6/4/19

BWV 120

A la Leipzig del segle XVIII, el relleu de les autoritats municipals generalment es solemnitzava amb un ofici a l'església de Sant Nicolau el dilluns o divendres següents al dia de sant Bartomeu (24 d'agost). Era l'anomenat Ratsweschel, la presa de possessió d'un nou consistori, en la qual era indispensable l'execució d'una gran cantata. Conserva el BWV fins a sis obres destinades a tal celebració, a les quals es podria afegir la cantata BWV 137 que, tot i estar destinada a un diumenge després de la Trinitat, podria haver sonat també en ocasió d'algun d'aquests Ratsweschel. Comptant el Ratsweschel de 1750 en el qual sonà una cantata de Bach, que havia mort feia un mes, el compositor solemnitzà amb la seva música 28 d'aquestes celebracions a Leipzig.
Les sis cantates esmentades són les BW 29, 69, 71, 119, 120 i 193, a més d'un mínim de quatre cantates més avui en dia perdudes. Tot seguit analitzarem la cantata BWV 120 GOTT, MAN LOBET DICH IN DER STILLE, de la qual la investigació només ha pogut determinar que fou estrenada abans de 1730, ja que en aquella data apareix una versió reescrita destinada a la Festa de la Reforma (BWV 120b), a la qual havia precedit una altra reelaboració destinada a un casament (BWV 120a) celebrat l'any anterior i que ens ha arribat de manera molt fragmentària. El fet que el text d'aquesta darrera fos obra de Christian Friedrich Henrici (Picander) fa pensar que les altres versions també ho siguin, tot i que no se sap del cert. En tot cas, el llibretista utilitza un versicle del Salm 65 al moviment inicial i la versió alemanya del Te Deum de Martí Luter a la coral final.
Aquest moviment inicial, sorpresivament, no és pas un cor sinó una ària per a contralt que dóna nom a la cantata: Gott, man lobet dich in der Stille zu Zion (Déu, et lloem en el silenci de Sió). El contralt apareix envoltat per cordes i oboès en un ambient de joia continguda, que s'expressa sobretot per les exuberants vocalitzacions, de les més ornamentades de Bach. Potser la referència al silenci present al tex desaconsellà a Bach musicar aquest moviment en la forma de l'habitual cor esclatant de les cantates de Ratsweschel. Sigui com sigui, alguns autors creuen estar davant la reutilització d'un concert per a violí de l'època de Köthen, que hauria estat convertit aquí en una peça vocal.
Immediatament però, apareixerà el cor que hauria d'haver iniciat la cantata: Jauchzet, ihr erfreuten Stimmen” (Exultem, que els nostres crits de joia, un enlluernant cor amb tota la fanfàrria festiva de les grans ocasions que Bach convertirà anys més tard en el Et Expecto de la Missa en Si Menor. Presenta dos temes principals: Al de la fanfàrria inicial el segueix un de basat en les vocalitzacions ascendents sobre Steiget bis zum Himmel nauf! (enlairar-se fins al Cel). A ells cal sumar un de més lineal, que constituirà la secció intermèdia. El resultat de tots ells serà un dels cors més esclatants de la producció bachiana.
El baix prendrà el relleu, amb el recitatiu Auf, du geliebte Lindenstadt (Tu ciutat dels til·lers), referència al nom original de Leipzig, que deriva del mot eslau lipe (Til·ler) i que també apareix a la  cantata BWV 119, que podria compartir autoria amb aquesta.
La següent ària, Heil und Segen (Cal que les nostres autoritats), prové d'una obra de l'època de Köthen: La primera versió de la Sonata en Sol major per a violí i clavecí BWV 1019a, que al seu torn podria derivar d'una obra encara anterior i en la qual constitueix el tercer moviment, Cantabile, ma un poco Adagio. Va encomanada a soprano i corda amb violí solista, del qual destaquen les belles ornamentacions que ens recorden a les de l'ària inicial i, personalment, també al Laudamus te de la Missa en Si Menor. D'aquesta deliciosa peça destaquen els cinc compassos dedicats a il·lustrar el terme freundlich küssen (sempre agermanades) al final de la secció central.
Un recitatiu amb el tenor sustentat per les cordes condueix a la coral final, Nun hilf uns, Herr, den Dienern dein (Ara i sempre, Senyor, ajuda els teus servents), quarta estrofa de la versió alemanya del Te Deum escrita per Martí Luter l'any 1529. Com en el cas de la cantata BWV 119, sobta que la coral es canti a capella, sense la intervenció de trompetes ni timbales, com és el cas d'altres cantates de festa grossa, d'aquí que en algunes interpretacions s'inclogui una fanfàrria final a discreció dels intèrprets recordant els piferi, trompetistes municipals que a l'Alemanya de temps de Bach amenitzaven des dels campanars les diades festives. El propi Johann Sebastian era fill d'un d'aquests músics, Johann Ambrosius, trompetista municipal de la ciutat d'Eisenach.
J.M.S.



Cantata BWV 120
GOTT, MAN LOBET DICH IN DER STILLE
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: abans de 1730
Text: Possiblement de Christian Friderich Henrici (Picander)

1. ÀRIA (Alto)
Déu, et lloem en el silenci de Sió,
i et fem vot de prometença.
***
2. COR
Exultem, que els nostres crits de joia
aixequin el vol fins el cel!
Lloem Déu en el seu Santuari
i exalcem la seva Glòria;
Que la seva generositat
i la seva misericòrdia
es perpetuïn per sempre més.
***
3. RECITATIU (Baix)
Tu ciutat dels til·lers,
Vine a prostrar-te a l'Altíssim,
tot confessant
la seva paternal protecció
i magnificència.
Ell et conserva, t'empara i et guarda,
constantment, fins i tot,
amb la seva mà amorosa.
Ara bé,
Una vegada satisfetes les promeses que has fet a l'Altíssim,
Canta-li himnes d'agraïment i humilitat!
Perquè, si li és possible, vingui a afavorir
aquesta ciutat i terra
així com el seu renovat Consell
amb un sens fi de benediccions!
***
4. ÀRIA (Soprano)
Cal que les nostres autoritats
es facin seves, en tot temps,
la salut i la prosperitat
a fi de que la justícia i la lleialtat
caminin l’una i l’altra
sempre agermanades.
***
5. RECITATIU (Tenor)
Ara, Senyor, vulgues impartir
la teva benedicció a aquest Consell,
a fi que ens protegeixi
de qualsevol adversitat
i que la justícia fructifiqui
en les nostres llars
perquè la descendència del teu Pare
i el teu nom beneït
siguin glorificats per nosaltres!
***
6. CORAL
Ara i sempre, Senyor, ajuda els teus servents,
que has salvat amb la teva sang!
Guarda'ns un recer dalt del cel
Amb els Sants eternament deslliurats!
Protegeix el teu poble, Senyor Jesucrist,
beneeix-lo, car és el teu heretatge;
preserva'l i tingues-li cura a tota hora
i enlaira'l cap a l'Eternitat!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera