27/8/17

BWV 101

Tres cantates es conserven per al Desè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 46, 101 i 102. Avui parlarem de la cantata NIMM VON UNS, HERR, DU TREUER GOTT BWV 101.
Estrenada a Leipzig el 13 d'agost de 1724, pertany al cicle de "cantates corals" que Bach composà entre l'11 de juliol d'aquell any i la Pasqua de l'any següent. Aquest cicle conté un  total de 40 cantates, basades totes elles en corals tradicionals de l'església luterana. Els textos són anònims, tot i que Christoph Wolff creu que l'autor fou Andreas Stubel, Konrektor de l'escola de St. Tomàs, que morí sobtadament tot just acabats d'imprimir els llibrets.
La cantata d'avui s'inspira en una coral de Martin Moller de 1584 que es cantava amb la melodia del Pare Nostre luterà. És una coral concebuda per a moments d'epidèmia i pesta, cosa que es reflexa al llibret: "Allunya de nosaltres, Senyor, Déu fidel, el pesat càstig" és el títol del cor inicial, que crea una gran variació polifònica al voltant de la melodia del coral en un ambient de súplica i depressió presentat per un extens ritornello orquestral amb cornettos i trombons. És aquesta una instrumentació habitual quan Bach vol crear ambients d'imploració i humiliació, com és també el cas de les cantates BWV 38 o  BWV 135, entre d'altres.
Al cor inicial seguirà una ària per a tenor: Handle nicht nach deinen Rechten (No ens tractis segons la teva llei), únic fragment de la cantata que no prové del coral de Moller. Aquí, les cordes baixes en pizzicato són acompanyades per un instrument solista que l'any 1724 era una flauta travessera però que posteriorment va ser substituïda per un violí. Recordem que aquell estiu de 1724 devia tenir Bach un flautista molt ben dotat, ja que en una sèrie de cantates introdueix àries especialment virtuoses per a la flauta travessera (vegeu BWV 9) algunes de les quals van haver de ser reorquestrades.
Un recitatiu  on el soprano entona frases de la coral de Moller donarà pas a una extraordinària ària per a baix, protagonitzada per instruments de vent: Tres oboès i el baix continu, reforçat per un fagot. Warum will du so zornig sein? (Per què et mostres irat?) es pregunta la coral, per la qual cosa el baix arrenca el seu cant amb la seva melodia, que de seguida és abandonada per entrar en un agitat clima d'ascensos i descensos. Bruscament, aquestes turbulències s'aturen en sec quan retorna la reposada melodia de la coral, per acabar de nou en agitació. Destacarà la llarga nota amb què és cantada la paraula geduld (paciència), paraula que dóna nom a tota una ària de la Passió Segons St. Mateu.
El següent moviment és un recitatiu-coral per a tenor calcat a l'anterior del soprano, que donarà pas al penúltim moviment de la cantata: Gedenk an Jesu bittern Tod! (Recorda l’amarga mort de Jesús!), un duet a ritme de siciliana per a soprano i contralt acompanyats de flauta travessera i oboè da caccia, instruments que s'aniran intercanviant els temes musicals igual que els cantants. La melodia del coral anirà sorgint continuament en diferents registres i formes, tot i que a vegades molt manipulada, sempre en un ambient depressiu gràcies al passus durisculus, cadència cromàtica descendent que busca il·lustrar el patiment i que Bach utilitza en altres cantates com les BWV 12 i BWV 78.
La coral final, molt severa, canta la melodia original del Pare Nostre luterà sense ornaments i amb les veus reforçades pels instruments.
J.M.S.



Cantata BWV 101 NIMM VON UNS, HERR, DU TREUER GOTT
Dominica 10 Post Trinitatis
Estrenada: 13 d'agost de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Martin Moller (1584)

1. COR
Allunya de nosaltres, Senyor, Déu fidel,
el càstig sever i la gran aflicció,
que, ben segur, hem merescut
pels innombrables pecats.
Guarda'ns de la guerra i les males anyades,
dels flagells, el foc i els grans sofriments.
***
2. ÀRIA (Tenor)
No ens tractis segons la teva llei
com a indignes esclaus del pecat,
que reposi l’espasa de l’enemic!
Altíssim, escolta els nostres precs
perquè, amb les nostres accions pecaminoses
no tinguem, com Jerusalem, un mal acaball.
***
3. RECITATIU (Soprano) i CORAL
Ah! Senyor, fes pel teu amor
que el nostre país resti en pau i serenor.
Quan el mal temps ens faci por
t'invocarem, Déu misericordiós.
En qualsevol mal pas:
porta de la mà esperança i consol!
Tu que pots destrossar l'enemic
amb el teu auxili i poder.
Mostra'ns el teu gran compadiment
no ens condemnis de continent
Quan els nostres peus trontollin
i poguem ensopegar de flaquesa
fes-nos costat amb el teu bon cor
i fes que ens afanyem
per cercar només el bé
a fi que, tan ací
com també en l'altra Vida
siguin lluny de nosaltres la teva ira i rigor!
***
4. ÀRIA (Baix)
Perquè treus foc pels queixals?
les flames de la teva fúria
cauen ensems sobre els nostres caps.
Ah, enretira, doncs, la condemna,
concedeix-nos paternal benvolença
i tingues pietat de la nostra feble carn!
***
5. RECITATIU (Tenor) i CORAL
El pecat ens ha envilit fora mida.
Fins i tot els més virtuosos de nosaltres
dolguts i amb els ulls plorosos diuen:
El diable no ens deixa viure de cap manera.
Sí, aquest esperit maligne,
titllat d’assassí des del principi,
vol desposseir-nos de la nostra Salvació
i engolir-nos com un lleó.
El món, àdhuc la nostra carn i sang,
ens tempten a tothora.
Anem fent tentines per aquest angost camí
plè d’obstacles per assolir la perfecció.
Tanta aflicció només la coneixes tu, Senyor:
Defensa’ns, dóna’ns la mà en la nostra feblesa,
Tu pots enfortir-nos!
Ah, deixa’ns que et siem sempre fidels!
***
6. ÀRIA, DUET (Soprano, Alt)
Recorda l’amarga mort de Jesús!
Pren dins el teu cor, Pare,
el sofriment del teu Fill
i el dolor de les seves ferides!
A fe, que són ben bé el preu
per la redempció de tot el món;
També propiciem, Déu compassiu,
a tothora, la teva clemència:
tot recordant l’amarga mort de Jesús
***
7. CORAL
Mena’ns amb la teva mà recta i justa,
beneeix la nostra ciutat i la nostra terra;
dóna’ns en tot moment la teva santa paraula,
guarda’ns del mal i traïdoria del dimoni;
i concedeix-nos aquell moment venturós,
en què romandrem per sempre amb Tu!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera