25/3/17

BWV 82

Quart diumenge de Quaresma (Dominica Laetare), i nova festivitat sense cantates, ja que som en temps de penitència. Així que a la Cantata del Diumenge optarem per escoltar una cantata destinada a la festa de la Purificació de María, la Candelera, que es celebra el 2 de febrer. Per aquesta festivitat conserva el catàleg les cantates BWV 83, 125, 157 i 82, la que avui ens ocupa. Les BWV 158 i 161 sembla que alguna vegada també van ser executades en aquesta festivitat i la BWV 200 fins fa pocs anys també es considerava de la Purificació, però actualment s'ha demostrat que no és de Bach sinó de G.H. Stölzel. Ja en parlarem un altre dia, d'aquesta cantata fragmentària.
Estrenada el 2 de febrer de 1727, la cantata BWV 82 és en certa manera sorprenent, en tractar-se d'una obra de concepció modesta però de gran bellesa i una profunditat sentimental extraordinària.
Concebuda en origen només per a la veu del baix, cap al 1730/31 la transporta Bach al registre de soprano (amb el consegüent canvi tonal de Do menor a Mi menor). Cap al 1735 torna a ser transportada a un registre més baix (contralt?) i la flauta substitueix l'oboè com a instrument solista. Finalment, entre 1745 i 48 (als últims moments de Bach) la cantata és revisada i gairebé retornada a l'original.
El text és anònim i s'inspira en l'evangeli del dia, quan Josep i Maria visiten el Temple on troben Simeó, un jueu a qui s'havia promés no morir sense veure el Salvador. En reconèixer-lo en Jesús, Simeó entonà l'himne "Nunc dimittis": Ara ja pots deixar marxar el teu serf, Senyor.
Com vam dir fa uns dies en tractar la cantata BWV 106, aquesta idea de la mort com a trànsit necessari per a reunir-se feliçment amb Jesús és present en tota l'obra de Bach, fins i tot en les seves cantates funerals. D'aquí que el trànsit al més enllà inspiri en la cantata BWV 82 una música dolça i serena, fins al punt que l'ària "Schlummert ein, ihr matten Augen" esdevé una autèntica cançó de bressol. I ben extensa, ja que els seus aproximadament nou minuts la converteixen en una de les àries més llargues de Bach.
En quant a la primera ària de la cantata, que li dóna nom i és també molt extensa, destacarem que arrenca amb un gir molt semblant (sinò idèntic) al de dues altres grans àries de Bach: "Ebarme Dich" de la Passiò segons St. Mateu i "Wenn Kömmst du, mein Heil?" de la cantata BWV 140.
El números 2 i 3 apareixen al Quadern II d'Anna Magdalena Bach, així que alguns van especular que des d'allà podrien haver estat traslladats a la cantata. Però G. Von Dadelsen ha demostrat que hi foren inclosos després de 1730, així que sembla clar que van ser escrits per a la cantata i d'allà passaren al quadern.
La cantata no conclou amb la coral habitual sinó amb una ària ben feliç, que canta l'alegria davant la mort i es plany de que aquesta trigui tant a arribar. Veient això no ens ha de sorprendre que, en una carta de 1730 dirigida al seu amic Erdmann, Bach vingui a dir mig en broma que contra més morts hi hagi a Leipzig millor,  ja que com a Director Musices tenia dret a cobrar per la música que s'interpretava als funerals de totes les esglésies de la ciutat.
 J.M.S.



Cantata BWV 82
ICH HABE GENUG
Festo Purificationis Mariae
Estrenada: 2 de febrer de 1727
Text: Anònim

1. ÀRIA (Baix)
Ja en tinc prou,
Tinc el Salvador, l’esperança dels piadosos,
agafat entre els meus braços anhelants;
Ja en tinc prou!
Cap a ell he dirigit la meva mirada
la meva fe ha gravat Jesús en el meu cor,
desitjo, doncs, encara avui amb alegria
morir.
***
2. RECITATIU (Baix)
Ja en tinc prou.
El meu consol es troba tan sol,
que Jesús hauria de pertànyer-me i jo a Ell.
Amb convicció crec en Ell,
perquè veig ,com Simeó,
la felicitat d’aquella vida en el més enllà.
Unim-nos a aquest home en la seva càrrega!
Ah! Si de l’esclavitud
el Senyor em pogués alliberar.
Ah! Si la meva  partida fos ara,
amb goig et diria, oh món:
Ja en tinc prou!
***
3. ÀRIA (Baix)
Dormiu ja, ulls fatigats,
caieu en el suau i plàcid repòs!
Món, ja no moraré més per aquí,
puix que no trobo part en tu
que pugui  servir a la meva ànima.
Aquí he de comptar amb la misèria,
però, allí, allí presenciaré
la pau dolça i el descans tranquil.
***
4. RECITATIU (Baix)
Déu meu! Quan vindrà allò sublim: "Ara!"
que em meni al meu repòs etern,
sota l’arena de la freda terra,
en la pau de la teva falda divina?
El comiat és enllestit:
Oh món, bona nit!
***
4. ÀRIA (Baix)
M’alegro de la meva mort,
tant de bo hagués ja arribat.
Escaparia aleshores de totes les misèries
que encara em lliguen a aquest món.

Traduïda per Núria Ayats