BWV 64

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres festivitats principals del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. El Tercer Dia de Nadal, doncs, s'esdevenia el 27 de desembre, dia de St. Joan Evangelista. Amb un versicle de la seva Primera Carta comença la cantata BWV 64 SEHET, WELCH EINE LIEBE HAT UNS DER VATER ERZEIGET, la primera cronològicament que conservem per aquesta festivitat, juntament amb les BWV 133, 151 i la tercera de l'Oratori de Nadal.

La cantata BWV 64 pertany al primer Nadal de Bach a Leipzig, on va ser estrenada el 27 de desembre de 1723. Dos dies abans havia executat l'obra anterior del catàleg, la cantata BWV 63, escrita a Weimar cap al 1716, però la resta d'obres d'aquell Nadal foren de nova factura: 6 cantates (BWV 40, 64, 153, 190 i 65), la primera versió del Magnificat BWV 243 i, molt probablement, el Sanctus en Re Major BWV 238. Un feinada colossal.

La cita de l'evangelista Joan parlant de l'amor de Déu vers l'home permet a l'anònim llibretista connectar aquest principi amb el Nadal en base a la idea que aquest amor ha de ser correspost amb un abandonament d'allò material en favor de l'espiritualitat. És difícil per a nosaltres, acostumats a associar el Nadal amb la bonhomia i el consumisme desbocat, entendre el cúmul de reflexions teològiques que convergien en la doctrina nadalenca de l'època de Bach, algunes d'elles dedicades fins i tot a recordar la brevetat de la vida i l'inevitable trànsit al més enllà.

El fet que el llibretista hagi utilitzat fragments de tres corals diferents indica que, molt probablement, es tracta del mateix autor que la cantata BWV 40, estrenada el dia abans i que presenta idèntica disposició.

Com en aquell cas, arrenca la cantata amb un dictum o cita textual dels Evangelis: El versicle 3,1 de la Primera Carta de St. Joan abans esmentada, Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget (Mireu quin gran amor ens ha mostrat el Pare). Amb ell confecciona Bach una d'aquelles denses fugues arcaïtzants sustentada per cornettos i trombons, talment fa en altres cantates com les BWV 2, 38 o 121. Fixem-nos en una subtilesa, aparentment intranscendent, que ens referma la genialitat de Bach: El fet que l'exposició del tema comenci per les veus altes i acabi a les baixes, símbol del descens de Déu a la Terra encarnat en Jesús, exactament el que celebra el Nadal.

El segon moviment serà, cosa inusual, una coral sobre la melodia de Gelobet seist, du Jesu Christ de Johann Walter (1524), a la qual seguirà el recitatiu per a contralt Geh, Welt! behalte nur das Deine (Ves-te'n món! Queda't amb tot el que és teu) on trobarem deu escales de semicorxeres, sis ascendents i quatre descendents, motivades pel rebuig del món expressat al text.

Gairebé sense pausa arribarà una altra coral, Was frag ich nach der Welt (Res no em manca d'aquest món), amb una melodia que apareix a vàries cantates, sense anar més lluny dóna títol a la BWV 94. Aquí la melodia serà magníficament tractada i sustentada per una imponent cadència dels baixos.

Arribarà ara la primera ària de la cantata, una elegantíssima explosió de les cordes, amb cert aire de gavota, acompanyant la veu de soprano: Was die Welt (Tot el que cap en el món). A la secció central, l'uníson de violins i viola voldrà il·lustrar la puresa d'allò celestial.

Un recitatiu del baix condueix a una nova ària: Von der Welt verlang ich nichts (No espero, ja, res del món), en la qual l'oboè d'amore acompanyarà el contralt aturant-se breument en certs moments per a recalcar la paraula nichts (res), un recurs que Bach utilitza en altres ocasions com a la cantata BWV 4 o a la coral per a orgue Alle Menschen müssen sterben (Tots els homes han de morir) BWV 643.

La cantata conclourà amb la coral Gute Nacht, o Wesen (Bona nit, oh tu criatura) de Johann Franck cantada amb la melodia de Jesu, Meine Freude, obra de Johann Krüger.

J.M.S.

Cantata BWV 64
SEHET, WELCH EINE LIEBE HAT UNS DER VATER ERZEIGET
Feria III Nativitatis Christi
Estrenada: 27 de desembre de 1723
Text: Anònim, amb fragments de la 

1ª Carta de St. Joan i tres corals luteranes

1. COR
Mireu quin gran amor ens ha mostrat el Pare,
perquè se’ns digui fills de Déu.
***
2. CORAL
Amb tot el què fa a favor nostre,
Ens mostra el gran amor que ens té.
Que se n’alegri tot el Cristianisme
I li’n doni gràcies eternament.
Kyrie, Eleison!
***
3. RECITATIU (Alt)
Ves-te’n món! Queda’t amb tot el què és teu,
No vull res, de tu no vull res més;
Ara que el Cel ja és meu,
És allí on es delitarà la meva ànima.
Tot l’or teu, és un bé caduc.
Les riqueses no són res més que manlleus.
Qui les tingui, n’haurà un mal profit.
Així doncs, clar i ras, deixeu-me dir:
***
4. CORAL
Res no em manca d’aquest món:
El seu fast, ni poc ni gens,
Només amb tu, Jesús meu
Puc sentir-me com al Cel!
Jo ja he fet la meva tria:
Fes-me sempre companyia
Que amb la teva dolça estima,
Res no em manca d’aquest món!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Tot el que cap en el món
S’esvanirà com boirina
Però el que Jesús em don
I que la meva ànima estima
No te preu, i és per tota la vida.
***
6. RECITATIU (Baix)
Tinc el cel tant a l’abast,
Que alenant fe, ja m’hi trobo.
La mort, el món i el pecat,
Ni, tan sols, la infernal trepa
Podran segrestar, avui ni mai,
L’ànima que és de Déu hereva.
Solament em don mal cor
Tot el temps que encara em resta
Per viure en aquesta terra;
Car Jesús em guarda al Cel
Un lloc entre àngels i sants
Que per això m’ha fet hereu
I per això ha nascut infant.
***
7. ÀRIA (Alt)
No espero, ja, res del món,
Perquè en sóc hereu del Cel.
Ho dono tot, tot ho dono,
Doncs, ja tinc per ben segur
Que per sempre no em perdré.
***
8. CORAL
Bona nit, oh tu criatura,
que has preferit aquest món!
No et suporto ni en pintura.
Bona nit, pecat danyós
Ves-te’n ben lluny, mala fura
Fugiu tots de la claror!
Bona nit, tu envaniment;
Lluny d’una vegada, vici;
Bona nit, apa, bon vent!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera