BWV 152

Si el 25, 26 o 27 de desembre s'esdevenia en diumenge, l'església luterana de temps de Bach celebrava el Primer, Segon o Tercer dia de Nadal, segons convingués. Però si el diumenge entre Nadal i Cap d'Any s'esdevenia entre el 28 i el 31 de desembre, apareixia al calendari l'anomenat  Dominica Post Nativitatis Christi, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 152, 122 i 28. A l'Oratori de Nadal no n'hi ha cap per aquest dia ja que l'any de la seva composició (1734) el diumenge després de Nadal va ser el dia 26 de desembre en el qual, com ha quedat establert, es celebrà el Segon dia de Nadal.
De la primera de les tres cantates esmentades, en farem ara cinc cèntims.

La cantata BWV 152 TRITT AUF DIE GLAUBENSBAHN és una de les primeres cantates nadalenques de Bach, ja que forma part del primigeni Cicle de Weimar, ciutat on fou estrenada el 30 de desembre de 1714. El llibret de Salomo Franck, autor habitual del text de les cantates de Weimar, recorre a vàries imatges de l'Evangeli del dia, com l'escena de presentació de Jesús al Temple als 40 dies del seu naixement, o al psalm 118 i el seus versicles 22-23: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen.

El dispositiu instrumental és molt inhabitual: Flauta dolça, oboè, viola d'amore, viola da gamba i baix continu, a més dels dos únics cantants, soprano i baix. No hi ha tampoc coral final, esdevenint aquesta una de les 11 cantates que no acaben en un cor o una coral, juntament amb les BWV 35, 49, 51, 54, 58, 59, 82, 98, 170 i 199. Tot això dota a la cantata d'un indiscutible caràcter intimista, potser per la necessitat que tenia Bach en aquells dies de festivitats contínues d'alleugerir la feina dels seus exigits intèrprets. 

Com moltes obres de Weimar, arrenca la cantata amb una peça instrumental que en aquest cas Bach denominarà "concerto", terme que englobarà tota la cantata. A uns compassos en adagio seguirà una fuga permutativa que recorda a la del Preludi i Fuga per a orgue BWV 536. Aquesta estructura en dos tempos podria ser un embrió de la idea que tingué Bach, desenvolupada posteriorment, del cors en forma d'obertura francesa amb que s'inicien algunes cantates.

El segon moviment serà l'ària per a baix que dóna nom a la cantata: Tritt auf die Glaubensbahn (Seguiu el camí de la Fe), en la qual sentim la Vox Christi acompanyada de l'oboè. Les vocalitzacions sinuoses sobre el terme bahn (camí) es poden comparar amb les de l'ària inicial de la cantata BWV 132, escrita l'any següent.

Seguirà el baix entonant el següent recitatiu, Der Heiland ist gesetzt (La missió del Salvador a Israel), el qual comença en secco per a convertir-se després en un airoso. Hi destaquen algunes vocalitzacions atrevides sobre termes com Fall (caiguda) o Auferstehen (resurrecció).

Al següent moviment entrarà el soprano, entonant una deliciosa ària amb flauta i viola d'amore: Stein, der über alle Schätze (O pedra, el més preciós dels tresors), de la qual Alfred Dürr gairebé en recrimina a Bach la brevetat.

Un nou recitatiu del baix (La gent creguda s’enfurisma) conduirà al duet final, un duet d'aquells en els quals s'estableix un diàleg entre Jesús i l'Ànima personificats en el baix i el soprano: Wie soll ich dich, Liebster der Seelen, umfassen? (Com ho faré per abraçar-te, enamorat de les ànimes?).
Els instruments melòdics s'acoblen en una sola línia instrumental en un moviment amb un cert aire de dansa lenta d'origen francès, la loure, una dansa de compàs 6/4, amb el qual conclourà aquesta delicada i breu cantata nadalenca.

J.M.S.

Cantata BWV 152
TRITT AUF DIE GLAUBENSBAHN
Dominica Post Nativitatis Christi
Estrenada: 30 de desembre de 1714
Text: Salomo Franck 

1. CONCERTO

***
2. ÀRIA (Baix)
Seguiu el camí de la Fe!
Déu hi ha posat el carreu,
Que sosté i aferma Sió,
Homes, no hi ensopegueu!
Seguiu el camí de la Fe!
***
3. RECITATIU (Baix)
La missió del Salvador a Israel
Era anar a la mort i a la resurrecció!
La bona pedra no s’esquerda,
Quan el món pervers
S’hi vol fer mal amb duresa,
Sí, a causa ella s'esbalça a l’infern,
Car, s’hi llença amb avolesa
I no accepta el favor i la gràcia de Déu!
Així i tot, sortós
El cristià fidel
Que es fonamenta la seva fe
En aquest carreu,
Per mitjà d’ell, trobarà la salut i la redempció.
***
4. ÀRIA (Soprano)
O pedra, el més preciós dels tresors,
Ajuda’m, perquè en tot moment,
En tu confiï la meva fe
De la meva felicitat suport,
I no em faci mal si vaig contra teu,
O pedra, el més preciós dels tresors!
***
5. RECITATIU (Baix)
La gent creguda s’enfurisma,
Perquè el Fill de Déu
Abandonés el seu tron gloriós,
I es revestís de carn i sang
Per a sofrir la humana condició.
La més gran saviesa d’aquest món
Deu semblar a ulls del Déu Suprem
Una colossal bajanada!
Els designis de Déu,
La raó, potser, no els pot escatir:
Aquesta és la ceguesa dels cecs d’esperit.
***
6. ÀRIA-DUET (Soprano, Baix)
(Ànima = Soprano / Jesús = Baix)
Ànima
Com ho faré per abraçar-te, enamorat de les ànimes?
Jesús
Cal que et neguis i t’abandonis a tu mateixa!
Ànima
Com ho faré per veure la llum eterna?
Jesús
Cal que em recerquis amb fe, i no et deixis abatre!
Ànima
Vine Salvador, ensenya’m a rebutjar el món!
Jesús
Vine Ànima, i aprèn com es guanya la joia, sofrint!
Ànima
A, alliçona’m bé, estimat, que jo et vull seguir!
Jesús
Jo et daré la corona després de l’aflicció i l’afront!

Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera