Els diumenges més estranys del calendari luterà

És el  Cinquè diumenge d'Epifania del calendari litúrgic luterà una festivitat per a la qual no s'ha conservat cap cantata. Si en va existir alguna, aquesta s'ha perdut. Però és molt probable que Bach, en aquesta festivitat, simplement utilitzés alguna cantata d'un altre compositor. Convé recordar que Bach, en el seu càrrec de Kantor a Leipzig, no tenia cap obligació d'escriure ell mateix la música litúrgica sinó solament subministrar les obres adients i supervisar-ne la correcta execució.

Aquest diumenge només apareix els anys en que la Pasqua s'escau especialment tard, de fet no s'havia produït des de l'any 2019. Però tot i això encara pot aparèixer un sisè diumenge d'epifania quan la Pasqua se'n va tant tard com és possible, fins a finals d'abril. Aquest i un 27è diumenge de Trinitat són sense dubte les dues festivitats més extraordinàries del calendari litúrgic luterà, les quals fa més d'una dècada que no s'esdevenen: El darrer 6è Diumenge d'Epifania va ser l'any 2011 i per a trobar un 27è Diumenge de Trinitat, hem d'anar encara més lluny, al 2008.

En vida de Bach, el 6è Diumenge d'Epifania es va produir només tres vegades, els anys 1696, 1707 i 1734. L'any 1685 també hi va ser, però un mes i escaig abans del seu naixement. Podem inferir doncs que, d'haver escrit alguna cantata per aquesta festivitat, només hauria pogut ser l'any 1734 ja que l'any 1707, tot i haver escrit ja probablement alguna de les seves primeres cantates, seria molt estranya una obra litúrgica destinada a una festivitat ordinària, tot i que molt infreqüent.

En quant al 27è Diumenge després de la Trinitat, és aquesta una festivitat que en vida de Bach només aparegué cinc vegades, els anys 1690, 1693, 1704, 1731 i 1742. Va ser per a la celebració de 1731 que Bach compongué la cèlebre cantata BWV 140, segurament la seva cantata més popular a més d'una de les més sublims i belles. No deixa de causar estupefacció que una partitura d'aquest nivell fos engendrada per a sonar només dues vegades, l'any de la seva estrena i l'any 1742. Afortunadament, es compta entre les partitures de Bach que ha sobreviscut fins als nostres dies i que per molt temps la puguem seguir gaudint.

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2024-25

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2024-25

Comença un any litúrgic amb una Pasqua molt tardana (tot i que encara ho podria ser més), la qual cosa comporta l'aparició d'un Cinquè diumenge d'Epifania i l'escurçament del cicle de Trinitat a solament 23 diumenges. S'esdevenen també el diumenge després de Nadal i el de després de Cap d'Any. La festa de La Candelera (2 de febrer) coincideix amb el Quart diumenge d'Epifania, al qual s'imposa. A part de les festivitats de tres dies, hi haurà cantates consecutives els dies 5 i 6 de gener i 28 i 29 de setembre.

I. ADVENT

1 de desembre de 2024: 1er Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 36, BWV 61, BWV 62

8 de desembre de 2024: 2on Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 70a

15 de desembre de 2024: 3er Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 186a

22 de desembre de 2024: 4art Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 132, BWV 147a

 

II. NATIVITAT

25 de desembre de 2024: 1er Dia de Nadal

Cantates: BWV 63, BWV 91, BWV 110, BWV 191, Magnificat BWV 243

26 de desembre de 2024: 2on Dia de Nadal

Cantates: BWV 40, BWV 57, BWV 121

27 de desembre de 2024: 3er Dia de Nadal

Cantates: BWV 64, BWV 133, BWV 151

29 de desembre de 2024: Diumenge després de Nadal

Cantates: BWV 28, BWV 122, BWV 152

1 de gener de 2025: Cap d'Any [Circumcisió de Crist]

Cantates: BWV 16, BWV 41, BWV 143, BWV 171, BWV 190  

5 de gener de 2025: Diumenge després de Cap d'Any

Cantates: BWV 58, BWV 153

III. EPIFANIA

6 de gener de 2025: Festa de l'Epifania [Diada de Reis]

Cantates: BWV 65, BWV 123

12 de gener de 2025: 1er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 32, BWV 124, BWV 154 

19 de gener de 2025: 2on diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 3, BWV 13, BWV 155 

26 de gener de 2025: 3er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 72, BWV 73, BWV 111, BWV 156

2 de febrer de 2025: Purificació de Maria [La Candelera]

Cantates: BWV 82, BWV 83, BWV 125,  BWV 157, BWV 158

9 de febrer de 2025: 5è diumenge després d'Epifania

Sense Cantates

IV. TEMPS DE SEPTUAGÈSIMA

16 de febrer de 2025: Diumenge de Septuagèsima

Cantates: BWV 84, BWV 92, BWV 144

23 de febrer de 2025: Diumenge de Sexagèsima

Cantates: BWV 18, BWV 126, BWV 181 

2 de març de 2025: Diumenge de Quinquagèsima (Estomihi)

Cantates: BWV 22, BWV 23, BWV 127, BWV 159

 

V. QUARESMA

9 de març de 2025: Dominica Invocavit [1er diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

16 de març de 2025: Dominica Reminiscere [2on diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

23 de març de 2025: Dominica Oculi [3er diumenge de Quaresma]

Cantates: BWV 54, BWV 80a

25 de març de 2025: Festa de l'Anunciació de Maria

Cantates: BWV 1

30 de març de 2025: Dominica Laetare [4art Diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

6 d'abril de 2025: Dominica Judica [5è diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

13 d'abril de 2025: Diumenge de Rams

Cantates: BWV 182

VI. SETMANA SANTA

20 d'abril de 2025: Diumenge de Pasqua [1er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 4, BWV 31, BWV 249

21 d'abril de 2025: Dilluns de Pasqua [2on dia de Pasqua]

Cantates: BWV 6, BWV 66 

22 d'abril de 2025: Dimarts de Pasqua [3er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 134, BWV 145, BWV 158

VII. PASQUA

27 d'abril de 2025: Dominica Quasimodogeniti

Cantates: BWV 42, BWV 67

4 de maig de 2025: Dominica Misericordias Domini

Cantates: BWV 85, BWV 104, BWV 112

11 de maig de 2025: Dominica Jubilate

Cantates: BWV 12, BWV 103, BWV 146

18 de maig de 2025: Dominica Cantate

Cantates: BWV 108, BWV 166 

25 de maig de 2025: Dominica Rogate

Cantates: BWV 86, BWV 87

29 de maig de 2025: Dia de l'Ascensió

Cantates: BWV 11, BWV 37, BWV 43, BWV 128

1 de juny de 2025: Dominica Exaudi

Cantates: BWV 44, BWV 183

 

VIII. PENTECOSTA

8 de juny de 2025: Diumenge de Pentecosta [1er dia de Pentecosta]

Cantates:  BWV 34, BWV 59, BWV 74, BWV 172

9 de juny de 2025: Dilluns de Pentecosta [2on dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 68, BWV 173, BWV 174

10 de juny de 2025: Dimarts de Pentecosta [3er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 175, BWV 184 

IX. TRINITAT

15 de juny de 2025: Diumenge de la Trinitat

Cantates: BWV 129, BWV 165, BWV 176, BWV 194

22 de juny de 2025: 1er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 20, BWV 39, BWV 75 

24 de juny de 2025: Festa de Sant Joan Baptista

Cantates: BWV 7, BWV 30, BWV 167 

29 de juny de 2025: 2on Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 2, BWV 76 

2 de juliol de 2025: Festa de la Visitació de Maria

Cantates: BWV 10, BWV 147

6 de juliol de 2025: 3er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 21, BWV 135

13 de juliol de 2025: 4art Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 24, BWV 177, BWV 185 

20 de juliol de 2025: 5è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 88, BWV 93

27 de juliol de 2025: 6è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 9, BWV 170 

3 d'agost de 2025: 7è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 107, BWV 186, BWV 187

10 d'agost de 2025: 8è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 45, BWV 136, BWV 178 

17 d'agost de 2025: 9è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 94, BWV 105, BWV 168

24 d'agost de 2025: 10è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 46, BWV 101, BWV 102

31 d'agost de 2025: 11è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 113, BWV 179, BWV 199 

7 de setembre de 2025: 12è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 35, BWV 69, BWV 137

14 de setembre de 2025: 13è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 33, BWV 77, BWV 164

21 de setembre de 2025: 14è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 17, BWV 25, BWV 78

28 de setembre de 2025: 15è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 51, BWV 99, BWV 138  

29 de setembre de 2025: Festa de Sant Miquel

Cantates: BWV 19, BWV 50, BWV 130, BWV 149 

5 d'octubre de 2025: 16è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 8, BWV 27, BWV 95, BWV 161 

12 d'octubre de 2025: 17è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 47, BWV 114, BWV 148 

19 d'octubre de 2025: 18è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 96, BWV 169

26 d'octubre de 2025: 19è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 5, BWV 48, BWV 56

31 d'octubre de 2025: Festa de la Reforma

Cantates: BWV 79, BWV 80, BWV 192 (?)

2 de novembre de 2025: 20è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 49, BWV 162, BWV 180 

9 de novembre de 2025: 21è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 38, BWV 98, BWV 109, BWV 188

16 de novembre de 2025: 22è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 55, BWV 89, BWV 115 

23 de novembre de 2025: 23è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 52, BWV 139, BWV 163 

VIA OBERTA A LA CLONACIÓ DE BACH

La ciència ficció ha tractat en diverses ocasions la hipòtesi de la clonació de personatges històrics. Però ara, aquesta ficció pot esdevenir realitat.

Tot gira en torn a Arnstadt, una petita població turíngia, molt a prop d'Eisenach. La seva fama prové del fet que el jove Bach hi desenvolupà el seu primer càrrec musical, el d'organista, entre els anys 1703 i 1707. Desgraciadament, les relacions entre el jove músic i les autoritats locals acabaren com el rosari de l'aurora i Bach acabà marxant a Mühlhausen, això sí, casat amb Maria Bàrbara, filla del Kantor local. Tot i això, Arnstadt pot presumir a l'actualitat de posseir, encara avui, l'únic instrument del que sabem segur va ser tocat pel propi Bach: El teclat i la banqueta de l'antic orgue de l'església on aquest treballà, conservats al Bach-Museum de la localitat.

L'orgue de Bach, a Arnstadt

En un article que properament apareixerà a la Katalanische Bach Gesellschaft, el controvertit musicòleg Wolfgang Gangwolf afirma haver trobat restes de l'ADN de Bach entre les tecles de la relíquia, les quals obririen la porta a una futura clonació del Pare de la Música. Un dia que estava veient Jurassic Park, em va venir la idea com un tiro, afirma Gangwolf. El principal problema, naturalment, era saber on podien haver quedat restes orgàniques de Bach. L'autenticitat dels ossos sepultats a l'església de Sant Tomàs de Leipzig és molt discutida i, a més, encara no he pogut aixecar la làpida tot i que ho he intentat vàries vegades, es lamenta.

Sense caure en el desànim, l'investigador provà llavors de trobar restes als nombrosos manuscrits de Bach conservats a la Staatsbibliothek de Berlin. Això va ser molt complicat, ja que pels canals habituals la cosa s'hauria allargat molt. Afortunadament, el vigilant nocturn era germà del cosí de la meva cunyada i amb unes quantes cerveses i dues entrades per a veure el Hertha ho vaig enllestir. Desgraciadament, Gangwolf no va trobar cap resta biològica ni a la tinta ni al paper, tot i haver examinat minuciosament nombrosos autògrafs. Només quedava una opció: Arnstadt, sentencia.

Així doncs, armat amb un equip de recolecció de mostres biològiques, Gangwolf es presentà a Arnstadt. Al principi no em van deixar ni acostar-me al teclat, però quan els vaig dir que si feien la vista grossa una estona els regalaria uns manuscrits de Bach autèntics, ja em van deixar remenar.

I així és com, segons afirma l'investigador, trobà la restes d'ADN de Bach que permetrien una hipotètica clonació. Ara bé, com pot estar tan segur que aquestes restes són de Bach, donada l'altra gent que devia tocar aquell orgue abans i després d'ell?

He trobat restes de diversos individus, naturalment. Ara bé, la meva genialitat em permetrà identificar les que només poden ser de Bach per que sé que era un home molt higiènic i segur que va netejar el teclat a fons abans de posar-hi les grapes. I després d'ell, ja no tenim constància que el desinfectessin mai més. I és aquí on entra en joc la recent seqüenciació del genoma humà complet, ja que aquesta, combinada amb la genètica evolutiva, permetrà, segons afirma Ganfgwolf, ordenar les restes d'ADN recollides a Arnstadt cronològicament. Llavors, la més antiga serà indubtablement la de Johann Sebastian, conclou el musicòleg.

Wolfgang Gangwolf

Però això no serà una tasca senzilla: Es necessita una gran capacitat de computació per a l'anàlisi genòmic que projecta Gangwolf, la qual cosa només és a l'abast d'un super-ordinador. Ho tinc tot previst, afirma. L'estiu del 93 vaig conèixer la dona de la neteja del BSC durant unes vacances a Lloret. Gràcies a ella espero tenir accés al Mare Nostrum una nit d'aquestes. I si cal obrir alguna altra porta, encara em queden alguns manuscrits dels que vaig pillar a Berlín.

Així doncs, en una època on gràcies a la tecnologia la ficció pot esdevenir realitat, Wolfgang Gangwolf entreveu la manera de ressuscitar Bach, almenys corporalment. 

També et pot interessar: 

La Staatsbibliothek de Berlin denuncia la desaparició de diversos manuscrits.

La beguda energètica alemanya Freudenvolles Springen, nou sponsor del Girona.

Steven Spielberg: La perruca de Bach serà la relíquia de la nova entrega d'Indiana Jones. 

CALENDARI LITÚRGIC LUTERÀ 2023-24

Comença un any litúrgic amb alguns fets remarcables. Primerament, en ser el dia 24 de desembre un diumenge, el cicle d'Advent (els 4 diumenges anteriors al dia de Nadal) començarà el més tard que pot començar, és a dir, el 3 de desembre. En segon lloc, la Pasqua s'escau molt aviat, per la qual cosa el cicle d'Epifania només constarà de 3 diumenges, mentre que el de Trinitat s'allargarà fins als 26 diumenges, un menys del màxim als que pot arribar. 

Fet poc freqüent, a part dels tres dies de Nadal, Pasqua i Pentecosta, hi haurà festivitats successives els dies 31 de desembre i 1 de gener, 6-7 de gener, 24-25 de març i 23-24 de juny. Nadal encadenarà 4 festivitats successives, en ser el dia 24 de desembre el darrer diumenge d'Advent. I només 1 dia separarà el 5è Diumenge de Trinitat (30 de juny) de la Festa de la Visitació (2 de juliol). 

Apareix un diumenge després de Nadal però no un després de Cap d'Any, ja que Epifania s'escau en dissabte i l'endemà entra ja dins el seu cicle i esdevé el Primer Diumenge després d'Epifania.

No hi haurà un 18è Diumenge després de la Trinitat, ja que el diumenge 29 de setembre s'imposa la festivitat de Sant Miquel.

I. ADVENT

3 de desembre de 2023: 1er Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 61 , BWV 62 , BWV 36

10 de desembre de 2023: 2on Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 70a

17 de desembre de 2023: 3er Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 186a

24 de desembre de 2023: 4art Diumenge d'Advent

Cantates: BWV 132, BWV 147a

 

II. NATIVITAT

25 de desembre de 2023: 1er Dia de Nadal

Cantates: BWV 63 , BWV 91 , BWV 110 , BWV 191

26 de desembre de 2023: 2on Dia de Nadal

Cantates: BWV 40 , BWV 121 , BWV 57

27 de desembre de 2023: 3er Dia de Nadal

Cantates: BWV 64 , BWV 133 , BWV 151

31 de desembre de 2023: Diumenge després de Nadal

Cantates: BWV 28 , BWV 122 , BWV 152

1 de de gener de 2024: Cap d'Any [Circumcisió de Crist]

Cantates: BWV 190 , BWV 41 , BWV 16 , BWV 171 , BWV 143

 

III. EPIFANIA

6 de gener de 2024: Festa de l'Epifania [Diada de Reis]

Cantates: BWV 65 , BWV 123

7 de gener de 2024: 1er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 154 , BWV 124 , BWV 32

14 de gener de 2024: 2on diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 155 , BWV 3 , BWV 13

21 de gener de 2024: 3er diumenge després d'Epifania

Cantates: BWV 73 , BWV 111 , BWV 72 , BWV 156

IV. TEMPS DE SEPTUAGÈSIMA

28 de gener de 2024: Diumenge de Septuagèsima

Cantates: BWV 144 , BWV 92 , BWV 84

2 de febrer de 2024: Purificació de Maria [La Candelera]

Cantates: BWV 83 , BWV 125 , BWV 82 , BWV 157 , BWV 158

4 de febrer de 2024: Diumenge de Sexagèsima

Cantates: BWV 18 , BWV 181 , BWV 126

11 de febrer de 2024: Diumenge de Quinquagèsima (Estomihi)

Cantates: BWV 22 , BWV 23 , BWV 127 , BWV 159

 

V. QUARESMA

18 de febrer de 2024: Dominica Invocavit [1er diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

25 de febrer de 2024: Dominica Reminiscere [2on diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

3 de març de 2024: Dominica Oculi [3er diumenge de Quaresma]

Cantates: BWV 54, BWV 80a

10 de març de 2024: Dominica Laetare [4art Diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

17 de març de 2024: Dominica Judica [5è diumenge de Quaresma]

Sense Cantates

24 de març de 2024: Diumenge de Rams

Cantates: BWV 182

25 de març de 2024: Festa de l'Anunciació de Maria

Cantates: BWV 1

VI. SETMANA SANTA

31 de març de 2024: Diumenge de Pasqua [1er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 4 , BWV 31, BWV 249

1 d'abril de 2024: Dilluns de Pasqua [2on dia de Pasqua]

Cantates: BWV 66 , BWV 6

2 d'abril de 2024: Dimarts de Pasqua [3er dia de Pasqua]

Cantates: BWV 134 , BWV 145 , BWV 158

 

VII. PASQUA

7 d'abril de 2024: Dominica Quasimodogeniti

Cantates: BWV 67 , BWV 42

14 d'abril  de 2024: Dominica Misericordias Domini

Cantates: BWV 104 , BWV 85 , BWV 112

21 d'abril  de 2024:  Dominica Jubilate

Cantates: BWV 12 , BWV 103 , BWV 146

28 d'abril  de 2024: Dominica Cantate

Cantates: BWV 166 , BWV 108

5 de maig de 2024: Dominica Rogate

Cantates: BWV 86 , BWV 87

9 de maig de 2024: Dia de l'Ascensió

Cantates: BWV 37 , BWV 128 , BWV 43 , BWV 11

12 de maig de 2024: Dominica Exaudi

Cantates: BWV 44 , BWV 183

 

VIII. PENTECOSTA

19 de maig de 2024: Diumenge de Pentecosta [1er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 172 , BWV 59 , BWV 74 , BWV 34

20 de maig de 2024: Dilluns de Pentecosta [2on dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 173 , BWV 68 , BWV 174

21 de maig de 2024: Dimarts de Pentecosta [3er dia de Pentecosta]

Cantates: BWV 184 , BWV 175

 

IX. TRINITAT

26 de maig de 2024: Diumenge de la Trinitat

Cantates: BWV 165 , BWV 194 , BWV 176 , BWV 129

2 de juny de 2024: 1er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 75 , BWV 20 , BWV 39

9 de juny de 2024: 2on Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 76 , BWV 2

16 de juny de 2024: 3er Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 21 , BWV 135

23 de juny de 2024: 4art Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 185 , BWV 24 , BWV 177

24 de juny de 2024: Festa de Sant Joan Baptista

Cantates: BWV 167 , BWV 7 , BWV 30

30 de juny de 2024: 5è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 93 , BWV 88

2 de juliol de 2024: Festa de la Visitació de Maria

Cantates: BWV 147 , BWV 10

7 de juliol de 2024: 6è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 170 , BWV 9

14 de juliol de 2024: 7è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 186 , BWV 107 , BWV 187

21 de juliol de 2024: 8è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 136 , BWV 178 , BWV 45

28 de juliol de 2024: 9è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 105 , BWV 94 , BWV 168

4 d'agost de 2024: 10è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 46 , BWV 101 , BWV 102

11 d'agost de 2024: 11è  Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 199 , BWV 179 , BWV 113

18 d'agost de 2024: 12è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 69 , BWV 137 , BWV 35

25 d'agost de 2024: 13è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 77 , BWV 33 , BWV 164

1 de setembre de 2024: 14è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 25 , BWV 78 , BWV 17

8 de setembre de 2024: 15è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 138 , BWV 99 , BWV 51

15 de setembre de 2024: 16è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: 161 , BWV 95 , BWV 8 , BWV 27

22 de setembre de 2024: 17è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 114 , BWV 148 , BWV 47

29 de setembre de 2024: Festa de Sant Miquel

Cantates: BWV 130 , BWV 19 , BWV 149 , BWV 50

6 d'octubre de 2024: 19è Diumenge després de la Trinitat

de Bach Works: BWV 48 , BWV 5 , BWV 56

13 d'octubre de 2024: 20è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 162 , BWV 180 , BWV 49

20 d'octubre de 2024: 21è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 109 , BWV 38 , BWV 98 , BWV 188

27 d'octubre de 2024: 22è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 89 , BWV 115 , BWV 55

31 d'octubre de 2024: Festa de la Reforma

Cantates: BWV 80 , BWV 79 , BWV 192 (?)

3 de novembre de 2024: 23è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 163 , BWV 139 , BWV 52

10 de novembre de 2024: 24è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 60 , BWV 26

17 de novembre de 2024: 25è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 90 , BWV 116

24 de novembre de 2024: 26è Diumenge després de la Trinitat

Cantates: BWV 70

DIADA 2023

SEMPRE HI SEREM.
VISCA BACH I VISCA CATALUNYA!!!

Les Cantates Profanes de Bach

Hi ha constància de la composició per part de Bach de trenta-nou cantates profanes: Quinze d'elles han arribat en la seva forma original als nostres dies, de vint n'hem perdut la música i de la resta se'n conserven paròdies o reelaboracions. De fet, és en l'apartat de les cantates profanes on més problemes presenta la catalogació de l'obra de Bach: Existeixen nombroses partitures incompletes o de les que se'n documenten vàries versions amb diversos graus de conservació. Hi ha cantates de les quals només conservem el text i n'hem perdut la música, que en alguns casos es conserva de manera fragmentària en obres posteriors. També hi ha constància d'obres que un dia van existir però de les quals actualment només en sabem el títol, o a vegades ni això. Totes aquestes obres van ser catalogades per Wolfgang Schmieder al seu magne Bach Werke Verzeichnis (BWV) en base a tres criteris:

En primer lloc es contemplen les versions profanes de totes les cantates d'església catalogades al BWV entre els números 1 i 200. Independentment de quin sigui el grau de conservació de la cantata profana (fins i tot quan d'aquesta només se'n té constància documental), el seu número del BWV és el mateix que el de la cantata d'església, diferenciant-ne les diferents versions que puguin existir amb els sufixos a, b, o c. Tot plegat fa que el món de les cantates profanes de Bach sigui farcit de versions a, b i c, tal com és el cas de la cantata BWV 36, de la que apareixen al BWV fins a quatre versions diferents. Convé aclarir  que amb aquest sistema es cataloguen al mateix temps les versions profanes però també, si és el cas, versions d'església alternatives d'una mateixa cantata i que, com tot el catàleg, no s'ordenen en cap ordre cronològic.

Un segon bloc el constitueixen les cantates profanes que no tenen una contrapartida religiosa. Aquestes foren catalogades en els números 201 a 224 del BWV,  tenint en compte que a partir del BWV 217 la investigació ha demostrat que les obres són dubtoses o directament espúries. 

El tercer conjunt de cantates profanes el formen totes aquelles obres de les quals se'n conserven només restes minses o bé únicament es té constància de la seva existència. Totes elles reposen al BWV Anhang, un apèndix del catàleg bachià on va a parar tota partitura fragmentària, dubtosa o espúria.

Per entendre aquesta disbauxa imperant entre les obres profanes de Bach cal tenir present com, en aquell temps, la música solia ser escrita per necessitat o per encàrrecs circumstancials, i molt sovint d'un dia per l'altre. Un cop interpretada, una partitura podia no tornar a sonar mai més. Aquest fet es fa encara més palès en el cas de les cantates profanes de Bach les quals, a diferència de les cantates d'església, no podien estructurar-se en cicles litúrgics periòdics, susceptibles de ser ben arxivats i conservats de cara a futures interpretacions. D'aquí l'abundància de partitures disperses, oblidades o perdudes en la parcel·la profana de Bach, el qual devia ser ben conscient de la poca retribució que li comportaven aquest tipus de composicions i hi va intentar posar remei. Heus ací que una constant en la seva trajectòria sigui la reutilització d'una mateixa música degudament transformada. En les obres vocals, abundarà el procediment anomenat paròdia: Una obra determinada és adaptada a una nova lletra però conservant la mateixa música. Aquest reciclatge de material anterior, comú a tots els músics de l'època, assoleix la seva màxima expressió quan Bach col·labora amb el llibretista Christian Friedrich Heinrici, recaptador fiscal de Leipzig i poeta aficionat, habitualment conegut amb el pseudònim Picander. La conjunció de Bach i Picander originarà paròdies tan ben aconseguides que seria impossible detectar-les si no posseíssim el text original. Un bon exemple n'és el cor inicial de la cantata BWV 149, per a la diada de St. Miquel, que prové directament de la cantata profana BWV 208. L'Oratori de Nadal BWV 248 és gairebé tot ell una paròdia de vàries cantates profanes anteriors, així com l'Oratori de Pasqua BWV 249 o el de l'Ascensió BWV 11. Fins i tot la Missa en Si Menor BWV 232 conté nombrosos passatges que no són més que fragments de cantates antigues adaptats a un nou text. Sense dubte hem de donar gràcies al cel, ja que si no hagués estat per la seva reutilització en obres religioses gran part d'aquesta música segurament s'hauria perdut.

La paròdia però, sempre serà utilitzada per Bach convertint obres profanes en religioses però mai a la inversa. Sembla talment com si el propi Bach tingués tant respecte a les seves creacions religioses, dedicades a Déu, que trobés "indigne" reconvertir-les en cantates dedicades a persones humanes o a commemoracions seculars.

La música de les cantates profanes de Bach també presenta certes característiques que les diferencien de les seves germanes d'església. En una posició cabdal cal situar l'absència de corals, les autèntiques claus de volta de l'obra religiosa de Bach. A part d'això, podem observar certa lleugeresa tècnica que, sense desmerèixer en cap cas la composició, s'allunya de la impressionant densitat arquitectònica de les grans obres sacres, sobretot en els cors. També s'utilitzen sovint alguns girs musicals i codes molt característics i propis de les obres profanes que rarament utilitzarà Bach a les cantates d'església i que, quan hi apareguin, denotaran l'origen profà de la peça en qüestió. 

Generalment aquestes obres són considerades per Bach Dramma per musica, denominació que al segle XVIII rebia qualsevol text pensat per a ser musicat però que, sobretot, era el terme que a l'època designava l'òpera. La temàtica de les cantates profanes és variada, però hi abundarà la mitologia clàssica tan pròpia del barroc. Sovint els mites clàssics serviran per a bastir al·legories al·lusives als personatges homenatjats o l'esdeveniment que la cantata celebra. També sovintegen les al·legories protagonitzades per entitats simbòliques tals com els vents (BWV 205), els rius (BWV 206) o fins i tot conceptes abstractes tals com l'Honor i la Fortuna (BWV 207). 

La primera cantata profana documentada de Bach és la Cantata de la Cacera BWV 208, estrenada a Weissenfels l'any 1713 durant la seva etapa al servei de la cort de Weimar, època de la qual podria datar també la cantata nupcial BWV 202. Aquest període conclourà l'any 1718 amb el seu trasllat a Köthen, una petita ciutat calvinista on la única música vocal permesa eren les cantates de felicitació el dia de l'aniversari del príncep Leopold i les cantates de Cap d'Any. Bach devia doncs compondre vàries cantates profanes a Köthen, tot i que desgraciadament només dues (BWV 134a i BWV 173a) han sobreviscut de manera íntegra, deixant la porta oberta a que la BWV 202 també hagués estat escrita en aquesta ciutat i no pas a Weimar. Això sí, algunes obres més d'aquell període han arribat en certa manera fins a nosaltres mitjançant la seva reutilització posterior ja a Leipzig, bé en esdeveniments seculars o bé convertides en cantates d'església. D'aquesta darrera etapa vital de Bach a Leipzig, que abraça els darrers 27 anys de la seva vida, daten la majoria de les seves cantates profanes. Moltes d'elles foren destinades a celebrar els aniversaris reials, gairebé sempre sense la presència del monarca tot i que en alguna ocasió sí que hi va ser en persona. En alguns casos, tenim constància de grans concerts nocturns a l'aire lliure, la qual cosa ens ha de fer oblidar la tradicional idea d'un músic passat de moda  reclòs a la seva església. Aquestes ocasions foren molt importants per als interessos de Bach, el qual sovint mantenia conflictes amb les autoritats de Leipzig a causa de les magres condicions en què (segons ell) es trobava la música a la ciutat o sovint també per les invasions a parcel·les que considerava de la seva estricta competència. És per això que Bach va maldar durant anys per tal de rebre el suport reial, cosa que aconseguí l'any 1736 en ser nomenat Compositor de la Cort, un títol merament honorífic però que implicava la protecció del rei, amb la qual cosa cessaren les hostilitats.

D'altres cantates profanes foren escrites per a celebrar casaments (BWV 202, 216), no pas a la cerimònia religiosa sinó més aviat al convit posterior. Només en el cas de la BWV 216 coneixem el nom dels nuvis, però de ben segur es devia tractar de membres de famílies benestants que bé es podien permetre encarregar una cantata de noces degudament retribuïda. També trobem cantates d'homenatge a membres insignes dels ambients acadèmics de Leipzig (BWV 205, 207) o a personatges destacats d'alguna ciutat veïna (BWV 212). Aquestes cantates segurament devien ser compostes de manera altruista, bé per afecte personal o bé per interès propi, ja que els homenatjats probablement tenien amistat amb Bach, li feien costat en els conflictes o eren companys a les associacions de la ciutat. Especialment simpàtic resulta el cas de la Cantata Camperola BWV 212, aparentment escrita per a complaure C. H. von Dieskau, delegat regional d'hisenda i, per tant, superior del llibretista Picander. Un darrer grup de cantates semblen haver estat escrites per al consum familiar (BWV 204) o per a ser interpretades en alguna de les associacions o locals de Leipzig que oferien concerts públics, tals com el Collegium Musicum o el Cafè Zimmermann, on fou estrenada la cèlebre Cantata del Cafè BWV 211, el més semblant a un intermezzo (o fins i tot una òpera) que en ha quedat de Bach. Però de totes les cantates profanes conservades, segurament les dues més singulars siguin les BWV 203 i 209 pel fet de ser les úniques que no són cantades en alemany sinó en italià, desconeixent del tot les circumstàncies de la seva composició, així com la seva cronologia.

Les cantates profanes de Bach, en definitiva, conformen una parcel·la aparentment menor de la seva producció però sense la qual probablement no existirien algunes de les seves més grans creacions religioses, o almenys no existirien en la seva forma actual. Tot això a més d'oferir-nos una sèrie d'interessants pinzellades de la seva trajectòria vital i artística que passarien inadvertides si només fixéssim els ulls en la seva música d'església.

J.M.S.

Bach també interpretava cantates en grans concerts nocturns a l'aire lliure.
(Foto: Bachfest 2023, Leipzig).

BWV 209

Les cantates BWV 209 i BWV 203 són les dues úniques obres de Bach cantades en italià. Tot i que la seva autenticitat ha estat llargament discutida (sobretot la de BWV 203) sembla clara la mà de Bach almenys en la cantata BWV 209, de la qual desconeixem tant el llibretista com el personatge a qui fou destinada, ja que resulta evident la seva condició d'obra d'homenatge o comiat a algú que o bé viatjava freqüentment o bé havia d'estar absent durant un llarg període. Analitzant el text, sobretot el segon recitatiu, podem intuir la persona d'un professor o erudit que sembla marxar a la ciutat d'Ansbach, a la Francònia central. Alguns investigadors han proposat candidats, el favorit dels quals seria Johann Matthias Gesner (1691-1761), antic company de Bach a Weimar i natural d'Ansbach, que l'any 1729 s'establí a la seva ciutat natal per a tornar al cap de dos anys Leipzig, on fou el superior de Bach a l'Escola de Sant Tomàs durant els quatre anys posteriors. Un altre candidat seria Lorenz Christoph Mizler (1711-1778), alumne de Bach i fundador de la Societat Musical per a la qual es pintà l'any 1746 l'únic retrat realment fiable Bach, aquell de Haussmann en el qual porta a la mà el Cànon triple a 6 veus BWV 1076. Tot i no haver-hi nascut, Mizler havia passat la seva infantesa a Ansbach cursant estudis sota la tutela de Gesner.

En tot cas, la modèstia de la partitura, destinada solament a la veu de soprano amb cordes i flauta travessera com a instrument solista, apunten a una celebració íntima, segurament circumscrita a un reduït cercle d'amistats de l'homenatjat i molt allunyada de qualsevol gran demostració a l'estil de les cantates BWV 205 o BWV 207.

L'obra ens ha arribat en dues còpies, una d'anònima i una altra realitzada l'any 1800 per Johann Nikolaus Forkel, biògraf primigeni de Bach el qual va tractar personalment algun dels seus fills i, per tant, devia tenir prou seguretat sobre l'autoria de la partitura. En desconeixem també la cronologia, que es situa generalment entorn a l'any 1729 a causa de la marxa de Gesner a Ansbach. El llibret sembla haver estat confeccionat per algú amb uns coneixements rudimentaris de la llengua de Dante, que es limità a prendre fragments poètics i unir-los de manera maldestra, a base d'adaptacions italianitzades de la sintaxi germànica. Els dos primers versos provenen d'un poema de Giovanni Batista Guarini publicat el 1598, als quals s'afegeixen dos versos extrets del primer acte de la Galatea de Metastasio (Nàpols, 1722). El dos primers versos de l'ària final també són d'aquest autor, concretament de l'òpera Semiramide riconosciuta, obra estrenada l'any 1729. Aquest fet ajuda a acotar la cronologia de la cantata la qual, òbviament, ha d'haver estat composta posteriorment a aquesta data. Un darrer apunt que podria il·luminar dèbilment la cronologia és l'estrena a Dresden l'any 1746 de dues òperes basades en aquest llibret, una de Johann Georg Schürer i una altra, uns mesos anterior, de Johann Adolph Hasse, cèlebre operista que sembla haver mantingut una gran amistat amb Bach. Podria haver estat doncs escrita aquesta cantata a finals de la dècada de 1740? De ser així, es tractaria gairebé amb tota seguretat de la darrera cantata ex novo sorgida de la ploma de Bach.

Inaugura la partitura una fantàstica simfonia amb flauta travessera obligada que recorda moltíssim a la cèlebre Suite en Si menor BWV 1067, amb la qual comparteix tonalitat i dispositiu orquestral. Molt probablement aquesta simfonia no sigui res més que un fragment reciclat d'una obra avui en dia perduda i que ha arribat fins a nosaltres gràcies a la seva inclusió en aquesta cantata. Estem davant del que podria ser l'únic testimoni d'una hipotètica germana bessona de la genial suite per a flauta que ha esdevingut una de les obres més conegudes de Bach. Realment, aquesta simfonia podria perfectament ser inclosa entre els moviments de la Segona Suite sense que la seva qualitat se'n ressentís. Alberto Basso considerava que s'assemblava molt a alguns passatges de l'obertura, mentre que Daniel S. Vega Cernuda la veu més similar al minuetto. A un servidor, en canvi, li recorda més a les bourées centrals. Tot i això, sempre hi he notat quelcom d'estrany, concretament en alguns passatges de la secció intermèdia, tal com si algú aliè a Bach hagués modificat o completat alguns compassos que, al meu parer, no acaben d'encaixar en la bachiana perfecció de la resta de la peça. La repetició de la secció inicial dotarà la simfonia de l'habitual estructura da capo.

El segon moviment serà l'intens recitatiu que intitula la cantata, Non sa che sia dolore (Ningú no sap quan gran és el dolor), en el qual el recitat és sustentat per les cordes i el continu, al qual seguirà la primera ària de la cantata, Parti pur e con dolore (Marxa, doncs, i amb sofriment). Es tracta d'un dens moviment de gran factura tècnica, la qual cosa ve a refermar l'autoria bachiana de l'obra. Estructurada en dues seccions capitanejades per la flauta solista, la central esdevé molt més animada sobretot gràcies a la il·lustració de les onades i a les vocalitzacions sobre el terme goderai (satisfarà).

El breu recitatiu Tuo saver al tempo e l'età constrasta (El teu saber amb el temps i l'edat contrasta), com ja hem remarcat, conté les úniques referències a les circumstàncies que haurien propiciat la composició de la cantata i posa de manifest el baix domini que posseïa el llibretista de la llengua italiana.

I arribarà ja el final de l'obra amb la desimbolta ària Ricetti gramezza e pavento (Refuses paüra i sofriment), la badinerie particular d'aquesta partitura. Certament, no es pot discutir el seu aire juganer talment un vaixell surfejant les onades, fet explicitat al text: Arriba per fi el moment de marxar i el viatger ha d'apartar els típics dubtes i neguits de darrera hora, encarant amb ànim el camí talment el governall un cop passat el temporal. Resulta rellevant la manera com Bach tracta aquí aquest concepte, tan habitual a les seves cantates d'església, on el viatge esdevé metàfora de la mort i, com a tal, exigeix una música que si bé sol ser beatífica manté un cert grau de contenció. Ara en canvi, la partença roman dins l'àmbit terrenal i en conseqüència és il·lustrada amb un esperit més operístic que altra cosa, mostrant certa intenció de modernitat i aproximació a l'estil galant que s'estava imposant en aquella època, fet que podria insinuar certa connexió d'aquesta obra amb la cort de Dresden. Així doncs conclourà aquesta peculiar i enigmàtica cantata.

J.M.S.

Cantata BWV 209

NON SA CHE SIA DOLORE

Ocasió desconeguda

Estrenada: 1729 (?)

Text: Anònim, amb fragments de G.B. Guarini i dues òperes de Metastasio.

1. SIMFONIA

2. RECITATIU (Soprano)

Ningú no sap quan gran és el dolor

De qui s'allunya del seu amic i no mor.

L'infantó que plora i gemega

Al moment que més desespera

Ve la mare corrents a donar-li consol.

Ves-te'n doncs amb els senyals del cel,

I complau suara de Minerva el zel.

3. ÀRIA (Soprano)

Marxa, doncs, i amb sofriment

Deixa el nostre cor dolent!

La Pàtria satisfarà,

En fer-li un servei com cal

Vogaràs d'una costa a l'altra

Hauràs propicis els vents i les onades.

4. RECITATIU (Soprano)

El teu saber amb el temps i l'edat contrasta,

Virtut i valentia per vèncer ja et basten;

Mes, qui pot fer-te més gran del què ja ets

Ansbach, que és plena de tants prohoms eminents.

5. ÀRIA (Soprano)

Refuses paüra i sofriment

Com un timoner a contra vent,

Que no s'espanta ni tremola

Sinó que content a la proa

Va cantant de cara a cara al mar.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera