BWV 119

El Ratsweschel, la presa de possessió d'un nou consistori, es celebrava a les ciutats alemanyes de l'època de Bach amb un solemne ofici en el qual era indispensable l'execució de la corresponent cantata. Conserva el BWV fins a sis obres destinades a tal celebració, a les quals es podria afegir la cantata BWV 137 que tot i estar destinada a un diumenge després de la Trinitat sembla haver-se interpretat també en ocasió d'algun Ratsweschel. A totes elles caldria afegir almenys quatre cantates més, desgraciadament perdudes.

Les sis cantates esmentades són les BW 29, 69, 71, 119, 120 i 193, de les quals tot seguit n'analitzarem la BWV 119 PREISE, JERUSALEM, DEN HERRN, una obra que com veurem presenta vàries singularitats.
A Leipzig, l'elecció d'un nou consistori es solemnitzava amb una missa a l'església de Sant Nicolau pels volts de Sant Bartomeu, a finals d'agost. Fou en aquesta església on la cantata s'estrenà el dia 30 d'agost de 1723, el primer estiu de Bach a la Cantoria de Sant Tomàs. L'anònim autor del llibret utilitzarà fragments de l'Antic Testament per tal de fer un paral·lelisme entre Leipzig i Jerusalem. L'orquestració de la cantata, com totes les de Ratsweschel, és esclatant i hi destaca la participació de fins a quatre trompetes, un fet molt inhabitual en Bach que només es repeteix a la cantata BWV 63.
Segurament per tal d'impressionar el seu nou públic, i tenint en compte que s'obria una nova legislatura, Bach dóna al cor inicial de la cantata la forma d'una obertura francesa, enginyosa idea que apareix en altres cantates, com les BWV 20, 61, 97, 110 o 194. La grandiosa solemnitat dels compassos inicials és seguida d'una elaborada fuga vocal sobre el text que intitula la cantata: Preise, Jerusalem, den Herrn (Lloa, el Senyor, Jerusalem; estima, el teu Déu, Sió), uns versos provinents del Salm 147. La pompositat dels compassos inicials tancarà el moviment. El resultat de tot això és una música d'una fastuositat corprenedora, segurament aquest sigui el més solemne de la sèrie de cors amb forma d'obertura francesa esmentats anteriorment.
El segon moviment serà un recitatiu del tenor que comença i acaba amb el mateix vers (Terra benaurada! Ciutat sortosa!) per a donar pas a la seva pròpia ària: Wohl dir, du Volk der Linden (Benaurat tu, poble dels til·lers), una ària singular en la qual dos oboès da caccia acompanyen el cantant, disposició que mai més veurem en cap obra de Bach. Amb això la fastuositat inicial donarà pas a la calidesa i la felicitat continguda. Les idees del text deriven del Salm 85 i la ciutat dels til·lers és la pròpia Leipzig, el nom de la qual deriva de l'eslau lipa, til·ler.
També únic serà el següent recitatiu, So herrlich stehst du, liebe Stadt! (Essent així, que gloriosa et veus, ciutat preada!). El baix, introduït per una fanfàrria de quatre trompetes i timbales, serà acompanyat a la secció central per dues flautes dolces  i de nou els dos oboès da caccia.
Seguirà l'ària de contralt Die Obrigkeit ist Gottes Gabe (L’autoritat és un do de Déu), protagonitzada per les dues flautes dolces i el seu ritme puntejat, que resulta contradictori amb un text que enalteix l'autoritat divina i ens fa sospitar que podria tractar-se d'una paròdia de música escrita anteriorment.

El recitatiu de soprano Nun! wir erkennen es und bringen dir enllaçarà directament amb l'enorme cor Der Herr hat Guts an uns getan (El senyor ens ha omplert de béns), un moviment amb forma de motet a càrrec del dispositiu vocal i instrumental en ple. Una pomposa fanfàrria instrumental donarà pas a una gran fuga vocal que arrenca amb un tema de 8 notes que he localitzat en altres dues obres de Bach: El cor inicial de la cantata BWV 67 Halt im Gedächtnis Jesum Christ i el número 58b (numeració NBA) de la Passió Segons St. Mateu, quan el poble es burla del crucificat Jesús amb les paraules Ist er der König Israels (Si és el Rei dels Jueus, que baixi ara de la creu, i llavors creurem en Ell). Aquesta cantata seria l'obra més antiga en la qual apareix aquest tema, que per a Bach potser tenia algun simbolisme especial. La fanfàrria enllaçarà els blocs corals i tancarà el moviment.

Els dos darrers números són una mena d'epíleg en el qual s'implora la protecció divina: Primer, el recitatiu de contralt Zuletzt! (En fi!) i després la coral Hilf deinem Volk, Herr Jesu Christ (Salva el nostre poble, Senyor Jesucrist), versió alemanya del Te deum realitzada per Martí Luter l'any 1529. Estranyament, es canta senzillament a capella, silenciant trompetes i timbales, a diferència d'altres cantates de festa grossa en les quals la fanfàrria solemnitza les corals conclusives.

J.M.S.

Cantata BWV 119
PREISE, JERUSALEM, DEN HERRN
Ratsweschel (Investidura d'un nou Consistori)
Estrenada: 30 d'agost de 1723
Text: Anònim, amb fragments extrets del Psalm 147 i del Te Deum de M. Luter 

1. COR
Lloa, el Senyor, Jerusalem; estima, el teu Déu, Sió!
Car, ell embarra les teves portes,
beneeix els teus infants
i posa pau als teus confins.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Terra benaurada! Ciutat sortosa!
on el Senyor hi té estatge i llar.
Pot Déu, atorgar-nos millor mercè
que l’honor de viure en aquesta terra?
Hi ha cap altra ciutat
beneïda amb tanta benvolença?
On s’hi apleguen
alhora, fidelitat i bonesa,
on justícia i pau,
de bracet per sempre més,
mai satisfetes, no es cansen
de fer tota cosa promesa.
En resum, et declarem:
Terra benaurada! Ciutat sortosa!
***
3. ÀRIA (Tenor)
Benaurat tu, poble dels til·lers,
Benaurat tu, poble sortós!
Quants beneficis i favors de Déu
t’han estat donats
a més no poder,
que no tenen fi ni compte.
Benaurat tu, poble dels til·lers,
Benaurat tu, poble sortós!
***
4. RECITATIU (Baix)
Essent així, que gloriosa et veus, ciutat preada!
Escollida per Déu,
reps bens i més béns en heretatge
que el cor reté
i, a fe, cal reconèixer,
que per mà del Senyor creixen i creixen.
O sí!
Què més vols?
Heus ací el testimoni
convincent de cor i a consciència,
que tot el doll de bonesa que reps
pertoca a la generositat de Déu
i que al seu savi govern escau.
Ara, doncs, poble estimat,
disposa’t a donar-li devota gratitud
si no, fins i tot emmudiran les teves muralles!
***
5. ÀRIA (Alt)
El poder és un do de Déu;
Si, és la seva genuïna imatge.
Qui no admeti aquesta força,
caldrà, potser, que no oblidi, que Déu
com, sinó, podria mantenir sa paraula?
***
6. RECITATIU (Soprano)
Ara, sí! ho reconeixem i t’oferim,
O Déu altíssim, la nostra acció de gràcies,
Sobretot perquè des d’avui,
el dia que el Senyor,
estimats pares, us ha alliberat de maltret,
i fins i tot, de les vostres
hores d’insomni i desassossec
per totes les mancances sobrevingudes.
Així, doncs, el poble fidel, suplica amb el cor i la boca:
***
7. COR
El senyor ens ha omplert de béns,
per això tots estem plens de joia.
Ell beneeix els nostres pares
els empara immensament
anys i més anys
en llur setial de govern,
doncs, el volem glorificar.
***
8. RECITATIU (Alt)
En fi!
Ja que tu, Senyor, ens has fet un poble assenyat
Si més no, de més a més, et plagui parar orella
a la nostra humil pregària
Escolteu-nos! O si, escolteu-nos!
La boca, el cor i l’ànima sospiren a una veu.
***
9. CORAL
Salva el nostre poble, Senyor Jesucrist,
Beneeix-lo, car som el teu heretatge.
Tingues cura d’ell per sempre
i puja’l a l’Eternitat!
Amen.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera