19/3/17

BWV 54

Arriba el Tercer Diumenge de Quaresma, també anomenat Dominica Oculi a causa de l'introitus de la missa llatina: Oculi mei semper ad Dominum.
El de Quaresma era un cicle sense cantates a les esglésies de Leipzig, que celebraven així els oficis d'una manera més austera, d'acord amb els preceptes penitencials d'aquestes set setmanes que preludien la Pasqua de Resurrecció. Per tant, des que l'any 1723 s'establí a Leipzig, Bach no va escriure cap cantata destinada als diumenges de Quaresma. Tot i així, coneixem l'existència d'almenys dues cantates destinades al Tercer Diumenge de Quaresma: Les cantates BWV 80a i 54, obres escrites cap a l'any 1714 a Weimar, on les cantates quaresmals sí que eren permeses. La cantata 80a, avui perduda, va ser totalment refeta a Leipzig i, convertida en l'actual BWV 80, fou destinada a la Festa de la Reforma, que l'església luterana celebrava el 31 d'octubre.
Però avui ens centrarem en la BWV 54, una cantata molt curta, de només 3 moviments i destinada solament a la veu de contralt. Durant molts anys es cregué que es tractava d'una obra parcialment extraviada, però el descobriment del llibret original de G. Lehms confirmà la seva concepció original de només 3 moviments, sense descartar que una coral addicional (però aliena al llibret) servís per a concloure les interpretacions.
Aquesta cantata va ser freqüentment reutilitzada per Bach en diferents festivitats (són demostrades execucions en els diumenges 1 i 20 després de la Trinitat), generalment acompanyant alguna altra cantata de majors dimensions. L'extensa ària inicial (Resisteix la temptació del pecat, car en cas contrari t'injectarà el seu verí) fa posar els pèls de punta per la seva excelsa bellesa però també per la tremenda tensió que conté. El moviment final és una fantàstica fuga a 4 veus amb unes atrevides i tremoloses cadències sobre la paraula Teufel (Satanàs) que il·lustren la por que aquest ésser malèfic ens genera.
Us proposem una magnífica versió d'aquesta cantata  cantada per Drew Minter, un dels nostres contratenors favorits.
J.M.S.



Cantata BWV 54
WIDERSTEHE DOCH DER SÜNDE
Dominica Oculi (3er. de Quaresma) i també en altres ocasions
Estrenada: Possiblement l'any 1714
Text: Georg Christian Lehms (1711)

1. ÀRIA (Alt)
Planta cara, doncs, al pecat,
O sinó, t’infestarà el seu verí.
No et deixis enganyar pel dimoni;
Doncs, els que profanen el Nom de Déu,
Quedaran enxampats en un malefici mortal.
***
2. RECITATIU (Alt)
La mena de pecats desenfrenats
Tots tenen aparença fascinant,
Però, cal pensar que, després,
S’hauran de purgar sobre manera
Amb dures penes i afliccions.
Per fora són com l’or
Però si te’ls mires d’a prop
No són res més que espectres vacus
I sepulcres blanquejats.
Són com les pomes de Sodoma
I els que s’han fet marits seus
Que no hauran el Regne de Déu.
Són com unes espases tallants
Que ens traspassen cos i ànima.
***
3. ÀRIA (Alt)
Qui fa un pecat és del diable,
Perquè ell se l’ha fet seu.
Mes si hom refusa obstinat
La seva tasca infamant
Ell tot sol tocarà el dos. 

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera