El quart Diumenge després de Pasqua era denominat Dominica Cantate en l'església luterana de temps de Bach a causa de la missa llatina, que s'iniciava amb les paraules Cantate Domino canticum novum (Canteu un nou càntic al Senyor). Per a ell s'han conservat només dues cantates: Les BWV 166 i 108, tot i que conservem el text d'una tercera, Leb ich oder leb ich nicht BWV Anh. 191, escrita a Weimar l'any 1715 sobre un text de Salomo Franck de la qual, per desgràcia, n'hem perdut la música.
La cantata que avui repassarem serà la BWV 166 WO GEHEST DU HIN?, una obra estrenada a Leipzig el 7 de maig de 1724.
On et dirigeixes? pregunta el títol, car el text s'inspira en l'Evangeli del dia (Jn. 16, 5-15) que narra el discurs de comiat de Jesús als deixebles durant el Sant Sopar, amb el passatge on diu però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig. L'anònim llibretista parteix d'aquestes paraules de Jesús per a presentar el dubte sobre la orientació correcta de la vida del creient.
Es tracta d'una cantata de petites dimensions que arrenca amb un breu moviment que algunes particel·les anomenen ària tot i que més aviat seria un arioso, en el qual destaquen les vocalitzacions sobre les paraules wo (gehest) du hin, "on et" (dirigeixes). Destinat al baix encarnant la Vox Christi, l'acompanyen oboè, corda i continu.
El segon moviment, Ich will an den Himmel denken (Pensaré en el Cel), ens ha arribat incomplet: Es tracta d´una ària sustentada pel baix continu on el tenor dialoga amb l'oboè i un altre instrument la part del qual s'ha perdut. Segons Alfred Dürr, es tractaria d'un violí, però per a d'altres seria un segon oboè. La partitura s'ha reconstruït amb l'ajuda d'una versió d'aquesta ària en forma de trio per a orgue no atribuïble a Bach, la BWV 584. Segons altres autors com R. Oppel però, la versió per a orgue seria anterior a la cantata. Bach destacarà el terme gehe (anar, marxar) amb un gir escalístic, mentre que stehe (restar, romandre) és cantat amb una llarga nota immòbil.
El tercer moviment és una coral de soprano sobre un fluid tema de la corda a l'uníson, en base a una melodia que apareix per primera vegada a Görlitz l'any 1587 i que es titula Ich bitte dich, Herr Jesu Christ (Et prego, Senyor Jesucrist).
Seguirà el recitatiu del baix Gleichwie die Regenwasser bald verfließen (Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola), on destaca la vocalització sobre el terme Freude in der Welt (plaers terrenals), i que donarà pas a la darrera ària de la cantata, una ària per a contralt anomenada Man nehme sich in acht (Cal ser prudent). Sense dubte, es tracta del fragment més destacable de la cantata, ja que recrea un motiu força habitual en la música barroca: El caprici de l'atzar simbolitzat per la roda de la fortuna. Bach trencarà amb la severitat anterior de l'obra i ens regalarà un alegre moviment on les cordes i l'oboè doblant al primer violí executen continus girs i cadències per tal d'il·lustrar l'esdevenidor imprevisible de la vida, que ens pot canviar en un instant, tant per a bé com per a mal. El gir inicial de semicorxeres també simbolitza la rialla, com queda explicitat quan amb ell es canta la paraula lacht (somriure), amb llargues vocalitzacions que arriben fins a les 56 notes.
Seguirà el recitatiu del baix Gleichwie die Regenwasser bald verfließen (Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola), on destaca la vocalització sobre el terme Freude in der Welt (plaers terrenals), i que donarà pas a la darrera ària de la cantata, una ària per a contralt anomenada Man nehme sich in acht (Cal ser prudent). Sense dubte, es tracta del fragment més destacable de la cantata, ja que recrea un motiu força habitual en la música barroca: El caprici de l'atzar simbolitzat per la roda de la fortuna. Bach trencarà amb la severitat anterior de l'obra i ens regalarà un alegre moviment on les cordes i l'oboè doblant al primer violí executen continus girs i cadències per tal d'il·lustrar l'esdevenidor imprevisible de la vida, que ens pot canviar en un instant, tant per a bé com per a mal. El gir inicial de semicorxeres també simbolitza la rialla, com queda explicitat quan amb ell es canta la paraula lacht (somriure), amb llargues vocalitzacions que arriben fins a les 56 notes.
La cantata conclou amb la coral Wer weiß, wie nahe mir mein Ende! (Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!), un himne d'Ämilie Juliane von Schwarzburg-Rudolstadt cantat amb una melodia de Georg Neumark de 1640, que reprendrà el caràcter sever de la música gràcies a una de les harmonitzacions més estrictes i homòfones d'entre totes les corals a capella de Bach que conservem.
J.M.S.
Cantata BWV 166 WO GEHEST DU HIN?
Dominica Cantate
Estrenada: 7 de maig de 1724
Text: Anònim, amb un fragment (Nº 3)
d'un himne de B. Ribgwaldt (1582)
i coral final d'A. Juliane von Schwarzburg (1686)
Dominica Cantate
Estrenada: 7 de maig de 1724
Text: Anònim, amb un fragment (Nº 3)
d'un himne de B. Ribgwaldt (1582)
i coral final d'A. Juliane von Schwarzburg (1686)
1. ÀRIA (Baix)
Cap a on vas?
***
2. ÀRIA (Tenor)
Pensaré en el Cel
I no regalaré al Món el meu Cor.
Car allà on vagi, allà on resti
Una pregunta m'ocupa la ment:
Cap a on vas, Humanitat?
***
3. CORAL (Soprano)
Et prego, Senyor Jesucrist,
Que em tinguis present
I no em permetis sota cap concepte
Dubtar d'aquest propòsit
Ans al contrari, m'hi reafirmi
Fins que l'Ànima abandoni el niu
Per envolar-se vers el Cel.
***
4. RECITATIU (Baix)
Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola
I alguns colors fàcilment s'esborren,
Així succeeix amb els plaers terrenals,
Les engrunes dels quals tants homes recullen.
Doncs encara que a vegades sembli
Assolida la fortuna desitjada,
En el millor dels dies, inesperada,
Pot sonar la darrera hora.
***
5. ÀRIA (Alt)
Cal ser prudent
Quan somriu la Fortuna:
En aquest Món molt sovint
Les coses són al capvespre
Tal com ningú ho hagués dit al matí.
***
6. CORAL
Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!
El Temps passa, la Mort s'acosta.
Ah! Com de ràpida i sobtada
Pot arribar la meva agonia!
Déu meu, et prego per la Sang de Crist:
Concedeix-me un bon Final!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Pensaré en el Cel
I no regalaré al Món el meu Cor.
Car allà on vagi, allà on resti
Una pregunta m'ocupa la ment:
Cap a on vas, Humanitat?
***
3. CORAL (Soprano)
Et prego, Senyor Jesucrist,
Que em tinguis present
I no em permetis sota cap concepte
Dubtar d'aquest propòsit
Ans al contrari, m'hi reafirmi
Fins que l'Ànima abandoni el niu
Per envolar-se vers el Cel.
***
4. RECITATIU (Baix)
Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola
I alguns colors fàcilment s'esborren,
Així succeeix amb els plaers terrenals,
Les engrunes dels quals tants homes recullen.
Doncs encara que a vegades sembli
Assolida la fortuna desitjada,
En el millor dels dies, inesperada,
Pot sonar la darrera hora.
***
5. ÀRIA (Alt)
Cal ser prudent
Quan somriu la Fortuna:
En aquest Món molt sovint
Les coses són al capvespre
Tal com ningú ho hagués dit al matí.
***
6. CORAL
Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!
El Temps passa, la Mort s'acosta.
Ah! Com de ràpida i sobtada
Pot arribar la meva agonia!
Déu meu, et prego per la Sang de Crist:
Concedeix-me un bon Final!
Traduïda per Josep-Miquel Serra
1 comentari:
Extraordinària feina. Moltes gràcies. La riquesa melòdica no té comparació amb res de la música occidental
Publica un comentari a l'entrada