14/4/20

BWV 158

Per al tercer dia de Pasqua ens han arribat les cantates BWV 134, 145 i 158, una obra amb molts interrogants que serà la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
En realitat, el que conservem sembla ser només un fragment de la cantata original. Al manuscrit més antic que conservem (que no és l'original) hi consten dues festivitats a les quals l'obra aniria destinada: El Dimarts de Pasqua i la Festa de la Purificació de Maria (la Candelera). Sembla evident que la cantata fou escrita en origen per a una de les dues festivitats i, posteriorment, utilitzada també en l'altra, essent impossible a dia d'avui establir quina fou la destinació inicial.
Alguns investigadors però, s'atreveixen proposar alguna hipòtesi: Alfred Dürr, per exemple, considera que dels quatre moviments de la cantata, els dos centrals correspondrien a una primera versió, que pel seu text hauria anat destinada al dia de la Candelera. Segons aquesta mateixa hipòtesi, els moviments extrems, juntament amb d'altres avui perduts, haurien estat inclosos quan la cantata s'utilitzà per al Dimarts de Pasqua. Tret d'aquestes especulacions, no sabem res més ni de l'autor del llibret ni de la cronologia, que Spitta situa a l'època de Weimar -un fet rebutjat per Werner Neumann- mentre que Dürr, analitzant una còpia de la coral final, situaria la versió pasqual de l'obra entorn a 1735.
Entrant a la qüestió musical, la partitura és de reduïdes dimensions i, excepte a la coral final, solament requereix les veus del baix i el  soprano. S'inicia amb el recitatiu del baix Der Friede sei mit dir (Sia la pau amb tu), el qual acaba en arioso i dóna nom a la cantata.
El segon moviment és una magistral ària amb coral titulada Welt, ade, ich bin dein müde (Món, adéu, n'estic cansat de tu). És protagonitzada per l'elegant partitura d'un instrument que sembla ser un violí (o també una flauta) al qual primer es sumarà el cant del baix i al cap de pocs compassos el soprano doblat per l'oboè, entonant la coral Welt, ade, ich bin dein müde de Johann Georg Albinus, composant un moviment de gran densitat temàtica i conceptual. També podria ser que en una primera versió la coral l'hagués entonat l'oboè sol. Sigui com sigui, apareixen els recursos típics de Bach per a dibuixar musicalment els conceptes presents al text, tals com les passes transportant una feixuga càrrega sobre el vers ich bin dein müde (n'estic cansat de tu) o la invitació a la beatitud en cantar els versos Wo ich Gott in Ruh und Friede Ewig selig schauen kann  (Allà de romandre-hi, de viure-hi em fa goig; allà resplendiré abillat amb corones celestes).
El recitatiu del baix que segueix, Nun, Herr, regiere meinen Sinn (Ara, Senyor, regiu el meu esperit), és clarament un text del dia de la Candelera, car fa expressa menció de l'ancià Simeó, al qual l'Evangeli de Lluc ens presenta entonant l'himne Nunc Dimittis, un passatge propi de totes les cantates de Purificació. De nou Alfred Dürr demostra la seva perspicàcia quan ens fa notar que les al·lusions d'aquest recitatiu al duet anterior són pròpies de les cantates dels voltants de l'any 1726, com per exemple la BWV 56, la qual cosa seria un interessant indici cronològic. Els darrers 10 compassos en arioso conclouen amb l'ornamentació profusa del terme Kronen (Corones).
I la cantata conclou amb la senzilla coral Hier ist das rechte Osterlamm (Vet aquí el veritable Anyell pasqual), cinquena estrofa de Christ lag in Todes Banden de Martí Luter, un himne de pasqua que Bach havia musicat  íntegrament a la cantata BWV 4, una de les seves primeres cantates, si no la primera.
J.M.S.



Cantata BWV 158
DER FRIEDE SEI MIT DIR
Festo Purificationis Mariae (La Candelera) / Feria III Paschatos (Dimarts de Pasqua)
Estrenada: Lloc i data desconeguts.
Sembla ser només un fragment de la cantata original, actualment perduda.
Text: Poeta anònim(1, 2/ària i 3); 
Johann Georg Albinus (2/coral: primera estrofa del coral «Welt, ade, ich bin dein müde»); Martí Luter (4: cinquena estrofa de l'himne «Christ lag in Todesbanden»).

1. RECITATIU (Baix)
Sia la pau amb tu,
neguitosa consciència.
El teu Mitjancer és aquí,
que el teu llibre de deutes
i la maledicció de la Llei
ha saldat i esquinçat.
Sia la pau amb tu!
El Príncep d'aquest món,
que ha parat llaços a la teva ànima
per la sang de l'Anyell ha estat vençut i enderrocat.
Cor meu, de què estàs tan afligit,
atès que Déu per Crist t'estima?
Ell mateix em diu:
Sia la pau amb tu!
***
2. ÀRIA (Baix) i CORAL (Soprano)
[Ària]
Món, adéu, n'estic cansat de tu,
els tabernacles de Salem em convenen,
on jo a Déu, amb repòs i pau,
eternament benaurat, podré contemplar.
Allà de romandre-hi, de viure-hi em fa goig;
allà resplendiré abillat amb corones celestes.
[Coral]
Món, adéu, n'estic cansat de tu,
vull anar-me'n al cel;
allà hi ha la vertadera joia
i l'etern i magnífic repòs.
Món, en tu hi ha guerra i lluita,
res més que pura vanitat;
en el cel sempre
pau, joia i benaurança.
***
3. RECITATIU i ARIOSO (Baix)
Ara, Senyor, regiu el meu esperit,
per tal que jo en el món,
mentre us plagui deixar-m'hi encara,
sigui un fill de la pau.
I permeteu-me vers Vós, de les meves afliccions,
com Simeó, en pau partir!
Allà de romandre-hi, de viure-hi em fa goig;
allà resplendiré abillat amb corones celestes.
***
4. CORAL
Vet aquí el veritable Anyell pasqual,
que Déu ens ha enviat,
que dalt l'arbre de la creu,
ha cremat d'amor ardent,
del qual la sang marca la nostra porta,
que la fe ostenta davant la mort;
el botxí no pot tocar-nos.
Al·leluia!

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol




Cap comentari: