viu, ocupant el seu càrrec de Kantor a Leipzig.
Us explicaré un secret: els programes s'enregistren a casa meva, on he muntat un petit estudi de gravació, i després els envio gratuïtament a Ràdio Estel. Per què, a aquesta emissora? La raó és que vaig començar a fer aquest programa a la ràdio del meu poble i, animat per les bones crítiques que suscità, vaig enviar uns programes pilot a vàries emissores d'àmbit nacional, per si el volien emetre, essent l'emissora episcopal la única que em va contestar. Podeu pensar que sóc una mica estúpid per fer aquest programa a canvi de res. Però jo crec que el més important a la vida no són els diners sinó la satisfacció personal. La ràdio és simplement una de les meves aficions, però el que m'engresca de veritat és poder difondre, ni que sigui modestament, la obra del meu admiradíssim Bach. Encara que sigui els diumenges, a les 11 de la nit, a Ràdio Estel.
Soli Bachio Gloria