29/3/20

BWV 106

Conserva el BWV dues cantates funerals, a les que potser es podria sumar la BWV 150, la destinació de la qual és desconeguda. Aquestes cantates són les BWV 198 i la cèlebre BWV 106 GOTTES ZEIT IST DIE ALLERBESTE ZEIT, una de les cantates més transcendentals de Bach que és també coneguda amb el sobrenom d'Actus Tragicus.
La seva data de composició és desconeguda però sembla clar que es tracta d'una de les primeres obres de Bach, el qual la podria haver escrit cap als anys 1707-08, quan només comptava vint-i-pocs anys d'edat. La seva destinació, però, és segura: Es tracta d'una cantata funeral, tot i que desconeixem el nom del difunt/a que va ser acomiadat amb tal extraordinària música. Tot i això, alguns investigadors aventuren possibles destinataris: Hermann Schmalfuss proposa el funeral de Dorothea Susanna Tilesius el 3 de juny de 1708, en tractar-se d'una familiar del seu superior jeràrquic a Mühlhausen, el pastor Eilmar, possible autor del llibret de la cantata BWV 131. L'eminent Alfred Dürr, en canvi, es decantaria pel funeral de l'oncle de Bach per via materna Tobias Lämmerhirt, el qual fou sepultat el 10 d'agost de 1707 deixant a Bach en herència 50 gulden -l'equivalent al sou de tot un any- que li permeteren sufragar el casament amb Maria Bàrbara l'octubre d'aquell mateix any. El mateix Alfred Dürr definí aquesta cantata com una obra genial, de les que fins i tot els grans mestres rarament engendren i amb la qual el jove de 22 anys es va avançar amb un impuls poderós a tots els seus contemporanis. Es podria afirmar fins i tot que l'art de Bach va poder madurar al llarg de la seva vida, però no va guanyar en profunditat: l'Actus Tragicus és una obra mestra mundial. El més corprenedor de tot és pensar que aquesta música possiblement no va sonar mai més en vida de Bach.
L'anònim text de la cantata (tot i que no és descartable la mà del propi Bach) correspon a l'estil antic de la música d'església, constant de diversos textos bíblics entremesclats amb corals tradicionals a les que s'afegeix algun fragment de lliure inspiració.
La música segueix el model arcaïtzant i madrigalesc de les primeres obres vocals de Bach, que encara no s'ha entregat al "nou estil" provinent d'Itàlia, on l'estructuració a base d'àries, recitatius i cors serà ben definida. Tot i això, descobrim ja en aquesta obra una característica que no variarà en Bach fins al final dels seus dies: La contemplació de la mort no com a quelcom terrible i trist que cal afrontar amb espant sinó com una espècie d'alliberament, de trànsit cap al món espiritual que cal afrontar amb total serenor i fins i tot alegria. Aquesta serenor serà la que impregnarà tota la cantata ja des dels primers compassos de la sonatina inicial.
L'orquestració és genial i irrepetible: 2 flautes dolces (que Bach sempre associarà al més enllà), 2 parts de viola d'arc i baix continu. El resultat és d'una placidesa i delicadesa extraordinàries, aconseguint plenament el que el jove Bach pretenia amb aquesta cantata: Consolar l'esperit dels assistents al funeral i transmetre'ls aquesta serenor davant la mort que serà una de les constants temàtiques de la seva obra. Christoph Wolff assenyala el curiós plantejament tonal de la partitura, que explora les tonalitats bemolls, procediment molt rar a l'època: Mi bemoll major, Do menor, Fa menor, Si bemoll menor, La bemoll major i de nou Mi bemoll major.
S'inicia la cantata amb l'habitual simfonia instrumental de les obres primigènies de Bach, que aquí la denomina Sonatina. Sobre un fons de violes, les flautes evoluciones a l'uníson excepte en certs passatges en què propicien lleugers efectes d'eco. La durada és de només 20 compassos, suficients per a glaçar-nos la sang.
El segon bloc (denominació més adient que la de moviment) intitula la cantata i presenta aquella estructura tan confusa de les cantates primerenques de Bach. Es tracta d'una concatenació de motius en base a les diverses idees expressades al text que s'inicia amb el cor Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor de tots els temps). Aquestes paraules són breument entonades de manera homofònica en sis compassos. A continuació, sobre In ihm leben, weben und sind wir, solange er will (En Déu vivim, ens movem i som, mentre ell vol), es construeix una fuga en allegro, on el terme weben (ens movem) es canta amb una animada vocalització, mentre que solange (mentre ell vol) ho és amb una llarga nota. De sobte però, l'harmonia s'enfosqueix, el tempo es ralentitza i cessa la polifonia amb el vers In ihm sterben wir zur rechten Zeit, wenn er will (En ell morim, en ser el temps escaient, quan ell vol).
A continuació arrencarà un arioso del tenor acompanyat de viola i flautes a ritme de xacona per a cantar Ach, Herr, lehre uns bedenken, daß wir sterben (Ah Senyor, ensenyeu-nos a recordar), al qual succeïra una quasi-ària del baix i les flautes sobre unes paraules del profeta Isaïes: Bestelle dein Haus; denn du wirst sterben und nicht (Dispon casa teva, car has de morir). Aquí el ritme es torna a animar gràcies a les figures puntejades de les flautes, que volen suggerir la idea d'afanyar-se a endreçar la casa. Aquesta ària embrionària desembocarà en la corprenedora fuga Es ist der alte Bund: Mensch, du mußt sterben! (Així és l'antiga llei: home, has de morir) en la qual s'intercalen passatges del soprano, encarnació de l'ànima que s'eleva vers Jesús. Mentrestant, l'orquestra entona de manera furtiva la coral Ich habe mein Sach Gott heimgestellt (He encomanat les meves propietats a Déu), la qual presenta en les seves 18 estrofes força coincidències amb les idees bàsiques de la cantata, tal com demostrà Alfred Dürr. La inclusió de melodies corals de manera subliminar serà un recurs constant a la música religiosa de Bach, i veiem que ja s'inicia aquí. Els tres nivells musicals s'aniran intricant, fusionat i rellevant sense perdre en cap moment la coherència, mostra de la genialitat del jove Bach, que deixarà tot sol el soprano en el seu angoixant prec final: Ja, komm, Herr Jesu! (Veniu, Senyor Jesús).
El tercer bloc també es presenta en dues seccions, la primera de les quals és l'ària de contralt  In deine Hände befehl ich meinen Geist; du hast (En les vostres mans encomano el meu esperit), orquestrada solament amb el baix continu i que canta el versicle sisè del Salm 31. Sense cap pausa el baix, encarnació de la Vox Christi, entrarà amb les paraules que segons l'Evangeli dedicà Jesús al seu company de crucifixió penedit: Heute wirst du mit mir im Paradies sein (Avui seràs amb mi al Paradís). La resposta del soprano, revestit per les violes, arribarà amb la coral Mit Fried und Freud ich fahr dahin (En pau i amb joia me n'hi vaig), versió luterana del Nunc Dimmitis entonat per Simeó a l'Evangeli de Lluc i que esdevé el punt en el qual la mort deixa de presentar-se com a implacable Llei de vida per a convertir-se en el trànsit feliç vers la beatitud eterna.
El darrer bloc de la cantata s'iniciarà amb l'exaltació Glorie, Lob, Ehr und Herrlichkeit (Glòria, lloança, honor i majestat), setena estrofa d'una coral d'Adam Reusner de 1533 preludiada per l'orquestra sobre un ritme fortament marcat pel continu, en el qual quedaran emmarcades les intervencions del cor, amenitzades per les amables cadències de les flautes. Sobtadament, sobre el darrer vers (Durch Jesum Christum, Amen), es desencadenarà una doble fuga de 32 compassos que acabarà esvaint-se en un darrer sospir sorprenent, a mode d'eco.
J.M.S.



 Cantata BWV 106
GOTTES ZEIT IST DIE ALLERBESTE ZEIT
(Actus Tragicus)
Cantata Funeral
Estrenada: Probablement el 1707
Text: Selecció de textos bíblics i luterans.

1. SONATINA
***
2. COR
El temps de Déu és el millor de tots els temps.
En Déu vivim, ens movem i som,
mentre ell vol.
En ell morim, en ser el temps escaient,
quan ell vol.
2b. ARIOSO (Tenor)
Ah Senyor, ensenyeu-nos a recordar
que hem de morir,
per tal que esdevinguem savis.
2c. ÀRIA (Baix)
Dispon casa teva,
car has de morir
i no sempre viure.
***
2c. COR
Així és l'antiga llei:
home, has de morir.
[Soprano:]
Veniu, Senyor Jesús.
***
3a. ÀRIA (Contralt)
En les vostres mans encomano el meu esperit.
Vós, Senyor, m'heu redimit, oh Déu fidel.
3b. ARIOSO (Baix)
Avui seràs amb mi al Paradís.
CORAL (Contralt)
En pau i amb joia me n'hi vaig,
d'acord amb la voluntat de Déu,
conhortat de cor i de pensament,
serè i tranquil;
com Déu m'havia promès,
la mort per a mi ha esdevingut un son.
***
4.COR
Glòria, lloança, honor i majestat
a vós, Déu Pare i Fill,
i Esperit Sant;
el poder de Déu
ens dóna la victòria
per Jesucrist. Amen.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol






Cap comentari: