2/7/19

BWV 147

Les tres festivitats luteranes dedicades a la Mare de Déu eren la Purificació (2 de febrer), l'Anunciació (25 de març) i la Visitació o Mariae Heimsuchung, que es celebrava el 2 de juliol. Per a ella conserva el catàleg dues cantates, les BWV 10 i 147. D'aquesta darrera i famosíssima cantata, en parlarem tot seguit.
La cantata HERZ UND MUND UND TAT UND LEBEN BWV 147 forma part d'una terna de cantates del Cicle de Weimar  escrites per als diumenges segon, tercer i quart d'Advent de l'any 1716 que podem considerar trigèmines: La seva estructura és pràcticament idèntica i són obres de gran envergadura, estructurades en dues parts destinades a emmarcar el sermó dominical. El seu llibretista fou Salomo Franck, autor habitual de les cantates d'aquell cicle primigeni. Aquestes versions primigènies, actualment perdudes, apareixen catalogades com a BWV 70a, 186a i 147a, tot i que hi ha dubtes de si aquesta darrera va ser realment acabada i interpretada o si va quedar com un esborrany incomplet.
Quan Bach arribà a Leipzig l'any 1723, descobrí que en aquesta ciutat els diumenges segon, tercer i quart d'Advent eren festivitats dedicades a la reflexió espiritual, sense música orquestral a les esglésies. Decidí, per tant, traslladar aquestes tres cantates a d'altres festivitats del calendari. Degudament reescrites, les tres foren presentades el mateix any 1723: La BWV 186 per al Setè Diumenge després de la Trinitat (11 de juny), la BWV 147 per a la Visitació de Maria (2 de juliol) i la BWV 70 reaparegué vint diumenges més tard que la primera, el 21 de novembre, Vint-i-sisè Diumenge després de la Trinitat.L'Evangeli del Quart diumenge d'Advent (Joan 1, 19-28) es centrava en la figura de Joan Baptista, antecessor d'aquell qui ve després de mi. A partir d'aquesta idea construí Salomo Frank un llibret que Bach va veure totalment adequat a la Visitació de Maria, festivitat en la qual es llegia aquell passatge de l'Evangeli (Lluc 1, 39-56) en què Maria visita la seva cosina Isabel, estant totes dues embarassades una de Jesús i l'altra de Joan Baptista, el qual reconegué el Messies des de l'úter matern. L'afegit dels recitatius i l'ària de baix, que podrien ser obra del propi Bach, acabaren d'adequar la cantata a la festa de la Visitació.
S'inicia la cantata amb un magnífic cor en tres seccions carregat d'optimisme i confiança que arrenca amb una brillant fanfàrria orquestral capitanejada per la trompeta, a la qual seguiran les habituals construccions en forma de fuga coral: Herz und Mund und Tat und Leben (El cor i la boca, els actes i la vida). Aquest to desenfadat s'enfosquirà lleument quan s'entonin les paraules Ohne Furcht und Heuchelei (Sense por ni hipocresia), tot i que aviat retornarà el clima bonhomiós per a desembocar de nou a l'alegre fanfàrria inicial.
El segon moviment serà el recitatiu de tenor Gebenedeiter Mund! (Benaurada boca!), un moment de lloança a Maria sustentat per les cordes que donarà pas a la primera ària de la cantata, Schäme dich, o Seele, nicht (No recelis, ànima, O no!). Es tracta d'un reposat moviment per a contralt acompanyat d'oboè d'amore i continu amb fagot que transmet una especial pau espiritual.
Seguirà el recitatiu del baix Verstockung kann Gewaltige verblenden (La tossuderia podrà ofuscar els poderosos) on destaquen les descripcions musicals dels termes recitats, tals com Stuhle stößt (abatre), erhebt (aixecar) o erbebt (fremar, tremolar).
El cinquè moviment serà una deliciosa ària per a soprano i violí solista, del qual resulta molt remarcable la virtuosa partitura: Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn (Aparia Jesús, suara, el teu Camí). El tema incessant del baix continu podria ser una al·legoria de les passes, al·lusió al camí esmentat al text.
I arribarà la coral que tancarà la primera part de la cantata, la qual ha esdevingut una de les peces més populars no ja de Bach sinó de tota la història de la música i que es repetirà de nou al final de l'obra, tot i que amb una altra lletra segurament més coneguda. Aquí apareix la sisena estrofa de l'himne Jesu, meiner Seele Wonne de Martin Jahn, cantada amb una melodia  de Johann Schopp la qual, tot i que no ho sembli, és desenvolupada per Bach per a conformar el famós tema instrumental de l'inici. Aquest és presentat pel violí primer doblat pels oboès, als quals acompanyarà la resta de la corda i el continu, que imprimirà un ritme transmissor de fermesa, confiança i optimisme. En la meva pobre opinió, aquest ritme del continu és un dels secrets de la peça que, per desgràcia, en moltes interpretacions modernes perd força en ser ralentitzat. Sobre ells, el cor reforçat per la trompeta entonarà la coral senzillament a capella, sense desenvolupament polifònic, la qual cosa dotarà certament tot el conjunt d'una bellesa diàfana i pura. 
Així conclou la primera part de la cantata. La segona, destinada a ser cantada després del sermó, s'inicia amb l'ària Hilf, Jesu, hilf, dass ich auch dich bekenne (Ajuda’m, Jesús, ajuda’m, per tal que jo t’obri el cor), una deliciosa peça on solament el continu acompanya el tenor, amb un paper destacat del violoncel. Destaquen les vocalitzacions sobre termes com Freude (goig), Heiland (Salvador) o brenne (ablamar).
Segueix un recitatiu de contralt acompanyat de dos oboès da caccia on es destacaran musicalment els salts del Baptista dins el ventre matern, imatge que per cert inspirà a Bach una de les seves àries més belles, Johannis Freudenvolles springen, de la cantata BWV 121.
El penúltim moviment, l'ària Ich will von Jesu Wundern singen (Vull cantar els miracles de Jesús), desplegarà el dispositiu instrumental en ple per acompanyar el baix. Per sobre de tots ells destacarà la trompeta, que dotarà la peça d'un innegable aire triomfal reblat per les poderoses escales que recorren la partitura en tots els nivells. Certs termes són poderosament vocalitzats, com les 44 notes amb què es canta la paraula Opfer (Ofrena) o les 48 de kräftig (enfortir), mentre que Feuer (ardència) ho fa amb una llarga nota sostinguda.
I la cantata conclourà novament amb la famosa coral que tancava la primera part, però ara amb la setzena estrofa de l'himne de Martin Jahn, que ha esdevingut cèlebre: Jesus bleibet meine Freude  (Jesús, joia meva, queda't), habitualment traduïda erròniament com Jesús, alegria dels homes.

J.M.S.



Cantata BWV 147
HERZ UND MUND UND TAT UND LEBEN
Festo Visitationis Mariae (2 de juliol)
Estrenada: 2 de juliol de 1723 (Basada en una 1ª versió de 1716)
Text: Salomo Franck, un Himne de Martin Jahn i fragments anònims.

Prima Parte

1. COR
El cor i la boca, els actes i la vida
cal que donin testimoni de Crist
sense por ni hipocresia
puix que ell és Déu i Salvador.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Benaurada boca!
Maria revelà la intimitat de la seva ànima
amb proves de lloança i gratitud
tot copsant i fent-se seu
el miracle que el Salvador
obrà en Ella, la seva serventa.
Oh llinatge humà,
esclau de Satanàs i del pecat,
la vinguda consoladora de Crist
t'ha fet lliure d'aquest maltret, d'aquest jou!
Altrament, si la teva boca i el teu esperit enterc
silencien, refusen semblant bonesa,
pensa que, tal com diu l’Escriptura,
et caurà en sort un judici implacable!
***
3. ÀRIA (Alt)
No recelis, ànima, O no!
D'acceptar el teu Salvador
Si ell et diu que t’ha fet seva
Davant dels ulls del seu Pare!
Doncs, ací baix, a la terra
Qui tan se li'n doni refusar-lo,
En serà refusat per Ell
Quan arribi al Paradís.
***
4. RECITATIU (Baix)
La tossuderia podrà ofuscar els poderosos
fins que el braç de l'Altíssim
els abati de llurs setials;
car, aquest braç s'aixeca
malgrat fremi tota la bola del món,
rescabalant així, els innocents
que en són lliurats.
Oh Cristians, alceu-vos exultants de joia
poseu-vos a punt,
ja és aquí el moment gaudiós
ja és aquí el dia de la salvació:
El Salvador us crida
per forjar-vos cos i ànima
amb el regal de la Gràcia
Amunt! crideu-lo amb desig fervent,
abraceu-lo enfervorits per Déu!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Aparia Jesús, suara, el teu Camí,
Escull, Salvador meu,
Aquesta ànima creient
I mira’m, fit a fit, amb ulls compassius!
***
6. CORAL
Sóc sortós, compto amb Jesús,
O, amb quina força m'hi aferro,
Perquè m'endolceix el cor
Quan estic trist i m'atueixo.
Jo tinc Jesús, ell m'estima,
Ell, se'm dóna d'allò més
Ah, el meu cor com patiria
Si el meu Jesús em deixés!

Seconda Parte

7. ÀRIA (Tenor)
Ajuda’m, Jesús, ajuda’m, per tal que jo t’obri el cor
Tant en sort o desventura, tan en goig com en tristor,
Que et proclami Salvador,
En la fe, en la serenor;
Que el meu cor, sens parar, s’ablami d’amor per tu.
Ajuda’m, ajuda’m, Jesús!
***
8. RECITATIU (Alt)
La suprema i prodigiosa mà de l’Omnipotent
penetra en els misteris pregons de la terra.
A Joan li va caldre omplir-se de l’Esperit,
a través de la badiella, quan encara
era al ventre de la seva mare,
i per tal de reconèixer el Salvador
es mogué, bategà i guimbà, alhora que Elisabet
manifestava el miracle,
i de la boca i els llavis de Maria
en sortia una ofrena.
Quan vosaltres, Oh creients,
noteu la flaquesa de la carn,
si els vostres cors blaeixen d’amor
i així i tot, la vostra boca
encara no gosa d’acceptar el Salvador,
aleshores, serà el poder de Déu
que us infondrà la força de l’Esperit
per tal de fer brollar de les vostres llengües
paraules de gratitud i lloança.
***
9. ÀRIA (Baix)
Vull cantar els miracles de Jesús,
Tot fent-li amb els llavis ofrena.
Ho faré pel seu compromís d’amor
Que enfortirà amb sagrada ardència
La meva mundana boca, la meva carnal flaquesa.
***
10. CORAL
Jesús, joia meva, queda’t
Del meu cor Alè i Consol,
Jesús, cura la meva flaquesa
A la meva vida dóna vigor,
A l’ànima meva, tendresa
Als meus ulls deler i claror.
Per’xò mai trauré Jesús
De ma vida i del meu cor.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera