25/6/17

BWV 76

Si la setmana passada començàvem el cicle de la Trinitat amb la cantata BWV 75, avui parlarem de la seva bessona i subsegüent al catàleg, la BWV 76 Die Himmel erzählen die Ehre Gottes (Els cels proclamen la glòria de Déu), que fou estrenada una setmana més tard, el 6 de juny de 1723, a l'església de St. Tomàs de Leipzig. Juntament amb la BWV 2, són les dues úniques cantates per al Segon Diumenge després de la Trinitat.
De nou ens trobem davant una cantata de grans dimensions i estructurada en dues parts de 7 moviments cadascuna (vegeu BWV 75). Segurament Bach, amb aquestes dues grans cantates (que recordem signifiquen el seu debut a Leipzig), pretenia reivindicar-se davant el seu nou públic i patrons. I més encara tenint en compte que les autoritats de Leipzig havien negociat amb Telemann i Graupner abans que amb ell. Sembla que Bach aconseguí els seu objectiu, segons algunes fonts referents a l'alcalde Gottfried Lange: "Un cop escollit, Bach ens va fer oblidar Telemann", afirmà. 
Per cert, que les quatre parts d'aquestes dues cantates han estat concebudes en alguna ocasió com a cantates autònomes. Sense anar més lluny, l'any 1761 l'editorial Breitkopf oferia el manuscrit de la primera part de la cantata BWV 76 com a "cantata de la Reforma".
Les lectures del dia tractaven l'exhortació a l'amor fratern (1 Jn. 3, 13-18) i la paràbola del banquet (Lc. 14, 16-24). Dels dos textos deriven les idees del llibret, anònim, que utilitza també versicles dels salms al cor inicial i una coral de Martí Luter per tancar les dues parts de la cantata.
Aquesta s'inicia amb un impressionant cor en forma de gran motet en dues parts: La primera arrenca amb un concertant instrumental amb trompeta destacada on (inusualment) comença a cantar el baix solista, al qual s'afegeix tot seguit el cor. En cert punt, tot s'aturarà i s'activarà una espectacular fuga a no sé quantes veus, en la meva opinió una de les més brutals de Bach. Els efectius s'aniran sumant en una espècie d'imparable in crescendo, que acabarà quan a Bach li vingui bé. Primer els solistes un a un, després les veus del cor una a una, després l'orquestra i, per acabar, per sobre de tots ells, la trompeta majestàtica. Impressionant. Sobretot en la versió de Koopman. 
Si jo sóc Lange, m'oblido també de Telemann i de sa mare.
Un recitatiu amb el tenor vestit amb tota la corda condueix a l'ària de soprano Hört, ihr Völker, Gottes Stimme (Escolteu, pobles, la veu de Déu) que serà monopolitzada pel característic tema del violí amb el qual arrenca i conclou.
Arribarà després la parella recitatiu-ària per a la veu de baix: Fahr hin, abgöttische Zunft! (Fora, secta idòlatra!) cantarà l'ària, on destaca la trompeta tronant en un moviment molt semblant a l'ària núm. 12 de la cantata BWV 75.
El següent moviment serà un recitatiu-airoso per a contralt que desembocarà en la coral que tanca la primera part de la cantata. Igual que a la BWV 75, les frases del cor seran revestides per intervencions de l'orquestra.
La segona part de la cantata manté la similitud amb la BWV 75: També arrenca amb una simfonia instrumental, tot i que en aquest cas no té cap relació amb la coral precedent. Podria tractar-se d'una obra escrita anteriorment, potser a Köthen, pel paper destacat de la viola da gamba a la qual era tan aficionat el príncep Leopold. Sigui com sigui, Bach reutilitzarà aquesta música a la triosonata per a orgue BWV 528.
Un recitatiu per a baix dóna pas a l'ària per a tenor Hasse nur, hasse mich recht (Odieu-me, odieu-me del tot), realment corprenedora per la seva nuesa descarnada de mitjans, tot i que realment al darrera hi ha una complicada harmonia d'acords de 7a disminuïda que en cert moment fa entrar la veu en un dur interval de 4a augmentada, al cantar "Hasse Mich": És el temut tríton o diabolus in musica, aquí introduït per a crear certa sensació desagradable quan es fa referència a l'odi. Un altre compositor que també l'utilitza és Gustav Holst, al començament del cèlebre moviment dedicat a Mart, a la seva obra "The Planets".
Dos recitatius-airosos (contralt i tenor) emmarquen la darrera ària de la cantata, per a contralt: Liebt, ihr Christen, in der Tat! (Cristians, feu-ho tot per amor!) on l'oboè d'amore i la viola da gamba endolceixen l'ambient de cara a la coral final la qual, com a la cantata BWV 75, és una repetició de la coral luterana que tancava la primera part però ara amb la lletra de la tercera i última estrofa, que conté la doxologia del Gloria Patri.
Gran cantata que us convido a gaudir. Fins aviat!
J.M.S.




Cantata BWV 76
DIE HIMMEL ERZÄHLEN DIE EHRE GOTTES
Dominica 2 Post Trinitatis
Estrenada: 6 de juny de 1723
Text: Anònim, amb fragments el Salm 19 
i un himne de Martí Luter, glosa del Salm 67
 
Prima Parte

1. COR 
Els cels proclamen la glòria de Déu,
i l’univers anuncia l’obra de les seves mans.
No hi ha cap llengua ni cap paraula
en les que no es deixi sentir la seva Veu.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Així, és com Déu es manifesta!
La naturalesa i la Gràcia ens ho diuen:
Déu, sens dubte, ho creat tot,
Perquè els cels desvetllin i esperonin
Cossos i ànimes.
Déu, ell mateix, vol dar-nos la mà
I amb missatges, sense fi ni compte, ens crida:
Alceu-vos! Veniu al meu convit amorós!
     ***
 3. ÀRIA (Soprano)
Escolteu, pobles, la veu de Déu,
Correu cap el seu soli clement!
El principi i la fi de tot el creat  
És el seu únic Fill,
Vers qui tot s’ha d’encaminar.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però, qui voleu que escolti,
Si la gran majoria de gent
Està per uns altres déus?
Els vells ídols cobegen
Fer-se seu el cor del homes.
Els savis coven la neciesa
Belial* es fa seva la casa de Déu
Fins i tot els cristians
Fugen de Crist.
* Sinònim del Diable - Corintis 6,15
***
5. ÀRIA (Baix)
Fora, secta idòlatra!
Encara que el món es perverteixi
Jo seguiré glorificant Crist
Puix, és la llum de la raó.
***
6. RECITATIU (Alt)
Ens crides perquè vinguem a Tu, Senyor
Per molts viaranys,
Quan estem submergits en la fosca dels pagans.
Tal com la llum
Vivifica i refresca l’aire,
Així, també Tu, ens dones llum i vida.
Sí. Hem menjat i begut amb Tu,
I ens has donat el teu Esperit
Que custodia les nostres ànimes.
Per això, t’adrecem humilment els nostres precs.
***
7. CORAL
Que Déu ens sigui clement
I ens doni la seva benedicció;
Que el seu rostre resplendent
Ens il·lumini per la vida eterna,
Ja que apreciem el què ha fet
I el què estima de la terra.
Que la força i salut de Jesucrist
Toqui el cor dels infidels
perquè es converteixin a Déu.

Seconda Parte

8. SIMFONIA
***
9. RECITATIU (Baix)
Que Déu beneeixi l’estol de fidels,
Perquè propaguin i siguin testimonis
De la seva Glòria
Amb fe, amor i santedat.
Ells són el cel aquí a la terra
I els cal lluitar sens treva
Contra l’odi i l’engany
Per a purificar-se en aquest món.
***
10. ÀRIA (Tenor)
Odieu-me, odieu-me del tot,
Caterva d’enemics!
Que per abraçar-me a Crist,
Vull deixar tota fruïció.
***
11. RECITATIU (Alt)
Sento ja dins de l’ànima
Com Crist em deixarà tastar
Les dolceses del seu amor
I em nodrirà amb el Mannà,
A fi que ací, entre tots nosaltres,
Els vincles de germanor
S’enforteixin cada dia més i més. 
***
12. ÀRIA (Alt)
Cristians, feu-ho tot per amor!
Jesús morí pels seus germans,
els uns perdran la vida pels altres
Perquè, com Ell, tots som iguals.
***
13. RECITATIU (Tenor)
Així doncs, tots els cristians
Cal que donin lloança a Déu
I que, ells amb ells, en facin memòria:
Sempre, i fins l’Eternitat.
Les ànimes benaurades del cel
Proclamen Déu i la seva Glòria.
***
14. CORAL
Et donem gràcies i et lloem, Déu nostre
Per tot el bé que fas al teu poble.
La terra ens dóna fruits i és generosa
La teva paraula corre de boca en boca.
Que el Pare i el fill ens beneeixin,
Que ens beneeixi l’Esperit Sant, Déu,
Aquell qui tot el món glorifica,
Pel qui sent temor la majoria,
I a qui de tot cor diem: Amen! 

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera