BWV 4

La Pasqua de Resurrecció celebra el retorn a la vida de Jesús tres dies després de la seva crucifixió. Des del punt de vista teològic és la festa més important del cristianisme, que l'església luterana de temps de Bach celebrava en tres dies successius, com el Nadal i la Pentecosta. El Primer dia de Pasqua presenta un aspecte curiós en el catàleg de Bach, ja que per a tan important festivitat es conserven únicament dues cantates, i les dues són obres de joventut. Tot i afegint l'Oratori de Pasqua BWV 249, una obra molt posterior, sorprèn el fet que no existeixin més cantates pasquals tenint en compte que conservem 6 cantates de Ratsweschel, 5 de Cap d'Any o 4 per a La Candelera.

Les dues cantates conservades són les BWV 31 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 4 CHRIST LAG IN TODESBANDEN, una obra remarcable per nombrosos aspectes.

D'entrada, es desconeix la data de la seva composició, tot i que ha de ser de les primeres cantates de Bach, si no la primera. Una possible data d'estrena podria ser l'examen amb el qual aconseguí la plaça d'organista a Mühlhausen, el diumenge de Pasqua de 1707. De ser així seria la cantata més antiga de Bach que conservem. Sigui com sigui, la cantata fou degudament refeta a Leipzig entre 1724 i 1725.

El jove compositor posa en música de manera íntegra una coral de set estrofes de Martí Luter basada en l'himne llatí Victimae Paschali laude, que origina una estructura totalment simètrica dividida en versets i centrada en un cor, envoltat a banda i banda d'un solo, un duet i un altre cor. L'estil musical és el típicament arcaïtzant de les cantates primigènies de Bach.

S'inicia la partitura amb una breu simfonia de les cordes a mode de preparació de la melodia coral que protagonitzarà els següents moviments. Aquesta apareix tot seguit al cor que intitula la cantata: Versus I Christ lag in Todesbanden (Crist jeia amortallat), una densa fuga on la melodia va a càrrec dels sopranos doblats pel cornetto, mentre que la resta de veus teixeixen la polifonia doblades pels trombons. Sota elles, les cordes desenvolupen la seva pròpia temàtica.

El Verset II és un minimalista però intens duet del soprano reforçat pel cornetto i el contralt acompanyat de trombó: Den Tod niemand zwingen kunnt  (Ningú no pot aturar la mort). La melodia coral, amb variacions,  anirà de nou a càrrec del soprano.

Seguirà l'extraordinària coral per a tenor Jesus Christus, Gottes Sohn (Jesucrist el fill de Déu), en la qual la melodia coral serà acompanyada d'un enèrgic tema dels violins a l'uníson, volent simbolitzar la lluita de Crist amb la Mort. El terme Gewalt (Poder) s'il·lustrarà amb uns poderosos acords i, quan a continuació aparegui el terme Nichts (Res), tot s'aturarà per a declamar en adagio els versos denn Tods Gestalt (No en queda res, de la mort). El tema inicial tornarà a engegar fins l'Al·leluia final.

Gairebé sense pausa apareixerà el Verset IV, Es war ein wunderlicher Krieg (Aquella fou una estranya guerra), que constitueix l'eix de la cantata. Es tracta d'un cor carregat de potència vocal però amb un mínim acompanyament orquestral, que es limita al baix continu. La melodia coral s'encomana ara als contralts.

El Verset V, Hier ist das rechte Osterlamm (Heus aquí l'autèntic anyell pasqual), serà un solo del baix amb quatre veus de violí i viola. La paraula Kreutz dibuixarà el símbol de la creu sobre la partitura, un dels primers exemples d'aquest simbolisme tan habitual al llarg de l'obra de Bach. I de nou, els termes Tode (Mort) i Nichts (No) seran vocalitzats de manera remarcable, el primer portant la tessitura fins al fons i el segon amb entonacions entretallades.

El penúltim moviment, So feiern wir das hohe Fest (Celebrem així la gran festa), serà un triomfal duet de soprano i tenor a cavall del ritme que marca el baix continu, que donarà pas al verset final, Wir essen und leben wohl (Mengem i gaudim bé), on la coral que ha protagonitzat la cantata és entonada senzillament a capella, és a dir, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.

 J.M.S.

Cantata BWV 4
CHRIST LAG IN TODESBANDEN
Feria I Paschatos (Diumenge de Pasqua)
Estrenada: Cap al 1707. Revisada cap al 1724-25
Text: Martí Luter

1. SINFONIA
***
2. VERSET I (Cor)
Crist jeia amortallat
Sacrificat pels nostres pecats,
Va ressuscitar
Per donar-nos la vida;
Ens n'hem d'alegrar,
Lloar Déu i agrair-li-ho
I cantar Al·leluia!
***
3. VERSET II (Soprano, Alt)
Ningú no pot aturar la mort
Entre el gènere humà,
I aquesta falta ens vingué dels nostres pecats,
Ningú era innocent.
Per aquesta raó la mort vingué tan ràpidament
A ensenyorir-se de nosaltres
I fer-nos esclaus al seu regne. Al·leluia!
***
4. VERSET III (Tenor)
Jesucrist, fill de Déu,
Vingué en lloc nostre
I aniquilà el nostre pecat,
Vencent així la mort
Dels seus drets i del seu poder
No en queda res, de la mort,
Que ha perdut la seva arma.
Al·leluia!
***
5. VERSET IV (Cor)
Aquella fou una estranya guerra
on lluitaren la mort i la vida,
La vida es féu amb la victòria,
i anorreà la mort.
L'Escriptura ha anunciat
com una mort acabà amb l'altra,
La mort esdevingué irrisòria.
Al·leluia!
***
6. VERSET V (Baix)
Heus aquí l'autèntic anyell pasqual
Ofert pel Senyor.
Dalt de la creu
Crema d'amor ardent.

La seva sang senyala la nostra porta,
La fe venç la mort,
El botxí no té res a fer contra nosaltres,
Al·leluia!
***
7. VERSET VI (Soprano, Tenor)
Celebrem així la gran festa
Amb l'alegria del cor i les delícies
Que el Senyor ens dispensa
Només Ell és el sol
Que amb la llum de la seva gràcia
Il.lumina els nostres cors,
La nit del pecat s'ha esvaït.
Al·leluia!
***
8. VERSET VII (Cor)
Mengem i gaudim bé
El just pa de Pasqua,
L'antic llevat no ha d'estar pas
Al costat de la paraula gràcia,
Crist serà el nostre aliment,
I ell sol sadollarà la nostra ànima.
La fe no vol altra vida que aquesta.
Al·leluia! 

Traduïda per Rosa Fàbregas