
La integral de Rilling és anterior a l'aparició de la corrent dita historicista entre els especialistes en música antiga. Aquesta corrent va aparèixer a principis dels 70, encapçalada per eminències com Harnoncourt o Leonhardt, els quals van creure que la música barroca havia de ser executada de la manera més semblant a l'época en que va ser escrita, tant en les formes com en la instrumentació. Així, es van llençar a l'estudi sistemàtic de les formes i tècniques musicals de tres segles enrere, a vegades rescatant documents aparentment banals, com cartes o diaris personals en les quals algú feia referència, sovint de passada, a algun detall interpretatiu que ha estat útil per a saber com sonava la música fa tant de temps. Van ser rescatats dels museus instruments contemporanis de Bach i Haendel (fins i tot alguns instruments van ser reconstruïts basant-se en quadres del segle XVIII on apareixien), i oboistes, violinistes, flautistes o trompetistes, van assajar incansablement amb aquests vells instruments fins aconseguir adaptar-s'hi.
Fruit d'aquesta corrent historicista són les integrals de les cantates de Harnoncourt i Leonhardt (1970-1988) o la més recent de Toon Koopman (1995-2006).
Però Rilling va ser el primer: Moltes de les obres que enregistrà en la seva integral... ERA LA PRIMERA VEGADA QUE S'INTERPRETAVEN DES QUE HO FÉU EL MATEIX BACH!!!
I, vulguis que no, els altres ja devien tenir davant la versió de Rilling quan preparaven la seva... En fi, un altre dia tornarem a parlar d'aquestes qüestions, ara vaig a deleitar-me una estona amb la mítica integral del suprem Helmuth Rilling... Començarem per les cantates? No, potser per la Missa en Si Menor... O potser per escoltar com sonen les Goldberg... O les corals Schübler... O els concerts reconstruïts per a oboè... o... Quin meravellós dilema!
Soli Bachio Gloria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada