14/10/18

BWV 49

Per al Vintè Diumenge després de la Trinitat es conserven les cantates BWV 162, 180, 49 i 54, aquesta darrera una breu cantata utilitzada en diverses festivitats. Avui ens centrarem en la Cantata BWV 49 ICH GEH UND SUCHE MIT VERLANGEN, una de les obres que al manuscrit Bach designa com a dialogus ja que, efectivament, la cantata s'estructura en la forma d'un diàleg amorós entre Jesús, encarnat per la veu del baix, i l'ànima, encarnada per la del soprano. Aquesta dualitat serà tan exclusiva que estarem davant d'una de les 11 úniques cantates que no acaben amb un cor o una coral, juntament amb les  BWV 35, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 152, 170 i 199.
La concepció de Jesús i l'ànima humana com una parella d'enamorats o nuvis és una reminiscència del bíblic Càntic dels càntics, que apareix ja clarament a l'Evangeli del dia (Mateu 22, 1-14), que presentava la paràbola on Jesús compara el seu reialme amb un convit de noces. Tot això inspirà en l'anònim llibretista un dels textos religiosos més singulars que Bach posà mai en música.
La cantata fou estrenada a Leipzig el 2 de novembre de 1726, en un període en el qual la casa del Kantor estava sent objecte d'unes reformes que no acabarien fins abril de l'any següent. Això no sembla haver afectat la inspiració de Bach, que ens deixà aquí una de les seves partitures més belles.
Es tracta d'una d'aquelles cantates que Bach comença a presentar l'any 1726 en les quals es reserva un  paper protagonista a l'orgue, instrument fins llavors habitualment restringit a l'acompanyament. Desconeixem el motiu d'aquesta novetat, però per proposar una possibilitat podria pensar-se que Wilhelm Friedemann, el fill gran de Bach,  havia arribat ja als 16 anys d'edat, la qual cosa li devia conferir el domini necessari de l'orgue per a interpretar aquestes simfonies mentre el seu pare s'encarregava de la resta de l'execució.
Sigui com sigui, la cantata arrenca amb una d'aquelles simfonies per a orgue solista que no són més que reutilitzacions dels concerts per a clavecí escrits segurament a Köthen entre 1717 i 1723 els quals, al seu temps, semblen derivar de concerts anteriors per a violí i oboè, tot i que també podria ser que la cronologia fos a la inversa. En tot cas, trobareu més informació sobre aquesta qüestió aquí.
La música utilitzada és una revisió del tercer moviment del Concert per a Clavecí en Mi Major BWV 1053, del qual quinze dies abans s'havien reciclat els restants moviments a la cantata BWV 169. Entre altres modificacions, s'afegeixen instruments de vent a la versió per a clavecí i el resultat és una fantàstica música que impregna l'ambient de felicitat i bonhomia, com en un convit de noces.
A continuació engega la part vocal amb la intervenció de Jesús, mitjançant l'ària de baix que intitula la cantata: Ich geh und suche mit Verlangen (Vaig, anhelant, a buscar-te). Trobem aquí diversos aspectes destacables, com són la preponderància de l'orgue solista i el ritme característic amb el qual habitualment Bach suggereix les passes inquietes d'aquell qui cerca quelcom. El sempre citat Alfred Dürr veu també un simbolisme de la cerca inquieta en els salts ascendents i descendents de la melodia, així com una referència a l'aleteig de la coloma de què parla el text en els constants tresets de la partitura.
El tercer moviment arrenca amb un serè recitatiu de soprano i baix, que es converteix en un autèntic duet amorós que bé podria formar part d'una obra profana: Mein Mahl ist zubereit (El banquet està amatent), en el qual les cordes acompanyen els cantants.
Seguirà una meravellosa ària de soprano titulada Ich bin herrlich, ich bin schön (Estic radiant, estic formosa), en la qual Bach ens transmet el neguit davant la imminent arribada de l'amant. Qui no ha sentit mai tal excitació? L'orquestració ara es centra en l'oboè i el violoncello píccolo, prescindint de l'orgue solista i del da capo habitual. El terme bestehn (anar amb, romandre) serà cantat amb una nota llarga, mentre que entzünden (encantar, inflamar) ho serà amb una agitada vocalització.
Un nou recitatiu que tira cap a arioso dels dos cantants donarà pas al duet final, Dich hab ich je und je geliebet (Amb amor etern t'he estimat). Tornarà aquí l'orgue solista amb esplendor, acompanyat de tota l'orquestra, en "una de les peces més artístiques e Bach", segons la qualificà Alfred Dürr. 
S'articula en dos plans musicals diferents: Per una banda el baix i l'orquestra desenvolupen la seva ària, mentre que la soprano entona la setena estrofa de la coral de Philliph Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern, que també inspira la cantata BWV 1. Tot i aquesta aparent dicotomia, ambdós plans són molt ben conjugats, ja que el tema d'arrencada d'orgue, violins i baix és en realitat una derivació ornamentada de les primeres notes de la coral esmentada. Literàriament, ambdues línies es complementen a la perfecció conduint a la comunió final dels dos amants. 
Espiritualment parlant, per suposat...
J.M.S.



Cantata BWV 49
ICH GEH UND SUCHE MIT VERLANGEN (Dialogus)
Dominica 20 Post Trinitatis
Estrenada: 2 de novembre de 1726
Text: Anónim , amb fragments de Philipp Nicolai (1599)
Baix = Jesús & Ànima = Soprano


1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Baix)
Vaig, anhelant, a buscar-te,
Coloma meva, Esposa estimada.
Digues-me, on has anat
Que els meus ulls no poden contemplar-te?
***
3. RECITATIU: Jesús (Baix) & Ànima (Soprano)
Jesús (Baix)
El banquet està amatent
I la taula de noces llesta,
Només la meva estimada encara no ha arribat.
Ànima (Soprano)
El meu Jesús parla de mi!
Oh, veu que m'alegra!
Jesús
Vaig a buscar-te amb anhel,
Coloma meva, Esposa estimada.
Ànima
Espòs meu, caic als teus peus.
Ànima / Jesús
Vine, Formós, vine i deixa't besar / Vine, Formosa, vine i deixa't besar,
Deixa'm assaborir el teu deliciós banquet / Has d'assaborir el meu deliciós banquet.
Estimat meu ja vaig corrent vestida amb / Vine, estimada, i afanya't a vestir-te amb
Ambdós
El vestit de noces.
***
4. ÀRIA (Soprano)
Estic radiant, estic formosa
Per encantar el meu Salvador.
La justícia de la seva salvació
És el meu ornament i el meu vestit de noces
Amb ell vull anar vestida,
Quan vagi cap al Cel.
***
5. RECITATIU (Soprano & Baix)
Ànima
La meva Fe em fa estar així d'inquieta.
Jesús
Si és així, el meu Cor t'estima,
Confiaré en Tu i seré el teu espòs
Per tota l'Eternitat.
Ànima
Com en sóc, de Feliç,
Car el Cel m'és reservat!
Sa Majestat en persona
Ha enviat als seus servents
Per a convidar la raça caiguda
Al Saló Celestial
Per al banquet de la salvació.
Aquí estic, Jesús, deixa'm entrar!
Jesús
Sigues fidel fins a la mort,
I jo et concediré
La Corona de la Vida.
***
6. ÀRIA & CORAL (Soprano, Baix)
Jesús
Amb amor etern t'he estimat,
Ànima
Com en sóc, de Feliç, fins al fons del meu cor,
Car el meu tresor és l'Alfa i l'Omega,
El Principi i el Final.
Jesús
I per això et faig venir a mi.
Ànima
Ell em recompensarà
Amb el Paradís;
I jo esclato de joia.
Jesús
Arribaré aviat.
Ànima
Amén! Amén!
Jesús
Estic davant la porta.
Ànima
Vine, bella corona de goig, no triguis més!
Jesús
Obre't, oh llar meva!
Ànima
T'espero amb anhel!
Jesús
Amb amor etern t'estimaré
I per això t'he fet venir a mi.

Traduïda per Josep-Miquel Serra