21/5/17

BWV 86

El cinquè diumenge després de Pasqua en l'església luterana era l'anomenat Dominica Rogate, degut a les rogatives o Lletanies Majors que s'esdevenien entre aquest diumenge i el dijous següent, dia de l'Ascensió. Dues cantates es conserven per avui, consecutives al catàleg: Les BWV 86 i 87, i avui tractarem la primera d'elles, Wahrlich, wahrlich ich sage euch, estrenada a Leipzig el 24 de maig de 1724, just un any després de l'arribada de Bach a la Cantoria de St. Tomàs.
El llibretista (desconegut) segueix el mateix esquema que a les cantates BWV 6, 42 o 85, i arrenca amb un Dictum o cita textual dels evangelis, en aquest cas, les paraules de Jesús durant el Sant Sopar: En veritat us dic que tot allò que demaneu al Pare en el meu nom us ho concedirà.
Aquestes paraules són tractades en forma d'airoso al primer moviment de la cantata, lògicament a càrrec del baix, el qual sempre encarna la Vox Christi. Vull fer notar que alguns enregistraments, com el de Koopman, el fan massa lent per al meu gust. En la meva opinió el de Harnoncourt és el tempo adient. Es tracta d'un deliciós moviment contrapuntísitic a càrrec de cordes i oboès d'amore, on un bonic tema de 9 notes apareix contínuament, superposat seguint la tècnica de l'intercanvi de veus (Stimmtausch o rondellus). Alfred Dürr destaca que l'estructura instrumental  és tan vocal que seria perfectament cantable sense cap arranjament, solament aplicant un text apropiat. 
A continuació arriba una ària per a contralt extraordinària, de les que són al meu Top-10 particular de les cantates de Bach. De simplicitat absoluta, les partitures d'instruments i cantant tenen tan poc a veure que sembla com si la part de violí i baix continu hagués estat escrita primer, i després se li hagués afegit la part vocal. Però... ai quan es conjunten! Apareix un moment sublim, de bellesa serena i plàcida, fins i tot un punt sobrenatural. Impressiona la manera com Bach, mitjançant les ràpides cadències del violí, suggereix... què? Les espines? La forma espiral de la rosa? 
Tant li fa. Meravellós. Aquí crec que Koopman aconsegueix ser més elegant que Harnoncourt. Aquesta ària va ser la primera Joia del Mes de la nostra web, el maig de l'any 2008.
Segueix una coral per a soprano i els dos oboès sobre una melodia de Georg Grünwald, que donarà pas a l'únic recitatiu de la cantata, a càrrec del tenor, que serà també qui canti l'ària Gott hilft gewiß, acompanyat de tota la corda i a ritme de dansa. Aquí la música reflecteix l'alegria de confiar en l'ajuda divina, que sabem que mai fallarà. I l'obra conclourà amb una nova coral, de Paul Speratus, la melodia de la qual apareix en vàries cantates de Bach.
En resum, una bellíssima cantata, molt adient per a un dia de plena primavera.
J.M.S.



Cantata BWV 86
WAHRLICH, WAHRLICH, ICH SAGE EUCH
Dominica Rogate
Estrenada: 24 de maig de 1724
Text: Anònim, amb fragments extrets de l'Ev. de St. Joan 
i de dos Himnes de teólegs alemanys
 
1. AIROSO (Baix) 
En veritat, en veritat us dic
Que qualsevol cosa que demaneu al Pare en Nom meu,
Us serà concedida.
***
2. ÀRIA (Alt)
Podré doncs collir les Roses
Encara que em punxin les espines,
Car tinc Confiança plena
En que els meus precs i súpliques
 Han d'arribar al Cor de Déu,
Tal com sa Paraula em va prometre.
***
3. CORAL (Soprano)
I tot allò que el Déu eternament pietós
Ha promés amb la seva Paraula,
Ha jurat en el seu Nom,
Ho mantindrà i atorgarà de veritat.
Que la Legió Angelical ens protegeixi
Per Jesucrist, amen.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu no fa com el Món,
Que promet molt i compleix poc,
Car allò que Ell anuncia haurà de passar
Per tal que es pugui manifestar
La seva satisfacció i plenitud.
***
5. ÀRIA (Tenor)
Déu sempre ajuda!
Fins i tot si l'auxili es retarda,
Aquest mai deixarà d'arribar
Car la Paraula de Déu ho garanteix:
Déu ajuda sempre!
***
6. CORAL
L'esperança resta a l'aguait del moment oportú
Promés per la Paraula divina.
De quan s'esdevindrà, per a joia nostra,
Déu no ha dit el dia concret.
Ell sap bé quan serà millor
I no ens presenta ardits malévols,
És per això que hi confiarem.

Traduïda per Josep-Miquel Serra