20/5/20

BWV 37

L'església celebra l'ascensió de Jesús al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. En l'església luterana de temps de Bach això era el dijous després del Dominica Rogate (el cinquè després de Pasqua), una festivitat per a la qual es conserven quatre grans cantates. Per ordre cronològic són les BWV 37, 128, 43 i 11, de les quals tot seguit n'analitzarem la primera, titulada WER DA GLÄUBET UND GETAUFT WIRD i que gràcies a Alfred Dürr sabem que fou estrenada a Leipzig el 18 de maig de 1724. La investigació tradicional no es posava d'acord en la cronologia de l'obra, a la qual s'atribuïen dates de composició força posteriors. Fou mitjançant l'anàlisi del paper dels manuscrits que Dürr establí aquesta data, uns manuscrits conservants molt fragmentàriament ja que l'obra ens ha arribat en una còpia incompleta del deixeble de Bach  Hans Ludwig Krebs realitzada arran d'una reinterpretació de l'any 1731. Es desconeix l'autor del llibret.
La cantata BWV 37 es diferencia de les altres tres companyes de festivitat en l'aparell instrumental requerit que, tot i ser més modest que en aquelles i prescindir de trompetes i timbales, aconsegueix gràcies a la genialitat de Bach un nivell de brillantor a l'alçada d'una festivitat tan important. Aquesta genialitat apareix sobretot al cor inicial, que la intitula: Wer da gläubet und getauft wird, der wird selig werden (Aquell qui cregui i sigui batejat, se salvarà). Els 26 compassos d'introducció orquestral que preludien l'aparició del cor són ja replets de subtileses musicals i conceptuals: Els oboès, amb la seva llarga nota sostinguda, simbolitzen la fermesa de la fe mentre que als violins apareix una paràfrasi del tema inicial de la coral de Martí Luter Die sind die heiligen zehn Gebot (Aquests són els deu sants Manaments) i al continu la darrera frase d'una altra coral, Wie schün leuchtet der Morgenstern, la qual reapareixerà al tercer moviment i inspira a la vegada la cantata BWV 1, escrita poques setmanes abans. Aquests tres temes s'estendran per tots els nivells de la partitura, la qual en opinió de F. Smend amagaria també un simbolisme numèric en les seves sis parts instrumentals i quatre vocals: El número 10, representació dels Manaments suggerits musicalment fins a 49 vegades mitjançant la coral luterana abans esmentada. I no acabaria aquí la càbala, ja que el número 49 és el quadrat de 7, número que al seu torn simbolitzaria la conversió pel baptisme, idea fonamental d'aquest cor.
Del segon moviment, l'ària de tenor Der Glaube ist das Pfand der Liebe (La Fe és la penyora d'amor), n'hem de lamentar la pèrdua dels dos instruments solistes (probablement violins) amb la qual cosa la partitura habitualment interpretada és la reconstrucció que en feren Alfred Dürr i Dieter Hellmann.
Al tercer moviment reapareix l'anteriorment esmentada coral Wie schün leuchtet der Morgenstern. Amb la cinquena estrofa d'aquesta bella composició de Philipp Nicolai de 1599 construeix Bach el duet de soprano i contralt Herr Gott Vater, mein starker Held (Senyor, Déu Pare, el meu poderós heroi). Sustentats pel continu, el tema del qual deriva de la capçalera de la coral, ambdós cantants desenvolupen la seva melodia en un exuberant contrapunt que culmina amb el terme loben (lloar) cantat amb una vocalització de fins a 70 notes.
El quart moviment serà el recitatiu Ihr Sterblichen, verlanget ihr, mit mir (Vosaltres, mortals! Desitgeu veure amb mi), on el baix serà sustentat per les cordes. La següent ària, també per al baix i cordes amb oboè d'amore doblant el violí primer durà per títol Der Glaube schafft der Seele Flügel (La Fe dóna ales a l'Ànima). Serà el terme Glaübet (creure), protagonista de la cantata, el que aquí destacarà per sobre de tot gràcies a les seves vocalitzacions amb una sola nota inalterable, mentre que getaufet (baptisme) ho serà amb un gir que recordaria el fluir de l'aigua.
I la cantata conclourà amb la coral Den Glauben mir verleihe (Concedeix-me la Fe) cantada senzillament a capella colla parte, és a dir, amb els instruments doblant el cor segons la tessitura. Es tracta d'un text de Johann Kolrose cantat a 4 veus amb una melodia de Johann Caspar Horn de 1544, amb el qual es tanca una partitura que amaga moltes més subtileses de les que semblaria a primera vista.
J.M.S.


Cantata BWV 37
WER DA GLÄUBET UND GETAUFT WIRD
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: Probablement el 18 de maig de 1724
Text: Anònim, amb fragments de l'Ev. de St. Marc i de teòlegs alemanys.


1. COR
Aquell qui cregui i es bategi, es salvarà.
2. ÀRIA (Tenor)
La Fe és la penyora d'amor
Que Jesús conserva per als seus.
És per això que ell, només per amor,
Inscrivint-me al llibre de la vida
M'ha regalat aquest tresor.
3. DUETTO CORAL
(Soprano, Alt)
Senyor, Déu Pare, el meu poderós heroi,
Tu m'has estimat eternament per el Món
En ton Fill.
Ton fill s'ha unit a mi,
Ell és el meu tresor, jo sóc sa muller,
Colgada per ell de joia.
Eia! Eia!
Ell em concedirà allà dalt la vida celestial!
Que el meu cor el glorifiqui eternament!
4. RECITATIU
Vosaltres, mortals! Desitgeu veure amb mi
La cara del Senyor?
Llavors no construïu sobre les bones accions
Car si és ben cert que un cristià
Ha de realitzar bones obres
Ja que tal és la voluntat de Déu
És solament la Fe
Qui ens fa justos i benaurats
En presència del Senyor.
5. ÀRIA (Baix)
La Fe dóna ales a l'Ànima
Que l'eleven vers el Cel.
El baptisme és el segell de la gràcia
Que ens garanteix la benedicció divina.
És per això que aquell qui creu i es bateja
Esdevé un cristià complet.
6. CORAL
Concedeix-me la Fe
En ton Fill Jesucrist.
Perdona'm també els pecats
Que fins avui he comès.
Tu no rebutjaràs
Tal com has promès
Assumir les meves culpes
I deslliurar-me de la seva càrrega

Traduïda per Josep-Miquel Serra


1 comentari:

Anònim ha dit...

Miquel: no tinc el gust de coneixer-te, peró si et puc dir que ets el millor analiste de l'obra del mestre dels mestres. Segueixo el teu canal setmana a setmana, i et puc dir que es aliment per l'ánima i plaer per l'esperit. Gràcies pe la feina que fas. un abraç.
Enric. Un fervient admirador de Bach.