18/6/17

BWV 75

Primer Diumenge després de la Trinitat, una festivitat per a la qual s'han conservat vàries cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, destinada en origen al Dominica Oculi però que alguna vegada s'havia interpretat aquest diumenge. De la primera de les quatre en parlarem avui.
La cantata BWV 75 DIE ELENDEN SOLLEN ESSEN és una de les més importants. Durant molts anys se la va considerar la primera cantata que Bach estrenà com a Kantor a Leipzig , tot i que actualment tal honor sembla recaure en la BWV 59, interpretada dues setmanes abans. La cantata BWV 75 fou executada a l'església de St. Nicolau el 30 de maig de 1723, tot just una setmana després que la família de Bach s'instal·lés definitivament a Leipzig procedent de Köthen. Segons els documents conservats, les sensacions van ser força positives: "El dia 30 de dit mes, primer diumenge després de la Trinitat, el nou Kantor i Director del Collegium Musicum, Sr. Joh. Sebastian Bach, arribat de la cort del príncep de Köthen, dirigí la seva primera música amb gran aplaudiment", escrigué el cronista de la ciutat.
La cantata és de grans dimensions, una de les 15 cantates conservades que Bach estructura en dues parts, en aquesta ocasió de 7 moviments cadascuna. Això podria no ser casual, ja que si assignem a cada lletra la numeració corresponent dins l'alfabet alemany, les lletres BACH sumen 14. No seria la primera vegada que el nostre amic encripta la seva signatura numèrica en una obra: La primera fuga d'El Clavecí ben Temperat té 14 notes, i a la coral Vor deinem Thron trete ich hiermit, darrera obra coneguda de Bach (dictada al seu gendre Altnikol des del llit de mort), la melodia és ampliada per assolir les 14 notes que  explicaran qui és aquell qui compareixerà en breu davant l'Altíssim.
Però tornem a l'obra d'avui. La cantata arrenca amb un gran motet que recorda (però no acaba de tenir) l'estructura d'una obertura francesa: A una primera secció de gran solemnitat segueix una complicada fuga a càrrec de veus i orquestra. Un any més tard Bach serà molt més explícit al cor inicial de la cantata BWV 20, aquest sí una obertura en tota regla.
Un recitatiu donarà pas a la primera ària, Mein Jesus soll mein alles sein (Que el meu Jesús ho sigui tot per mi), cantada pel tenor i que sempre m'ha semblat que anticipa l'estil de les grans àries de la Passió Segons St. Mateu, que arribarà en la seva primera versió 4 anys més tard. Alfred Dürr, per la seva banda, veu en les àries d'aquesta cantata un cert aire de dansa, que en aquest moviment identifica amb una polonesa. L'ària conclou amb la repetició dels 14 (!) compassos del ritornello instrumental.
Dos recitatius emmarquen l'ària de soprano (nº5) Ich nehme mein Leiden mit Freuden auf mich (Accepto el meu acorament de grat), reposat moviment a ritme de minuet on solament oboè i baix continu acompanyen la veu del cantant.
La primera part de la cantata conclou amb la primera estrofa de la coral de Samuel Rodigast Was Gott tut, das ist Wohlgetan, una coral que apareix en moltes cantates (BWV 98, 99, 100...) i amb una melodia que, si sou oients de La Cantata del Diumenge, potser us sonarà...
Però no tant com la simfonia que obre la segona part de la cantata: Sobre el concertant de cordes i oboès, la trompeta entonarà la melodia d'aquesta mateixa coral en un moviment que ha esdevingut, des del primer dia, la sintonia del nostre programa.
Segueixen el recitatiu i ària preceptius per a contralt. L'ària Jesus macht mich geistlich reich (Jesús m’enriqueix l’esperit) presenta tota la corda a l'uníson a ritme de passepied, segons A. Dürr.
A continuació el protagonisme recaurà en el baix i el seu combinat de recitatiu i ària: Aquesta serà la titulada Mein Herze glaubt und liebt (El meu cor estima i creu), on sonarà de nou la trompeta. En la meva percepció, a ritme de courante, ja que aquí desconec l'opinió de Dürr (s'accepten suggeriments).
La cantata conclourà amb un nou recitatiu per a tenor i la coral final, calcada a la que tancava la primera part però cantant ara el text de l'estrofa final de l'himne de Samuel Rodigast.
A part de l'esmentada coral, el text de la cantata conté un versicle del salm 22 al seu moviment inicial. La resta podria haver estat obra de Gottfried Lange, sense descartar la mà del propi Bach.
J.M.S.



Cantata BWV 75
DIE ELENDEN SOLLEN ESSEN
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 30 de maig de 1723
Text: Anònim, amb fragments el Salm 22 i un himne de Samuel Rodigast (1674)
 
Prima Parte

1. COR
Els pobres menjaran, seran assaciats
 i els qui busquen el Senyor, el lloaran.
Que el nostre cor visqui per sempre.
***
2. RECITATIU (Baix)
De què serveix la porpra reial,
Quan s’eclipsa?
De què val un devessall de diners,
Si tot el què posseïm,
Ha d’acabar en res?
De què serveix la fatuïtat, l’altivesa,
Si el nostre cos acabarà sota terra?
Ai las! i que de pressa
El vici, l’opulència i l’or,
porten l’ànima a l’orc!
***
3. ÀRIA (Tenor)
Que el meu Jesús ho sigui tot per mi!
La meva porpra és la seva sang preciosa,
Ell és el meu tresor més valuós,
I l’amor fervent del seu Esperit
Em don l’alegria i la dolçor del millor vi.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu aterra i exalça
Ací i en l’eternitat.
El qui busqui el cel a la terra
Serà allí dalt condemnat.
Mes el qui refusi ací baix l’infern,
Allí heurà la felicitat.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Accepto els meu acorament de grat.
Els qui, com Llàtzer endurin
Pacientment llur infortuni
En ales del Àngels marxaran plegats
***
6. RECITATIU (Soprano)
Entretant Déu ens dóna una bona consciència,
Perquè tot bon cristià
Trobi plena satisfacció en les petites coses.
Sí, fins i tot quan l’envia a la mort
Després de dures penalitats,
Al final tot està ben fet.
***
7. CORAL
Tot el que Déu fa, està ben fet
Cal, doncs, que provi aquest calze,
Encara que passi amargs moments,
Tant li fa, res no m’espanta,
Puix que a l’acabament
una dolça delectança,
El cor, vindrà a consolar-me;
Serà el fi dels meus turments.

Seconda Parte

8. SIMFONIA
***
9. RECITATIU (Alt)
Només hi ha una cosa
Que perjudica l’ànima del cristià:
Adonar-se de la poquesa del seu esperit.
És cert que creu en la bondat de Déu
Que ha creat totes les coses;
Però li manca la voluntat,
D’oferir els seus fruits i rendiments
En pro de la vida sobrenatural.
***
10. ÀRIA (Alt)
Jesús m’enriqueix l’esperit
Si jo pogués abastar la seva Essència,
No em mancaria res més;
Amb ell ensems creixeria ma existència.
Jesús m’enriqueix l’esperit.
***
11. RECITATIU (Baix)
El qui sols reposa en Jesús,
El qui es nega a ell mateix,
I practica la seva Fe
Per l’amor de Déu,
Quan els bens de la terra s’esvaneixin
Es trobarà amb ell mateix i amb Déu.
***
12. ÀRIA (Baix)
El meu cor estima i creu.
Les flames de Jesús tan dolces
Fan les meves ardoroses
I així s’ablamen alhora
Quan Ell esdevé tot meu.
***
13. RECITATIU (Tenor)
O pobresa, cap riquesa val tant com tu!
Perquè quan tots els cors
Fugin d’aquest món
Solament Jesús governarà.
Així és, com el cristià trobarà a Déu!
Fes Déu, que no ho menystinguem!
***
14. CORAL
Tot el què Déu fa, està ben fet
És per’xò que en ell romanc
Potser passaré un rost camí
Amb penes, infortuni i mort
Però, sé que Déu
M’allargarà el seu braç
Amb afecte paternal.
Doncs, faré tot el què ell vol.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera