BWV 113

Les tres cantates destinades a l'Onzè Diumenge després de la Trinitat són les BWV 199, 179 i la que tot seguit analitzarem, la cantata BWV 113 HERR JESU CHRIST, DU HÖCHSTES GUT. 

Estrenada a Leipzig el 20 d'agost de 1724, forma part del cicle de cantates corals del segon any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. En aquest cas, la coral que inspirà l'anònim llibretista fou obra de Bartholomäus Ringwaldt (1588) i està en consonància amb l'Evangeli del dia (Lluc 18, 9-14) que, presentant la paràbola del fariseu i el publicà, realitza una apologia de l'assumpció de la condició de pecador davant aquells qui es proclamen lliures de tota culpa. La melodia amb què es canta apareix a Görlitz l'any 1587 i s'assembla molt a la utilitzada a la cantata BWV 4.

Aquesta assumpció de la culpa es fa palesa ja al cor inicial, impregnat d'un feixuc ambient de càrrega espiritual. Les frases de la coral de Ringwaldt van sent entonades pel cor de manera homòfona, amb un mínim contrapunt. Mentrestant, a l'orquestra conviuen una variació de la melodia del coral a càrrec dels oboès amb un tema de persistents semicorxeres dels violins. Tot plegat, una magistral translació en música dels conceptes expressats al text.

La segona estrofa del coral és també musicada literalment al segon moviment en forma de trio per a contralt, violins a l'uníson i baix continu sobre la melodia abans esmentada.

El tercer moviment serà l'ària per a baix Fürwahr, wenn mir das kömmet ein (Quan me n’adono, ben cert). Tot i conservar el primer vers de la tercera estrofa de la coral de Ringwaldt, Bach prescindeix de la melodia i desenvolupa l'ària amb el cantant acompanyat dels dos oboès d'amore a un cert ritme dansaire. La paraula gewandelt (anar, caminar) serà cantada amb 48 semicorxeres.

El quart moviment, de nou per a baix, serà la coral-recitatiu Jedoch dein heilsam Wort, das macht (Però els teus mots de salvació). Entre les estrofes de la coral s'intercalaran passatges que les amplien, en forma de trop.

Tot seguit arribarà la deliciosa ària Jesus nimmt die Sünder an (Jesús empara els pecadors), per a tenor i flauta travessera. De nou estem davant d'una d'aquelles àries per a flauta virtuosa de l'estiu-tardor de l'any 1724 (vegeu BWV 9) que segurament sigui una de les àries per a flauta més difícils de tota la producció bachiana. Estructurada en dues seccions de 2+3 versos, el terme Leben (vida) serà vocalitzat amb gran energia, mentre que la paraula Ruh (serenor) ho serà amb una llarga nota sostinguda en el temps.

El sisè moviment, Der Heiland nimmt die Sünder an (El Salvador accepta els pecadors), és un recitatiu per a tenor acompanyat de tota la corda on s'entona un llarg text inspirat en l'Evangeli del dia, que donarà pas al duet de soprano i contralt Ach Herr, mein Gott, vergib mir's doch (Perdona’m, doncs, Déu meu Senyor). Aprofitant que el primer vers prové literalment de la coral de Ringwaldt, treballa Bach amb la seva melodia i ens la presenta des de diversos punts de vista. Algunes vocalitzacions sobre determinats mots són increïblement extenses, de fins a 106 semicorxeres!

A la coral final es canta la vuitena estrofa de l'himne que ha inspirat la cantata. No hi consta cap indicació respecte a l'orquestració, per la qual cosa es suposa que els instruments intervenen colla parte, és a dir, doblant les veus del cor segons la seva tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 113
HERR JESU CHRIST, DU HÖCHSTES GUT
Dominica 11 Post Trinitatis
Estrenada: 20 d'agost de 1724
Text: Anònim, basat en un coral de Bartholomäus Ringwaldt de 1588

1. COR
Senyor Jesucrist, Bé suprem,
Font de tota protecció,
Mira el pes dels sofriments
Que afeixuguen el meu cor,
I el munt de dards que tenallen, 
Sense treva, la consciència
D’aquest pobre pecador.
 ***
2. ÀRIA  & CORAL (Alt)
Tingues compassió, alleugera,
Tot aquest llast del cor meu,
Car, tu en satisferes la pena
Amb la teva mort en creu,
Que no em doni per vençut
I pel dol de ma flaquesa
No caigui per sempre abatut.
***
3. ÀRIA (Baix)
Quan me n’adono, ben cert,
Que no vaig a Déu dreta via
Que l’ofenc, un i altre dia,
Sento basarda, sofrença, temor,
I veig que el cor se’m trencaria
Sens comptar amb el seu conhort.
***
4. RECITATIU & CORAL (Baix)
Però els teus mots de salvació
Plens de melosos cants
Fan que el meu pit
Que abans estava marrit
Se senti del tot confortat.
El cor saturat de dolor
Veu, passats planys, patiments i dols,
Com Jesús, resplendor de pietat,
Amb la seva paraula de consol
Assossega de ple el meu cor
Que joiós novament bat i dansa.
Dins l’ànima, quina benaurança!
No em farà patir més el remordiment,
Ja que Déu amb la seva gràcia ha promès
Repartir el mannà del cel, a bastança
A tots els pietosos creients
Que amb l’esperit penitent.
Cerquin en Jesús emparança. 
***
5. ÀRIA (Tenor)
Jesús empara els pecadors:
Dolces paraules de consol i vida!
Dóna a l’ànima la vera serenor
I a cadascun ens diu bondadós:
El teu pecat t’ha estat perdonat!
***
6. RECITATIU (Tenor)
El Salvador accepta els pecadors:
Què dolços sonen a les meves orelles aquests mots!
Ell ens diu: veniu amb mi.
Els contrits i els afeixugats,
Veniu a la font de tota gràcia
Vull que sigueu els meus amics!
En sentir aquestes paraules, vull venir amb tu
Com aquell publicà penedit
Que humilment pregava: Senyor, tingues-me pietat!
Ai las! dóna consol al meu toix esperit
I amb la teva sang vessada
Purifica’m de tots els pecats.
Així seré com David i Manassé
Quan jo et vingui a buscar,
Amorós i fidel,
I t’allargui els meus braços devots
Per esdevenir hereu del cel.
***
7. ÀRIA  DUET (Soprano, Alt)
Perdona’m, doncs, Déu meu Senyor
Per haver provocat el teu furor
Trenca, del pecat, el jou feixuc
Que Satan m’ha posat al damunt
Que el meu cor satisfet reposi,
Des d’ara mateix, donant glòria i lloant
La teva paraula
Obedient com un infant.
***
8. CORAL
Que em reforci el teu esperit joiós
Que per les teves ferides em posi bo
Renta’m amb la suor de la teva agonia
Quan arribi la darrera hora;
Quan vulguis, treu-me d’aquest món, un dia,
Sadoll de la fe verdadera,
Per anar, amb els teus elegits, a fer-los companyia.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera