26/8/18

BWV 77

Tres cantates conserva el catàleg per al Tretzè Diumenge després de la Trinitat: La BWV 33, la BWV 164 i la que avui analitzarem, la cantata BWV 77 DU SOLLT GOTT, DEINEN HERREN LIEBEN, obra estrenada a Leipzig el 22 d'agost de 1723. Fou un agost, aquell del seu primer estiu a la Cantoria de St. Tomàs, en el qual Bach va haver d'escriure, assajar i interpretar fins a set cantates. Potser per tal acumulació de feina sigui aquesta una de les cantates més breus de Bach, tot i la densitat de la partitura.
L'anònim llibretista de la cantata s'inspirà en l'Evangeli del dia (Lluc 10, 27), que narrava la paràbola del bon samarità, i d'aquí les nombroses referències a l'amor a Déu i al proïsme que apareixen al text.
Aquest s'inicia amb el cor que intitula la cantata, extret de l'Evangeli abans esmentat:  Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor. És aquest potser un dels cors més originals de Bach, en el qual la música arrenca de manera gairebé subliminal, introduïda per violins sense baix continu sobre els quals, majestuosa, la trompeta entonarà en 10 trams la coral Dies sind die heiligen zehn Gebot (Aquest són els deu Sants Manaments). Aquestes 10 intervencions de la trompeta seran separades per intervencions del cor en bloc, al qual sí sustentarà el baix continu en solemnes notes sostingudes que estableixen un ocult cànon amb les notes de la trompeta, cosa amb la qual Bach vol sens dubte simbolitzar la submissió del creient a la llei divina, car cànon és sinònim de norma o llei. Segons Alfred Dürr, l'ascensió progressiva de les notes del baix continu podria simbolitzar la prioritat sobre els altres del manament de l'amor. I encara hi ha molts altres simbolismes ocults en aquest extraordinari cor, més perceptibles en l'estudi de la partitura que no pas en la seva audició.
Deixa realment esmaperdut comprovar com Bach va ser capaç d'engendrar tals creacions enmig de la voràgine compositiva setmanal dels seus primers anys a Leipzig.
El segon moviment serà un breu recitatiu secco del baix que donarà pas a l'ària de soprano Mein Gott, ich liebe dich von Herzen (Déu meu, t’estimo amb tot el cor). En ella, dos oboès més el baix continu acompanyen el cant, tots en un estret paral·lelisme que podria ser una representació de la dualitat de l'amor teològic, vers Déu i l'Home. Destaquen les vocalitzacions sobre termes com Mein ganzes (tota la meva vida), Herzen (cors) o ewig (eternament), cantada amb una extensa vocalització de fins a 40 semicorxeres.
La cantata seguirà amb un nou recitatiu, ara del tenor acompanyat de tota la corda: Gib mir dabei, mein Gott! ein Samariterherz (Dóna’m, endemés, Deu meu! un cor samarità), en el qual destaca l'acord de setena disminuïda sobre el mot betrüben (sofriments).
Aquest recitatiu donarà pas a l'ària Ach, es bleibt in meiner Liebe (Per dissort, hi ha tant de xacres), destinada a contralt amb trompeta obligada. Una nova pàgina de magistral originalitat bachiana, car la trompeta habitualment va associada a la veu del baix. I més encara quan només veu humana i trompeta (amb el baix continu, naturalment) conformen el dispositiu instrumental, cosa que només es repeteix a l'ària Er ists, der ganz allein de la cantata BWV 43. De nou citant al gran Alfred Dürr, que no veia cap relació entre la sorprenent instrumentació i el text, podríem estar davant una reutilització de música anterior. En tot cas, l'ària té estructura da capo i exigeix de la trompeta una certa dosi de virtuosisme.
La coral final ha arribat sense text fins a nosaltres, la melodia és la de Ach Gott, vom Himmel sieh darein, coral que dóna títol a la cantata BWV 2, de 1724. Hi ha diversos textos adaptables, i habitualment s'utilitza la vuitena estrofa de O Gottes Sohn, Herr Jesu Christ, coral publicada l'any 1657 per David Denicke.
J.M.S.



Cantata BWV 77
DU SOLLT GOTT, DEINEN HERREN LIEBEN
Dominica 13 Post Trinitatis
Estrenada: 22 d'agost de 1723
Text: Anònim, amb fragments de l'Evangeli de St. Lluc 
i probablement també d'un himne de David Denicke

1. COR
Estimaràs el Senyor, el teu Déu,
amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima,
amb totes les forces i amb tot el teu esperit,
i al teu pròxim com a tu mateix.
***
2. RECITATIU (Baix)
Que sigui així!
Déu vol per ell sol els nostres cors.
Cal elegir el Senyor amb tota l’ànima
Com és la seva voluntat
No delir-se per cap altra cosa
Que no ens hagi inspirat
el seu Sant Esperit,
Dons, sols així, podrem aconseguir
La seva bonesa i generositat.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Déu meu, t’estimo amb tot el cor,
Tota la meva vida, és a les teves mans.
Fes, doncs, que observi els teus manaments
I fes que s’ablami el meu amor
Perquè pugui estimar-te eternament!
***
4. RECITATIU (Tenor)
Dóna’m, endemés, Deu meu! un cor samarità
Perquè, d’ensems, estimi el pròxim
Que en veure els seus sofriments,
en senti compassió
I no passi de llarg
Deixant-lo abandonat en la seva dissort.
Fes que detesti el meu egoisme,
A fi que un dia em puguis donar felicitat
Com espero rebre de la teva misericòrdia.
 ***
5. ÀRIA (Alt)
Per dissort, hi ha tant de xacres
Encara, en el meu amor!
Ben cert que sovint tinc ganes
De fer tot el què Déu em mana
Però a la llarga, no m’hi veig amb cor.
***
6. CORAL
Senyor, resta amb mi per la fe
Deixa’m que l’afermi cada dia més,
Que sigui a desdir profitosa
I de bones obres ufanosa;
Tostemps per l’amor, amatent,
Obrant amb alegria i pacient
Sempre en bé dels meus germans.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera