31/5/20

BWV 34

Uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció l'església celebra el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, als quals atorgà el do de llengües per tal de poder recórrer el món sencer predicant l'Evangeli: És la festivitat de la Pentecosta (Pasqua Granada o Segona Pasqua). Juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, era una de les tres grans festivitats que l'església luterana de temps de Bach celebrava en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg per ordre de composició les cantates BWV 172, 59, 74 i 34 O EWIGES FEUER, O URSPRUNG DER LIEBE, que serà la que tot seguit analitzarem.
La primera versió d'aquesta obra va ser una cantata profana de caire nupcial, escrita entre 1725 i 1726, la qual ens ha arribat molt fragmentàriament, desconeixent gairebé tots els detalls de l'enllaç al qual va anar destinada, així com l'indret de la cerimònia. Va ser a principis de la dècada de 1740 quan Bach va decidir convertir-la en cantata d'església per a celebrar el primer dia de Pentecosta d'algun any entre 1740 i 1743, cosa que la converteix en una de les seves darreres cantates. Si en la primera versió es cantava l'amor conjugal, l'anònim llibretista derivarà la versió religiosa cap a l'amor a l'Esperit Sant, el gran protagonista de la Segona Pasqua.
S'inicia la cantata amb un enorme cor, d'igual títol en ambdues versions: O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe (Oh, Foc Etern, Oh, Príncep de l'Amor). Els seus gairebé nou minuts de durada el converteixen en un dels més extensos de Bach. Seguint l'habitual forma da capo, és estructurat en tres seccions, la tercera repetició de la primera. Aquestes dues seccions extremes presenten l'ambient esplendorós de les grans festivitats, amb la fanfàrria de trompetes i timbales encapçalant el nodrit conjunt instrumental que cerca representar la imatge dels apòstols besats per llambregades celestials. A la secció central s'asserena la fanfàrria festiva, que reapareixerà a la tercera secció.
El segon moviment serà el recitatiu de tenor Herr, unsre Herzen halten dir (Els nostres cors creuen, Senyor), que fou escrit ex profeso per a la versió d'església i al·ludeix a l'Evangeli del dia (Joan 14, 23). A ell seguirà un altre extens moviment que constitueix el nucli de la cantata: L'ària de contralt Wohl euch, ihr auserwählten Seelen (Benaurades les Ànimes escollides). Provinent de la versió profana, estarem davant d'una de les creacions més belles de Bach que a mi sempre m'ha semblat emparentada amb l'ària Sanfte soll mein Todeskummer de l'Oratori de Pasqua. En ambdues peces s'ens transporta a un ambient d'excelsa beatitud amb cert regust pastoral, sobretot mercès als passatges amb uníson de flautes i violins. En el cas de la present cantata, aquest ambient pastoral es justifica al text de la versió profana, Wohl euch, ihr auserwählten Schafe (Benaurades, ovelles escollides). 
A continuació d'aquest moment de delícia extrema, el baix entonarà el recitatiu Erwählt sich Gott die heilgen Hütten (Si Déu escull les sagrades llars) que gairebé enllaçarà amb el cor final, Friede über Israel (Pau sobre Israel), un dels més desenfrenats de Bach que a la versió profana tancava la primera part de la cantata recuperant la brillantor del cor inicial. El primer vers, cantat a l'uníson, és seguit d'una autèntica rierada de joia estructurada en dues seccions enllaçades per un interludi de 30 compassos. Bach doncs, desferma la glòria per a tancar la cantata en un ambient de màxim esplendor, tal com s'escau en una festivitat de la importància de la Pentecosta i compensant potser el fet que la partitura només consti de cinc moviments.
J.M.S.



Cantata BWV 34
O EWIGES FEUER, O URSPRUNG DER LIEBE
Feria I Pentecostes (Diumenge de Pentecosta)
Estrenada: 1ª Versió profana, 1726. Versió definitiva entre 1740-45
Text: Anònim


1. COR
Oh, Foc Etern, Oh, Príncep de l'Amor,
Encén i consagra els cors,
Travessa'ls d'ondulants flames divines!
Desitgem, Oh Altíssim, esdevenir el teu temple.
Fes que les Ànimes siguin benvingudes en la teva Fe!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Els nostres cors creuen, Senyor,
La teva Paraula Veritable.
T'agrada restar entre els homes,
Per a posseir el seu cors;
Senyor, omple'ls de gràcia!
Un santuari així escollit
Esdevindrà inundat de Gloria!
***
3. ÀRIA (Alt)
Benaurades les Ànimes escollides
Que Déu ha convertit en sa Llar.
Qui pot desitjar més Gloria?
Qui pot mesurar la magnitud de la benedicció?
Aquesta és la Obra del Senyor.
***
4. RECITATIU (Baix)
Si Déu escull les sagrades llars
On habitarà amb gran joia,
També les ha de beneir
Com a premi per hostatjar-lo.
El Senyor pronuncia
Sobre la seva santa llar
Paraules de benedicció:
***
5. COR
Pau sobre Israel!
Agraïu les mans miraculoses de l'Altíssim,
Agraïu que Ell pensi en vosaltres.
Sí! la seva benedicció poderosa
Atorga la Pau a Israel,
Us atorga la Pau a vosaltres.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


Cap comentari: