23/6/18

BWV 167

La diada de Sant Joan, com la de Sant Miquel, era festa grossa a la ciutat de Leipzig, que la celebrava amb un solemne ofici on s'executava la corresponent cantata. Fins a tres conserva el catàleg destinades a la festa del solstici d'estiu: Les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. I serà la primera de les tres la que tot seguit analitzarem.
La cantata BWV 167 fou estrenada el 24 de juny de 1723, un mes just després de l'arribada de Bach a Leipzig. En aquells 30 dies el nou Kantor ja havia presentat 5 cantates, més alguna avui perduda de la que en parlarem tot seguit.
El llibret, d'autor anònim, es basa en l'Evangeli de Sant Lluc i la seva narració del naixement del Baptista, amb l'himne que entonà son pare, Zacaries, versicles del qual apareixen a la cantata. Aquesta vindrà a ser una exhortació a lloar Joan, Jesús i el mateix Déu per haver-nos mostrat el camí a la redempció, garantia del Paradís etern. Conceptes similars devien inspirar la cantata avui perduda, amb text d'Erdmann Neumeister, que potser va acompanyar la BWV 167 enquadrant el sermó i de la qual només en sabem el títol: Gelobet sei der Herr, der Gott Israel, que són les primeres paraules de l'himne de Zacaries.
La cantata comença amb una deliciosa ària per a tenor acompanyat de tota la corda, una música de gran abast melòdic que presenta trets comuns amb la famosa coral que tanca les dues parts de la cantata BWV 147, obra de l'època de Weimar que aquells dies devia estar sent revisada per a ser interpretada 8 dies més tard, el 2 de juliol, festa de la Visitació. Entre altes similituds, les dues peces comparteixen tonalitat (Sol Major), girs melòdics i compàs ternari.
El segon moviment serà un recitatiu de contralt que acabarà en un dramàtic arioso titulat Gelobet sei der Herr Gott Israel (Lloat sigui el Senyor, Déu d'Israel), al qual seguirà el duet de soprano i contralt Gottes Wort, das trüget nicht (La paraula de Déu jamai decep), dens moviment capitanejat per l'oboè da caccia i la seva elaborada partitura. La primera secció vol representar la confiança en la Paraula de Déu, mentre que la secció intermèdia vol expressar la pervivència de la promesa de salvació a través de les generacions mitjançant una rigorosa estructura canònica en la qual les veus es transmeten el material musical i conceptual fins a desembocar en una gran vocalització sobre la paraula Jahren (lit. anys). La represa de la serena secció inicial completarà l'estructura da capo d'aquest duet.
Declamarà a continuació el baix el darrer recitatiu de la cantata: Des Weibes Samen kam (La dona lliurà el seu fruit), que en la seva darrera frase presentarà la melodia de la coral que, tot seguit, entonarà el cor acompanyat de tota l'orquestra amb un tema de poderosa rauxa musical que conformarà una de les corals més imponents de Bach. Aquesta ens fa pensar de nou en la cantata BWV 147 abans esmentada, amb la qual també comparteix tonalitat. La coral en qüestió canta la melodia de Nun lob, mein Seel den Herrn, originada al segle XV, la qual fou adaptada a la litúrgia l'any 1540 per Hans Kugelmann i que apareix en altres cantates, com la BWV 29 o la BWV 51.
J.M.S.


Cantata BWV 167
IHR MENSCHEN, RÜHMET GOTTES LIEBE
Festo S. Joannis Baptistae (Diada de Sant Joan)
Estrenada: 24 de juny de 1723
Text: Anònim, amb coral final de Johann Gramman (1548)

1. ÀRIA (Tenor)
Homes, exalceu l’amor de Déu
I lloeu la seva generositat!
Lloeu-lo amb sinceritat des del fons del cor,
Per haver-nos donat al seu moment
El corn de la salvació, el camí de la Vida,
I a Jesús el seu Fill.
***
2. RECITATIU (Alt)
Lloat sigui el Senyor, Déu d’Israel,
Que girà els ulls envers nosaltres
I que ens envià el seu Fill
Des del celestial tron,
Per a la salvació el món.
Joan aparegué el primer
Per a preparar camins i senders
Al Redemptor;
Després vingué el mateix Jesús,
Per a consolar amorós i clement
La miserable nissaga humana,
Pecadora i esgarriada,
I guiar-la, al Regne del Cel, penitent.
***
3. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
La paraula de Déu jamai decep,
Car compleix, el què promet.
El què en el Paradís,
En altre temps immemorial
Als nostres pares, oferís,
Ara, gràcies a Déu, ho tenim a la mà.
***
4. RECITATIU (Baix)
La dona lliurà el seu fruit
Quan s’acomplí el seu temps.
El favor que Déu prometé
A Abraham, l’heroi de la fe,
Com el resplendor del sol ha despuntat,
I s’ha esvanit el nostre acorament.
El mut Zacaries a Déu celebra,
Amb veu sonorosa,
Per les seves meravelles
Que tot el poble ha contemplat.
Cristians, tingueu també present
Tot el què Déu ha fet per vosaltres,
I entoneu-li un himne d’agraïment!
***
5. CORAL
Sigui lloat, alabat i glorificat
Déu Pare, Fill i Esperit Sant!
Que ha volgut redoblar tot allò
Que per la seva gràcia ens ha promès,
De manera que hi confiem fermament
Que ens donem totalment a Ell
Que comptem enterament amb Ell
I el nostre cor, coratge i voluntat,
S’aferrin a Ell, reconfortats;
Per això ara mateix li cantem:
Amen, nosaltres ho aconseguirem
Si creiem des del fons del Cor.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera